Elaboració d’una columna pol·línica representativa del Camp de Tarragona, que ha d’aportar coneixements sobre la flora, els cultius i l’evolució climàtica de la zona. El 2009, s’hi ha afegit la col·laboració d’un grup d’investigadors de l’IPHES, que han elaborat anàlisis pol·líniques procedents de l’excavació realitzada el febrer de 1995, de la sitja ibèrica de la Plaça de Sant Andreu de la Selva del Camp, del segle IV aC.
Search Results for: ager+tarraconensis
Arqueozoologia a l’ager Tarraconensis. Estudi de la fauna de les vil·les dels Antigons i la Llosa
L’estudi de les restes de fauna està encaminat a avançar en el coneixement de la gestió ramadera dels establiments rurals de l’ager Tarraconensis. Aquest és un aspecte de l’economia rural romana fins ara molt menystingut i, per tant, les dades que aporti constituiran una novetat important per entendre el sistema econòmic rural de la zona. Se centra en les restes de la vil·la romana dels Antigons (Reus) i les de la vil·la romana de la Llosa (Cambrils).
Epigrafia de l’ager Tarraconensis
L’estudi de les restes epigràfiques se centra en la gran lapidària llatina, així com amb l’instrumentum domesticum del conjunt de l’ager Tarraconensis. En aquest segon camp, destaca especialment la importància dels grafits sobre ceràmica, que són molt nombrosos i donen un tipus d’informació molt diferent de la de la gran lapidària ja que estan molt més centrats en l’element servil i l’activitat quotidiana. En canvi, les grans inscripcions en pedra aporten informació sobre els grans personatges que es documenten al camp, que sovint també apareixen esmentats en l’epigrafia del nucli urbà, i que permeten acostar-se a dades sobre les propietats, el seu estatus social, la mobilitat social, etc.
Presentació del cinquè volum ‘Ager Tarraconsis’
El dilluns 7 d’abril a les 7 del vespre es presenta al Palau de la Diputació de Tarragona el volum Ager Tarraconensis 5. Actes del Simposi internacional. Els editors d’aquest llibre publicat dins de la col·lecció Documenta de l’ICAC són els investigadors Marta Prevosti, Jordi López Vilar i Josep Guitart i Duran.
La presentació és a càrrec de Joaquim Nadal i Farreras, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.
Ager Tarraconensis 5 té com a subtítol Paisatge, poblament, cultura material i història i recull les actes del Simposi internacional «L’ager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i història», celebrat a Tarragona el 27 i 28 d’octubre del 2010, organitzat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica a la seu de l’Institut i a la Diputació de Tarragona.
Aproximació a l’estructuració del territori i l’evolució del poblament de l’ager Iessonensis
L’estructuració del territori i evolució del poblament i de la xarxa viària de l’ager Iessonensis
Què diu la mida dels animals? Osteometria dels macromamífers de la Tarraconensis entre l’edat del ferro i l’època imperial
El poblament tardoantic al sector meridional de la Tarraconensis (sud de Catalunya i nord del País Valencià). Concomitàncies i diferències.
El poblament tardoantic al sector meridional de la Tarraconensis (sud de Catalunya i nord del País Valencià). Concomitàncies i diferències
Pràctiques i rituals funeraris a la ciutat de Tàrraco i al seu ager (segle II a.C.- III/IV d.C.)
El principal objectiu d’aquest estudi és la identificació i estudi de les pràctiques rituals funeràries en època romana a la ciutat de Tàrraco i del seu territori, l’ager Tarraconensis. Cronològicament, la recerca abraça un total de cinc segles, des d’època tardorepublicana (segles II- I aC) fins a les portes del baix imperi (segles III-IV dC), quan s’inicia un canvi paulatí d’hàbits i costums funeraris lligat a la consolidació del cristianisme. L’interès d’aquest estudi s’orienta envers dos fronts d’estudi principals Per una banda, les àrees funeràries que es desenvolupen en les tres principals àrees suburbials de Tàrraco: el suburbi oriental, la perifèria septentrional i el suburbi occidental. Per altra, també analitzem les necròpolis associades als assentaments rurals que poblen l’ager Tarraconensis. En ambdós casos s’ab orden tots els aspectes temàtics que integren l’àmplia denominació de «món funerari»: la topografia de les tombes, la seva disposició en el paisatge, el seu caràcter monumental, els textos i les imatges presents en els sepulcres, etc.
L’eix principal de la investigació «Pràctiques i rituals funeraris a Tàrraco i el seu ager» és identificar i interpretar els rituals de la mort presents a les àrees funeràries de Tàrraco i del seu territori (les actuals comarques del Tarragonès, Alt i Baix Camp i Baix i Alt Penedès) al llarg de cinc segles d’història a través d’una visió articulada i multidisciplinar. Per aconseguir-ho, s’està realitzant l’anàlisi dels materials i les evidències arqueològiques així com l’estudi de les fonts textuals, ja siguin epigràfiques com literàries. Considerant la riquesa de la ciutat pel que fa a restes funeràries, és important aprofitar aquest registre d’informació per poder argumentar l’evolució que ha sofert el ritual funerari a la ciutat i al seu ager des del segle II aC fins el segle IV dC. S’establiran relacions comparatives entre les diverses àrees de necròpolis de la ciutat i alhora, entre les zones funeràries de l’urbs i les del seu entorn rural. D’aquesta manera podrem saber si existeixen diferències de ritual, relacions o influències. Dins d’aquestes coordenades espaitemps, s’estudien totes les unitats funeràries amb els seus respectius aixovars i dipòsits funeraris.