ICAC

Institut Català d'Arqueologia Clàssica

Resultats del cercador

Search Results for: ager+tarraconensis

Estudi i difusió de la vil·la romana del Mas dels Frares (Constantí, Tarragonès). (Projecte Quadriennal. Generalitat de Catalunya. CLT009/18/00100)

by

L’activitat vinícola desenvolupada al territori de l’Antiga Tarraco fou l’element fonamental en el desenvolupament de l’agricultura alt imperial i també un dels motius que es relacionen, més enllà del paper polític de la capital provincial, amb la presència de les elits econòmiques a la ciutat. La intensa explotació dels recursos econòmics de l’Ager és una de les constants de l’arqueologia tarraconense i els estudis desenvolupats en els darrers anys han corroborat aquesta realitat.
Així doncs els projectes de recerca promoguts per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han tingut especial cura en la coneixença del territori Tarraconense. Prova d’això són els treballs de reconstrucció del paisatge en base a la seva morfologia cadastral, dirigits per Josep M. Palet, i als sistemes d’ocupació i explotació econòmica, “Projecte Ager Tarraconensis” conduït per Marta Prevosti. Aquestes línies de recerca s’ha desenvolupat fonamentalment en la banda dreta del riu Francolí i tot el terme municipal de Constantí ha estat inclòs. Posteriorment s’han desenvolupat altres projectes més específics centrats en l’estudi dels envasos amfòrics de la Tarraconense (dirigit per R. Járrega) i l’estudi epigràfic centrat en la identificació d’alguns d’aquests propietaris latifundistes (dirigit per D. Gorostidi). Aquesta recerca mostra la vinculació científica de l’ICAC amb el territori, a més de nombroses actuacions de camp i altres projectes vinculats al període ibèric. Finalment, l’investigador principal del projecte compta amb una àmplia experiència de camp en vil·les tarraconenses: El Munts, la Pineda/Callipolis, Els Hospitals, La Burguera, La Llosa, etc.
La vil·la romana s’ubica a 1,5 Km de Constantí, junt al celler experimental, en uns terrenys propis de la Universitat, tancats i vigilats per un masover, on fan les seves pràctiques els alumnes. Les restes romanes van ser objecte d’excavacions parcials fa 25 anys i ara, recentment. Han certificat la presència d’una gran construcció d’època d’August que es va mantenir fins el segle VII, que comprèn un luxós habitatge decorat amb marbres i proveït d’un conjunt termal i una gran bassa del segle I perfectament conservada (22 x 10 m). S’han localitzat també restes d’un magatzem agrícola amb grans tenalles, molt probablement per a la fermentació del vi que produirien els romans en aquest mateix lloc, cosa que enllaça perfectament amb la funció didàctica i pedagògica de l’actual celler. En efecte, la ubicació del jaciment arqueològic, tot just al costat del Celler Mas dels Frares de la Facultat d’Enologia ofereix la possibilitat de desenvolupar un projecte museogràfic que enllaci amb la tradició vinícola del país i que ampliï l’oferta cultural a l’interior de la costa Daurada en general, i en el seu municipi en particular. Per aquests motius s’ha desenvolupat aquest projecte: valoració arqueològica del jaciment per tal de conèixer la seva potencialitat i establir una estratègia global que inclogui també a les administracions públiques del territori.
Amb aquesta nova iniciativa l’ICAC vol desenvolupar un projecte patrimonial integral, combinant la recerca científica, l’activitat pedagògica del treball de camp, l’arqueologia experimental amb la col·laboració de la Facultat d’Enologia i el desenvolupament de tasques de difusió i socialització amb la participació de l’Ajuntament de Constantí. Aquesta vil·la es va documentar inicialment pel Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona a Tarragona (de 1989 a 1993), però no deixava de ser un altre jaciment del ric patrimoni rural del Camp de Tarragona, amb els lògics problemes d’aïllament i dificultat d’integració social. I darrerament, l’ICAC hi ha intervingut arqueològicament per tal de restaurar i consolidar una sèrie d’estructures arquitectòniques en perill d’esfondrament (direcció de Jordi López).

 

Projecte finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (CLT009/18/00100).

 

L’ICAC participa en un seminari de llatí de secundària

by

L’ICAC col·labora en un seminari de llatí dins del projecte Servei Comunitari de l’IES de Sant Pere i Sant Pau, en concret amb els alumnes de 4t d’ESO.

L’activitat, a càrrec de l’investigador de l’ICAC Jordi López, està repartida en dues tardes: una de pràctica (visites als monuments de la Part Alta de Tarragona) i una de teòrica a l’ICAC (xerrada sobre la Tarragona romana i el seu territori des dels inicis fins època visigoda).

14 de març, dimarts
16:00-17:30 h. Visita als monuments romans de la Part Alta
17:30-19:00 h. Tàrraco romana (segles III aC- III dC)

16 de març, dijous
16:00-17:30 h. Visita al MNAT
17:30-19:00 h. La Tàrraco cristiana (segles IV-VI dC). L’Ager Tarraconensis

“Podrem precisar on era el port de Tàrraco”

by

Kristian Strutt (University of Southampton, US, Gran Bretanya) ha estat al capdavant de l’equip que ha fet prospeccions geofísiques al port de Tàrraco aquesta tardor. L’actuació és dins del projecte Portus Limen – Rome’s Mediterranean Ports, liderat per Simon Keay (US) i que estudia de forma conjunta 30 ports mediterranis en època romana. Hi han col·laborat l’ICAC, amb l’investigador Josep Maria Macias, i l’Ajuntament de Tarragona, amb Imma Teixell, alhora investigadora adscrita de l’ICAC.

Cinc investigadors de la Universtity of Southampton heu treballat tres setmanes al port de Tàrraco.
Sí, per aprofundir en el coneixement de les estructures arquitectòniques del port. L’objectiu és definir-ne la mida i poder situar les diferents parts: l’escullera, la platja, el moll, el contramoll, també l’entorn del teatre… El que fem és una petita part del projecte Portus Limen – Rome’s Mediterranean Ports, que vol interpretar tot l’espai portuari i comparar-lo amb altres 29 ports romans de la Mediterrània.

Com heu treballat?
Amb tres tipus de tècniques. D’una banda, fent prospeccions geofísiques per topografiar el subsòl fins a una profunditat de 5 metres. El georadar determina la presència d’estructures arquitectòniques segons els canvis de densitat entre murs i terra. D’una altra banda, hem fet tomografies elèctiques, que ens han permès arribar 18 metres avall. Dóna dades menys precises però serveux per definir la conca portuària. Finalment, també estem fent dos sondejos geotècnics per prendre mostres del subsòl en dos punts, amb una profunditat de 15 metres.

Són tècniques conegudes.
Sí, però el que és nou aquí a Tarragona és haver-les aplicat en una extensió tan gran.
strutt_2
En quina àrea us heu centrat?
En una trentena de carrers i quatre places de la Part Baixa, a l’antiga badia del port, entre la plaça dels Carros i el carrer Vidal i Barraquer. El fet que hi hagi la ciutat actual dificulta la feina perquè restringeix molt la superfície que podem “radiografiar”; ens hem de limitar als espais oberts.

Com era el port romà de Tarragona?
Parlem d’un dels port més importants de la Mediterrània, i no cal dir d’Hispània, en època romana. L’auge econòmic de Tàrraco no s’entén sense el port, que tenia una extensió d’entre 8 i 10 hectàrees. És un port típicament romà però alhora únic.

Què el fa únic?
Que estigui constret per la topografia, que s’hi hagi d’adaptar. Per això és tan estret: es desenvolupa entre el penya-segat i el mar, que abans era molt més a prop. En aquesta superfície hi havia el port, els magatzems, les termes, el teatre, pòrtics… Estem fent l’entrevista a la plaça dels Infants, a sobre del que abans era mar!

Teniu la dificultat de trobar estructures posteriors a l’època romana.
Sí, esclar, el port va variant amb el temps. En època visigòtica creix en direcció al Francolí, i també hi ha restes postmedievals, del segle XVIII. L’únic plànol que hi ha del port és de fa 200 anys i no és gaire exacte.

Quan tindreu el plànol del port “dibuixat”?
Processar totes les dades ens durà temps, uns mesos. Tenim un gran volum de feina i és lenta de fer. D’altra banda, després d’aquestes tres setmanes sondejant Tarragona seré una setmana a Southampton i després ja torno a marxar per sondejar un altre port dins del projecte, a Pozzuoli (Itàlia).

Quina importància té per Tarragona el vostre estudi?
Permetrà precisar on era el port, conèixer la configuració portuària de Tàrraco. A més, els estudis geotècnics permetran disposar dels sediments del port des d’època romana fins als nostres dies. Tot plegat farà entrar en diàleg aquest port amb els altres ports més importants de la conca mediterrània, de manera que s’internacionalitzarà la recerca sobre aquest port.

Els resultats es posaran a disposició de l’ICAC i l’Ajuntament.
Sí, d’alguna manera el nostre treball amplia i actualitza la Planimetria arqueològica de Tàrraco, publicada el 2007 per l’ICAC, l’Ajuntament i la Generalitat. També amplia futures línies de recerca i eventuals excavacions.

strutt_3

Què ha significat per tu treballar a Tarragona?
És la meva feina, com a responsable de les prospeccions geofísiques del projecte Portus Limen, però m’ha agradat tornar perquè és una bona ciutat, amb bona gent i s’hi fa bona arqueologia. Ja ho coneixia perquè el 2007 vam fer una campanya de prospeccions geofísiques a l’ager Tarraconensis amb la Marta Prevosti (ICAC) i el Cèsar Carreras (els resultats estan publicats al volum Ager Tarraconensis 2).

Text i fotos: Carme Badia i Puig

Poblament i territori en època romana

La historia de Roma es va escriure a partir de la cèl·lula bàsica que estructura el seu paisatge, que és la civitas, la ciutat, formada per un nucli urbà i un territori. A la ciutat es duien a terme les grans decisions polítiques, econòmiques i socials de cada territori, com a Roma es duien a terme les decisions del conjunt de l’Imperi. El procés i la forma en què les estructures romanes van anar penetrant els territoris de l’àrea catalana defineixen fins a quin grau les van assimilar o fins on van conservar trets preromans. Dins de la civitas, els nuclis urbans, com a seu del poder, feien de dinamitzadors del sistema local i de nòduls de la gran xarxa de ciutats de l’Imperi Romà. La base econòmica, però, era al camp, en una societat essencialment agrària. I la classe dirigent es repartia entre les seves residències al nucli urbà, les domus, i les vil·les, veritable extensió de la urbs en l’activitat a les cases de camp dels grans propietaris, en el cèlebre urbs in rure. L’arquitectura més emblemàtica de la ciutat, especialment el fòrum amb els seus edificis fonamentals, però també els edificis d’espectacles, termes i temples, permeten entendre el funcionament del sistema, per la qual cosa s’han convertit en emblemes de la civilització romana i ajuden a identificar l’organització política, social i econòmica d’aquesta societat i la particular de cada ciutat. A l’altra banda de les muralles, s’estenia l’ordenació romana en les centuriacions, sovint extensions de l’urbanisme del nucli al territori. L’ordenació de l’ager, amb els parcel·laris ortogonals, les xarxes de vies, les stationes i mansiones, els ponts, els ports, les unitats de poblament, entre les quals destaquen les vil·les, els aqüeductes, els temples rurals, els mercats, les necròpolis, tot seguint l’estructura romana i adequat a la idiosincràsia local, es regulava amb les lleis de la ciutat, per bé que dins de l’impressionant construcció del dret romà. Per desgranar què de local i què de netament romà es dona en cada ciutat, cal analitzar a fons tot el sistema i els seus elements. Tanmateix els contactes amb l’exterior també eren determinants i les ciutats del món romà es poden entendre com una organització en xarxa. L’excedent de producció es transportava arreu d’Europa i parts d’Àsia i Àfrica a través de l’extensa xarxa de transport terrestre i marítima que Roma va construir.

El CITROM és un equip de recerca en el camp de l’arqueologia clàssica amb participació d’investigadors de l’ICAC i de la UAB, que intenta aproximar-se a les grans qüestions històriques de l’època romana a partir de les dades arqueològiques i des d’una visió interdisciplinària, diacrònica i moderna. A partir de l’aplicació combinada de les metodologies més innovadores juntament amb l’excavació arqueològica, aquest equip de recerca analitza aspectes significatius de l’urbanisme de les ciutats romanes, l’ordenació i l’evolució del territori, la política, l’economia, el transport i el comerç en època romana; analitza les solucions que va implementar el poder romà i les estructures que es van implantar per exercir el control i l’explotació del territori; s’estudien les diferents tipologies d’assentaments: nuclis urbans, assentaments rurals, centres logístics, campaments, fortificacions, castella, centres de control administratiu, etc.; s’analitza la base econòmica en què es sustenten; i l’estructura del territori i del paisatge: xarxa viària, sistemes hidràulics, centuriacions, costes, accidents geogràfics, etc.

Amb la visió global de respondre a les grans qüestions sobre l’arqueologia clàssica, el CITROM ordena la seva recerca a partir de 3 grans objectius de recerca.

1) L’arqueologia del nucli urbà de la ciutat romana. El grup CITROM treballa intensament en el coneixement arqueològic de l’urbanisme i l’arquitectura romanes. Des de fa més de 15 anys, aquest equip de recerca ha dut a terme diferents projectes d’investigació en diverses ciutats romanes de Catalunya com Iesso, Iulia Libica o Tarraco. Fruit d’aquests treballs, s’han excavat i analitzat fòrums, termes, domus, temples, carrers, portes i muralles d’aquestes ciutats romanes. Els membres d’aquest grup han contribuït considerablement a l’estudi i publicació d’articles i monografies sobre diferents aspectes de la ciutat romana, incloent planimetries detallades de ciutats, estudis sobre l’arquitectura domèstica, sobre l’urbanisme i els seus carrers o sobre els edificis i espais públics (fòrums, termes,…).

2) L’arqueologia del territori i del poblament. El coneixement de l’evolució de l’ocupació del territori i de l’economia és un dels eixos principals d’aquest grup de recerca. Des dels seus inicis, el CITROM ha desenvolupat projectes de recerca potents que estan actualitzant tot el coneixement sobre els processos d’ocupació, gestió del territori i l’evolució del poblament des de l’època ibèrica fins a la tardoantiguitat, com és el projecte de l’Ager Tarraconensis. A partir del buidatge sistemàtic de tota la documentació arqueològica, de l’estudi dels materials arqueològics, especialment les ceràmiques, de campanyes de prospecció sistemàtica i intensiva i l’aplicació de noves tecnologies com la geofísica (Georadar, magnetometria i resistivitat elèctrica) i el Remote Sensing, el CITROM ha estudiat i caracteritzat amplis territoris vinculats a importants ciutats romanes. Una línia important dins d’aquests estudis s’ha centrat en la sistemàtica de les diferents tipologies d’assentaments, com es reflecteix en el projecte TIR-FOR, en la cartografia del poblament. El CITROM ha dut a terme nombrosos estudis sobre vil·les romanes de Catalunya i l’arc Mediterrani. Dins d’aquesta línia general d’estudi del territori, el CITROM està desenvolupant actualment una important línia d’estudi sobre el procés de romanització als territoris orientals de la península ibèrica oferint innovadores interpretacions sobre les primeres fases de la presència romana. El seu objectiu és analitzar les solucions que va implementar el poder romà per controlar alguns territoris peninsulars en el període immediat a la conquesta i prèviament a la fundació de ciutats, a partir de l’excavació i anàlisi de les diferents tipologies d’assentament de s. II aC (centres logístics, castella, centres de control administratiu) entre els quals destaquen els jaciments de Mons Observans: Can Tacó-Turó d’en Roina (Montmeló-Montornès del Vallès) i Puig Castellar (Biosca).

3) La producció, el comerç i les vies de transport. La relació entre ciutat i territori en època romana es desenvolupava en moltes ocasions a partir de la producció de mercaderies i la seva mobilitat, tant dels centres productors a les ciutats properes com des d’aquestes fins a tots els indrets de l’Imperi romà. El CITROM té una llarga trajectòria en l’estudi de la producció i distribució del vi Tarraconense (Projecte CITA). La majoria dels centres productors d’àmfores tarraconenses es troben en el territoris urbans a prop de les xarxes de transport (marítimes, fluvials o viàries), i per això des de fa uns anys aquest grup de recerca està realitzant un inventari d’aquests centres productors i marques d’àmfora associades, que ajuden a fixar millor les cronologies, les relacions socials, i vincular-ho amb toponímia medieval. Les vies de transport també representen un dels focus d’estudi principals d’aquest grup, actualment centrat en la investigació, recopilació i disseminació de les vies romanes de la part occidental de l’Imperi Romà. Finalment, un dels temes importants en la recerca del grup és la distribució del població des d’època pre-romana fins a la tardoantiguitat en el territori que incorporaria la província de la Hispania Citerior Tarraconensis.

4) Linked Open Data. Aquest objectiu metodològic de registre i difusió de dades arqueològiques està vinculat transversalment a totes les línies de recerca del CITROM. L’Equip de recerca “Ciutat, Territori i Poblament en Època Romana” està plenament implicat en les noves metodologies per difondre i compartir les dades produïdes a partir dels projectes finançats amb fons públics. Seguint les directrius de l’H2020, totes les dades arqueològiques produïdes en els projectes d’aquest equip s’introdueixen en plataformes d’accés obert. A més, el CITROM és un equip capdavanter en la creació de protocols per la distribució i vinculació de dades amb altres projectes a partir del Semantic Web i dels Linked Open Data en Humanitats. Actualment, el CITROM lidera dos grans projectes internacionals amb aquesta base metodològica. El projecte TIR-FOR es desenvolupa sota els auspicis de la Union Académique Internationale (UAI) i està dissenyat per crear el mapa interactiu i gazetteer més complert i científicament rigorós sobre jaciments de tot l’Imperi romà alhora que permet integrar la investigació de tots els projectes en curs a través d’una cartografia interactiva potent, lligada a la investigació i a la interpretació històrica. La col·laboració directa amb equips de recerca de diversos països integrats en el projecte TIR-FOR, que treballen en la mateixa temàtica, permet estendre les anàlisis comparatives a diverses regions de l’antiguitat romana. I el projecte Viator-e, un projecte que pretén digitalitzar i oferir obertament els traçats de les vies romanes de la part occidental de l’Imperi romà.

Aquest equip centra el seu estudi en la ciutat romana i la seva articulació amb el territori, des de la perspectiva de l’arqueologia urbana i del poblament rural. La recerca se centra en quatre àrees: el Camp de Tarragona (Tarraco), la Segarra i l’Urgell (Iesso), el Vallès Oriental, el Maresme i la Cerdanya (Iulia Libica). La col·laboració directa amb grups de diversos països integrats en el projecte internacional Tabula Imperii Romani/Forma Orbis Romani, que treballen en la mateixa temàtica, permet estendre les anàlisis comparatives a diverses regions del món de l’antiguitat romana.

El principal objectiu de la recerca desenvolupada per aquest grup és analitzar les solucions que va implementar el poder romà per controlar alguns territoris peninsulars en el període immediat a la conquesta i prèviament a la fundació de ciutats. S’analitzen les diferents tipologies d’assentament: centres logístics, campaments, castella, centres de control administratiu, etc.

 

Projectes en curs:

1) L’Arqueologia del nucli urbà de la ciutat romana.

2) L’Arqueologia del territori i el poblament

Dates: 01/01/2018 / 31/12/2021

 

3) La producció, el comerç i les vies de transport

Dates: 01/07/2012 / 31/12/2021

4) Linked Open Data

 

 

“El repte és fer arqueologia del paisatge de Brufaganya”

by

Graham R. Jones és investigador sènior associat de la Oxford University School of Geography (Gran Bretanya). També és investigador adscrit de l’ICAC, i acaba de fer una estada a l’Institut per seguir investigant els possibles orígens, en l’antiguitat tardana o l’època romana, del paisatge de pelegrinatge del santuari de Sant Magí de Brufaganya. Es tracta d’un estudi diacrònic de la serra i la vall de Brufaganya, entre la conca de l’Alt Gaià (Conca de Barberà) de la de l’Anoia, on s’encreuen el camí de pelegrinatge de Sant Magí i un antic camí de transhumància. Vegeu-ne una síntesi en la conferència pronunciada a l’ICAC el 8 de setembre, “Roads, herds, and waters: a diachronic approach to Sant Magí de la Brufaganya” (PDF).

Fa 15 anys que estudia Sant Magí de Brufaganya.
Sí, un santuari en un altiplà, a la Conca de Barberà, i el seu entorn. És on coincideixen dues xarxes: el camí de Sant Magí, de pelegrinatge, i un camí de transhumància, més o menys de nord a sud.

Què més té d’especial?
És un santuari encarat a l’oest, no a l’est, i amb pelegrinatge des del segle XVI per les seves aigües miraculoses per a malalties de la pell com la verola. Segurament la devoció a sant Magí és molt més antiga, amb orígens en la tardoantiguitat, però no en tenim evidències arqueològiques, i encara menys d’època romana.

Llàstima!
Sí, per això el proper repte per mi seria poder-hi aplicar la geofísica i localitzar la planta de l’antiga església. La plaça de l’església és un espai buit però amb exploracions geofísiques s’ha vist que hi havia hagut altres edificis. Un estudiant del Màster en Arqueologia Clàssica podria estudiar tota la zona, perquè té un gran potencial per a l’arqueologia del paisatge. Per exemple, l’antic hospital de les Fonts i a les coves, on potser trobaríem fonaments prehistòrics!

entr_jones_2Podria ser?
Almenys a Anglaterra, està molt estudiat que un lloc sagrat perdura al llarg del temps com a lloc sagrat, des de l’edat del bronze fins als nostres dies. M’interessa molt aquesta visió diacrònica de Sant Magí de Brufaganya. I em pregunto: és un sant també per als viatgers? Curiosament, els exvots de Tarragona són vaixells de molts tipus. És lloc de pas o lloc per curar-s’hi? Paisatge de la transhumància o destinació per ella mateixa?

La transhumància és un interès compartit amb l’ICAC.
Sí, el trànsit ramader a l’interior de l’ager Tarraconensis. Arran de conèixer la línia de recerca en arqueologia del paisatge de l’ICAC he posat més importància en els camins dels pastors. Segur que si es fa un sondeig a Brufaganya, en certs nivells arqueològics de la vall s’hi trobarien evidències de presència de ramats, i sabríem de quins animals es tractava, què menjaven, quina vegetació hi creixia…

Vostè es va doctorar el 1996, passats els 50 anys, al Departament d’Història Local d’Anglaterra. De quina professió venia?
La meva escola ha sigut el periodisme! M’hi he dedicat més de 25 anys i és una professió que m’ha donat eines molt útils per la carrera acadèmica. Saber reportar fets, veure els dos costats d’una notícia, buscar informació, avaluar la importància del material documental i extreure’n l’essència, trobar les persones que et poden ajudar, preguntar.

Per què va voler fer carrera acadèmica?
La història, l’arqueologia, per mi són un esbarjo! Em vaig començar a interessar pels sants patrons de les esglésies i per saber per què la gent tria un sant i no un altre. A la Universitat de Leicester vaig aprendre a treballar de manera sistemàtica, científica i comprensible. Al departament d’Història Local d’Anglaterra qualsevol recerca ha de partir del treball de camp i de tota la documentació que tinguis a l’abast: d’arqueologia, antropologia, literatura, religió, etimologia, onomàstica, etnografia, art…

entr_jones_3I ho va posar en pràctica amb els sants.
Em va començar interessant Santa Helena, però no tenia gaire sentit estudiar un sant de manera aïllada. Per això en la tesi vaig estudiar tots els sants presents en tres comtats d’Anglaterra. Vaig fer molt treball de camp, vaig recórrer esglésies, abadies, hospitals, convents… Aquesta mateixa metodologia la vaig aplicar més endavant a Gal·les i a altres indrets d’Anglaterra.

I a Sant Magí de Brufaganya! Per què li va interessar?
Perquè tampoc tenia sentit estudiar els sants de la Gran Bretanya de manera aïllada, i la meva recerca exigia que vingués al continent, especialment en un país catòlic en el qual perviuen cultes que arrenquen en la tardoantiguitat.

Com Sant Magí, copatró de Tarragona?
Sí, exacte, un sant “viu”, sobretot present a la Catalunya Nova. El vaig triar per consell del director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans Travé, que és de la Conca de Barberà i és qui m’ha facilitat els contactes per fer la recerca durant aquests últims 15 anys en què he anat venint a Catalunya.

Text i fotos: Carme Badia i Puig

Presentació del segon volum de ‘Tarraco. Arquitectura y urbanismo’

by

 

 

 

Dimarts 19 de maig del 2015 es presenta el segon volum de l’obra Tarraco. Arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana, titulat La ciudad imperial. Els autors són Ricardo Mar, Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC), David Vivó, Alejandro Beltrán i Ferran Gris.

 

L’acte és a les 19.30 hores a la Sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona. Estarà presidit i presentat per Francisco Zapater, conseller de Relacions Ciutadanes i Universitats.

 

També intervindran Jordi Tous, vicerector d’Universitat i Societat; representants de la Fundació Privada Mútua Catalana, de l’empresa BASF i de la Diputació de Tarragona, a més de Ricardo Mar, en nom dels autors.

 

Invitació

 

El llibre es publica amb la col·laboració de les entitats esmentades i també de l’ICAC.

 

El primer volum, Tarraco. Arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana. Volumen 1. De la Tarragona ibérica a la construcción del templo de Augusto, va aparèixer el 2012.

 

 

 

 

Els estudis de paisatge al territori de la ciutat romana de Tarraco

by

The Ager Tarraconensis Project (PAT) has studied an area of the Baix Camp region, focusing on landscape studies. An evaluation of sites of military importance has shown that, within the PAT area of study, visual control points from Iberian times did not survive into the Roman era. The Romans set up military control points next to the main towns from the Iberian era, as well as some strategic points on the coastal hills. The structure of the countryside’s population also underwent a radical change in the 2nd and 1st century BC, together with a totally new division of agricultural land. A study of how water was managed has provided important findings for the countryside. It has been deduced that the significant linen production industry mentioned in various sources was located on the banks of the River Francolí due to the location of bleaching grounds in this area. The irrigation channels that brought water via dams on the Francolí River and the rivercourse of Maspujols fed pottery industries, crops and installations of baths and fountains for the villas. In summary, these were very significant changes in the subsequent evolution of the landscape at the Camp de Tarragona.

Consorci integrat per:
Centre CERCA:
Centre acreditat:
Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona
Telèfon: 977 24 91 33 · info@icac.cat
© 2024 ICAC · Avís legal · Política de cookies
Aquesta web és al PADICAT