ICAC

Institut Català d'Arqueologia Clàssica

Search Results

Search Results for: trama

Los llamados dolia tardoantiguos: una aproximación desde Tarraco(na) (siglos V-VIII d.C.)

by

Denominats per la investigació ceramològica com a dolium/a, aquests recipients de menor mida, tot i conservar atributs similars als coneguts contenidors d’època republicana i imperial, també es destinaven a l’emmagatzematge d’aliments i formaven part de la vida quotidiana de la societat visigòtica.

En aquest estudi, proposem una primera aproximació quantitativa i qualitativa als trets més rellevants identificats a la ciutat visigòtica de Tarracona, amb una perspectiva diacrònica que permeti analitzar-ne l’evolució morfològica i estimar-ne la capacitat. Aquesta anàlisi no només contribueix al coneixement de les formes ceràmiques durant l’Antiguitat tardana, sinó que també ofereix una nova via d’interpretació sobre els canvis en els costums i els usos dels espais domèstics en aquest període de transició.

Dolia ex Hispania: els dolia a les províncies d’Hispania en època romana. Estat de la qüestió i perspectives

by

Dolia ex Hispania recull les actes del congrés internacional homònim, organitzat per l’ICAC el 2022, dedicat a l’estudi dels grans contenidors ceràmics (dolia) a les províncies hispàniques. Amb 33 articles, una ponència final i un glossari, el volum ofereix una visió actualitzada sobre l’estat de la recerca i els principals debats en aquest àmbit. Els estudis s’organitzen en tres seccions dedicades a la Tarraconense, la Bètica i la Lusitània, a més d’una secció final amb contribucions de caràcter variat. L’obra reflecteix també la diversitat del camp d’estudi, amb textos en català, castellà, portuguès, francès, italià i anglès.

Consulta els capítols en accés obert!

 

Secció 1: Província Tarraconense

  • «Dolia ex Tarraconensis». Joaquim Tremoleda, Maria Rueda

(https://doi.org/10.51417/trama_12_01)

  • «Algunos aspectos socioeconómicos acerca del uso del dolium en Hispania Citerior». Mateo González

(https://doi.org/10.51417/trama_12_02)

  • «Dolia en coves de l’àmbit ibèric peninsular. Unes reflexions». Ramon Coll, Magí Miret

(https://doi.org/10.51417/trama_12_03)

  • «Ogei (20): una possible marca de lèxica de capacitat ibèrica expressada en àmfores sobre un dolium de Ruscino (Perpinyà)». Joan Ferrer

(https://doi.org/10.51417/trama_12_04)

  • «La cella uinaria de la vil·la romana dels Pompeu (Besalú, la Garrotxa). Aspectes tècnics». Joaquim Tremoleda, Pere Castanyer, Joan Frigola

(https://doi.org/10.51417/trama_12_05)

  • «Història d’un dolium a l’insula 30 de la ciutat romana d’Empúries». Marta Santos, Joaquim Tremoleda, Pere Castanyer

(https://doi.org/10.51417/trama_12_06)

  • «Las reformas bajo imperiales de la villa romana de Pla de l’Horta: un almacén de dolia en un antiguo apartamento». Ana Costa, David Vivó, Lluís Palahí

(https://doi.org/10.51417/trama_12_07)

  • «Un espai de treball amb dolia a la vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà)». Marc Bouzas, Josep Burch, Marc Prat, Carles Roque, David Vivó

(https://doi.org/10.51417/trama_12_08)

  • «Dolia i espais de magatzem a la comarca del Maresme. Proposta de catàleg de segells i inscripcions». Marta Prevosti, Ramon Coll, Joan F. Clariana

(https://doi.org/10.51417/trama_12_09)

  • «Els dolia de la vil·la del Pont del Treball Digne (Barcelona)». Daniel Alcubierre, Jordi Ardiaca, Pere Lluís Artigues, Antoni Rigo

(https://doi.org/10.51417/trama_12_10)

  • «Els dolia de la vil·la de Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental). Us i reutilització». Pere Lluis Artigues, Antoni Rigo

(https://doi.org/10.51417/trama_12_11)

  • «Les cellae uinariae de les vil·les romanes de la Burguera (Salou) i dels Castellets (La Canonja)». Josep F. Roig, Rubén Ramírez

(https://doi.org/10.51417/trama_12_12)

  • «Los llamados dolia tardoantiguos: una aproximación desde Tarraco(na) (siglos V-VIII C.)». Francesc Rodríguez, Josep M. Macias

(https://doi.org/10.51417/trama_12_13)

  • «Dolia y otros grandes recipientes producidos en la alfarería edetana de Rascanya (Llíria, Valencia)». Esperança Huguet, Francisco J. Perua

(https://doi.org/10.51417/trama_12_14)

  • «Aproximación a los dolia de Ercavica (Canaveruelas, Cuenca). Un primer estado de la cuestion». M. Ángeles Pascual

(https://doi.org/10.51417/trama_12_15)

  • «Dolia del torcularium de la villa romana de El Peral (Valdepenas, Ciudad Real)». Tomás Torres, Domingo Fernández, Julián Vélez

(https://doi.org/10.51417/trama_12_16)

  • «Los dolia tardorromanos en Toletum. Ejemplares de Cuesta de los Portugueses». Rafael Caballero, Elena I. Sánchez

(https://doi.org/10.51417/trama_12_17)

 

Secció 2: Província Lusitània

  • «Dolia ex Lusitania». Jose C. Quaresma, Pedro Pereira, Sonia Bombico

(https://doi.org/10.51417/trama_12_18)

  • «Dolia ex Durius flumen (os dolia nas margens do Douro)». Pedro Pereira, Tony Silvino

(https://doi.org/10.51417/trama_12_19)

  • «A Encosta do Patarinho (Santa Comba Dao, Viseu): o contributo dos dolia para o enquadramento cronologico e funcional do sitio». Pedro Matos, Helena Catarino, Ricardo Costeira da Silva

(https://doi.org/10.51417/trama_12_20)

  • «Os dolia de villa Cardilio (Torres Novas, Portugal): uma primeira abordagem a sua integracao na economia da villa». Victor Filipe, Catarina Viegas, Carlos Fabiao, Romao Ramos

(https://doi.org/10.51417/trama_12_21)

  • «Dolia da villa romana da Horta da Torre e do sitio arqueologico de Sao Pedro (Cabeco de Vide, Fronteira, Alentejo): uma primeira abordagem». Sonia Bombico, Pedro Pereira, Andre Carneiro, Cesar Oliveira, Jose C. Quaresma

(https://doi.org/10.51417/trama_12_22)

  • «Os dolia da villa romana da Tourega (Evora): dados preliminares do seu estudo tipologico e petrografico». Ines Vaz, Catarina Viegas, Anne Schmitt

(https://doi.org/10.51417/trama_12_23)

  • «A armazenagem de produtos agricolas liquidos (azeite e vinho) numa villa de sucesso da Lusitania: o modelo catonico de Milreu (Estoi, Algarve)». Felix Teichner, Jose C. Quaresma

(https://doi.org/10.51417/trama_12_24)

  • «Importacao e producao local/regional de dolia na faixa costeira da Lusitania meridional: o caso de Loule Velho». Catarina Viegas, Rui Roberto de Almeida

(https://doi.org/10.51417/trama_12_25)

 

Secció 3: Província Bètica

  • «Dolia ex Baetica para aceite, vino y garum: síntesis y nuevas perspectivas». Darío Bernal-Casasola, Enrique García, Iván González, Oriane Bourgeon, Manuel León

(https://doi.org/10.51417/trama_12_26)

  • «Los dolia en el interior del sureste peninsular: análisis y distribución». David Martínez, Rubén Fernández

(https://doi.org/10.51417/trama_12_27)

  • «Dolia en los territorios mineros de la vertiente norte de Sierra Morena: el ejemplo de Valderrepisa (Fuencaliente, Ciudad Real)». Mar Zarzalejos, M. Rosa Pina

(https://doi.org/10.51417/trama_12_28)

  • «La producción de dolia en el alfar de Cartuja. Primera evaluación de este tipo de recipientes en la antigua Florentia Iliberritana (Granada, España)». Macarena Bustamante-Álvarez, Elena H. Sánchez, Alberto Dorado

(https://doi.org/10.51417/trama_12_29)

 

Secció 4: Vària

  • «Espaces de stockage en dolium en « aire ouverte » et production de vin à l’époque romaine (Narbonnaise, Italie et Tarraconnaise. Ier-IIe s. ap. J.-C.)». Stéphane Mauné

(https://doi.org/10.51417/trama_12_30)

  • «I dolia della villa di Santa Maria di Villasimius: un nuovo contesto produttivo dalla Sardegna romana». Alessia Anedda, Dario D’Orlando

(https://doi.org/10.51417/trama_12_31)

  • «I dolia della villa tardoantica di Aiano (San Gimignano, Siena)». Marco Cavalieri, Sara Lenzi, Gloriana Pace, Anthony Peeters, Luca Polidoro, Sarah Vyverman

(https://doi.org/10.51417/trama_12_32)

  • «Domestic storage in a Late Roman insula from Histria (Istros) in Constanta county». Romania, Bianca Elena Grigoras, Georgiana Dinu, Valentin Bottez

(https://doi.org/10.51417/trama_12_33)

 

Conclusions

  • «Reflexiones en torno a los grandes contenedores cerámicos de almacenamiento en Hispania: punto de partida, problemáticas de estudio y diversidad de tradiciones y funciones». Yolanda Peña

(https://doi.org/10.51417/trama_12_34)

  • «Glosario». Maria Rueda, Ramon Járrega, Charlotte Carrato, Yolanda Peña, Joaquim Tremoleda, Dario Bernal-Casasola, Enrique Garcia, Jose C. Quaresma, Macarena Bustamante-Álvarez, Iván González

(https://doi.org/10.51417/trama_12_35)

 

Trade and culture on the Valencian coast: new publication on the ceramics of Torre d’Onda (Burriana, Castellón) in the Ibero-Roman period

by

The ICAC-CERCA Publications Service is pleased to announce the launch of the digital book La cerámica de Torre d’Onda (Burriana, Castellón) en el contexto de los establecimientos costeros del norte de la ciudad de Sagunto en época iberorromana, as part of its TRAMA digital publications collection.

In digital format, it is available for purchase (here) and in open access, by chapters (here).

The authors of the book ―Josep Benedito Nuez, Pablo Medina Gil, José Manuel Melchor Montserrat, and Arturo Oliver Foix― are researchers of the research project on the application of new techniques and analytics in the study of the archaeological heritage of Sagunto and the province of Castellón, funded and led by the Universitat Jaume I.

This monograph constitutes a significant contribution to the study of Iberian, Iberian-Roman, and early Imperial Roman ceramics.

 

A New Perspective on Torre d’Onda (Burriana, Castellón)

Torre d’Onda, located in Burriana (Castellón), is one of the most cited port enclaves in the bibliography of the Valencian coast, known for its close relationship with commercial activities in the northern territory of the city of Sagunto from the mid-2nd century BC, that is, throughout the final phase of the Iberian culture.

The new monograph published by ICAC-CERCA provides a comprehensive review and update of the ceramic assemblages found at this site, accompanied by the corresponding graphic representation.

Josep Benedito, one of the authors of the work, highlights: “A review and update of the various ceramic assemblages from the Iberian, Iberian-Roman, and early Imperial Roman periods was necessary, which has allowed us to fix the periodisation and propose a new vision on the development of the site and its possible relationship with the impact of the Sertorian conflict on the pre-Roman settlement of this territory.”

The study confirms the existence of commercial connections with the Andalusian coast, the Ebro Valley, Carthage, and Italy at the end of the Roman Republican period.

The work stands out studying unpublished ceramic material from Torre d’Onda deposited in the Archaeological Museum of Burriana stores. The book examines a series of Iberian and Italic ceramic pieces that were only partially known, with these ceramic assemblages being much more extensive than previously thought. Additionally, many of the Iberian pieces feature rich decoration with zoomorphic, phytomorphic, geometric, and plastic themes.

The study revealed an interesting set of Italic ceramic imports, including kitchenware and Italic amphorae from the southern peninsula. This prompted a review of their typology, chronology, and distribution, as well as a global analysis of all the information collected.

Figure 3. Detail from the Atlas Novus by W. Blaeu (1640). In red, is the location of Torre d’Onda, north of the inlet known as “la Olla”.

 

Key Contributions of the Study

The main novelties of the work focus especially on painted ceramics from the Iberian period and imported ceramics from the Italic area in the late Republican period. This study has made it possible to analyse an unpublished ceramic assemblage in the research of the site, which until now was relatively absent in the Iberian-Roman contexts of the coastal and littoral sites in the Sagunto territory.

Through a detailed analysis of the ceramics, a precise chronology has been established that places the most important historical change of the site between 90-70 BC, probably associated with the Sertorian conflict. 

From the excavations at Torre d’Onda come painted Iberian vessels ―some interesting within the Iberian vessel repertoire―, Iberian handmade and kitchen ceramics, Iberian amphorae, Campanian A, B, and late Calena ceramics, Italic kitchenware, Italic amphorae from the Tyrrhenian and Adriatic coasts along with others of peninsular origin, and burnished grey ceramics, which have allowed dates to be established with decennial precision and to sequence the most important historical change of this coastal site during the first third of the 1st century BC, specifically between 90-70 BC, likely linked to the development of the Sertorian episode.

The Roman Republican occupation contexts documented in the excavations carried out in the coastal area of the Sagunto territory have also been reviewed.

The new book on Torre d’Onda provides a detailed and academically rigorous analysis of the Torre d’Onda site, offering new perspectives and essential data for understanding the history and archaeology of the region.

 

Figure 18. 6048:ovoid-bodied jar with twin vertical handles, decorated with a figure of a bird with spread wings and turned head (@ the authors).

 

Importance of the Research

This book is part of the research project “Application of new techniques and analytics in the study of the archaeological heritage of Sagunto and the province of Castellón related to pre-Roman and Roman occupation as an instrument of scientific and touristic management” (UJI-A2020-01. Research Promotion Plan at the Universitat Jaume I 2020), coordinated by the research group ANTIQUA – Ancient History and Archaeology of the University Jaume I.

This project aims to deepen the knowledge of the cultural changes produced in the Iberian population north of Sagunto as a result of the Roman conquest.

During this period, a model of Roman territorial dominance was consolidated with the reconstruction of Saguntum, which after the Second Punic War went from being an ally city of Rome to a federated city. Although the Roman presence in this region is little known between the 2nd and 1st centuries BC, Torre d’Onda was likely part of its area of influence from the early times of the conquest.

 

Figure 34. Cups of the Mayet II type from the coast of Hispania Citerior (@ the authors).

 

Availability of the Book

The book La cerámica de Torre d’Onda (Burriana, Castellón) en el contexto de los establecimientos costeros del norte de la ciudad de Sagunto en época iberorromana, published in the TRAMA collection (11) is now available for purchase and download (by chapters) through our website, following the open science policy of ICAC-CERCA. This work is an essential read for scholars of ancient ceramics and anyone interested in the history of the Valencian coast.

Access to the Publication

For more information, please contact ICAC Publications through our website or follow us on social media (@ICAC_cat / @icac_cat) for updates on our publications.

 

Figure 41. Bowls of Lamb. 1 / F2320, 2361 of late Campanian B Calena ceramic (@ the authors).

 

About the Catalan Institute of Classical Archaeology (ICAC-CERCA)

The Catalan Institute of Classical Archaeology (ICAC-CERCA) is a CERCA center established as a consortium in 2003 by the Government of Catalonia and the Rovira i Virgili University. It is a Catalan institution with an international scope, at the forefront of research and conservation of archaeological heritage. Its headquarters are in Tarragona, a city recognized as a UNESCO World Heritage Site in 2000. Its researchers work to understand the past through the study of archaeological remains and promote the preservation of the historical legacy. We are CERCA!

For more information, visit www.icac.cat.

La cerámica de Torre d’Onda (Burriana, Castellón) en el contexto de los establecimientos costeros del norte de la ciudad de Sagunto en época iberorromana

by

Torre d’Onda, situat a Borriana (Castelló), és un dels enclavaments portuaris més citats a la bibliografia del litoral valencià, conegut per la seva estreta relació amb les activitats comercials al territori nord de la ciutat de Sagunt des de mitjans del segle II aC, és a dir, al llarg de la fase final de la cultura ibèrica. 

La nova monografia publicada per l’ICAC-CERCA proporciona una revisió i actualització exhaustiva dels conjunts ceràmics trobats en aquest jaciment, acompanyades de la representació gràfica corresponent.

Segons destaca Josep Benedito, un dels autors de l’obra, “era necessària una revisió i actualització dels diversos conjunts ceràmics d’època ibèrica, iberoromana i romana altimperial, i de la seva cronologia, la qual cosa ens ha permès fixar la periodització i proposar una nova visió sobre el desenvolupament del jaciment i la seva possible relació amb la incidència del conflicte sertorià en el poblament preromà d’aquest territori”. 

L’estudi confirma l’existència de connexions comercials amb la costa andalusa, la vall de l’Ebre, Cartago i Itàlia al final del període romà republicà. 

L’obra destaca per l’estudi de material ceràmic inèdit de Torre d’Onda dipositat als magatzems del Museu Arqueològic de Borriana. El llibre examina una sèrie de peces ceràmiques ibèriques i itàliques que només es coneixia parcialment, essent aquests conjunts ceràmics molt més extensos que no es pensava. A més, moltes de les peces ibèriques presenten una rica decoració de temàtica zoomorfa, fitomorfa, geomètrica i plàstica. 

Mitjançant una anàlisi detallada de les ceràmiques, s’ha pogut establir una cronologia precisa que situa el canvi històric més important del jaciment entre el 90-70 aC, associat probablement al conflicte sertorià.

Paraules clau: ceràmica ibèrica pintada, ceràmica itàlica, romanització, Arse-Saguntum, guerres civils, comerç, consum.

Disponible (per capítols) en accés obert:

Presentation of the book on the Alorda Park archaeological site: a sight into the past that guides us towards the future

by

On Thursday, February 15th, the Cinema Iris Civic Centre in Calafell hosted the presentation of a monograph that captures the legacy of excavation campaigns at the Alorda Park site, also known as Les Toixoneres.

Around 50 people attended the event, including prominent members of the Catalan archaeological community and some of the authors of the publication (Jordi Morer, Josep Pou, Dani López, and Jaume Noguera, Maria Carme Belarte, and Joan Santacana).

The presentation was led by the director of ICAC-CERCA, Josep Maria Palet, the coordinators (and authors) of the publication, Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC-IEC), and Joan Santacana (UB), as well as the mayor of Calafell, Ramon Ferré, who emphasized the heritage value of the site.

The book L’assentament ibèric d’Alorda Park, o de les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès, Tarragona). Campanyes d’excavació 1992-2001 is part of the TRAMA series (volume 10) and has been edited by the Publications Service of ICAC-CERCA, with the support of the Calafell City Council.

Around 50 people attended the presentation of the monograph on Alorda Park in Calafell on February 15, 2024. Photo: ICAC (CC 4.0).

 

Alorda Park, as Joan Santacana pointed out, is a fundamental element in the historical memory of Catalan archaeology. The publication arrives at a crucial moment, as it underscores the importance of conserving heritage in a changing context. The site, also known as Les Toixoneres, has been a focus of archaeological research for decades, with the participation of numerous groups of students, professionals, and archaeology enthusiasts.

Alorda Park is part of the historical memory of archaeology in Catalonia.

One of the peculiarities of the archaeological site is its name, Alorda Park, which was maintained for practical reasons despite being considered an “unfortunate” neotoponym. This has contributed to its visibility and recognition among the community. Additionally, in the phase of musealization and reconstruction of the Iberian settlement, the designation as the Iberian Citadel of Calafell has served to position the site as a reference enclave in the northern Iberian world.

In this regard, it was also highlighted that the model promoted by the Citadel, pioneering in Catalonia and the Spanish state, has become a reference for projects where heritage becomes a cultural resource and an asset for territorial development.

Maria Carme Belarte, Ramon Ferré, Josep Maria Palet, and Joan Santacana presided over the presentation of the monograph on Alorda Park in Calafell. Photo: ICAC (CC 4.0).

 

Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC-IEC) underscored the importance of the monograph for its contribution to archaeological documentation, “what archaeologists call the excavation record.” A reference material with which, in the future, new researchers can review and reinterpret the compiled material and reach their conclusions. In this sense, reference was made to the idiosyncrasy of archaeological research, according to which “new data modify established knowledge, and we learn as we progress.”

The extensive excavations at Alorda Park marked the beginning of an era.

The digital nature of the publication (which will soon be available for purchase and consultation online, on the ICAC website) facilitates the dissemination of research results and, at the same time, offers advantages in accessing the graphic part (images, plans, sections…). Belarte anticipated that the conclusions of the publication (available in Catalan, Spanish, and French) pave the way for the elaboration of a second volume of the publication, more focused on the in-depth analysis of all the information and knowledge compiled throughout the various excavation campaigns at the archaeological site.

The ICAC-CERCA website will also facilitate the dissemination of the publication’s contents in open access.

 

The presentation of the book L’assentament ibèric d’Alorda Park, o de les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès, Tarragona). Campanyes d’excavació 1992-2001 took place at the Cinema Iris Civic Centre in Calafell on February 15th. Photo: ICAC (CC 4.0).

 

The mayor of Calafell, Ramon Ferré, also emphasized the importance of the Iberian Citadel as a reference point for the municipality, both from a historical and future perspective. The acquisition of adjacent lands ensures the preservation and continuity of the site as a cultural and tourist resource.

Calafell is a municipality committed to preserving its heritage, and this commitment has been maintained in various municipal administrations; with support that has gone beyond archaeological work and has resulted in a range of outreach activities and research-related activities, such as the International Archaeology Meetings of Calafell, which celebrated their 9th edition in 2023.

The citadel is not just a look into the past, but a look into the future, Ramon Ferré.

Belarte addressed some words in homage to Joan Sanmartí, coordinator of the publication and a person deeply involved in the research and dissemination project of Alorda Park who, in Belarte’s words, “was working on the manuscript until the last moment, and it is a great loss that he is not sitting at this table with us today.”

The event concluded with the screening of a report produced to mark the 30th anniversary of excavations at the Iberian Citadel of Calafell in 2013:

 

Presentació del llibre “L’assentament ibèric d’Alorda Park”

by

L’Ajuntament de Calafell i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA) es plauen a convidar-los a la presentació del llibre L’assentament ibèric d’Alorda Park, o de les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès, Tarragona). Campanyes d’excavació 1992-2001, que s’ha publicat a la col·lecció digital TRAMA (volum 10).

Aquest volum recull els resultats dels treballs d’excavació realitzats al jaciment ibèric d’Alorda Park entre els anys 1992 i 2001. S’hi presenten els resultats bàsics, acompanyats d’abundant documentació gràfica, tant la generada durant els treballs d’excavació (plantes, seccions i fotografies) com la corresponent als materials mobles més representatius (fonamentalment ceràmics). També, el llibre inclou un capítol que descriu detalladament el procés de reconstrucció del jaciment fins a la seva obertura al públic. Finalment, les conclusions ofereixen una síntesi de l’evolució de l’assentament, amb una interpretació de cada fase tant des del punt de vista de l’urbanisme com de les activitats econòmiques i organització social. Per motius d’espai, no s’hi ha inclòs els estudis de materials, que seran publicats en un altre volum.

L’acte de presentació tindrà lloc el dijous 15 de febrer, a les 19 h, al Centre Cívic Cinema Iris de Calafell. Amb les intervencions del director de l’ICAC-CERCA, Josep Maria Palet, i els coordinadors i autors de la publicació Maria Carme Belarte (ICAC-CERCA-IEC) i Joan Santacana (UB).

És un acte obert al públic i amb entrada lliure (no cal registre previ ni confirmació d’assitència). Us hi esperem!

 

L’assentament ibèric d’Alorda Park, o de les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)

by

Aquest volum recull els resultats dels treballs d’excavació realitzats al jaciment ibèric d’Alorda Park (Calafell) entre els anys 1992 i 2001. S’hi presenten els resultats bàsics, acompanyats d’abundant documentació gràfica, tant la generada durant els treballs d’excavació (plantes, seccions i fotografies) com la corresponent als materials mobles més representatius (fonamentalment ceràmics).

També, el llibre inclou un capítol que descriu detalladament el procés de reconstrucció del jaciment fins a la seva obertura al públic. Finalment, les conclusions ofereixen una síntesi de l’evolució de l’assentament, amb una interpretació de cada fase tant des del punt de vista de l’urbanisme com de les activitats econòmiques i organització social. Per motius d’espai, no s’hi ha inclòs els estudis de materials, que seran publicats en un altre volum.

Pròleg (DOI: 10.51417/trama_10_00)

Capítol 1. Descripció general i evolució estructural de l’assentament. El desenvolupament de la recerca (DOI: 10.51417/trama_10_01)

Capítol 2. Dinàmica estratigràfica i evolució del jaciment (DOI: 10.51417/trama_10_02)

Capítol 3. El tractament postexcavació de les restes constructives (DOI: 10.51417/trama_10_03)

Conclusions. L’assentament d’Alorda Park dins de la dinàmica històrica de l’edat del ferro a la costa centremeridional de Catalunya (DOI: 10.51417/trama_10_04)

Conclusiones. El asentamiento de Alorda Park en la dinámica histórica de la Edad del Hierro en la costa centromeridional de Cataluña (DOI: 10.51417/trama_10_05)

Conclusions. Le site d’Alorda Park dans le cadre de la dynamique historique de l’Âge du fer sur la côte centre-sud de la Catalogne (DOI: 10.51417/trama_10_06)

Consulta en obert la publicació digital i els datasets sobre el Circ romà de Tarragona

by

La publicació El Circ romà de Tarragona. Monument i ciutat, editat pel Servei de Publicacions de l’ICAC-CERCA, es troba ara disponible en obert.

Aquest llibre sobre el Circ romà de Tarragona, dels autors Josep M. Macias, Josep M. Puche, Pau Solà-Morales, Josep M. Toldrà, Ivan Fernández Pino, Anna Ferré i Josuè Andreu, és fruit d’un projecte docent i de recerca desenvolupat per membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA) i de l’Escola Tècnica Tècnica d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ambdues institucions s’han unit per crear un espai de treball interdisciplinari que dota la docència i la recerca universitàries d’una personalitat pròpia.

Alumnat i professorat han participat en la documentació i anàlisi del Circ romà de Tarragona, creant una obra singular i d’interès tant per al públic especialista com general.

Podem identificar i entendre la ciutat medieval, moderna o contemporània de Tarraco a partir de la identificació del substrat del Circ romà.

El Circ romà de Tarraco és un excel·lent cas pràctic amb què desenvolupar aquesta estratègia d’aprenentatge i experimentació metodològica. Resultat de 1900 anys d’història, permet entendre l’aparició de la ciutat actual com a resultat d’un procés involuntari de determinisme urbanístic.

 

Consulta la col·lecció de dades en obert disponible al repositori CORA

Documentació digitalitzada, restes arqueològiques i entorn urbà

El treball de digitalització inclou el monument del Circ, la Muralla, la Torre de les Monges, a més d’altres indrets propers del centre històric de Tarragona o el proper  conjunt monumental de l’Amfiteatre.

Els arxius dels núvols de punts estan ara a lliure disposició de qualsevol persona perquè les pugui fer servir per als seus propis estudis o projectes.

A més de la vista aèria de les restes arqueològiques, s’ha documentat també l’entorn urbà dels monuments, de manera que s’han escanejat les façanes de les cases que actualment hi ha construïdes, el subsol dels edificis i altres parts no visibles o no accessibles des de l’exterior.

Els núvols de punts creats a partir de l’escanejat làser creen un espai tridimensional ple de referències amb què crear un dibuix o fer una reconstrucció virtual tant de les restes romanes associades al Circ i la Muralla de Tarragona com de la trama urbana de la Part Alta.

Consulta aquí el dataset Digitisation of the Roman Circus of Tarragona. 3D point clouds.

Més informació sobre la publicació aquí.

Reconstrucció tridimensional del carrer del Trinquet Vell (Tarragona). Imatge: ICAC.

Toquem pedra! Les biografies ocultes a les parets de Tarragona

by

El programa de divulgació científica a les ones Toquem Pedra, s’ubica des de 2021 al programa Què de què de Tarragona Ràdio. Per a la temporada de 2023, el programa s’emetrà el tercer dilluns de cada mes, a les 10 h, en directe.

El proper programa serà el dilluns 15 de maig, a partir de les 10 h, en directe!

Les biografies ocultes a les parets de Tarragona, amb Diana Gorostidi (URV-ICAC).

Gorostidi ens parlarà dels centenars de vestigis epigràfics que s’amaguen als murs de la ciutat de Tarragona i del valor patrimonial que tenen aquestes restes; un fet que es destaca a l’edició 2023 del Festival Tarraco Viva, que justament s’està celebrant aquests dies.

⇒ Podeu seguir el programa en directe per Tarragona Ràdio i després estarà disponible en podcast aquí.

Enguany es celebren 25 anys del festival de recreació històrica Tàrraco Viva: “Poder i vida en una capital romana” és el lema de la present edició, que vol destacar la importància de les descobertes arqueològiques a la ciutat. Tarragona és una ciutat que gaudeix del privilegi permet traslladar-te a l’època romana en qüestió de passes. Com va descriure el gran historiador i epigrafista Geza Alföldy:

El panorama és impressionant. No hi ha gaires ciutats el lloc de les quals en el món romà es pugui descriure de manera semblant: Tàrraco no va ser només el punt de partida per a la romanització de la península Ibèrica, sinó la primera fundació romana a ultramar; no només fou la capital de la província més gran de ‘Imperi romà, sinó la primera seu d’un emperador fora de Roma.

Molts dels coneixements que tenim sobre l’antic passat romà de Tarragona se’ls devem a Alföldy i a Diana Gorostidi, investigadors que han dedicat gran part de la seva recerca a desxifrar qui eren els habitants de la ciutat de Tàrraco. Això ha estat possible gràcies als centenars de vestigis epigràfics que s’amaguen als murs de la ciutat moderna.  

Amb la voluntat de fer arribar tots aquests coneixements als més joves, l’ICAC participa a la jornada Un dia a Tàrraco en col·laboració amb l’associació Aplec de Clàssiques. L’alumnat guanyador dels premis del Concurs Odissea tindrà l’oportunitat de conèixer els secrets dels missatges ocults de Tàrraco en una Passejada epigràfica per la Part Alta de la ciutat, una ruta confeccionada per Gorostidi i que serà guiada per investigadors del grup ArPA.  

Gorostidi és investigadora del grup ArPA des de 2010, quan es va incorporar a l’ICAC amb un contracte Juan de la Cierva. La seva tasca investigadora es desenvolupa principalment al voltant de l’epigrafia en la Hispania Citerior, amb especial atenció als tallers epigràfics (officinae lapidariae). 

Té un fort lligam amb Tarragona, a través del patrimoni epigràfic de la ciutat:  

  • Va col·laborar amb el projecte de l’ICAC “Estudi del paisatge arqueològic antic de l’ager Tarraconensis (a la dreta del riu Francolí)”, en un estudi sobre la la societat del seu antic ager estudiant la filiació i carrera dels personatges més rellevants de l’època. 
  • Destaca la seva col·laboració en la reedició del fascicle del corpus d’inscripcions llatines de la ciutat de Tarragona, (Corpus Inscriptionum Latinarum) editat pel prof. Géza Alföldy així com la revisió de l’epigrafia paleocristiana de la ciutat, de la qual ha publicat diversos treballs.
  • Va editar la traducció al castellà d’una sèrie de treballs epigràfics sobre Tarraco del professor Alföldy, originalment publicats en alemany.

La seva dilatada carrera comença a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Filologia Clàssica amb Premi Extraordinari de Llicenciatura. Posteriorment, va continuar la seva tasca investigadora i es va doctorar en Ciències de l’Antiguitat a la Universitat de Saragossa. Va ser becària en diversos centres de renom internacional i des de 1999 forma part de l’equip d’investigació Tusculum dedicat a l’estudi d’aquesta antiga ciutat del Laci (Itàlia). 

 

 

Consorci integrat per:
Centre CERCA:
Centre acreditat:
Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona
Telephone: 977 24 91 33 · info@icac.cat
© 2026 ICAC · Legal Notice · Cookie Policy
This web is on the PADICAT