Epigrafia funerària d’estrangers a Atenes (segles VI-IV aC)

Ginestí, Anna

Des de l’època tardoarcaica fins al final de l’època clàssica, Atenes fou un pol d’atracció per a persones provinents de les regions més diverses del món conegut. ¿Què podem saber d’aquests estrangers, del seu grau d’integració a la vida de la polis atenesa? Aquesta monografia hi dóna respostes prenent com a font d’informació primordial els epitafis funeraris.

Per una banda, presenta un corpus tan complet com ha estat possible de les inscripcions funeràries ateneses dedicades a estrangers i datades entre els segles VI i IV aC. Per l’altra, analitza aquestes inscripcions des dels punts de vista lingüístic, formal i políticoinstitucional.

La primera part de l’obra és l’anàlisi formal aprofundida de les inscripcions, tant lingüística com estilística. De l’observació de l’ús dels diferents dialectes grecs i d’altres llengües, sempre en relació amb el context de creació i expansió de la koiné hel·lenística, se n’extreuen els diferents graus d’integració d’aquest grup de població a la vida quotidiana i institucional d’Atenes i els mecanismes que tenien al seu abast per remarcar la identitat. També es precisen episodis de l’avenç de la koiné a Atenes i a altres regions del món grec.

La segona part és el corpus de les 519 inscripcions datades entre els segles VI i IV aC i presenta, a més del text de l’epígraf, una traducció al català, descripció de la iconografia i de les característiques epigràfiques, una fotografia sempre que ha estat possible, una presentació esquemàtica dels fets lingüístics més destacables, i un comentari de contingut filològic i políticoinstitucional. En cada un d’aquests comentaris, s’hi mostren els diferents processos d’adaptació dels estrangers a la polis atenesa.

El treball el completen dos índex onomàstics, un d’antropònims i un d’ètnics, i un índex de mots grecs.

Per a més informació, llegiu l’entrevista a l’autora: “Sense la integració de l’estranger Atenes no hauria estat una potència econòmica i cultural”