Àrea de culte de la rodalia de l’antiga ciutat, amb un gran àmbit subterrani dedicat al déu Osiris i als rituals anuals en el seu honor. A partir del santuari es desenvolupa una àmplia galeria en direcció est-oest amb nínxols per a les ofrenes i amb dos accessos en rampa. Un altre accés, possiblement el principal, es troba al nord-est de la cambra principal. La baixada, més monumental que les anteriors, es fa mitjançant graons de pedra escairada que provenen d’una edificació de superfície construïda en tovot. El conjunt estava tancat dins d’un gran recinte quadrangular.
L’exploració del monument, de dimensions encara no totalment conegudes, presenta problemes tècnics afegits que deriven de l’estat de conservació de la roca on van ser excavades les galeries i que demanen una intervenció paral·lela de consolidació. Aquestes restes es troben a 2 quilòmetres en línia recta respecte al límit occidental de la ciutat.