Aquesta tesi doctoral exposa els resultats de la recerca duta a terme a la comarca del Vallès Oriental, en la qual s’han analitzat les formes del poblament rural antic i la seva dinàmica, així com les pautes d’ocupació del sòl i l’estructuració històrica d’aquest territori. L’anàlisi, plantejada des de la perspectiva teòrica i metodològica de l’Arqueologia del Paisatge, ha permès caracteritzar la successiva configuració històrica del territori vallesà oriental des de la fase protohistòrica (s. VI-V aC) fins a l’alta Edat Mitjana (s. IX-X), tot determinant els moments de canvi i els agents generadors del mateix. L’aproximació ha estat, per tant, diacrònica i també pluridisciplinar, combinant l’estudi de les tipologies de l’hàbitat en el món rural i la seva distribució en el territori; les anàlisis i restitucions arqueomorfològiques treballades amb cartografia històrica, fotografia aèria antiga, i documentació medieval i moderna; i les dades paleoambientals existents, que han permès integrar la recerca territorial en un discurs més global sobre el paisatge històric vallesà i les relacions home-medi.
El projecte s’ha desenvolupat dins del Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) de l’ICAC, i a la vegada s’ha integrat en un programa de recerca més ampli del territori vallesà en el que s’ha dut a terme l’excavació en extensió del nucli de cronologia republicana de Can Tacó (Montmeló-Morntonès del Vallès). En el marc de la nostra recerca, també s’han realitzat treballs de prospecció arqueològica (intensiva, extensiva i arqueomorfològica) que han contribuït a la comprovació i ampliació de la informació arqueològica disponible per l’àrea d’estudi.
En efecte, el creixent procés d’urbanització viscut pel Vallès Oriental en les dues darreres dècades feia especialment necessària una investigació com la realitzada. En primer lloc, per l’interès i la conveniència d’analitzar i estudiar -des de l’arqueologia del territori- l’abundant informació arqueològica existent que, fins ara, no havia gaudit d’una reflexió diacrònica i de conjunt. En segon lloc, per la pròpia qualitat i diversitat de la informació històrico-arqueològica disponible per aquesta àrea, que s’ha intentat recollir i plasmar en aquest treball.
L’obra està estructurada en quatre grans apartats, íntimament relacionats entre ells. Un primer bloc el constitueixen el marc teòric i la metodologia (capítols 1 i 3), tractats de manera detallada atesa la importància de tots dos en l’execució i l’obtenció de resultats de la recerca duta a terme. El segon gran apartat el configuren l’estudi tipològic de les formes del poblament rural i els resultats dels treballs de prospecció (capítols 4 i 5), on s’ha analitzat tota la informació arqueològica disponible (publicada i inèdita). En tercer lloc, trobem l’estudi arqueomorfològic (capítols 6 i 7), on es recull la proposta de restitució arqueomorfològica dels itineraris amb la seva descripció detallada, i l’aproximació al seu estudi històric. El darrer apartat (capítol 8), ofereix l’estudi de la dinàmica evolutiva del poblament i l’estructuració territorial, on s’integren en una visió conjunta les dades referents a les formes d’hàbitat i les procedents de l’anàlisi arqueomorfològica.
