Les noves troballes al poblat visigot indiquen nous edificis i una ocupació musulmana del jaciment.
La novena campanya arqueològica, duta a terme aquest estiu per l’equip d’investigadors i investigadores de l’ICAC-CERCA (MIRMED) i estudiants del setè Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda de València «la Vella», a Riba-roja de Túria (València), ha aportat noves dades sobre el caràcter urbà d’aquest enclavament predominant a la Mediterrània.
Una ocupació que no només se circumscriu a l’època visigoda, sinó que indica que la ciutat va poder ser ocupada al segle VIII per un assentament musulmà.
Els treballs, coordinats per Albert Ribera amb la direcció arqueològica d’Òscar Caldés i Josep Maria Macias, investigadors de l’ICAC-CERCA, han aconseguit el rebaix mecànic dels nivells agrícoles contemporanis i adequar les àrees d’excavació que s’hauran de dur a terme els pròxims 4 anys.
Descobriments arquitectònics i funcionalitat del jaciment
En concret, s’ha intervingut a la plataforma intermèdia de la ciutat, just al costat de la muralla exterior i interior, que la separa del barri inferior. Aquesta actuació permetrà la futura ampliació de l’àrea museogràfica i, des del punt de vista arqueològic, determinar el caràcter funcional del sector i obtenir continguts per al desenvolupament del relat històric del jaciment.
Les noves evidències indiquen que la construcció de la primera ciutat va estar perfectament planificada.
La primera ciutat no només va ser un centre militaritzat amb imponents muralles defensives i una urbanització en terrasses adaptades i transformades al pendent natural de la muntanya durant la seva fase fundacional, sinó que va evolucionar i es va transformar amb el temps en un assentament de funcionalitat més quotidiana.
L’equip ha pogut identificar els murs de delimitació oriental i meridional d’un gran edifici de més de 28 metres de llarg, alhora que ha estudiat el sistema de fonamentació de la muralla exterior en aquest sector i ha determinat els canals de circulació interior entre els barris de la ciutat. Aquests canals, testificats per una escalinata el 2023 i ara per una rampa, van ser bloquejats en un període posterior, possiblement durant els inicis de la presència islàmica que comença a manifestar-se.
Materials recuperats
Una altra línia d’investigació se centra en la identificació d’un possible espai residencial amb una gran xemeneia, al voltant de la qual s’han documentat nombroses restes d’aliments cremats durant el procés de cocció. També destaca la presència d’una elevada concentració de caragols, fet que indicaria un consum significatiu d’aquest animal. Això reforça la idea que, durant el segle VII, la ciutat va perdre la seva funció militar original i els espais contigus a la muralla es van anar ocupant progressivament.
En l’àmbit material, destaca la recuperació de nombroses restes de vaixella visigoda, així com evidències cronològiques de consum que ens indiquen una ocupació residual però encara per determinar, durant l’inici del període andalusí o al segle VIII.
Pel que fa a la fase visigoda, s’han recuperat evidències d’àmfores i de vaixella de taula procedent del nord d’Àfrica, un coll complet d’una ampolla de vidre, una sivella o una placa de cinturó visigoda i nombroses restes de consum.
Una ciutat evolutiva
Tot i que la ciutat sembla abandonar-se durant el segle VIII, no es descarten altres ocupacions musulmanes posteriors i esporàdiques durant aquest període, encara que de marcat caràcter agrícola.
L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga ha mostrat la seva satisfacció pels resultats obtinguts a la nova edició:
Les excavacions arqueològiques segueixen embastant la història de les diferents civilitzacions que han passat pel nostre territori i ens permetran crear un relat que nodreix el futur Centre d’Interpretació Arqueològica de València «la Vella», únic a Espanya i un dels pocs testimonis històrics de l’època visigoda”.
Formació especialitzada: un valor afegit
De l’1 al 19 de juliol, la campanya arqueològica ha acollit el VII Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda de València «la Vella», gràcies al conveni marc signat per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica el 2016.
Hi han participat alumnes de diferents universitats europees, que han tingut l’oportunitat de conèixer de prop la metodologia bàsica d’excavació i d’anàlisi arqueològica, així com rebre una formació específica orientada a l’arqueologia tardoantiga, la seva cultura material i la seva problemàtica històrica.
El curs ha alternat l’excavació del jaciment amb tasques de rentat, siglat i catalogació de les restes trobades, visites a jaciments tardoantics de la zona i algunes conferències sobre aspectes del món visigot i cristià.
A més, s’ha pogut mostrar a la ciutadania els resultats dels treballs d’excavació durant una jornada de portes obertes que va tenir lloc el passat 17 de juliol i a la qual van participar una cinquantena de persones.
Paral·lelament, durant la segona quinzena de juny es va dur a terme una campanya preliminar d’excavació i neteja gràcies a una subvenció de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.
Continuïtat dels treballs d’excavació
Les excavacions continuaran fins a principis d’agost, en virtut de la col·laboració iniciada amb la Universitat de Newcastle (Anglaterra) i la universitat Friedrich-Alexander-Universität Erlangen–Nürnberg (Alemanya), amb un grup de 10 estudiants d’Anglaterra juntament amb els Drs. David Govantes-Edwards i i Chloë Duckworth, experts en forns de vidre.
L’objectiu d’aquesta campanya de dues setmanes és excavar els forns de vidre que han estat localitzats en els últims anys en el jaciment tardoantic de València «la Vella». Els treballs han començat pel forn del sector 1000, localitzat en la campanya de l’any 2018, i el forn del sector 6200, localitzat en la campanya de 2020.
Després d’un breu parèntesi, les actuacions es reprendran a l’octubre, amb la probable participació de la universitat alemanya esmentada.
Sobre l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA)
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA) és un centre CERCA creat com a consorci el 2003 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. És una institució líder en la investigació i la conservació del patrimoni arqueològic a Catalunya. Té la seu a Tarragona, ciutat reconeguda com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000. Els seus investigadors i investigadores treballen per comprendre el passat a través de l’estudi de les restes arqueològiques i promoure la preservació del ric llegat històric de la regió. Som CERCA!
Per a més informació, visiteu el lloc web de l’ICAC a www.icac.cat.
