Aquest treball, iniciat a la Universitat Autònoma de Barcelona, s’inclou dins la línia de recerca «Arqueologia de la Ciutat Antiga» de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. En aquest treball es defineixen els principals models d’arquitectura domèstica localitzats en aquest territori durant l’època tardorepublicana i altimperial. La seva anàlisi ha permès visualitzar el procés d’introducció dels models romans en l’àmbit domèstic, les seves adaptacions i particularitats, així com també la seva evolució. Un dels elements principals d’aquesta investigació ha estat l’elaboració d’un catàleg de totes les restes del territori català amb suficient entitat per ser considerats una unitat domèstica. En aquesta tesi s’analitza l’evolució històrica i cronològica de cada edifici, la seva arquitectura i funcionalitat tenint en compte les seves tècniques constructives, els seus materials i la relació existent entre els seus espais, així com els sistemes d’abastament i evacuació d’aigües, entre d’altres. També s’estudia la decoració arquitectònica d’aquests edificis: paviments, mosaics, parets, elements escultòrics, etc.