Un nou estudi publicat a la revista PLoS ONE compara dades biomoleculars, antropològiques i arqueozoològiques de la necròpolis romana de Vila de Madrid (Barcelona, Catalunya).

Personal investigador de la Universitat de València (UV), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i la Universitat de Vic (UVic) ha reconstruït la composició dels àpats funeraris en una necròpolis de la franja occidental de l’Imperi Romà i han descobert més informació sobre els rituals que acompanyaven el difunt a l’altre món.

La recerca ha identificat que, si bé a l’antiga Roma el trànsit al més-enllà era una fita social clau, els aliments que es consumien durant els àpats funeraris eren principalment aliments bàsics del dia a dia. L’equip ha descobert un alt grau de similitud entre els tipus de carn que es consumeixen habitualment i els que s’oferien en els banquets funeraris, fet que suggereix que la importància del viatge al més-enllà no era suficient per compensar l’ús d’aliments més cars en aquests àpats.

El ritus de pas al més-enllà a l’antiga Roma

El trànsit al més-enllà en la religió romana era una fita social clau que s’havia d’assolir després de la mort a partir de diversos rituals funeraris. Part d’aquests rituals consistien en ofrenes funeràries, banquets i sacrificis d’animals, duts a terme per garantir la protecció de les divinitats i la memòria dels difunts. No obstant, se sap ben poc de la composició d’aquestes ofrenes, a part de la informació que ofereixen les fonts escrites.

El nou estudi publicat a la revista PLoS ONE presenta un recerca multidisciplinària que explora els banquets funeraris mitjançant un enfocament directe amb què analitza els isòtops del col·lagen humà i animal, alhora que estudia les restes esquelètiques humanes i el conjunt arqueozoològic present a la necròpolis.

En l’estudi hi han contribuït Domingo C. Salazar-García, investigador de la Universitat de València, Lídia Colominas, investigadora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, i Xavier Jordana, investigador de la Universitat de Vic i la Universitat Central de Catalunya. La recerca ha rebut finançament de l’Agència Estatal d’Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació (EUR2020-112213 & RYC-2019-026732-I) i de la Generalitat Valenciana (CIDEGENT/2019/061).

Un àpat funerari no tan emocionant

Per a aquest estudi, l’equip investigador ha combinat les tècniques arqueozoològiques i antropològiques tradicionals amb l’arqueologia biomolecular, a fi d’estudiar la composició d’isòtops estables de carboni i nitrogen dels aliments animals i dels ossos humans. La utilització d’aquest enfocament multiproxy ha permès la reconstrucció de la composició dels banquets funeraris dels menjars i els aliments reals que el difunt havia consumit regularment durant la vida.

Contràriament al que s’espera dels pomposos menjars funeraris romans, sembla que la població comuna no feia una gran festa i utilitzava els mateixos aliments comuns que durant la vida quotidiana per als banquets. Aquests aliments eren principalment carn de porc i vedella, seguits de cabra i pollastre. No hi havia molts aliments exòtics, ni animals salvatges, ni aliments aquàtics.

A més, la majoria dels enterraments ni tan sols presentaven ofrenes de menjar, ni les seues famílies feien banquets de cap tipus, malgrat que aquests rituals estaven estipulats per llei. “Hem pogut demostrar que la gent comuna no sempre complia la llei pel que fa a les festes funeràries, i quan ho feien, gastaven pocs recursos econòmics en els menjars funeraris”, explica Domingo C. Salazar García, autor principal i investigador del CIDEGENT de la Universitat de València.

Els diners són diners, i sigui quina sigui la importància del més-enllà en l’antiga societat romana, clarament la prioritat eren les persones vives. Les microresistències a les regles no raonables establertes ja estaven presents en aquell moment, Domingo C. Salazar.

Diferències socials al més-enllà?

És ben sabut que a l’Antiga Roma hi havia diferents estrats socials, i que la riquesa i l’estatus polític eren de cabdal importància en la jerarquia social. A la necròpolis de la Vila de Madrid, els humans enterrats eren principalment persones amb un poder adquisitiu limitat. “Això ho sabem tant per la senzilla tipologia dels enterraments, com per l’estudi antropològic que indicava una esperança de vida molt baixa en aquesta població”, diu Xavier Jordana, antropòleg físic i professor associat de la UVic-UCC, que va analitzar les restes esquelètiques humanes.

És difícil extrapolar al lloc si la jerarquia social es va traduir al món simbòlic del més-enllà al qual van ser transportats els difunts una vegada morts. No obstant això, l’estudi documenta un alt consum de carn per part dels homes adults durant la seua vida i una major presència d’ofrenes en els enterraments d’homes adults.

Els resultats obren la porta a nous estudis

Aquest primer estudi és només una primera visió de la gran quantitat d’informació que la combinació de l’anàlisi biomolecular i l’arqueozoologia i l’antropologia tradicionals poden revelar sobre l’estructura social, el comportament simbòlic i el més-enllà relacionat amb les pràctiques dietètiques i els banquets funeraris.

Una anàlisi més detallada dels isòtops d’estronci podria informar sobre la procedència individual, la proteòmica i les microrestes del càlcul dental aportarà informació més detallada sobre els aliments no habituals i vegetals consumits pel difunt en vida, i l’ADN ens donarà informació sobre l’ascendència. A més, estudis com aquest s’han de fer a necròpolis de tota l’Antiga Roma, inclosa l’època republicana anterior.