Tarracròpolis. Un viatge de 2.000 anys d’història
Crèdits i índex de la publicació
El Museu Bíblic Tarraconense té la seva seu a l’anomenada Casa dels Concilis al costat de la catedral de Tarragona. L’edifici constitueix un singular “palimpsest arquitectònic” paradigma del fenomen de les transformacions urbanes de les ciutats mediterrànies. L’equipament museístic disposa, des del 14 de desembre de 2020, d’un nou espai interpretatiu destinat a explicar l’evolució històrica de l’acròpolis de Tarragona.
Aquest, esdevé una eina eficaç per explicar el fenomen de transformació topogràfica i urbanística d’una ciutat històrica que tingué, dalt del seu turó costaner, l’epicentre polític i religiós d’una capital provincial romana i, més endavant, de la Seu metropolitana i primada de l’Església hispana. És un nou equipament que complementa la visita del Museu Bíblic i del centre històric de Tarragona. També, pretén impulsar la disseminació del coneixement científic al posar a l’abast els resultats de les investigacions científiques que durant aquests darrers vint anys han ocupat l’atenció de l’equip d’investigació.
El projecte ha estat liderat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Museu Bíblic Tarraconense sota la codirecció de Josep M. Macias Solé (ICAC) i Andreu Muñoz Melgar (MBT/ICAC). La iniciativa ha estat vinculada a quatre projectes científics: El primer és «Tarracròpolis: un viaje científico de 2.000 años de Historia» finançat per la Fundación Española de Ciencia y Tecnología (FECYT); dos més s’emmarquen en projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia de la Generalitat de Catalunya amb els títols «Excavacions a l’entorn de la Catedral de Tarragona, II Fase» i «Projecte de Recerca Arqueològica al Recinte de Culte de la seu del Concilium Prouinciae Hispaniae Citerioris. Tarragona (Tarragonès)». L’últim amb finançament de MINECO-Proyectos I+D es va titular «Parámetros analítico-evolutivos de las técnicas constructivas del noreste de la Tarraconense en época tardoantigua: homogeneización, criterios de representación y calibración».
En la part museogràfica ha col·laborat el Museu Diocesà de Tarragona cedint algunes peces de la seva col·lecció, el Museu Sefardí de Toledo i s’ha comptat amb el finançament de diferents institucions: Consell Comarcal del Tarragonès, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) (Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades), la Diputació de Tarragona, la Fundació Privada Mútua Catalana i el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. El nostre agraïment a totes aquestes institucions i a les persones que han ajudat a fer possible aquest projecte.
En la realització d’aquest llibre volem agrair, especialment, la col·laboració generosa dels autors dels estudis que configuren aquesta edició. També l’ajuda de la Sra. Lurdes Malgrat Escarp, directora dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona, del Sr. Iván Fernández Pino, arquitecte i arqueòleg, de la Sra. Karen Fortuny Mendo, arqueòloga de l’ICAC, del Sr. Jordi Granell March, arquitecte del Consell Comarcal del Tarragonès, del Dr. Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg de l’ICAC, del Sr. Miquel Ángel Colet Menasanch, responsable de les TIC de l’ICAC i de la Sra. Sílvia Fibla Reverté, arqueòloga.
La publicació «Tarracròpolis: un viatge de 2.000 anys d’història» ha recollit els continguts, les peces museístiques, les imatges, les reconstruccions arquitectòniques i un conjunt de reproduccions en 3D que formen part de l‘espai d’interpretació. És una edició que se suma a dos publicacions més: «Praesidium, Templum et Ecclesia. Les intervencions arqueològiques a la Catedral de Tarragona (2010-2011)» (2012) i «Amphiteatrum, Memoria Martyrum et Ecclesiae» (2013). Aquesta trilogia és resultat de la convicció dels seus autors d’impulsar una eina de transferència del coneixement combinant investigació i museografia amb l’ajut de persones, administracions i entitats que estimen el patrimoni i l’entenen com un actiu indispensable per a la formació integral de la societat.
