El programa de divulgació científica a les ones Toquem Pedra, s’ubica des de 2021 al programa Què de què de Tarragona Ràdio i s’emet el tercer dimecres de cada mes, a partir de les 12:15 h, en directe.

Com era la tomba del sacerdot egipci Imephor? En Josep Maria Puche ens explicarà la seva participació en una expedició arqueològica de rescat (per evitar saquejos) a la petita necròpolis faraònica de Kom el-Khamasin, a Egipte. L’expedició ha estat dirigida per un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Servei d’Antiguitats del Govern d’Egipte.

L’acció arqueològica ha permès trobar importants fragments d’inscripcions i relleus, i gerres petites de ceràmica que conserven les seves tapes i el seu contingut. L’estudi d’aquestes peces ajudarà a revelar com era la tomba de sacerdot egipci Imephor, que fou enterrat en ple desert a prop de Saqqara: la seva tomba és un misteri i, encara avui dia, desconcerta els arqueòlegs.

Recentment s’han presentat a la UAB els resultats de l’excavació, que es va dur a terme a Egipte la passada primavera i que va significar una acció arqueològica de rescat per evitar els saquejos que la necròpolis ha patit en diverses ocasions.

El director de la missió, Josep Cervelló, professor d’Egiptologia del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i investigador de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA) de la UAB.

Les restes de la necròpolis egípcia de Kom el-Khamasin permeten dibuixar com era l’espai funerari fa més de 4.000 anys

Kom el-Khamasin està situada al sud-oest de l’àrea arqueològica de Saqqara, al sud del Caire (Egipte). Va ser lloc d’enterrament de personatges significatius del Regne Antic i del Primer Període Intermedi de la història egípcia, que abasta de l’any 2400 al 2050 abans de la nostra era.

El més conegut és Imephor Impy Nikauptah, que ocupava un dels llocs més destacats en l’administració de l’antic Egipte com a summe sacerdot del déu Ptah, la divinitat principal de Memfis. En aquell temps, aquesta ciutat era la capital del país.

L’equip va recuperar 435 blocs de pedra calcària, que haurien format part de dos edificis funeraris, probablement dues mastabes, que són estructures rectangulars de murs inclinats i sostre pla. Feien uns 10 metres de costat i tres d’alçada. Entre els blocs n’hi havia 50 amb fragments d’inscripcions i relleus.

Una de les mastabes seria el lloc d’enterrament d’Imephor. Un grup dels blocs recuperats va compondre el sostre a dues aigües i les parets de la cambra funerària subterrània.

Alguns blocs, inscrits amb el nom d’Imephor i amb altres textos propis del repertori funerari del moment -com la llista d’olis sagrats- van ser arrencats de la seva ubicació original pels saquejadors moderns del jaciment, i van ser arrossegats i abandonats al nord del jaciment.

Ara, amb aquests blocs i d’altres que s’havien venut il·legalment i després es van recuperar, els investigadors han elaborat una proposta inicial de com devia ser la cambra funerària completa del sacerdot. També estan fent la reconstrucció de la mastaba i el seu dipòsit de fundació i així es podrà tenir una idea força aproximada del conjunt.

Més informació