En una investigació recent, vam trobar indicis que vinculen els càlats ibèrics a alguna activitat agrícola realitzada a prop dels nuclis d’hàbitat o al seu interior. Potser foren destinats a emmagatzemar algun aliment de gran importància a la mediterrània antiga (la mel), donada la seva aparició en espais cultuals ibèrics.

D’altra banda, la romanització altera el ritme de producció dels càlats i les seves formes, d’igual forma que canvia el ritme productiu de la mel, la qual cosa fa pensar en un nexe entre aquests dos elements. Amb la presència romana comença també l’exportació de càlats a la resta de la Mediterrània occidental.

L’objectiu d’aquesta comunicació va ser posar en comú totes aquestes dades per tal de donar a conèixer a la comunitat la possible relació entre els càlats, la mel i la romanització, amb l’objectiu d’aportar una mica més de llum sobre un vas ceràmic famós, però poc conegut.