Els treballs realitzats pel grup d’experts i estudiants reafirmen el caràcter urbà i militar d’aquest enclavament predominant al Mediterrani.

Les excavacions arqueològiques que s’han dut a terme al jaciment visigot de València la Vella, a Riba-roja de Túria, permeten deduir que en aquest enclavament es disposava d’un taller propi de fabricació de monedes després del descobriment de nous exemplars arran de les jornades d’estudi i prospecció realitzades a la zona.

Els treballs desenvolupats durant les últimes setmanes han permès recuperar més de 50 monedes d’ús legal durant l’època visigoda a Riba-roja de Túria, que van ser acunyades a l’Itàlia del regne Ostrogot, a més d’altres procedents de l’actual Tunísia i, finalment, altres que es van elaborar durant els períodes d’ocupació vàndala i bizantina, a més d’altres peces provinents de la península Ibèrica de diverses zones. 

El descobriment de 50 monedes trobades a la zona ha estat possible gràcies als treballs dels arqueòlegs, juntament amb els estudiants del VI Curs d’Arqueologia visigoda i cristiana de «València la Vella». La coordinació ha corregut a càrrec d’Albert Ribera, la direcció arqueològica d’Òscar Caldés, Josep Maria Macias i Miquel Rosselló, i l’equip tècnic d’Andreu Muñoz i Josep Maria Puche. Han pres part a l’excavació un grup d’onze alumnes del curs i altres cinc col·laboradors.

Les monedes descobertes en aquesta edició s’uneixen a les més de 350 que s’han trobat al llarg dels últims anys, entre elles algunes notables en importància, com una acunyada a Roma que pertanyia al rei ostrogot Totila, mort l’any 552 i conegut també amb el nom de Baduila. Els treballs s’han centrat, a més, en la identificació tipològica de l’abundant ceràmica del jaciment trobada en aquesta edició, amb datació compresa entre els segles VI i VII després de Crist.

Els treballs arqueològics de l’edició d’enguany s’han centrat en intensificar els estudis de camp sobre els principals llocs en què es dividia la ciutat visigoda, a partir de tres sectors delimitats gràcies a les tasques realitzades durant els últims anys. D’aquesta manera, a l’àrea més alta del jaciment s’han trobat nous blocs de pedra englobats en un nivell geològic, coberts per un nivell de circulació format per un carrer, de la qual és possible apreciar-ne la conservació parcial actualment.

Amb la la Friedrich Alexander Universität-Erlangen-Nürnberg es va dur a terme una actuació de prospecció geofísica en la plataforma intermitjana de la ciutat visigoda. A partir de la prospecció, s’ha pogut determinar l’existència de diversos espais arquitectònics i un possible carrer en aquesta àrea de la ciutat.

Amb la Universitat de Sevilla, i el finançament de la Fundació Palarq, s’ha efectuat un projecte de selecció i recollida de mostres de morter de calç per a la seva anàlisi de Carboni-14. La datació mitjançant C-14 es realitza amb la tècnica instrumental d’espectrometria de masses amb accelerador (AMS), emprant un equip MiCaDaS (Mini Carbon Dating System) de 200kV disponible en les instal·lacions del Centre Nacional d’Acceleradors del Parc Tecnològic de Cartoixa (Sevilla).  

A la denominada àrea 1.000 del jaciment s’han trobat noves sitges d’emmagatzematge intercomunicades entre elles, la qual cosa permet deduir un sistema soterrat que comprèn un mínim d’uns 30 metres quadrats d’extensió, amb unes característiques pròpies i específiques rellevants que existien durant l’època d’esplendor d’aquest jaciment visigot predominant.

Finalment, s’ha continuat amb els treballs al tercer bloc d’aquest jaciment, en una àrea de transició entre la plataforma intermèdia i la inferior. Després de les tasques d’excavació, s’ha confirmat la presència d’un sistema d’escalinates i passadissos que comunicaven ambdues zones de la ciutat visigoda. Aquests descobriments permeten deduir que es tracta d’un caràcter propi de la ciutat visigoda, on destacaven no només les muralles que l’envoltaven, sinó també la seva pròpia circulació urbana. 

En una visita al jaciment, l’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, va subratllar que “el notable treball que han dut a terme els experts arqueòlegs i els estudiants que han participat en les excavacions i que, edició rere edició, permeten trobar nous descobriments específics sobre la ciutat visigoda que va ser predominant durant la civilització de l’època en l’àmbit del Mediterrani i que, ara, ens permet avançar en el seu estudi i prospecció; és important perquè podem continuar estudiant el nostre origen a partir de les civilitzacions que han passat pel nostre municipi.”

El passat 19 de juliol es va organitzar una jornada de portes obertes al jaciment en què van participar unes 80 persones. Els arqueòlegs i arqueòlogues al càrrec de la campanya arqueològica de 2023 els van guiar pels diversos punts d’excavació del jaciment i van exposar tant els resultats preliminars d’enguany com el context dels avenços, ja que fa més de cinc anys que l’ICAC hi duu a terme la recerca.

• Coordinació: Albert Ribera.
• Direcció arqueològica: Òscar Caldés, Josep M. Macias i Miquel Rosselló.
• Equip tècnic: Andreu Muñoz i Josep M. Puche.
• Alumnes 2023: Dalmau Díaz, Itziar Gutiérrez, Ruth Abad, Arantxa Navarro, Gemma Fernández, Xavier Fernández, Roger Solà, Belisa Tarín, Natàlia Jiménez, Sònia Millán, Víctor Bengoa. Col·laboració de  Rubén Caballero, Iscael Alcon, José Luis Cordoba, Darío Pérez i Tonet Tro.