L’edició de les actes del simposi que es va cel·lebrar a Tarragona (ICAC) i Teià, el 9 i 10 de maig de 2007, organitzat per l’Ajuntament de Teià, l’ICAC i el MAC, reuneixen 14 articles d’investigadors entorn del tema del vi de la Laietània i de la Tarraconense, amb la singularitat d’incloure’n un sobre els vins actuals d’aquestes àrees, per establir un contrast alliçonador. Les contribucions d’A. Tchernia i J.-P. Brun obren el llibre. L. Buffat aporta l’estudi del cultiu de les vinyes, en què estan aprofundint les excavacions a la Gallia Narbonensis. Segueixen treballs de síntesi sobre les comarques gironines (P. Castanyer, J.M. Nolla i J. Tremoleda), els centres productors de Sant Boi i Darró (A. López), l’ager Tarraconensis i l’ager Dertosanus (R. Járrega), el País Valencià i Dianium (J.A. Gisbert), Barcino i Baetulo (J. Beltrán de Heredia i M. Comas). També es tracta el tema del comerç del vi de la Tarraconense (C. Carreras) i el dels ports (P. Izquierdo). El simposi es va organitzar en motiu dels estudis entorn de la cella vinaria de Teià, que per tant, son objecte de dos articles (A. Martín i F. Bayés). Clou el llibre un article de reflexions entorn a l’arqueologia del vi a l’àrea costanera de la Tarraconense, que preten fer una valoració dels coneixements actuals sobre el tema del vi i una discussió de les aportacions al simposi (M. Prevosti).
Search Results for: ager+tarraconensis
Inscripció ibèrica en un bol de ceràmica de parets fines
G042.114
Conveni de col·laboració entre l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’empresa Autopistas Cesionaria Española, S.A. (Unipersonal) per la difusió del projecte “Estudi del paisatge arqueològic antic a l’Ager Tarraconensis”
G042.120
Conveni entre la Diputació de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per a regular la Concessió d’una subvenció per a la publicació “Ager Tarraconensis. Estudi del paisatge arqueològic a la dreta del riu Francolí”
La Llosa de Cambrils serà un parc arqueològic de 10.000 m²
El 29 de juliol de 2009 es va presentar a Cambrils el Pla director pel qual la vil·la romana de la Llosa esdevindrà un parc arqueològic. El document recull les excavacions que s’hi han fet els últims 25 anys i marca les línies que s’han de seguir d’ara en endavant per fer d’aquest jaciment de 10.000 m² no només un parc arqueològic sinó un espai de dinamització social i de turisme. Un dels elements distintius del futur recinte serà la comparació entre l’agricultura romana i l’agricultura tradicional cambrilenca.
El cost total de les actuacions previstes, estructurades en quatre fases, és de 1,3 milions d’euros. La més immediata comença el 3 d’agost, dia en què es reprenen els treballs d’excavació amb un nou taller d’arqueologia anomenat “Romans vora el mar” per a joves de 14 a 17 anys.
La coordinació del Pla director ha anat a càrrec de Josep M. Macias, investigador de l’ICAC, i de Gerard Martí Estrada, director del Museu d’Història de Cambrils. Hi han col·laborat diversos tècnics de l’ICAC i ha tingut l’assessorament de l’Ajuntament de Cambrils i l’empresa CODEX Arqueologia i Patrimoni, que ha fet les intervencions arqueològiques al jaciment des del 1990.
El jaciment de la Llosa, que data del segle I aC al VI dC, és un dels més importants de l’ager Tarraconensis. S’hi fan treballs arqueològics des del 1983 i el volum d’informació tècnica obtingut és quantiós. Això, junt amb el fet que el recinte és en ple centre de Cambrils, explica l’interès de l’Ajuntament d’aprofitar-lo per fer-ne difusió científica i convertir-lo en un punt d’enllaç entre barris.
Ja l’any 2007 ja es va signar un conveni marc entre l’ICAC i l’Ajuntament de Cambrils per la promoció d’accions conjuntes d’investigació, divulgació i promoció en el camp de l’arqueologia clàssica. El primer acord que es va concretar va ser la col.laboració científica en la producció final del projecte de reconstrucció virtual de la vil.la romana de la Llosa. El maig del 2008 les mateixes institucions van firmar un conveni específic per al projecte de recerca “Elaboració del pla director per la creació del parc arqueològic de la vil·la romana de la Llosa” per planificar tot el potencial científic, didàctic i turístic del jaciment.
Notícies publicades a la premsa
Reportatge a la Revista Cambrils – Diari digital 29/7/2009: http://www.revistacambrils.com/index.php?c_noticia=7764
Reportatge a El Punt (edició Tarragona) 29/7/2009
Mesures arqueomagnètiques en forns romans de Tarragona i Tunísia
Els forns constitueixen una font d’informació excel·lent sobre les variacions dels paràmetres que defineixen el camp magnètic de la terra en una zona determinada, ja que a partir de la mesura de la termoremanència dels seus components ferromagnètics és possible calcular les característiques del camp que els va magnetitzar per última vegada, és a dir, l’última utilització del forn.
S’ha fet un programa per prendre mostres per a l’anàlisi arqueomagnètica de forns antics de l’ager Tarraconensis, per precisar-ne la cronologia. Les dades obtingudes seran contrastades amb las dades procedents de forns de Tunísia.
La vil·la romana dels Antigons
Estudi monogràfic d’aquesta vil·la romana, excavada l’any 1978 sota la direcció de la Dra. Lluïsa Vilaseca, i amb la intervenció tècnica de Jaume Massó i Ramon Capdevila. Es tracta d’una vil·la de gran interès però actualment gairebé desconeguda, a causa en part de les condicions en què es va haver de dur a terme l’excavació.
Tenint en compte l’interès d’aquesta vil·la per a l’estudi de l’ager Tarraconensis, s’ha plantejat la creació d’un equip d’investigadors amb la finalitat de redactar una monografia que faci justícia a la importància del jaciment.
El jaciment rural romà de les Bassasses (Cambrils, Tarragona)
El jaciment romà de les Bassasses ha donat resultats positius en les prospeccions geofísiques: mostra una gran estructura rectangular d’uns 40 x 15 metres de planta, associada a la troballa de ceràmica en superfície. Per tal de comprovar la validesa d’aquests resultats, així com per avançar en l’estudi de la tipologia i cronologia dels establiments rurals de l’ager Tarraconensis, es va plantejar de fer-hi una excavació arqueològica.
G042.62
Conveni específic entre la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per al desenvolupament del projecte de recerca Estudi del paisatge arqueològic antic a l’Ager Tarraconensis
La vil·la romana dels Hospitals (el Morell, Tarragona)
Es tracta d’una obra fruit d’un conveni de col·laboració signat l’any 2004 entre la URV, l’ICAC i Repsol YPF, i resultat d’un projecte de recerca de l’ICAC inclòs en la línia de recerca Arqueologia del paisatge, poblament i territori, que ha comptat amb el cofinançament de Repsol YPF i la col·laboració de Codex.
Aquesta obra se centra en les excavacions arqueològiques efectuades en una vil·la romana situada entre la via Tarraco-Ilerda i la llera del riu Francolí, a l’actual terme municipal del Morell. És un assentament datat entre els segles II aC i V dC que reflecteix els patrons d’ocupació romana a l’àrea central de l’ager Tarraconensis i complementa, a partir d’una exhaustiva anàlisi, les dades històriques que, fins a l’actualitat, oferien les vil·les de Centcelles a Constantí o de Paret Delgada a la Selva del Camp.
L’estudi parteix de les excavacions que l’empresa Codex hi va efectuar l’any 1996 arran d’una actuació d’urgència motivada per la construcció d’una nova planta industrial de l’aleshores Repsol Química SA. L’obra és fruit de l’estudi de la documentació, fins ara inèdita, elaborada per l’empresa Codex i que ha estat cedida per a aquest projecte de recerca.
La publicació ha estat coordinada per Josep M. Macias Solé i Joan J. Menchon Bes i els textos són obra del Dr. Domènec Campillo, M. Milagros Cuesta i Laura Devenat (Laboratori de Paleopatologia i Paleoantropologia, Museu d’Arqueologia de Catalunya), Montserrat García Noguera (Codex – Arqueologia i Patrimoni), Miguel Á. González Pérez (Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia, Universitat de Barcelona), Josep M. Macias Solé (ICAC), Joan J. Menchon Bes (Museu d’Història de Tarragona), Joan S. Mestres i Torres (Laboratori de Datació per Radiocarboni, Universitat de Barcelona), Rosario Navarro Sáez (Universitat de Barcelona), Josep M. Palet Martínez (ICAC) i Jordi Principal Ponce (Museu d’Arqueologia de Catalunya).
Amb la nova col·lecció Hic et nunc l’ICAC assumeix el compromís de difondre regularment la documentació arqueològica bàsica generada des del camp universitari o empresarial, entenent que la publicació d’aspectes més concrets és imprescindible per a l’elaboració de síntesis més globalitzadores.
