La campanya al Camp de les Lloses (Tona), amb codirecció de Carles Padrós, investigador en formació de l’ICAC, ha donat noves estructures i un enterrament infantil.
En el transcurs de l’excavació, del 30 de juny a l’11 de juliol del 2014, s’ha treballat a l’entorn dels edificis H i I, que es van començar a excavar anys anteriors. S’han localitzat noves estructures vinculades a aquests edificis, així com la cultura material relacionable a la de campanyes anteriors.
Un dels elements recuperats és un enterrament infantil dins d’hàbitat, fet que es repeteix en tots els edificis excavats al Camp de les Lloses i que es relaciona possiblement amb algun tipus de ritual o element religiós.
L’altra zona excavada ha estat a la part posterior de l’edifici B, on s’ha localitzat una zona que probablement respon a un espai vinculat a l’hàbitat de l’edifici.
Vista de la zona d’excavació a l’entorn dels edificis H i I. (Foto: Imma Mestres)
Vista de la zona d’excavació en la part posterior a l’edifici B. (Foto: Carles Padrós)
El jaciment del Camp de les Lloses es pot considerar un vicus o espai logístic relacionat amb l’exèrcit romà. Es tractaria d’un lloc on els soldats anirien a comprar, reparar, menjar, etc. Després de més de 20 anys de campanyes arqueològiques s’han excavat 11 edificis, molt vinculats a l’activitat metal·lúrgica, com tallers del treball del ferro i del bronze.
La cronologia de l’assentament en la seva cronologia tardorepublicana és aproximadament del 120 al 75 aC i es vincula de forma molt estreta amb la via romana de Mani Sergi (110 aC), de la qual a Tona s’ha trobat el mil·liari VII, una de les vies romanes més antigues de la península ibèrica.
Vista del procés d’excavació de l’enterrament perinatal que fa Ot Ordeig (UB). (Foto: Coral Majuelo)
Els treballs arqueològics els han coordinat Imma Mestres (Centre d’interpretació del Camp de les Lloses) i els han dirigit Montserrat Duran (Centre d’interpretació del Camp de les Lloses), Jordi Principal (Museu d’Arqueologia de Catalunya) i Carles Padrós (ICAC). Els treballs també han comptat amb el treball tècnic d’Esteve Nadal (Actium) i Pilar Camañes (ICAC). Pel que fa als participants en l’excavació la campanya ha comtat amb quatre estudiants del Màster en Arqueologia Clàssica (URV/UAB/ICAC), deu estudiants de grau de la UB, així com el mateix equip del centre, format per estudiants de la UB, UAB i UdG.
Notícies relacionades
La ferralleria de la república romana (La Vanguardia, 3/8/2014)
Seminari sobre jaciments de tipus militar a la façana mediterrània de la Hispània tardorepublicana
“Puig Ciutat és un camp de proves de noves tecnologies per fer més eficient l’arqueologia” (entrevista a Carles Padrós)
