http://www.archaeopress.com/archaeopressshop/public/defaultAll.asp?QuickSearch=&displayedSearchLanguageID=true&LanguageID=%7BFAC5377D-2914-4C38-9915-50FF31B854EA%7D
Search Results for: ager+tarraconensis
Exportación e importación de ánforas en el ager tarraconensis entre finales de la República y el Alto Imperio
Presentat el volum 4 de la sèrie Ager Tarraconensis
Ager Tarraconensis 4. Els Antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona es va presentar el 28 de juliol del 2014 a càrrec de Jaume Massó Carballido, arqueòleg de l’Institut Municipal de Museus de Reus.
Ramon Járrega (esquerra), editor, durant el seu parlament. A la dreta, presentació de Jaume Massó.
L’acte va tenir lloc al Museu de Reus Salvador Vilaseca i va comptar amb la presència del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Joaquim Sorio; del vicepresident de la Diputació de Tarragona, Albert Vallvé; del president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros i Aragonès; del director de l’ICAC, Joan Gómez Pallarès; del delegat del rector per a Relacions institucionals de la URV, Antoni Gonzàlez Senmartí, i del director de Projectes de la Fundació Abertis, Ricard Fornesa, a més dels editors del volum, Ramon Járrega i Marta Prevosti, investigadors de l’ICAC.
Aspecte de la sala del Museu de Reus Salvador Vilaseca on es va fer la presentació.
La vil·la romana dels Antigons (a Reus, al costat de la Canonja) va ser una de les més riques de l’ager Tarraconensis, raó per la qual ha merescut un tractament monogràfic dins dels volums del Projecte Ager Tarraconensis.
Jaume Massó va fer un repàs per la història de les excavacions al jaciment. Ell mateix hi va treballar a finals dels anys setanta “sense cap mitjà econòmic, perquè es pogués donar a conèixer a la posteritat”. En aquell moment la vil·la dels Antigons va ser destruïda arran de la construcció d’una fàbrica.
Com va dir Marta Prevosti, “l’estudi de les bases econòmiques de la vil·la és el més important del llibre”, ja que el jaciment presenta elements de luxe (com el nimfeu i les escultures de marbre) però “és quan s’estudia l’economia que es confirma la potència dels Antigons: produïa vi, era indústria terrissera, tenia un taller tèxtil extraordinari i una ramaderia que evidencia la gran extensió del fundus, de la finca”.
Ramon Járrega, l’altre editor del volum, va ressaltar que la monografia era “un treball que feia falta publicar” i va suggerir que part del nimfeu de la vil·la es podria recuperar per al gaudi ciutadà i el turisme.
El llibre aplega articles de diversos autors: Jaume Massó Carballido, Loïc Buffat, Eva M. Koppel, Cèsar Carreras i Piero Berni, Ester Ramón, Diana Gorostidi i Maria Isabel Panosa, a part dels editors, Ramon Járrega i Marta Prevosti.
Es tracta d’una publicació de la col·lecció Documenta de l’ICAC, feta en coedició amb l’Institut d’Estudis Catalans i amb el suport de la Diputació de Tarragona i d’Abertis Autopistas.
Més informació
Entrevista als editors del llibre en aquesta web:
“Els Antigons podria ser el centre d’un latifundi en època romana” (juliol 2014)
Entrevista als editors del llibre a l’espai
Toquem pedra de Tarragona Ràdio (23/7/2014)
Reportatge de la presentació a Canal Reus TV:
Ager Tarraconensis reconstrueix la vil·la dels Antigons (29/7/2014)
Ager Tarraconensis 4. Els Antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona/ Els Antigons, a High Status Villa in the Camp de Tarragona
Les ceràmiques. Un exemple de l’activitat comercial a l’ager Tarraconensis
Presentació del volum ‘Ager Tarraconensis 4’, sobre la vil·la dels Antigons (Reus)
Ager Tarraconensis 4. Els Antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona es presenta el dilluns 28 de juliol del 2014 a les 7 de la tarda a càrrec de Jaume Massó Carballido, arqueòleg de l’Institut Municipal de Museus de Reus.
El llibre és el número 4 del Projecte Ager Tarraconensis, i en són editors Ramon Járrega i Marta Prevosti, tots dos investigadors de l’Institut.
S’ha publicat dins de la col·lecció Documenta de l’ICAC en coedició amb l’Institut d’Estudis Catalans i amb el suport de la Diputació de Tarragona i d’Abertis Autopistas
L’acte tindrà lloc al Museu de Reus Salvador Vilaseca i comptarà amb la presència del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Joaquim Sorio; del vicepresident de la Diputació de Tarragona, Albert Vallvé; del president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros i Aragonès; del director de l’ICAC, Joan Gómez Pallarès; del delegat del rector per a Relacions institucionals de la URV, Antoni Gonzàlez Senmartí, i del director de Projectes de la Fundació Abertis, Ricard Fornesa, a més dels editors del volum.
Invitació Ager Tarraconensis 4
La vil·la romana dels Antigons (a Reus, al costat de la Canonja) va ser una de les més riques de l’ager Tarraconensis, raó per la qual ha merescut un tractament monogràfic dins dels volums del Projecte Ager Tarraconensis.
El llibre aplega articles de diversos autors: Jaume Massó Carballido, Loïc Buffat, Eva M. Koppel, Cèsar Carreras i Piero Berni, Ester Ramón, Diana Gorostidi i Maria Isabel Panosa, a part dels editors, Ramon Járrega i Marta Prevosti.
Més informació
Entrevista als editors del llibre en aquesta web: “Els Antigons podria ser el centre d’un latifundi en època romana”
Entrevista als editors del llibre a l’espai Toquem pedra de Tarragona Ràdio (23/7/2014)
Joaquim Nadal presenta el llibre ‘Ager Tarraconensis 5’
Marta Prevosti, Jordi López Vilar i Josep Guitart i Duran.
El dilluns 7 d’abril del 2014, Joaquim Nadal i Farreras, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, va presentar al Palau de la Diputació de Tarragona el volum Ager Tarraconensis 5. Actes del Simposi internacional.
Els editors d’aquest llibre publicat dins de la col·lecció Documenta de l’ICAC són els investigadors Marta Prevosti, Jordi López Vilar i Josep Guitart i Duran.
Joaquim Nadal va destacar que els impulsors del projecte de recerca sobre l’Ager Tarraconensis s’haguessin fet la pregunta “I fora de Tàrraco, què?”. Un projecte que és “la base de dades on anar a buscar el que sabem del Camp de Tarragona en època romana i on anar-hi afegint el que n’anem sabent”.
Segons Nadal, la publicació del volum és una peça cabdal d’un projecte més ampli i posa de manifest, entre altres, “les potencialitats de la nova arqueologia del vi”, “la continuïtat del poblament des d’època romana fins a època medieval” i la constatació que “Tàrraco no és en el no-res, sinó ben vinculada al territori, amb el qual fa unitat.
Ager Tarraconensis 5 té com a subtítol Paisatge, poblament, cultura material i història i recull les actes del Simposi internacional «L’ager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i història», celebrat a Tarragona el 27 i 28 d’octubre del 2010, organitzat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica a la seu de l’Institut i a la Diputació de Tarragona.
Van presidir l’acte (d’esquerra a dreta a la imatge): Ricard Fornesa (director de Relacions institucionals d’Acesa), Joaquim Nadal (presentador), Josep Poblet (president de la Diputació de Tarragona), Joan Gómez Pallarès (director de l’ICAC) i Jaume de Puig (vicepresident de l’IEC).
In conspectu prope totius urbis: an application of different visual methods at the ager Tarraconensis landscape
Noves troballes numismàtiques a l’ager Tarraconensis
Ager Tarraconensis 4. Els Antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona
La vil·la romana dels Antigons (Reus, tocant amb la Canonja) fou una de les més riques de l’ager Tarraconensis, raó per la qual ha merescut un tractament monogràfic. El nom ja indica la rellevància de les restes que s’hi han trobat des del segle XIX. És un jaciment dissortat, però: la construcció d’un complex industrial els anys 70 el va destruir en gran part i avui no en queda cap resta visible.
En les excavacions d’urgència entre el 1976 i el 1979 es va recollir una importantíssima documentació. Destaca un forn del segle I dC on es produïen materials constructius i àmfores vineres. La vil·la experimentà un moment de gran riquesa la primera meitat del segle III, com ho indica el luxós nimfeu decorat amb estàtues, així com l’important abocador del mateix moment, que ha permès estudiar un abundantíssim conjunt de ceràmiques romanes. La vil·la perdurà almenys fins al segle V, i hi ha traces de freqüentació i ús en època visigòtica.

