• Contacte
  • Intranet
  • CAT
  • ES
  • EN

ICAC

Institut Català d'Arqueologia Clàssica

  • Qui som
    Investigadors en arqueologia
    • Salutació del director
    • Institució
    • Organització
    • Personal
    • Memòries
    • Convenis
    • Igualtat
    • Presència institucional
    • Excel·lència en RH
    • Treballar a l’ICAC
    • Portal de la transparència
    • Protecció de dades
    • Perfil del contractant
    • Facturació electrònica
    • Contacte
  • Recerca
    Generem coneixement
    • Grups de recerca
    • Personal investigador
    • Projectes
    • Publicacions científiques
    • Laboratoris
    • Ciència oberta
    • Tesis doctorals
    • Accions MSC
  • Formació
    Arqueòlegs de demà
    • Màster en Arqueologia Clàssica Aplicada
    • Doctorat interuniversitari en Arqueologia Clàssica
    • Altres programes
  • Difusió
    Connexió amb la societat
    • Activitats de l’ICAC
    • Activitats dels investigadors
    • Transferència del coneixement
    • Toquem Pedra
    • Patrimoni en 3D
    • Diaris de Campanya
  • Serveis
    Eines i suport a la recerca
    • Centre de documentació i Biblioteca
    • Unitat d’Estudis Arqueomètrics
    • Servei de publicacions
    • Plataformes científiques
    • Unitat de Transferència i Impacte Social
  • Actualitat
    Què hi ha
    de nou?
    • Notícies
    • Agenda
    • Butlletí Archeonea
    • Premsa
    • Subscripció

Notícies

/ Actualitat / Notícies / Entrevista

“El poder públic no es fa càrrec del patrimoni arqueològic litoral”

Entrevista29 abril 2014

 

 

 

Entrevista a Marie-Yvane Daire i Pau Olmos

 

“El poder públic no es fa càrrec del patrimoni arqueològic litoral”

 

La prof. Marie-Yvane Daire (CNRS/Université de Rennes 1, França) va pronunciar la conferència “Les communautés pré et protohistoriques insulaires de Bretagne : un cas particulier d’adaptation au milieu” en el marc del seminari L’home i el mar, els reptes de l’arqueologia litoral [vegeu també balanç del seminari], que va tenir lloc a l’ICAC els dies 24 i 25 d’abril organitzat per Pau Olmos, investigador postdoctoral de la Université de Rennes 1 i investigador adscrit de l’ICAC. Els entrevistem a tots dos.

 

 

 

La costa bretona és un lloc singular per a l’arqueologia litoral.

Sí, perquè és una costa de 2.700 km, molt retallada, un terç de la línia costanera de tot França! I té una gran quantitat d’illes, unes 850, de tipologia molt diversa. Tenim diversos arxipèlags, zones rocoses i zones arenoses… I el fenomen de la marea, que pot arribar als 14 metres de diferència entre la marea baixa i la marea alta. És la segona marea al món de més important després del Canadà!

 

Per què us interessen les illes?

Sens dubte seria més fàcil i barat treballar al continent, perquè per començar no ens caldria agafar cap vaixell! Les illes són jaciments peculiars perquè hi ha activitats específicament marítimes com la producció de sal. A més, tenen l’avantatge que es conserven molt bé, al contrari del que passa al continent, on l’agricultura ha arrasat molts jaciments.

 

Dolmen neolític a Kernic (Finisterre, Bretanya), exemple

de l’augment del nivell de l’aigua i el problema de gestionar

el patrimoni arqueològic litoral. (Foto: M.-Y. Daire)

Com s’explica la presència humana des d’antic en un lloc inhòspit?

El clima no és bo ni assolellat, en efecte. És una zona de tempestes, de vent… Encara avui, jo [prof. Daire], a l’hivern, em pregunto per què hi visc! Tot i això, el clima és més atemperat que a l’interior, com Rennes. Ara bé, és una zona rica. A part de la sal, hi ha els recursos propis d’un lloc amb una marea molt forta: pensem en tot el peix i els mol·luscos que la marea deixa a terra!

 

Collir sense haver de sembrar!

Exacte, servint-te a plaer, com a recol·lector! Pensem també en les algues, útils per adobar la terra, i actualment per a la cosmètica: la marca Yves-Rocher ve d’allà.

 

La imatge típica de la Bretanya són els menhirs.

El megalitisme és el més visible i espectacular, i el més turístic, i ha atenuat l’interès de les altres restes arqueològiques. No n’hi ha prou amb els menhirs: cal buscar els hàbitats, on vivia la gent, els agricultors…

 

La zona també és important pel tràfic marítim.

I tant. A l’edat del ferro ja hi havia la ruta de les Cassiterides, illes que no se sap ben bé on són, entre el sud d’Angleterra i la Bretanya. La costa bretona era molt transitada de camí a Anglaterra, on s’hi anava a buscar estany, un dels aliatges principals per fer bronze.

 

Jaciment de l’edat del ferro de Landrellec

a Pleumeur-Bodou (Bretanya),

durant l’excavació. (Foto: L. Langouët)

Qui feia aquesta ruta?

Els vaixells venien des de la península ibèrica, des de Portugal, i anaven costejant fins a Anglaterra per evitar els perills d’allunyar-se de terra. Les illes eren llocs per aixoplugar-se i per fer provisions.


Teniu un equip multidisciplinari.

Sí, format per geòlegs, geomorfòlegs, historiadors, protohistoriadors, geògrafs, arqueòlegs… Però a part del món acadèmic i universatari, també tenim una xarxa de voluntaris amateurs que vigilen la costa, fan informes i prospeccions, etc.

 

Vigilants sobre el terreny, fantàstic!

Sí, són persones compromeses amb el seu entorn immediat: professors, jubilats, estudiants… Formen l’AMARAI, l’Association Manche Atlantique pour la Recherche Archéologique dans les Îles. Existeix de fa més de 30 anys. És una plaforma molt oberta que engloba la Bretanya i el País del Loira, i aviat també l’Alta Normandia. És en ells que recolza el projecte ALeRT.

 

Quin objectiu té aquest projecte?

El seguiment i l’observacio dels jaciments arqueològics litorals en risc, principalment lligats a la pressió antròpica i natural. El Pau és justament el responsable del projecte i s’ocupa de difondre’l a través del “cinquè poder”, les xarxes socials, a més de gestionar les prospeccions, la base de dades i la pàgina web.


Per què és important ALeRT?

Perquè el poder públic no es fa càrrec del patrimoni arqueològic litoral! L’arqueologia preventiva no existeix a la costa, perquè no s’hi construeix. I es tracta de jaciments vulnerables, perquè les dunes tant aviat els protegeixen com reculen i els deixen al descobert. A part, hi ha l’erosió marina. Encara hi ha molts jaciments inèdits que van apareixent després de les tempestes, i és quan intervé ALeRT. Tenim plevist fer un mapa de vulnerabilitat amb els jaciments més amenaçats.

 

 

Text i retrats de Carme Badia i Puig

Abril del 2014

COMPARTEIX:
Imprimir PDF
« Bojos per l’arqueologia: monogràfic sobre arquitectura
Bojos per l’arqueologia: anàlisi de materials petris »

Actualitat

  • Notícies
  • Agenda
  • Butlletí Archeonea
    • Històric Archeonea
  • Premsa
  • Subscripció
Consorci integrat per:
Centre CERCA:
Centre acreditat:
Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona
Telèfon: 977 24 91 33 · info@icac.cat
© 2025 ICAC · Avís legal · Política de cookies
Aquesta web és al PADICAT
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord