Entrevista al professor Paolo Sommella
“És un consell molt ben triat i tindrà un gran futur”
El professor Sommella és un dels deu membres del Consell Científic Assessor de l’ICAC, constituït el dia 7 d’abril de 2010. Catedràtic de la Universitat de La Sapienza de Roma, centra la seva recerca en la planificació urbana, la topografia antiga i la restitució de cartografies temàtiques. De fa anys s’encarrega de la cartografia arqueològica de l’Ajuntament i la província de Roma.
A una persona de la seva trajectòria, què li sembla l’ICAC?
És una institució absolutament de tipologia nova. És una novetat! En quin sentit? En el sentit que és un institut que fa cultura, que fa recerca, que prepara els joves i que treballa mirant sobretot al futur. Això és una cosa ben diferent del que estem acostumats a veure a la universitat i a les acadèmies tradicionals.
Quin és el punt fort de l’ICAC?
En té dos. El primer és que està vinculat a tots els instituts que fan recerca a Catalunya i és un element d’enllaç de totes les universitats del país que fan Arqueologia i, per tant, els pot aportar els avenços tecnològics i científics.
I l’altre punt fort?
Els vincles amb el món científic internacional, reforçats ara amb el Consell, que converteixen l’ICAC en la finestra cap a la cultura mundial. L’Institut dóna la possibilitat, a la cultura catalana de l’arqueologia, de saber què passa al món.
Què opina de la creació del Consell Científic Assessor?
És una estratègia molt important, perquè la presència dels membres del consell que vénen de tantes nacions permet a l’ICAC tenir unes bases de caràcter diplomàtic i polític que no tindria si tingués un consell només local.
És una obertura.
Sí, una obertura que significa que el futur de l’ICAC estarà lligat amb el Mediterrani i amb el món internacional. Avui ja no és concebible una institució cultural que fa només recerca local, que només té interès local. I això l’ICAC ho ha entès i s’ha procurat un òrgan internacional que garantirà la vida de la institució i que podrà ser molt útil per al desenvolupament futur, també des del punt de vista polític.
Insisteix molt en l’aspecte “polític”.
L’ICAC és una institució important, també en la mesura que els membres que formen el Consell vénen d’arreu del món. Això li permet discutir amb els polítics. I, atenció!, els polítics no en poden fer el que vulguin, com si fos un ens local! L’ICAC és una institució amb pes internacional, i com a tal ha de ser respectada pels polítics catalans i espanyols.
Quina serà la contribució dels membres del Consell?
El mèrit de la directora és haver triat, juntament amb l’equip de l’ICAC, persones competents i referents en diversos camps de la recerca: l’epigrafia, la cartografia i topografia antigues… Perquè l’arqueòleg no es limita a excavar, l’arqueòleg fa un discurs global, i per fer-lo se serveix de diverses disciplines, i en el Consell hi són totes representades. És un consell molt ben triat, i tindrà un gran futur.
Venint de Roma, com veu Tarragona?
El discurs de Tarragona és el discurs d’una ciutat extraordinària. Té un patrimoni cultural i arqueològic que va fer que el 1993 s’escollís com la seu del congrés mundial d’arqueologia. I aquests dies he vist que estan fent coses interessantíssimes. Tarragona no és una ciutat tancada, és una ciutat que vol redescobrir el seu patrimoni per valoritzar-lo, i això es nota.
Entrevista feta l’abril del 2010 per Carme Badia i Puig
