Arqueòlegs de l’ICAC, en el marc del projecte d’estudi dels aqüeductes romans de Tàrraco, han penetrat en una de les galeries romanes de la Mina de l’Arquebisbe, al terme dels Pallaresos (Tarragona).

Es tracta d’una de les set galeries excavades al subsol de la muntanya que formaven part de l’aqüeducte romà de Puigpelat i que van ser reaprofitades en el segle XVIII en la construcció de la Mina de l’Arquebisbe, de manera que, després de 2.000 anys, encara porten aigua a la ciutat complint perfectament la seva missió.

La galeria explorada té entrada pel carrer Llevant dels Pallaresos i s’hi accedeix per un pou de 10 m de profunditat. La galeria té una longitud de 220 m i es caracteritza per traçar un recorregut no totalment rectilini, sinó amb diverses sinuositats. La seva altura és molt irregular, d’entre 1,20 i 4,70 m d’altura segons la zona, i amb  unes seccions que presenten una gran variabilitat.

Els investigadors han pogut observar que aquesta galeria romana va ser objecte de reformes orientades al seu manteniment. D’entre totes, destaquen dues actuacions executades al segle XVIII, moment en què la galeria es va tornar a posar en funcionament: la construcció en el seu interior d’una canalització amb paviment d’obra i dos murets paral·lels d’uns 50 cm d’altura, i l’edificació d’una sèrie de murets transversals de reforç.

A banda del pou d’accés, aquesta galeria té una altra connexió amb la superfície, mitjançant un dels característics respiralls cilíndrics del s. XVIII que probablement es va construir aprofitant un dels pous d’extracció de materials perforats durant la construcció de la galeria romana.

Els arqueòlegs Jordi López Vilar i Josep M. Puche han estat els encarregats d’endinsar-se en les profunditats de la galeria. L’exploració s’ha pogut realitzar mercès a la bona disposició i ajut d’EMATSA, que té al seu càrrec la cura de la Mina de l’Arquebisbe, un lloc històric reconegut com a Bé Cultural d’Interès Local i que EMATSA protegeix amb un pla especial que inclou mesures de protecció, possibles millores de la infraestructura i la difusió d’informació a la ciutadania per fer-la coneixedora dels valors funcionals, patrimonials, històrics i paisatgístics dels elements de la Mina.

Aquests elements històrics donen vida a la història de Tàrraco i ressalten la importància de la preservació del patrimoni arqueològic.

La intervenció de l’ICAC forma part del projecte de rcerca AQVAE TARRACONEM DVCTAE: La portada d’aigües a Tàrraco i vil·les de l’entorn, codirigit pels Drs. Jordi López Vilar i Josep Maria Puche Fontanilles, membres del grup de recerca MIRMED de l’ICAC-CERCA.

Sobre l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA)

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA) és un centre CERCA creat com a consorci el 2003 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. És una institució líder en la investigació i la conservació del patrimoni arqueològic a Catalunya. Té la seu a Tarragona, ciutat reconeguda com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000. Els seus investigadors i investigadores treballen per comprendre el passat a través de l’estudi de les restes arqueològiques i promoure la preservació del ric llegat històric de la regió. Som CERCA!

Per a més informació, visiteu el lloc web de l’ICAC a www.icac.cat.

Sobre EMATSA

EMATSA és l’empresa municipal encarregada de la gestió i el manteniment dels serveis d’aigua i clavegueram a Tarragona. Amb un compromís ferm amb el medi ambient i la comunitat, EMATSA juga un paper fonamental en la conservació de les infraestructures històriques de la ciutat, com ara la Mina de l’Arquebisbe. Per a més informació, visiteu www.ematsa.cat.