El divendres 21 d’abril, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va lliurar els Premis Sant Jordi 2023. En l’edició d’enguany, es va guardonar un membre de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
Els Premis Sant Jordi, instituïts el 1914, constitueixen la tradició més antiga de lʼIEC i contribueixen a assolir la finalitat de la institució de promoure la recerca científica, lʼalta cultura i la llengua catalana. L’acte de lliurament dels Premis es va celebrar a la seu de l’IEC, presidit per la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, acompanyada del conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, i de la resta de membres de l’equip de govern de l’IEC.
L’investigador Jordi Oliver Vert, que actualment és tècnic Investigo a la Unitat d’Estudis Arqueomètrics de l’ICAC, va rebre el Premi IEC de la Secció Històrico-Arqueològica Josep Puig i Cadafalch d’Arqueologia i Història Antiga, pel seu treball L’aprovisionament i ús de roques constructives i ornamentals a la ciutat de Girona des de la seva fundació fins a mitjan segle XI, tesi doctoral en català que va defensar a l’ICAC el passat 13 de maig de 2022.
Des de l’ICAC, donem l’enhorabona al nostre company, Jordi Oliver, i a totes les persones premiades en els Premis Sant Jordi 2023, entre les quals destaca el Premi Prat de la Riba, atorgat a l’arquitecta Carme Pinós «per la seva excel·lent trajectòria professional, materialitzada en programes arquitectònics arreu del món, per l’arrelament al territori català i per l’esperit crític de les seves propostes, que defugen l’arquitectura merament impactant» (vegeu la notícia a la web de l’IEC).
Podeu veure l’acte de lliurament de premis al canal YouTube de l’IEC, aquí.
La tesi doctoral de Jordi Oliver, premiada amb el Premi Puig i Cadafalch d’Arqueologia i Història Antiga, es centra en l’estudi de totes les produccions lítiques (roques constructives i ornamentals) a la ciutat i rodalia immediata de Girona. El marc cronològic d’estudi es desenvolupa des del context previ fundacional de la ciutat, a cavall dels segles II i I aC a l’època tardorepublicana romana amb el punt focal en l’oppidum de Sant Julià de Ramis (*kerunta), fins a l’època comtal a mitjan segle XI.
Amb aquesta recerca, Oliver ha elaborat un catàleg de totes les produccions lítiques i a la identificació dels seus suports amb què foren manufacturades. En aquests sentit, un dels objectius màxims del seu treball ha estat la caracterització dels recursos petris per a establir la seva procedència i reflexionar sobre la pròpia dinàmica d’aprovisionament, ús i comerç executat per la indústria lítica interna (de la pròpia ciutat) i externa (materials d’importació: regionals o mediterranis) per a cada època d’estudi específica i, finalment, a nivell diacrònic.
La ponència amb què es va presentar el premi va anar a càrrec de Ferran Arasa i Gil, Marc Mayer i Olivé i Josep Maria Nolla i Brufau (membres de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC).
