ICAC

Institut Català d'Arqueologia Clàssica

Resultados del buscador

Search Results for: ager+tarraconensis

L’ICAC participa en un seminari de llatí de secundària

by

L’ICAC col·labora en un seminari de llatí dins del projecte Servei Comunitari de l’IES de Sant Pere i Sant Pau, en concret amb els alumnes de 4t d’ESO.

L’activitat, a càrrec de l’investigador de l’ICAC Jordi López, està repartida en dues tardes: una de pràctica (visites als monuments de la Part Alta de Tarragona) i una de teòrica a l’ICAC (xerrada sobre la Tarragona romana i el seu territori des dels inicis fins època visigoda).

14 de març, dimarts
16:00-17:30 h. Visita als monuments romans de la Part Alta
17:30-19:00 h. Tàrraco romana (segles III aC- III dC)

16 de març, dijous
16:00-17:30 h. Visita al MNAT
17:30-19:00 h. La Tàrraco cristiana (segles IV-VI dC). L’Ager Tarraconensis

“Podrem precisar on era el port de Tàrraco”

by

Kristian Strutt (University of Southampton, US, Gran Bretanya) ha estat al capdavant de l’equip que ha fet prospeccions geofísiques al port de Tàrraco aquesta tardor. L’actuació és dins del projecte Portus Limen – Rome’s Mediterranean Ports, liderat per Simon Keay (US) i que estudia de forma conjunta 30 ports mediterranis en època romana. Hi han col·laborat l’ICAC, amb l’investigador Josep Maria Macias, i l’Ajuntament de Tarragona, amb Imma Teixell, alhora investigadora adscrita de l’ICAC.

Cinc investigadors de la Universtity of Southampton heu treballat tres setmanes al port de Tàrraco.
Sí, per aprofundir en el coneixement de les estructures arquitectòniques del port. L’objectiu és definir-ne la mida i poder situar les diferents parts: l’escullera, la platja, el moll, el contramoll, també l’entorn del teatre… El que fem és una petita part del projecte Portus Limen – Rome’s Mediterranean Ports, que vol interpretar tot l’espai portuari i comparar-lo amb altres 29 ports romans de la Mediterrània.

Com heu treballat?
Amb tres tipus de tècniques. D’una banda, fent prospeccions geofísiques per topografiar el subsòl fins a una profunditat de 5 metres. El georadar determina la presència d’estructures arquitectòniques segons els canvis de densitat entre murs i terra. D’una altra banda, hem fet tomografies elèctiques, que ens han permès arribar 18 metres avall. Dóna dades menys precises però serveux per definir la conca portuària. Finalment, també estem fent dos sondejos geotècnics per prendre mostres del subsòl en dos punts, amb una profunditat de 15 metres.

Són tècniques conegudes.
Sí, però el que és nou aquí a Tarragona és haver-les aplicat en una extensió tan gran.
strutt_2
En quina àrea us heu centrat?
En una trentena de carrers i quatre places de la Part Baixa, a l’antiga badia del port, entre la plaça dels Carros i el carrer Vidal i Barraquer. El fet que hi hagi la ciutat actual dificulta la feina perquè restringeix molt la superfície que podem “radiografiar”; ens hem de limitar als espais oberts.

Com era el port romà de Tarragona?
Parlem d’un dels port més importants de la Mediterrània, i no cal dir d’Hispània, en època romana. L’auge econòmic de Tàrraco no s’entén sense el port, que tenia una extensió d’entre 8 i 10 hectàrees. És un port típicament romà però alhora únic.

Què el fa únic?
Que estigui constret per la topografia, que s’hi hagi d’adaptar. Per això és tan estret: es desenvolupa entre el penya-segat i el mar, que abans era molt més a prop. En aquesta superfície hi havia el port, els magatzems, les termes, el teatre, pòrtics… Estem fent l’entrevista a la plaça dels Infants, a sobre del que abans era mar!

Teniu la dificultat de trobar estructures posteriors a l’època romana.
Sí, esclar, el port va variant amb el temps. En època visigòtica creix en direcció al Francolí, i també hi ha restes postmedievals, del segle XVIII. L’únic plànol que hi ha del port és de fa 200 anys i no és gaire exacte.

Quan tindreu el plànol del port “dibuixat”?
Processar totes les dades ens durà temps, uns mesos. Tenim un gran volum de feina i és lenta de fer. D’altra banda, després d’aquestes tres setmanes sondejant Tarragona seré una setmana a Southampton i després ja torno a marxar per sondejar un altre port dins del projecte, a Pozzuoli (Itàlia).

Quina importància té per Tarragona el vostre estudi?
Permetrà precisar on era el port, conèixer la configuració portuària de Tàrraco. A més, els estudis geotècnics permetran disposar dels sediments del port des d’època romana fins als nostres dies. Tot plegat farà entrar en diàleg aquest port amb els altres ports més importants de la conca mediterrània, de manera que s’internacionalitzarà la recerca sobre aquest port.

Els resultats es posaran a disposició de l’ICAC i l’Ajuntament.
Sí, d’alguna manera el nostre treball amplia i actualitza la Planimetria arqueològica de Tàrraco, publicada el 2007 per l’ICAC, l’Ajuntament i la Generalitat. També amplia futures línies de recerca i eventuals excavacions.

strutt_3

Què ha significat per tu treballar a Tarragona?
És la meva feina, com a responsable de les prospeccions geofísiques del projecte Portus Limen, però m’ha agradat tornar perquè és una bona ciutat, amb bona gent i s’hi fa bona arqueologia. Ja ho coneixia perquè el 2007 vam fer una campanya de prospeccions geofísiques a l’ager Tarraconensis amb la Marta Prevosti (ICAC) i el Cèsar Carreras (els resultats estan publicats al volum Ager Tarraconensis 2).

Text i fotos: Carme Badia i Puig

“El repte és fer arqueologia del paisatge de Brufaganya”

by

Graham R. Jones és investigador sènior associat de la Oxford University School of Geography (Gran Bretanya). També és investigador adscrit de l’ICAC, i acaba de fer una estada a l’Institut per seguir investigant els possibles orígens, en l’antiguitat tardana o l’època romana, del paisatge de pelegrinatge del santuari de Sant Magí de Brufaganya. Es tracta d’un estudi diacrònic de la serra i la vall de Brufaganya, entre la conca de l’Alt Gaià (Conca de Barberà) de la de l’Anoia, on s’encreuen el camí de pelegrinatge de Sant Magí i un antic camí de transhumància. Vegeu-ne una síntesi en la conferència pronunciada a l’ICAC el 8 de setembre, «Roads, herds, and waters: a diachronic approach to Sant Magí de la Brufaganya» (PDF).

Fa 15 anys que estudia Sant Magí de Brufaganya.
Sí, un santuari en un altiplà, a la Conca de Barberà, i el seu entorn. És on coincideixen dues xarxes: el camí de Sant Magí, de pelegrinatge, i un camí de transhumància, més o menys de nord a sud.

Què més té d’especial?
És un santuari encarat a l’oest, no a l’est, i amb pelegrinatge des del segle XVI per les seves aigües miraculoses per a malalties de la pell com la verola. Segurament la devoció a sant Magí és molt més antiga, amb orígens en la tardoantiguitat, però no en tenim evidències arqueològiques, i encara menys d’època romana.

Llàstima!
Sí, per això el proper repte per mi seria poder-hi aplicar la geofísica i localitzar la planta de l’antiga església. La plaça de l’església és un espai buit però amb exploracions geofísiques s’ha vist que hi havia hagut altres edificis. Un estudiant del Màster en Arqueologia Clàssica podria estudiar tota la zona, perquè té un gran potencial per a l’arqueologia del paisatge. Per exemple, l’antic hospital de les Fonts i a les coves, on potser trobaríem fonaments prehistòrics!

entr_jones_2Podria ser?
Almenys a Anglaterra, està molt estudiat que un lloc sagrat perdura al llarg del temps com a lloc sagrat, des de l’edat del bronze fins als nostres dies. M’interessa molt aquesta visió diacrònica de Sant Magí de Brufaganya. I em pregunto: és un sant també per als viatgers? Curiosament, els exvots de Tarragona són vaixells de molts tipus. És lloc de pas o lloc per curar-s’hi? Paisatge de la transhumància o destinació per ella mateixa?

La transhumància és un interès compartit amb l’ICAC.
Sí, el trànsit ramader a l’interior de l’ager Tarraconensis. Arran de conèixer la línia de recerca en arqueologia del paisatge de l’ICAC he posat més importància en els camins dels pastors. Segur que si es fa un sondeig a Brufaganya, en certs nivells arqueològics de la vall s’hi trobarien evidències de presència de ramats, i sabríem de quins animals es tractava, què menjaven, quina vegetació hi creixia…

Vostè es va doctorar el 1996, passats els 50 anys, al Departament d’Història Local d’Anglaterra. De quina professió venia?
La meva escola ha sigut el periodisme! M’hi he dedicat més de 25 anys i és una professió que m’ha donat eines molt útils per la carrera acadèmica. Saber reportar fets, veure els dos costats d’una notícia, buscar informació, avaluar la importància del material documental i extreure’n l’essència, trobar les persones que et poden ajudar, preguntar.

Per què va voler fer carrera acadèmica?
La història, l’arqueologia, per mi són un esbarjo! Em vaig començar a interessar pels sants patrons de les esglésies i per saber per què la gent tria un sant i no un altre. A la Universitat de Leicester vaig aprendre a treballar de manera sistemàtica, científica i comprensible. Al departament d’Història Local d’Anglaterra qualsevol recerca ha de partir del treball de camp i de tota la documentació que tinguis a l’abast: d’arqueologia, antropologia, literatura, religió, etimologia, onomàstica, etnografia, art…

entr_jones_3I ho va posar en pràctica amb els sants.
Em va començar interessant Santa Helena, però no tenia gaire sentit estudiar un sant de manera aïllada. Per això en la tesi vaig estudiar tots els sants presents en tres comtats d’Anglaterra. Vaig fer molt treball de camp, vaig recórrer esglésies, abadies, hospitals, convents… Aquesta mateixa metodologia la vaig aplicar més endavant a Gal·les i a altres indrets d’Anglaterra.

I a Sant Magí de Brufaganya! Per què li va interessar?
Perquè tampoc tenia sentit estudiar els sants de la Gran Bretanya de manera aïllada, i la meva recerca exigia que vingués al continent, especialment en un país catòlic en el qual perviuen cultes que arrenquen en la tardoantiguitat.

Com Sant Magí, copatró de Tarragona?
Sí, exacte, un sant “viu”, sobretot present a la Catalunya Nova. El vaig triar per consell del director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans Travé, que és de la Conca de Barberà i és qui m’ha facilitat els contactes per fer la recerca durant aquests últims 15 anys en què he anat venint a Catalunya.

Text i fotos: Carme Badia i Puig

Presentació del segon volum de ‘Tarraco. Arquitectura y urbanismo’

by

 

 

 

Dimarts 19 de maig del 2015 es presenta el segon volum de l’obra Tarraco. Arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana, titulat La ciudad imperial. Els autors són Ricardo Mar, Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC), David Vivó, Alejandro Beltrán i Ferran Gris.

 

L’acte és a les 19.30 hores a la Sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona. Estarà presidit i presentat per Francisco Zapater, conseller de Relacions Ciutadanes i Universitats.

 

També intervindran Jordi Tous, vicerector d’Universitat i Societat; representants de la Fundació Privada Mútua Catalana, de l’empresa BASF i de la Diputació de Tarragona, a més de Ricardo Mar, en nom dels autors.

 

Invitació

 

El llibre es publica amb la col·laboració de les entitats esmentades i també de l’ICAC.

 

El primer volum, Tarraco. Arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana. Volumen 1. De la Tarragona ibérica a la construcción del templo de Augusto, va aparèixer el 2012.

 

 

 

 

Els estudis de paisatge al territori de la ciutat romana de Tarraco

by

The Ager Tarraconensis Project (PAT) has studied an area of the Baix Camp region, focusing on landscape studies. An evaluation of sites of military importance has shown that, within the PAT area of study, visual control points from Iberian times did not survive into the Roman era. The Romans set up military control points next to the main towns from the Iberian era, as well as some strategic points on the coastal hills. The structure of the countryside’s population also underwent a radical change in the 2nd and 1st century BC, together with a totally new division of agricultural land. A study of how water was managed has provided important findings for the countryside. It has been deduced that the significant linen production industry mentioned in various sources was located on the banks of the River Francolí due to the location of bleaching grounds in this area. The irrigation channels that brought water via dams on the Francolí River and the rivercourse of Maspujols fed pottery industries, crops and installations of baths and fountains for the villas. In summary, these were very significant changes in the subsequent evolution of the landscape at the Camp de Tarragona.

Aportacions de la prospecció arqueològica a l’estudi diacrònic de les dinàmiques del poblament rural antic al Vallès Oriental (segles V aC-v dC).

by

The contributions of archaeological surveying to the diachronic study of the ancient rural sett lement dynamics in the Vallès Oriental region (5th c. BC – 5th c. AD)

Abstract
Since 2005, the Vallès Oriental area, located in a peri-urban basin near the city of Barcelona, has been the subject of a landscape archaeology research project undertaken by the Landscape Archaeology Research Group (GIAP) hosted by the Catalan Institute of Classical Archaeology (ICAC). Within the framework of this project, a biannual archaeological survey programme (2008-2009) has been carried out with the aim of improving the quantity and quality of the available archaeological information. Archaeological surveys and fieldwalking have allowed us a) to check the basic information about the archaeological sites (location, extension, typology, chronology), b) to expand (and improve) the archaeological data, and c) to identify new archaeological sites. This paper is focused on the contribution of archaeological surveying to the diachronic study of ancient rural settlement dynamics.

Resum

Des de l’any 2005, el Vallès Oriental ha estat objecte d’un projecte de recerca en arqueologia del paisatge desenvolupat pel Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). En el marc d’aquest projecte, s’ha desenvolupat un programa biennal (2008-2009) de prospecció arqueològica dirigit principalment a millorar quantitativament i qualitativament la informació arqueològica disponible. Els treballs de prospecció intensiva i extensiva ens han permès: a) verificar la informació bàsica dels jaciments ja inventariats (localització, extensió, tipologia, cronologia, etc.; b) ampliar i millorar les dades arqueològiques materials; c) identificar jaciments arqueològics inèdits. El present article se centra en la contribució de la prospecció arqueològica a l’estudi diacrònic de la dinàmica del poblament rural antic.

Consorci integrat per:
Centre CERCA:
Centre acreditat:
Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona
Teléfono: 977 24 91 33 · info@icac.cat
© 2024 ICAC · Aviso legal · Política de cookies
Esta web está en el PADICAT