Brief CV
Francesc Rodríguez Martorell és graduat en Història (2013) per la Universitat Rovira i Virgili i compta amb un Màster en Arqueologia Clàssica (2015) per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a treball de fi de Màster va realitzar un estudi titulat “Un nou context ceràmic a la segona meitat del segle VII al port de Tarracona (Regnum Visigothorum)”, que va ser qualificat amb Matrícula d’Honor.
Des del setembre de 2020 és doctor en Arqueologia Clàssica per la Universitat Rovira i Virgili, amb la tesi El comerç mediterrani a Tarracona a les portes de l’Islam (segles VII – VIII dC) i ha estat dirigida pels drs. Josep Maria Macias (ICAC) i Miguel Ángel Cau Ontiveros (ERAAUB). Aquesta tesi es va portar a terme gràcies a l’obtenció de l’ajut CIN2015 de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i va obtenir la màxima nota per part d’un tribunal internacional, excel·lent cum laude. També va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat de l’any acadèmic 2019/2020 (concessió de la Junta de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili el 28/04/2021).
La seva carrera investigadora s’ha desenvolupat a l’ICAC, on actualment és investigador postdoctoral adscrit i integrat a l’equip Arqueologia Cristiana i de l’Antiguitat tardana. En aquest grup de recerca s’ha integrat en diferents línies d’investigació, com Arqueologia de la ciutat romana de Tarraco i el seu interior, Arquitectura tardorromana i visigoda i Arqueologia Cristiana. La seva aportació a aquestes línies d’investigació queda demostrada per la seva participació en els projectes d’investigació TarrACRO-POLIS, ARREL, projecte Mas dels Frares, l’assentament de València ‘la Vella’, entre d’altres. També ha participat en el projecte d’investigació LRPWESTMED (HAR2013-45874-P), com a col·laborador de la ERAAUB, el que ha donat lloc a la publicació de diversos articles científics.
La seva principal línia d’investigació és l’anàlisi ceràmica i l’economia tardo-antiga, actualitzant i ampliant el coneixement sobre la ceràmica tardorromana i alt-medieval de Tarragona i la seva àrea portuària. Aquesta investigació li ha permès demostrar la vitalitat econòmica i comercial de la ciutat durant l’últim estadi tardo-visigot i la transició dels segles VII i VIII dC. Gràcies a la documentació de les últimes importacions ceràmiques i al nou repertori que es configura posteriorment ha confirmat un període de supervivència de la ciutat després de l’arribada dels conqueridors omeies. Més recentment, està ampliant el seu focus d’investigació a altres ciutats portuàries de la costa oriental de la península Ibèrica i ampliant l’abast cronològic entre mitjan del segle VI i el segle VIII dC. Com a objectiu a mig termini, es pretén ampliar el seu camp d’investigació, centrant-se en els assentaments urbans, militars i eclesiàstics. Aquests estudis de cas es poden comparar amb altres investigacions portades a termes en centres de rellevància com Roma, Sant’Antonino di Perti, Marsella, Cartago i Nàpols, entre d’altres. Aquesta investigació busca analitzar i avaluar l’evidència ceràmica per abordar qüestions d’hàbits de consum dels diversos grups socials i culturals, examinar el paper dels assentaments occidentals no bizantins dins de les principals rutes bizantines a la Mediterrània occidental, comprendre millor les diferents capes de l’intercanvi comercial i l’estudi de les terrisseries autòctones a partir de la materialitat arqueològica.
