Denominats per la investigació ceramològica com a dolium/a, aquests recipients de menor mida, tot i conservar atributs similars als coneguts contenidors d’època republicana i imperial, també es destinaven a l’emmagatzematge d’aliments i formaven part de la vida quotidiana de la societat visigòtica.
En aquest estudi, proposem una primera aproximació quantitativa i qualitativa als trets més rellevants identificats a la ciutat visigòtica de Tarracona, amb una perspectiva diacrònica que permeti analitzar-ne l’evolució morfològica i estimar-ne la capacitat. Aquesta anàlisi no només contribueix al coneixement de les formes ceràmiques durant l’Antiguitat tardana, sinó que també ofereix una nova via d’interpretació sobre els canvis en els costums i els usos dels espais domèstics en aquest període de transició.










