El Castellot de la Roca Roja es un bon exemple, gairebé un model, del tipus d’assentament característic en el curs inferior del riu Ebre durant l’ibèric ple. La seva situació, sobre un abrupte esperó rocallós a 40 m sobre el riu, permet una gran visibilitat i control sobre un tram d’uns 2,5 km de l’estret de Barrufemes. És un assentament petit, de 1.000 m², dels quals uns 200 m² són ocupats per una muralla dotada de una torre quadrangular i una bastió rectangular. Per tant, som davant d’un sistema defensiu desproporcionat envers la superfície ocupada pels espais d’habitació.

Les darreres intervencions arqueològiques en el jaciment han identificat la fase més antiga d’ocupació. Es tracta d’una gran depressió artificial i irregular situada a uns 6-8 m al sud de la muralla de finals del segle V aC, actualment visible, i amb un traçat gairebé paral·lel. Els materials ceràmics recuperats en el fons d’aquest possible fossat, que en alguns punts assoleix els 3 m de profunditat, es daten en els segles VI-V aC. També ha estat possible documentar el parament extern d’una probable muralla, de la mateixa cronologia, molt arrasada, però que assoleix un mínim d’1,5 m d’amplada, i un alçat conservat de gairebé 1 m.

Actualment el Castellot de la Roca Roja entra en una nova etapa de revalorització patrimonial i d’accés als visitants, ja que els treballs d’excavació pràcticament han finalitzat, i s’han executat importants treballs de consolidació i museïtzació sobre unes restes excepcionalment ben conservades, amb murs de gairebé 4 m d’alçada.