La presentació del llibre Barcino I: marques i terrisseries d’àmfores del pla de Barcelona és el dimarts 8 de setembre de 2009 a les 19 hores al Museu d’Història de Barcelona. El volum, publicat en coedició entre l’Institut d’Estudis Catalans i l’ICAC, és el número 15 del Corpus Internacional de Marques d’Àmfora. Els curadors són els doctors Cèsar Carreras, investigador de l’ICAC, i Josep Guitart, primer director de l’ICAC.
Barcino I: marques i terrisseries d’àmfores del pla de Barcelona és el resultat d’un projecte de publicació de les marques d’àmfora dels diferents municipis romans de Catalunya que du a terme l’Institut d’Estudis Catalans com a participant del projecte Corpus international des timbres amphoriques de la Union Academique Internationale. En aquest cas, Barcino I… és el volum 15 d’aquesta col·lecció internacional, i el segon llibre del projecte de l’IEC, després del realitzat sobre Baetulo.
A diferència d’altres llibres de la col·lecció, Barcino I… no tan sols fa una publicació sistemàtica i estandarditzada de totes les marques d’àmfora trobades a les excavacions del pla de Barcelona distingint si són d’origen local o forani, sinó que intenta reconstruir el context arqueològic i històric al que pertanyen aquests segells epigràfics. Per això, s’ha convidat estudiosos i arqueòlegs que treballen en l’entorn de la Barcino romana per tal de reconstruir les evidències d’establiments rurals del pla de Barcelona i de les terrisseries documentades. En concret, s’ha destinat un espai monogràfic a les excavacions de les dues darreres terrisseries trobades a la zona suburbana, a l’actual Mercat de Santa Caterina i al carrer Princesa, 21. Algunes d’aquestes produccions s’ha dubtat si eren de procedència local o si provenien d’altres de les rodalies, i per això s’ha fet un estudi arqueomètric monogràfic.
Donat que les àmfores produïdes en les terrisseries locals contenien vi, s’ha analitzat també les evidències de viticultura a la ciutat, sobretot pel que fa a premses i altres instal·lacions vinícoles. A més a més s’ha combinat aquesta informació amb les d’arqueomorfologia i pol·líniques que es disposen per reconstruir l’antic paisatge del pla. Finalment, com que les marques fan referència a personatges, s’ha volgut vincular aquests noms abreujats amb personatges de l’epigrafia lapidària i topònims de cartolaris medievals que semblen incloure noms d’antigues propietats romanes fossilitzats (fundi i praedia).