ICAC

Institut Català d'Arqueologia Clàssica

Resultados del buscador

Search Results for: valencia la vella

Nous models tridimensionals a la plataforma Sketchfab

by

L’ICAC va ampliant el material disponible a la plataforma Sketchfab (Patrimoni en 3D), ara amb una tercera col·lecció que aplega models tridimensionals de l’excavació arqueològica al jaciment visigot de València “la Vella» (Riba-roja de Túria) (informació del projecte).

Els treballs es van dur a terme el 2016 en el marc del I Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda a Riba-roja de Túria en aquest jaciment.

Recordem que justament ara està obert el període d’inscripció al segon curs, que tindrà lloc el mes de juliol del 2017.

II Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda a Riba-roja de Túria

by

Últimes places per participar a la segona edició del Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda a Riba-roja de Túria entre el 3 i el 21 de juliol.

Les inscripcions estan obertes fins al dilluns 19 de juny.

L’activitat s’adreça a estudiants d’arqueologia i consisteix en la continuació de les excavacions al jaciment de València “La Vella” del mateix municipi.

II Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda (català)

II Curso práctico de arqueología cristiana y visigoda (castellano)

L’organitzen l’Ajuntament d’aquest municipi de la comarca del Camp de Túria (València) i l’ICAC.

IIcurs_riba-roja

Un cicle de sis conferències, obertes al públic a les 7 de la tarda, complementen el curs:

IIcurs_riba-roja_conf

Més informació del curs
  • Termini d’inscripció: fins al dilluns 19 de juny.
  • Quota d’inscripció: 100 € (allotjament i manutenció: a càrrec de l’organització)
  • Direcció:
  • Equip tècnic:
Treballs durant l'agost passat.
Treballs durant l’agost passat.
Objectiu del curs

El curs pretén apropar els participants a la metodologia bàsica d’excavació i d’anàlisi arqueològica. El  programa diàriament combinarà el treball de camp al jaciment amb el tractament dels resultats, a part d’un seguit d’activitats teòriques i visites a jaciments de l’entorn. Es tracta d’una activitat formativa orientada a l’arqueologia tardoantiga.

El jaciment

València “la Vella” és un jaciment d’època visigoda del municipi de Riba-roja de Túria, a 16 km de València. És un enclavament emmurallat dalt d’un turó, una ubicació espectacular sobre el riu Túria, a uns 2 km del palau de Pla de Nadal i dins del Parc  Natural  del riu Túria. Constitueix un recinte fortificat d’unes 4,5 ha on s’han fet escasses intervencions arqueològiques. Un indret gairebé inèdit i fonamental per comprendre la transformació del territori  de Valentia entre el  període visigot i musulmà.

Vegeu els models tridimensionals del jaciment a partir dels treballs de la primera edició del curs:

Patrimonio en 3D

El servicio de Tecnologías de Documentación Gráfica del ICAC hace años que trabaja con la creación de modelos virtuales y, de hecho, es un referente en la aplicación de esta técnica en la investigación arqueológica y en su divulgación.

Gracias a la plataforma internacional Sketchfab, conocida como “el YouTube de los modelos 3D”, todos estos resultados están disponibles en acceso abierto en Internet.

sketchfab_logo

Colecciones:

9. TarrAcro-Polis (24 modelos) 

TarrACro-POLIS
by ICAC
on Sketchfab

 

8. El Bovalar (Seròs, Lleida) (3 modelos)

El Bovalar (Seròs, Catalonia). preliminary
by ICAC
on Sketchfab

 

7. Portal de los Apóstoles. Lleida (3 modelos)

Portal dels Apòstols. Lleida
by ICAC
on Sketchfab

 

6. Castelló, Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant (2 modelos)

Castelló, Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant
by ICAC
on Sketchfab

 

5. Yacimiento visigodo de València «la Vella» (11 modelos)

Visigothic settlement of the «ancient» València
by ICAC
on Sketchfab

 

4. El circo romano de Tárraco (10 modelos)

Roman Circus of Tarraco
by ICAC
on Sketchfab

 

3. Iglesia visigoda de Sant Miquel de Terrassa (15 modelos)

Visigothic Church of Sant Miquel of Terrassa
by ICAC
on Sketchfab

 

2. La basílica de Sant Fructuós de Tarragona (3 modelos)

Basilica St. Fructuòs Tarragona
by ICAC
on Sketchfab

 

1. Can Ferrerons (1 modelo)

Can Ferrerons
by ICAC
on Sketchfab

L’ICAC fa un conveni amb l’Ajuntament de Riba-roja de Túria

by

El 10 de febrer l’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, i el director de l’ICAC, Joan Gómez Pallarès, van signar un conveni marc de col·laboració. L’objectiu és desenvolupar projectes específics en el camp de la recerca i la difusió del patrimoni arqueològic d’aquesta població de la comarca del Camp de Túria (València).

Detall d'un segment de la muralla visigòtica de l'enclau de València "la Vella".
Detall d’un segment de la muralla visigòtica de l’enclau de València «la Vella».

Amb aquesta entesa s’inicia un projecte de recerca arqueològica en el jaciment conegut com a València «la Vella» (més informació). La finalitat és determinar la potencialitat arqueològica i la viabilitat d’un projecte integral de recuperació patrimonial i museïtzació en el context del Parc Natural del Túria.  Aquest propòsit donarà peu a una extensa intervenció arqueològica a l’estiu de 2016, codirigida per Josep M. Macias Solé, Albert Ribera Lacomba i Miquel Rosselló Mesquida.

Aquest jaciment té unes 4,5 hectàrees d’extensió  i es troba a uns 16 Km de València. Ha estat objecte d’excavacions arqueològiques puntuals, que permeten adscriure’l preliminarment a la categoria d’assentament militar visigòtic, tipus castellum, en el marc de la reorganització territorial de l’entorn de l’antiga Valentia.

Panoràmica del Túria des del jaciment.
Panoràmica del Túria des del jaciment.

Programa de radio

El programa Toquem pedra! (“tocando piedra”, en catalán) sobre arqueología clásica repite temporada en la parrilla de Tarragona Radio. El programa se concibe como un espacio de divulgación científica sobre arqueología clásica a partir del conocimiento y la investigación que desarrollamos en el ICAC, con especial inciso en el patrimonio histórico y cultural de Tarragona.

Desde 2020, se trata de una nueva edición del programa, que se había emitido en la misma emisora de radio durante varias temporadas entre 2013 y 2017. Desde la temporada 2022-2023, el programa pasa a formar parte del magazine matutino conducido por el periodista Pep Sunyé.

Podéis recuperar los episodios en el espacio podcast de Tarragona Ràdio y en Spotify: Toquem Pedra. El podcast de l’arqueologia clàssica, amb l’ICAC – Tarragona Ràdio | Podcast on Spotify

 

Temporada 2023-2024:

 

  • Núm. 106 (24/10/2024). «Els Matins de la Recerca». Dels laboratoris a les aules. Hablando de los fenicios y los íberos conoceremos dos investigadores del equipo de Protohistoria del ICAC, Maria Anguera y David Montanero. ¿Cómo se preparan para divulgar y conseguir que la investigación salga de los laboratorios para llegar a las escuelas?

 

 

  • Núm. 104 (10/04/2024). «Coneguem les roques de la Part Alta de Tarragona». Con Marie-Claire Savin y Jordi Oliver, de la Unidad de Estudios Arqueométricos (UEA) del ICAC, hemos hecho un recorrido por las rocas de la Part Alta de Tarragona. Os hemos presentado así un recurso pedagógico a partir de una actividad de divulgación para conocer el patrimonio romano de Tárraco, centrado en el tipo de piedra y mármol, y los vestigios diversos que hay por la ciudad de Tarragona.

Aquest capítol està també disponible en vídeo, a Youtube!

 

 

  • Núm. 102 (13/12/2023). Encetem la nova temporada amb l’exposició Arqueosexisme. Hem encetat una nova temporada del ‘Toquem pedra’, l’espai de divulgació sobre arqueologia clàssica al programa ‘La Veu de Tarragona’, amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA). Amb més d’una dècada i mitja d’història a la graella de l’emissora municipal, hem encetat l’espai parlant de l’exposició itinerant i programa «Archeosexisme», que s’ha inaugurat a Tarragona (CRAI del Campus Catalunta) per primer cop a l’estat, provinent de França.
    Una iniciativa de l’ICAC-CERCA en col·laboració amb la Unitat d’Igualtat de la URV, que han impulsat aquest projecte de sensibilització. Arriba per primer cop a Catalunya i a l’Estat l’exposició itinerant «Archeosexisme», que van crear, a França, l’Associació Archéo-Éthique i el projecte Paye ta Truelle el 2019.N’hem parlat amb Lydia Gil, responsable del centre de documentació i biblioteca de l’ICAC, i també responsable de l’estratègia de ciència oberta; amb Lídia Colominas, investigadora Ramón y Cajal al grup de recerca GIAP,  i amb Alfredo Mayoral, investigador postdoctoral Juan de la Cierva també al GIAP, especialista en geoarqueologia.

 

 

Temporada 2022-2023:

¡Escucha el podcast en Tarragona Radio! L’arquitectura en els últims anys de la prehistòria i principis de la protohistòria.

 

¡Escucha el podcast en Tarragona Ràdio! Diana Gorostidi: «Tàrraco té el patrimoni epigràfic més gran de la península Ibèrica».

 

 

Temporada 2021-2022:

  • Núm. 92 (15/12/2021). ¿Cómo era la tumba del sacerdote egipcio Imephor? Josep Maria Puche nos explica su participación en una expedición arqueológica de rescate (para evitar saqueos) en la pequeña necrópolis faraónica de Kom el-Khamasin, en Egipto. Una expedición dirigida por un equipo de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) y el Servicio de Antigüedades del Gobierno de Egipto.
  • Núm. 91 (17/11/21). Els aqüeductes romans de Tàrraco. Con Jordi López. Investigadores del ICAC han identificado el primitivo acueducto de Tárraco, que llevaba el agua del río Francolí sin necesidad del Pont de les Ferreres (conocido como el Puente del Diablo). Así, el número de acueductos romanos conocidos alrededor de Tarragona ha aumentado hasta seis, en el actual proyecto que lidera el investigador Jordi López Vilar y que ha sido galardonado con el XI Premio Tárraco.

 

Temporada 2020-2021:
  • Núm. 80 (28/10/2020). Especial Nit Europea de la Recerca. Con Ana Gallego, coordinadora de actividades en el ICAC; Montse Cartañà, periodista en la Unidad de Cultura Científica e Innovación, ComCiència, de la URV; Laia Pellejà, responsable de Divulgación y Formación Científica en el ICIQ; y Maria José Guilera, de la Oficina Técnica del IISPV.

Noticia relacionada: “Tocando Piedra”: vuelve el programa de divulgación sobre arqueología clásica en Tarragona Radio.

 

Temporadas anteriores:

 

 

Entrevista: Ramon Járrega parla de la vil·la romana de L’Alqueria (Moncofa)

by

Ramon Járrega

Després de dues campanyes arqueològiques (2007 i 2008) en aquesta vil•la romana de Moncofa (Plana Baixa, Castelló), Ramon Járrega, director tècnic de les excavacions i investigador de l’ICAC, en fa la valoració. Járrega ha estat quatre anys professor associat d’Història antiga a la Universitat Jaume I de Castelló i actualment és arqueòleg investigador de l’ICAC.

L’Alqueria és un jaciment clau per a l’estudi de la romanització a la comarca de la Plana Baixa (Castelló). És molt probable que correspongui a una vil•la romana perquè s’hi han trobat fragments de pintura parietal. Probablement aquesta vil•la va pertànyer en època romana al territori de Saguntum. Entre les troballes més rellevants hi ha tres dipòsits de líquids amb paviment d’opus spicatum i el característic revestiment de mitja canya. El dipòsit més gran fa 5,60 x 5,30 metres per 1,50 de fondària.

Dipòsit L'Alqueria Vista general L'Alqueria

Imatges dels dipòsits del jaciment de L’Alqueria.

Les intervencions a L’Alqueria formen part d’un programa de recerca de la Universitat Jaume I (UJI) dirigit pel dr. Juan José Ferrer i finançat per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana. Properament se signarà un conveni de col•laboració entre la UJI i l’ICAC per donar continuïtat als treballs. Està previst que les restes arqueològiques de la vil•la de L’Alqueria s’integrin dins un projecte de camp de golf que promou el mateix Ajuntament de Moncofa.

Per què són importants els dipòsits que s’han trobat a L’Alqueria?

Perquè ens indiquen una part de l’economia de les vil•les romanes. Són un element d’explotació del territori i permeten documentar part del procés de transformació de la collita.

Collita de què?

S’estan fent anàlisis del morter de la paret per saber què contenien. Hi ha la tendència de pensar que servien per a vi o oli, els dos grans productes de la Mediterrània a part del blat, però també podien servir per a salaons, una hipòtesi plausible per la proximitat del mar. A Xàtiva fins i tot s’han trobat dipòsits per fer lli.

Les anàlisis ho aclariran?

Sí. I si podem excavar al voltant també serà més fàcil saber com funcionava el conjunt. En una excavació com més superfície abastis més possibilitat tens, per planimetria, de saber per a què servia cada àmbit. Si eren dipòsits per a oli o vi, per exemple, també hi havia d’haver un punt de premsat i un punt de decantació. Si tenim sort, els trobarem.

Això demostraria que eren instal•lacions industrials?

No ho sabem. No semblen dipòsits per a l’autoconsum, però ho podrien ser.

Quan es van construir?

En aquest jaciment hi ha material arqueològic ibèric o romanorepublicà, però no estrats arqueològics d’aquesta època. I els dipòsits no sabem quan es van fer, perquè les parets presenten diferents capes de revestiment hidràulic (senyal que se’n va fer un ús continuat). Però sí que sabem quan es van abandonar: al segle IV.

Com és?

Sembla un abandonament intencionat, perquè hi ha argiles abocades i tègules senceres i tot, tant de planes com d’imbrices. Per damunt hi ha un mur molt arrasat que té una direcció diferent i que podria correspondre a la construcció posterior. O sigui que segurament hi ha una remodelació de la vil•la al segle IV.

Aquesta continuïtat en l’ocupació és perquè és una àrea fèrtil?

Sí, tot i que no podem saber quin abast tenia el regadiu en aquell moment. Les columnes pol•líniques fetes al proper jaciment dels Estanys (Almenara) mostren molta olivera i vinya: potser era més de secà! Però hi ha una font molt bona a la Vilavella, un poble proper, i no seria estrany que s’alimentessin d’aquella aigua. A més el terreny de L’Alqueria és pla i està al costat d’un camí mil•lenari, un ramal de la Via Augusta ple de jaciments ibèrics i romans.

El de Moncofa és un dels molts que es podrien excavar, doncs.

Sí, i aquest hem tingut la sort de poder-lo excavar, perquè a l’horta és bastant difícil. Així com al secà és fàcil trobar restes en superfície, a l’horta no, perquè de sempre hi ha hagut molt moviment de terres i que trobis ceràmica no vol dir res; són terres en explotació. A L’Alqueria s’hi ha de fer un camp de golf, tot i que preservant les restes romanes.

És significatiu, el topònim L’Alqueria?

Sí, i a més és un nom d’origen àrab! Pot indicar dues coses: que en època medieval hi havia hagut una alqueria com a pervivència de l’hàbitat romà (però no hem trobat ceràmiques medievals), o que la gent, en veient que hi havia ruïnes i s’hi havia viscut, en digués “l’alqueria”, de la mateixa manera que a Reus i Cambrils hi ha els jaciments dels “Antigons”, és a dir, lloc on hi ha coses antigues.

Quina importància té L’Alqueria en l’entorn més immediat, la comarca de la Plana?

Aquest jaciment i el de Benicató, a Nules, són gairebé els únics que s’han excavat en extensió. Per això, si podem anar-hi treballant, a més de tenir una zona visitable es podrà donar exemple de com es vivia en època romana a la Plana.

Carme Badia i Puig

Entrevista feta el setembre del 2009

Planta de L'Alqueria del 1996
Planta del jaciment de l’Alqueria del 1996, any en què es va fer una primera intervenció de salvament al jaciment.

Vegeu què n’ha dit la premsa:

El Periódico Mediterráneo (6/8/2008)

Consorci integrat per:
Centre CERCA:
Centre acreditat:
Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona
Teléfono: 977 24 91 33 · info@icac.cat
© 2025 ICAC · Aviso legal · Política de cookies
Esta web está en el PADICAT