Actes 6è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tàrraco Biennal
'Domus'. L’àmbit domèstic urbà com factor de Romanització. Models i adaptacions del Mediterrani a l’Atlàntic
L’any 2012, la Fundació Privada Mutua Catalana, va promoure una iniciativa acadèmica de caràcter internacional que, amb voluntat de continuïtat, assignés el protagonisme a la investigació i difusió del patrimoni arqueològic de la ciutat de Tarragona. D’aquest propòsit va néixer Tarraco Biennal, Congressos Internacionals d’Arqueologia i Món Antic, amb la intenció d’aplegar un conjunt d’especialistes de l’Arqueologia europea per debatre a l’entorn d’una temàtica fixada per un Comitè Científic format per les distintes institucions que treballen aquest domini a Tarragona.
Les reunions s’han celebrat cada dos anys, sempre el mes de novembre, coincidint amb les dates de celebració de l’obtenció del títol de Patrimoni Mundial per als monuments tarragonins d’època romana. En els anys alterns s’han publicat les Actes del congrés celebrat l’any anterior i al mateix temps es presenta públicament la temàtica triada per al següent congrés.
Tarraco Biennal està dirigida acadèmicament per una comissió científica dirigida pel prof. Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d’Arqueologia de la URV i investigador de l’ICAC, de la que formen part Josep Maria Palet, director i Jordi Lopez, investigador, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Maria Adseries i Imma Teixell arqueòlogues dels SSTT d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Mònica Borrell, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Cris Salom, director del Museu d’Història de Tarragona (Ajuntament de Tarragona), Joan Menchon, arqueòleg de l’Ajuntament de Tarragona, Andreu Muñoz, director del Museu Diocesà i J.M. Vianney Arbeloa, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
En aquesta 6 Reunió d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal celebrada a Tarragona el dies 23 i 24 de novembre de 2023, el tema escollit ha sigut “Domus. L’àmbit domèstic urbà com factor de Romanització. Models i adaptacions del Mediterrani a l’Atlàntic”. La reunió científica ha comptat amb 31 ponents agrupats en 18 ponències marc i una assistència de 120 persones, acadèmics, professionals i alumnes universitaris de segon i tercer cicle. El Dr. Xavier Aquilué, director d’Hispania Graeca va actuar com a relator de la reunió.
Aquesta activitat acadèmica ha sigut avalada econòmicament per la Fundació Privada Mútua Catalana, l’Ajuntament de Tarragona (Museu d’Història) i el Port de Tarragona. Una part important del pressupost procedeix sempre dels Projectes d’investigació de la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. En aquesta ocasió la reunió s’emmarca al Projecte Coordinat de Recerca “Vivere in Urbe”, PID 2019-105376 (2020-2024) del MINECO, dirigit pel prof. José Miguel Noguera Celdrán de la Universidad de Murcia, amb investigadors de la URV (Ricardo Mar i Joaquín Ruiz de Arbulo), Universidad de Valencia (José Luis Jiménez), Universidad de Córdoba (Carlos Márquez i Ángel Ventura) i Instituto de Arqueología de Mérida/Escuela Española en Roma del CSIC (Pedro Mateos y Antonio Pizzo).
La domus, la casa romana, no sols va ser el reflex de la societat i de la família habitant, sinó que va estar dissenyada per a albergar una sèrie de rituals que regien la vida dels antics romans i la seva quotidianeitat. Les formes construïdes dirigeixen i donen forma a la sociabilitat dels seus habitants i les gents amb les quals guarden vincles i relacions. Aquests processos queden fossilitzats en el registre arqueològic, l’anàlisi del qual volem realitzar en aquesta reunió.
Partim de la premissa que qualsevol família, independentment del lloc de l’Imperi en el qual visquessin, tenia uns costums similars i propis de la societat romana amb les quals s’identificava, i que es manifestaven a través d’una sèrie d’actes i activitats familiars (salutatio, convivium, cultes al genius, els lares i els penates) que es desenvolupaven en els seus habitatges i es traduïen en una arquitectura on es repeteixen l’organització dels espais i les decoracions. La casa, quan pertany a l’elit, és un escenari d’autorepresentació, manifestació de les modes imperants, símbol de prestigi i posició econòmica, social i cultural. No obstant això, la infinitat de factors que condicionen el disseny d’una casa romana, donen com a resultat l’aparició d’una sèrie de reveladores particularitats que han de ser analitzades.
A diferència dels estandarditzats edificis públics, l’edilícia privada està subjecta a diversos factors com la voluntat dels habitants, que amb les seves accions i decisions configuren l’espai. Això pot proporcionar un fidel reflex de l’assimilació dels nous patrons portats per Roma, no sols constructius i/o decoratius, sinó de tot el contingut immaterial intrínsec que aquests comporten, símbol de la romanitas. Aquesta reunió es justifica en dos propòsits essencials: primer; indagar i precisar els precedents culturals mediterranis de la denominada casa romana d’atri i/o peristil, com a manera d’entendre el procés d’implantació i evolució del model en la Península Ibèrica i la
diversitat de solucions adoptades en el temps i l’espai, i segon; caracteritzar el procés d’implantació, evolució i amortització del tipus de casa romana en les capitals provincials de la Hispània romana i en altres ciutats preses com a referència repartides per tota la Península Ibèrica.
