Els Pirineus orientals han estat sovint reivindicats com a paisatges culturals de gran valor patrimonial i cultural i de llarga trajectòria històrica. Són paisatges, en gran part, resultat d’activitats agrícoles i ramaderes que s’han anat adaptant als canvis socioeconòmics ocorreguts en les darreres dècades, competint amb els sectors de serveis i turisme, així com amb sistemes agropecuaris intensius. En aquest context, aquests paisatges de muntanya estan subjectes a pressions que poden comportar un alt risc en el seu equilibri i conservació.
Amb aquest projecte volem investigar l’antiguitat d’aquests paisatges culturals, caracteritzar-los i entendre com han canviant, fruit de la ocupació i explotació humana d’aquests espais altimontans al llarg del temps. Per tal de dur-ho a terme, utilitzem una aproximació interdisciplinar que inclou la correlació de dades procedents de l’arqueologia, del paleoambient, de la història i de l’etnografia. Les àrees d’estudi són les capçaleres del Ter i del Segre (Ripollès-Cerdanya) que s’investiguen des d’una perspectiva diacrònica de llarga durada (des del neolític fins a l’època moderna), tot i que l’eix vertebrador del projecte és l’Antiguitat.
El present projecte és una continuació del quadriennal anterior “Arqueologia dels paisatges culturals de muntanya a les capçaleres del Ter i del Segre (Ripollès-Cerdanya)”, (CLT009/18/00101).
Projecte finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (CLT009/22/00035).
