Navjot Kour, investigadora postdoctoral al grup de recerca GIAP, ha publicat un interessant article divulgatiu sobre els aspectes socials, culturals i polítics que es poden apreciar a les pintures murals dels Temples de Jammu (Índia) en l’època de l’imperi Dogra.
L’històric imperi Dogra es trobava situat en un encreuament crucial d’imperis i estats polítics, com el corredor de Khyber a l’oest, el Panjab al sud, els regnes Pahari al sud-est i el Tibet a l’est, amb la serralada de Gilgit-Baltistan protegint les seves fronteres del nord.
Aquesta regió també es caracteritza per una demografia religiosa molt diversa, que segueix una varietat de creences, que inclouen l’hinduïsme, l’islam, el sikhisme i el budisme.
A mitjan segle XIX, un període marcat per una creixent turbulència política al sud d’Àsia, els patrons Dogra van construir dos importants temples a Jammu, destacables pels seus murals, que integren sensibilitats hindús, islàmiques i sikhs.
A l’article, publicat al Centre of Excellence for Himalayan Studies de la universitat índia Shiv Nadar University (Delhi), Navjot Kour explora els factors socials, polítics i diplomàtics que van influir en la creació d’aquests temes sincrètics, considerant la variada demografia, les inclinacions personals dels patrons i la lluita per la legitimitat política de la dinastia Dogra.
No et perdis aquesta lectura per a comprendre la riquesa històrica i cultural d’aquesta fascinant regió de la Índia!
Social, Cultural and Political Undertones in the Temple Murals at Jammu: A Study of Religious Syncretism in the Iconography and Typology, Navjot Jour, Issue Brief May 2024, Centre of Excellence for Hymalayan Studies / Shiv Nadar University.
Amb més d’una desena d’imatges, com aquestes:
Navjot Kour és investigadora postdoctoral (Agencia Estatal de Investigación PCI2021-122026-2B) al grup d’investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) de l’ICAC. La seva recerca versa sobre la relació entre els recursos hidrològics de les regions de Jammu i Kashmir, al nord-oest de l’Índia, i l’explotació del paisatge durant la civilització de la Vall de l’Indus (3500 aC – 1900 aC), a través de l’estudi combinat dels patrons d’assentament i la seva cultura material i fent ús d’eines innovadores de l’àmbit de l’arqueologia computacional.
Doctora en Arqueologia des del 2022, la seva tesi doctoral es va centrar en l’anàlisi dels patrons d’assentament i de la cultura material mitjançant arqueometria en ceràmiques en jaciments prehistòrics i històrics de la vall de Jammu (Índia). Durant mil·lennis, aquesta regió ha estat lloc de pas per a totes les rutes que creuen el nord de l’Índia i connecten els ramals de la ruta de la Seda amb l’Himàlaia i amb el nord del Pakistan actual.
Sobre l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA)
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA) és un centre CERCA creat com a consorci el 2003 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. És una institució líder en la investigació i la conservació del patrimoni arqueològic a Catalunya. Té la seu a Tarragona, ciutat reconeguda com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000. Els seus investigadors i investigadores treballen per comprendre el passat a través de l’estudi de les restes arqueològiques i promoure la preservació del ric llegat històric de la regió. Som CERCA!
Per a més informació, visiteu el lloc web de l’ICAC a www.icac.cat.