En el marc del programa de doctorat interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-ICAC-UAB), ens plau convidar-vos a la lectura pública de la tesi doctoral de la investigadora predoctoral Karen Fortuny Mendo, del grup de recerca MIRMED, codirigida pels Drs. Josep Maria Macias i Antonio Pizzo (EEHAR – CSIC).

L’acte de defensa es farà presencialment a la Sala d’Actes de l’ICAC, el dijous 18 d’abril de 2024 a partir de les 10.00 h.

Membres del tribunal:

• Dra. Gisela Ripoll, Universitat de Barcelona (presidenta)
• Dr. Pedro Mateos Cruz, Instituto de Arqueología de Mérida – CSIC (secretari)
• Dr. André Miguel Serra Pedreira Carneiro, Universidade de Évora (vocal titular)

Resum

La tesis doctoral estudia l’antiguitat tardana en el nord-est de la península ibèrica a partir de l’anàlisi arqueològica de l’arquitectura. Si bé la recerca s’ha centrat tradicionalment en l’arquitectura associada a les elits i als espais públics, aquest treball posa el focus en els escenaris quotidians, tant en l’àmbit urbà com en el rural. Aquest tipus d’evidències s’ha vist sistemàticament infrarepresentat en el registre arqueològic a causa de dos motius principals: la menor entitat de les seves estructures respecte a altres períodes, pels materials i tècniques utilitzats, i perquè tradicionalment la recerca ha prioritzat altres èpoques històriques.

En aquest treball s’han analitzat diversos conjunts arquitectònics pertanyents a l’àrea descrita entre Tàrraco (Tarragona) i Ilerda (Lleida) i datats entre els segles V i VIII dC. El corpus inclou principalment edificis residencials, alguns complexos termals i dues basíliques rurals. Aquests conjunts s’han analitzat mitjançant quatre nivells d’informació: la contextualització (la seva ubicació i relació amb l’entorn), la composició espacial (la disposició de les estructures i els accessos), l’exercici constructiu (els materials, tècniques i processos emprats en l’obra) i la captació de dades sobre estratigrafia i material arqueològic associats a les estructures (recopilació dels materials que aporten informació sobre les unitats arquitectòniques). En aquest sentit, esdevenen d’una importància capital els suports gràfics, les representacions planimètriques i fotogràfiques.

Posteriorment s’ha dut a terme una síntesis analítica en la qual s’han posat en comú diferents aspectes mètrics i tècnics de les unitats arquitectòniques per a la seva lectura creuada. Per últim, s’inclou una síntesi interpretativa on s’ha valorat i reflexionat sobre les dades, emmarcant-les en el seu marc històric-arqueològic, i buscant punts de similitud i divergència respecte al context ibèric i mediterrani. D’aquesta manera s’han pogut observar dinàmiques d’innovació i pervivència en les tècniques i recursos emprats en la construcció, així com caracteritzar els escenaris quotidians de les comunitats tardanes.