El dimarts 13 de maig a les 19 hores a la seu de la Fundació Social La Caixa (Cristòfor Colom, 2, Tarragona), en el marc del cicle de conferències Arqueologia i cristianisme, la recerca de les arrels cristianes, coorganitzat per la Fundació La Caixa, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Museu Bíblic de Tarragona, el professor Albert Casas (Universitat de Barcelona), el professor Piero Cosentino (Universitat de Palerm), Josep M. Macias (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), Joan J. Menchon (Ajuntament de Tarragona), Andreu Muñoz (Museu Bíblic Tarraconense), Roger Sala (Sot Prospeccions arqueològiques) i Imma Teixell (Codex) pronunciaran la conferència titulada "Les excavacions arqueològiques i prospeccions geofísiques a la catedral de Tarragona". La catedral és, avui dia, objecte d’un important projecte de recerca interdisciplinària que té com a objectiu la comprensió de l’evolució d’aquest espai considerat l’acròpoli de Tarragona. Primer fou castrum militar, després recinte de culte pagà i catedral visigoda, i actualment és Seu Metropolitana i primada des del segle XII. Díptic cicle conferències

S'han organitzat les primeres jornades d'estudi sobre arqueologia del paisatge d'àrees de muntanya europees....

Diversos investigadors de l’ICAC han participat en el recent col•loqui internacional Transformaçoes da paisagem. O impacto das cidades romanas no Mediterraneo Ocidental, que s'ha celebrat a Portugal del 15 al 17 de maig. Josep M. Palet (ICAC), Ignacio Fiz (ICAC) i Héctor Orengo (URV) van pronunciar una conferència titulada “Modelación y conceptualización del paisaje romano en el Ager Tarraconensis: Tarraco y la centuriación del territorio”. El mateix Dr. Palet, juntament amb Marta Flórez (investigadora en formació de l’ICAC), van presentar la intervenció “Asentamientos rurales y estructuración de la Layetana interior (Barcelona): romanización e impacto de los programas de organización territorial”. Els investigadors de l’ICAC Ramon Járrega i Marta Prevosti van parlar del poblament romà dins del marc del projecte Estudi del paisatge arqueològic antic a l’Ager Tarraconensis (a la dreta del riu Francolí), i van plantejar hipòtesis sobre som estava estructurat el poblament romà de l’antiga Tarraco. Finalment, Marta Prevosti (ICAC), Kriss Strutt (University of Southampton) i Cèsar Carreras (Universitat Oberta de Catalunya) van parlar de les prospeccions geofísiques que s’han dut a terme a l’Ager Tarraconensis amb la col•laboració de l’equip de recerca de la Universitat de Southampton. A les imatges, exposició de Josep M. Palet (esquerra) i d’Ignacio Fiz (dreta). A sota, Marta Flórez.

“Fotografia panoràmica i les seves aplicacions al món de l’arqueologia” és el títol de la xerrada informativa que farà Domènec Ribes el proper dijous 22 de maig a les 13 hores a la Sala d’actes de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. La fotografia panoràmica és una tecnologia que permet emular en l’ordinador la totalitat del camp visible des d’un punt determinat; crea una sensació de realitat virtual a partir de fotografies, però amb un procés de generació ràpid i sense grans exigències tècniques. És un mitjà ideal per il•lustrar grans panoràmiques, posar de relleu les excel•lències d’un indret determinat dins el territori, ajudar a entendre l’espai de l’arquitectura i és també una immillorable eina divulgativa i docent. Tot i la seva relativa facilitat de creació i la contundència dels resultats, la fotografia panoràmica segueix sent una tècnica poc utilitzada en arqueologia. La Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC, d’acord amb la filosofia de promoure l’ús de noves (i velles) tecnologies i de formes innovadores de treballar dins el món de la documentació gràfica, organitza aquesta xerrada informativa per il•lustrar la potencialitat que té aquesta eina, que és ràpida, còmoda i fàcil d’utilitzar. Foto: Pretori romà de Tarragona.

La Unitat de Documentació Gràfica i diversos arqueòlegs de l’ICAC han format part de l'equip de treball de les excavacions arqueològiques a Althiburos (El Kef, Tunísia). Topografiant la vall d'Althiburos. Imatge del paisatge d'Althiburos. Per tercer any consecutiu la Unitat de Documentació Gràfica (UDG) i diversos arqueòlegs de l’ICAC ( Carme Belarte, codirectora, i Pau Olmos i Núria Morell han participat durant els mesos de juny i juliol del 2008 en els treballs arqueològics que es duen a terme a l’àrea de l’antiga Althiburos (El Kef, Tunísia). Aquesta recerca consisteix a excavar part de la ciutat antiga i a estudiar el territori que l’envolta, amb l’objectiu de conèixer la societat númida i la seva evolució, prèvia a l’arribada dels romans. Equip de la Unitat de Documentació Gràfica de l'ICAC, aquest estiu a Althiburos. L’equip de la UDG s’ha encarregat de generar la planimetria detallada de tota l’àrea, d’uns 12 km², a una escala que permeti els treballs posteriors de prospecció sistemàtica i l’estudi del territori. D’aquesta zona només es disposava d’una planimetria a gran escala (1/50.000), del tot insuficient per a les necessitats de la recerca, i és per això que els responsables del projecte van demanar la participació de la UDG, que també ha donat suport topogràfic i planimètric als diferents treballs puntuals. Vista tridimensional d'Althiburos. Al llarg d’aquests tres anys s’ha generat la planimetria de tota l’àrea a escala 1/2.000, en què es detalla tant el relleu i els elements topogràfics com les nombroses restes arqueològiques documentades. Aquesta planimetria s’ha fet de manera que es poden crear imatges tridimensionals de l’àrea treballada i es pot gestionar la informació amb sistemes GIS. Topografiant amb GPS (esquerra) i documentant restes romanes. Durant l’elaboració de la topografia s’han anat detectant i descobrint nombroses restes arqueològiques, de les quals s’han fet les plantes. En total, s’han documentat i posicionat més de 220 dòlmens i estructures funeràries tumulars, més de 50 àrees o jaciments d’època clàssica, 5 possibles assentaments númides, 15 pedreres romanes, 6 àrees sepulcrals, 3 mil•liaris in situ, restes de diversos eixos viaris, i un gran mur de delimitació del territori de més de 8 quilòmetres de llarg. Elaboració de la fotogrametria i documentació d'un dolmen. Igualment, la UDG també ha donat suport topogràfic als diferents sectors d’excavacions i al replantejament sobre el terreny de les quadrícules per la prospecció sistemàtica. Una altra de les tasques que s’han realitzat ha estat la planimetria de les restes actualment visibles de la ciutat, així com el dibuix planimètric i analític del complex capitolí d’Althiburos (a escala 1/20), el temple, la plaça adjacent i el tèmenos que els engloba. Aquest és un edifici singular del jaciment i amb una problemàtica ben peculiar, i a partir dels alçats planimètrics s’han establert les bases per comprendre’l correctament. Fent la fotogrametria del capitoli d'Althiburos i topografiant un edifici d'època romana. En aquesta tercera campanya l’equip de la UDG ha treballat conjuntament amb Kaïs Trabelsi, topògraf de l’Institut Nacional de Patrimoni Tunisià, i amb Susanna Riva, arqueòloga dibuixant, col•laboradora de la Superintendenza Archeologica de Roma, de manera que s’ha configurat un equip multidisciplinar i plurinacional. En el jaciment d’Althiburos també hi treballen diversos equips de les universitats italianes de Macerata i Bari i del C.N.R. italià, i també diversos grups de recerca de l’Institut Nacional de Patrimoni tunisià, que s’han servit de la documentació generada per la UDG com a base de treball per a les seves investigacions. Planimetria d'un enterrament romà i topografia d'una pedrera. El projecte d’excavacions i prospeccions arqueològiques d'Althiburos va començar el 2006 i les han dut a terme la Universitat de Barcelona i l'Institut Nacional de Patrimoni tunisià, conjuntament amb Consell Insular d’Eivissa i la participacio de diferents membres de l’ICAC. Ha estat finançat, majoritàriament, per la Generalitat de Catalunya (dins el programa Excava de l’AGAUR). Els directors d’aquest projecte catalano-tunisià són Nabil Kallala (equip tunisià) i Joan Sanmartí Grego i Joan Ramon Torres (equip català).