Arquitectura militar fenicia y cartaginesa en el Mediterráneo central y occidental (siglos IX – II a. C.)
El llibre presenta la primera síntesi sobre l’arquitectura militar fenícia i cartaginesa i la seva evolució en el Mediterrani central i occidental durant el I mil·lenni aC, des de l’actual Tunísia, passant per les illes de Pantel·leria, Sicília i Sardenya, fins arribar a les costes mediterrànies i atlàntiques de la península Ibèrica. Així mateix, l’estudi aprofundeix en els fets històrics que van propiciar la construcció o destrucció d’un o altre sistema defensiu en els diversos assentaments analitzats.
Aquest treball omple un buit existent en la recerca arqueològica sobre l’arquitectura militar antiga, i demostra la rellevància que van tenir fenicis i cartaginesos a l’hora de difondre i perfeccionar, en l’àmbit mediterrani, diversos preceptes poliorcètics d’origen oriental i hel·lenístic. D’aquesta manera, es posa fi a la imatge utòpica que es tenia sobre la civilització feniciopúnica, suposadament formada per pacífics navegants i comerciants; res més lluny de la realitat.
L’obra posa punt i final a una recerca desenvolupada al llarg de gairebé quinze anys d’estudis de camp i consulta d’una amplia bibliografia, dispersa per més de una vintena de biblioteques científiques i universitàries de caire nacional i internacional, així com la recopilació de valuosa informació inèdita proporcionada pels investigadors i investigadores responsables del descobriment dels jaciments.
