Estudi de les formes del paisatge i de les centuriacions de l’ager tarraconensis, amb l’objectiu de revisar els estudis previs al territori de Tàrraco i, de manera més general, de plantejar una nova metodologia per a l’estudi de les formes d’organització dels territoris antics a partir de tecnologies SIG i recerca arqueològica de camp.
Search Results for: ager+tarraconensis
Estudi pal·linològic a l’ager Tarraconensis. El Baix Camp
Elaboració d’una columna pol·línica representativa del Camp de Tarragona, que ha d’aportar coneixements sobre la flora, els cultius i l’evolució climàtica de la zona. El 2009, s’hi ha afegit la col·laboració d’un grup d’investigadors de l’IPHES, que han elaborat anàlisis pol·líniques procedents de l’excavació realitzada el febrer de 1995, de la sitja ibèrica de la Plaça de Sant Andreu de la Selva del Camp, del segle IV aC.
Arqueozoologia a l’ager Tarraconensis. Estudi de la fauna de les vil·les dels Antigons i la Llosa
L’estudi de les restes de fauna està encaminat a avançar en el coneixement de la gestió ramadera dels establiments rurals de l’ager Tarraconensis. Aquest és un aspecte de l’economia rural romana fins ara molt menystingut i, per tant, les dades que aporti constituiran una novetat important per entendre el sistema econòmic rural de la zona. Se centra en les restes de la vil·la romana dels Antigons (Reus) i les de la vil·la romana de la Llosa (Cambrils).
Epigrafia de l’ager Tarraconensis
L’estudi de les restes epigràfiques se centra en la gran lapidària llatina, així com amb l’instrumentum domesticum del conjunt de l’ager Tarraconensis. En aquest segon camp, destaca especialment la importància dels grafits sobre ceràmica, que són molt nombrosos i donen un tipus d’informació molt diferent de la de la gran lapidària ja que estan molt més centrats en l’element servil i l’activitat quotidiana. En canvi, les grans inscripcions en pedra aporten informació sobre els grans personatges que es documenten al camp, que sovint també apareixen esmentats en l’epigrafia del nucli urbà, i que permeten acostar-se a dades sobre les propietats, el seu estatus social, la mobilitat social, etc.
Pla director de La vil·la romana de la Llosa (Cambrils, ager Tarraconensis)
La vil·la romana de la Llosa és un jaciment de propietat municipal i gestionat pel Museu d’Història de Cambrils. Des de l’any 1991 ha estat objecte de nombroses campanyes d’excavacions arqueològiques i d’actuacions de difusió científica i museogràfi ca.
La vil·la ocupa una extensa àrea verda dins el nucli urbà de Cambrils i es preveu la creació del futur Parc Urbà de la Llosa, on han de confl uir interessos compatibles de museïtzació i difusió del patrimoni natural i del patrimoni arqueològic. El Museu d’Història de Cambrils ha encarregat a l’ICAC la redacció del Pla director de la vil·la romana de la Llosa. Es tracta d’un document que ha de proposar les actuacions a desenvolupar al jaciment en el moment en què es projecti el parc urbà. El document va més enllà de la planificació dels futurs treballs arqueològics, també efectua una programació de les línies de recerca a desenvolupar, així com una proposta de les nombroses activitats pedagògiques i de difusió que es poden concretar en aquesta vil.la romana de l’ager Tarraconensis. S’han presentat els resultats preliminars del projecte en la reunió de l’Associació de Museòlegs de Catalunya celebrada al museu del Montsià.
Presentació del cinquè volum ‘Ager Tarraconsis’
El dilluns 7 d’abril a les 7 del vespre es presenta al Palau de la Diputació de Tarragona el volum Ager Tarraconensis 5. Actes del Simposi internacional. Els editors d’aquest llibre publicat dins de la col·lecció Documenta de l’ICAC són els investigadors Marta Prevosti, Jordi López Vilar i Josep Guitart i Duran.
La presentació és a càrrec de Joaquim Nadal i Farreras, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.
Ager Tarraconensis 5 té com a subtítol Paisatge, poblament, cultura material i història i recull les actes del Simposi internacional «L’ager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i història», celebrat a Tarragona el 27 i 28 d’octubre del 2010, organitzat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica a la seu de l’Institut i a la Diputació de Tarragona.