Els treballs arqueològics liderats per Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló s’endinsen en les formes de vida, en els costums i en la societat d’aquest assentament.

Les excavacions arqueològiques en el jaciment visigot de València «la Vella» a Riba-roja de Túria –impulsades per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica– han trobat evidències d’una estructura que podria haver estat un gran pou d’aigua que connectaria amb la capa freàtica del riu Túria per fer arribar aigua que es destinaria al consum humà de les persones que vivien a l’assentament.

La campanya 2022 en aquest enclavament històric de Riba-roja de Túria ha conclòs amb la setena campanya d’excavació de l’antiga ciutat visigoda de València «la Vella», en el marc del projecte de recuperació patrimonial que l’Ajuntament i l’ICAC estant duent a terme, des de fa anys, amb la col·laboració també de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.

Els treballs arqueològics enguany s’han centrat en la neteja i recuperació de determinades àrees del jaciment arqueològic, amb especial atenció a l’adequació de nous segments de la muralla perimetral que delimitava l’assentament. A més, s’ha localitzat una nova torre que forma part de la muralla divisòria entre les plataformes intermèdia i inferior de la ciutat visigoda. Fins al moment, al llarg de totes les campanyes arqueològiques, les tasques de neteja han permès treure a la llum fins a deu torres en tota l’àrea del jaciment.

L’excavació ha permès, també, la troballa de les restes d’una possible porta de comunicació entre la plataforma mitjana, amb un caràcter centrat en l’artesania i la part residencial, i la gran plaça pública existent en la plataforma inferior de l’assentament. El descobriment de noves sitges de magatzematge constata l’evidència que aquesta àrea formava part d’un recinte artesanal, a més, especialitzat en l’elaboració del vidre.

Una altra troballa destacada ha estat un retaule de forma quadrada, en la seva part superior, i circular, en la seva zona inferior, que podria ser un gran pou d’aigua que connectaria, si es confirmen les primeres hipòtesis, amb la capa freàtica del riu Túria. És a la part superior d’aquest retaule on s’instal·laria el mecanisme a través del qual es transportaria l’aigua a l’assentament.

Sens dubte, la procedència de l’aigua per al consum humà en aquest assentament és un dels majors interrogants existents, actualment, respecte València «la Vella». Una de les vies d’accés al consum de l’aigua seria directament des del riu Túria, que es troba molt proper; mentre que l’altra procedència podrien ser els diversos aqüeductes que es van construir en el seu moment i del qual existeixen estudis i troballes en diversos treballs històrics.

Les excavacions en el jaciment han continuat amb un sondeig realitzat a la terrassa superior de l’enclavament arqueològic i que ha constatat la presència d’un forn metal·lúrgic que, al seu torn, permetria demostrar l’alta ocupació existent en la plataforma intermèdia. La funció artesanal i residencial en el barri central de la ciutat visigoda és una de les hipòtesis que s’han demostrat després de les tasques dels últims anys, amb un espai dedicat a diverses activitats econòmiques dels seus habitants, a més dels seus habitatges i les sitges de magatzematge de productes.

L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha enaltit “la ingent labor i treball que duen a terme cada any l’equip d’arqueòlegs al costat de tots els alumnes participants, amb una labor molt important per a estudiar i treballar sobre el terreny amb l’objectiu de conèixer amb major profusió tots els aspectes que embolicaven a la civilització visigoda; cada any coneixem més aspectes i vicissituds que ens ajuden a entendre el nostre municipi a partir del nostre passat”.