Aquest estudi intenta aprofundir en el coneixement dels mecanismes i infraestructures que s’utilitzaren en el comerç, durant l’època romana, dins dels territoris que ocupen l’actual Catalunya i la resta de l’Imperi. En especial, es vol arribar a conèixer quines eren les possibles rutes comercials emprades en època romana, quines d’elles serien les més utilitzades (en relació amb els costos econòmics i temporals) i quines es poden corroborar amb les dades aportades per l’arqueologia. En definitiva, gràcies a aquest estudi es vol aportar més coneixement a les formes de distribució i comunicació entre els diversos assentaments de la Catalunya romana i sobre la història econòmica del nostre territori.
L’estudi s’ha dividit en dos grans blocs. Per una banda, l’acabament de la xarxa de comunicacions (terrestre, fluvial i marítima) del territori català, la base de la qual ja es va obtenir amb l’elaboració del treball de recerca presentat l’any 2006 i d’altra banda, l’estudi i anàlisi de la comunicació i el transport de mercaderies entre diversos punts de la geografia catalana. Els càlculs de costos, temps invertit, personal utilitzat o esforços es realitzen mitjançant programes SIG, juntament amb l’aplicació de factors compensatoris (mitjà de transport, desnivell, sistema de transport, utilitzant com a valors base els ja utilitzats en altres estudis (Carreras 1994, Lawton 2004; De Soto/Carreras 2009).
Seguidament es procedeix a la comparació dels resultats dels estudis (costos i temps de transport) amb un seguit d’estudis de cas, d’on s’espera extreure el nombre màxim de conclusions possible. Un d’aquests estudis, s’analitza la possible distribució de mercaderies intangibles, la difusió numismàtica o les característiques del registre d’àmfores bètiques a Catalunya (Dr 20). Es pretén definir si els costos, tant a nivell d’esforç com de temps o mà d’obra, es relacionen directament amb les quantitats de materials que arriben a les ciutats, o si aquests són independents dels beneficis, etc. (és a dir, si segueixen les característiques d’un sistema de mercat). També s’analitzaran les coincidències i les contradiccions entre els dos models, el proposat amb els sistemes d’informació geogràfica (SIG) i el que ens ofereix l’estudi de materials. D’aquests resultats, s’obtindrà la confirmació de les rutes de transport proposades o, contràriament, la seva desqualificació, ja sigui per l’existència de rutes alternatives no proposades o, potser, per l’existència en el món romà de condicionants externs a l’economia que influïen determinantment en l’establiment d’aquestes rutes (necessitats de l’exèrcit, impulsos o subvencions governamentals, etc.).
