La visita de la doctora Efrosyni Boutsikas ens va transportar als rituals religiosos de l’antiga Grècia i el paper que els astres i les constel·lacions tenien en l’imaginari col·lectiu dels nostres avantpassats.

La recerca de Boutsikas combina reconstruccions digitals del cel nocturn de l’antiguitat amb models virtuals d’estructures religioses de l’antiga Grècia.

Per a nosaltres és difícil imaginar com es devia veure el cel  en aquella època, quan no hi havia la contaminació lumínica i atmosfèrica amb què ara convivim, però les reconstruccions digitals (amb big data de l’àmbit de l’astronomia) permeten fer una aproximació a les condicions atmosfèriques del moment.

L’estudi de l’entorn arquitectònic de determinats monuments, d’altra banda, ens permet veure on tenien lloc els rituals religiosos. Boutsikas combina ambdues aproximacions per a facilitar una millor comprensió de com es vivia el moviment espacial a l’antiguitat, la seva emotivitat i la seva experiència cognitiva. Els seus estudis busquen descobrir al visitant contemporani quins eren aquests significats per a les persones que feien servir els temples, en l’antiga Grècia, amb una finalitat espiritual o religiosa.

Durant la xerrada es van exposar tres exemples: el temple d’Apol·lo de Bassae, el santuari d’Artemisa Ortia (Sparta) i l’Acròpolis d’Atenes. En aquests monuments, la disposició dels elements, lluny de ser casual, denota el coneixement que els habitants d’aquella època tenien del moviment astral i com ho utilitzaven per a mesurar i dotar de significats el pas del temps.

A l’antiga Grècia el coneixement de l’astronomia era un coneixement popular. Tenia diversos usos pràctics (per exemple, en la planificació de les tasques agrícoles), però tenia també un paper destacat en la configuració de l’imaginari popular. En els rituals religiosos nocturns, les esferes real i mítica funcionaven a l’uníson.