El dilluns 12 de desembre de 2011 a les 11 hores tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’ICAC la defensa de la tesi doctoral de Marc Lamuà Estañol, titulada Equid iis videretur mimum vitae commode transegisse? El Foro de Augusto en Roma: la creación de la simbología del poder y el culto imperial, dirigida pel doctor Ricardo Mar Medina, professor titular de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
El tribunal estarà format per Joaquin Ruiz de Arbulo Bayona, catedràtic d’Arqueologia URV i investigador de l’ICAC; Maria Manuela Reis Martins, catedràtica d’arqueologia de la Universitat do Minho, i David Vivó Codina, professor titular d’Història de l’art antic de la Universitat de Girona.
Síntesi de la tesi
El Fòrum d’August de Roma va ser una gran plaça pública inaugurada l’any 2 aC, que es va bastir al voltant del temple de Mart Venjador amb llargs pòrtics revestits de marbres i farcit de cicles icònics escultòrics que resumien la història mítica de la fundació de Roma, els fets dels seus grans homes i la història de la casa d’August, el Pater Patriae.
Aquest treball se centra en l’anàlisi del simbolisme de tota la decoració escultòrica d’aquest enorme complex per poder explicar la seva lògica a través de les fonts escrites, posant en relació els diferents espais arquitectònics amb la seva decoració i proposant una lectura dels seus diversos conjunts iconogràfics gràcies a l’establiment de vincles visuals i simbòlics entre els diferents elements icònics.
La tesi analitza cadascun dels elements iconogràfics conservats i també aquells que només se citen a les fonts i s’han posat en relació amb entre ells en funció de les diferents zones arquitectòniques, per presentar una lectura global de tot el conjunt.
La recerca revela la complexa trama de relacions que s’establiren entre les escultures i relleus que formaven el programa iconogràfic del fòrum. L’anàlisi d’aquest entramat simbòlic ens permet concloure que tant l’arquitectura com la decoració escultòrica del Fòrum d’August van ser escollits meticulosament per elaborar un microcosmos que tenia com a finalitat presentar el mateix August com a conqueridor i amo del món, fent servir un lèxic simbòlic que romandrà a la base de tot el llenguatge d’exaltació del poder autocràtic al llarg de la dinastia juliclaudia, i que s’estendrà al llarg de tota l’època imperial romana.
