ICAC

Institut Català d'Arqueologia Clàssica

Resultats del cercador

Search Results for: trama

Presentació del llibre “El Circ romà de Tarragona. Monument i ciutat”

by

Ens plau de presentar-vos l’obra El Circ romà de Tarragona. Monument i ciutat. Una publicació digital feta amb molta cura i dedicació, i que, a més, compta amb un conjunt de dades en obert que també posem a disposició de la comunitat científica i tota persona interessada.

Hem preparat un acte de presentació molt especial! Amb la participació de Josep Maria Macias (MIRMED), Lydia Gil (ICAC), Pau Jansà Olivé (arquitecte) i els autors del llibre. I podreu seguir-nos en directe, en aquest enllaç, el proper 15 de març a partir de les 19 h.

L’investigador Josep Maria Macias, del grup de recerca MIRMED, farà una petita presentació a partir del tema “El Circ de Tarraco, un repte col·lectiu”.

La responsable del programa de ciència oberta a l’ICAC, Lydia Gil, ens parlarà de “Dades de recerca obertes, una aposta ferma de l’ICAC”.

L’arquitecte Pau Jansà ens farà la presentació “Des de l’espina…”.

Després, els autors de l’obra (Josep Maria Macias, Josep Maria Puche, Pau Solà-Morales, Josep Maria Toldrà, Ivan Fernández, Anna Ferré i Josuè Andreu) obriran un debat sobre la publicació, l’arquitectura romana, el Circ romà de Tarraco i altres temes relacionats. Us animeu a participar-hi? Us hi esperem!

 

El llibre El Circ romà de Tarragona. Monument i ciutat és fruit d’un projecte docent i de recerca desenvolupat per membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i de l’Escola Tècnica Tècnica d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ambdues institucions s’han unit per crear un espai de treball interdisciplinari que dota la docència i la recerca universitàries d’una personalitat pròpia.

Alumnat i professorat han participat en la documentació i anàlisi del Circ romà de Tarragona, creant una obra singular i d’interès tant per al públic especialista com general.

Amb una superfície de quatre hectàrees, l’omnipresència del Circ romà de Tarragona converteix aquest monument en una realitat patrimonial immanent a una part significativa del centre històric contemporani de la ciutat. Des del segle V, el Circ ha experimentat un procés de transformació que, des del punt de vista urbanístic, va acabar al segle XIV amb l’expansió de la ciutat.

El Circ romà de Tarraco és un excel·lent cas pràctic amb què desenvolupar aquesta estratègia d’aprenentatge i experimentació metodològica. Resultat de 1900 anys d’història, permet entendre l’aparició de la ciutat actual com a resultat d’un procés involuntari de determinisme urbanístic.

Podem identificar i entendre la ciutat medieval, moderna o contemporània de Tarraco a partir de la identificació del substrat del Circ romà.

El Circ romà de Tarragona. Monument i ciutat

by

Aquest llibre és fruit d’un projecte docent i de recerca desenvolupat per membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i de l’Escola Tècnica Tècnica d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ambdues institucions s’han unit per crear un espai de treball interdisciplinari que dota la docència i la recerca universitàries d’una personalitat pròpia.

Alumnat i professorat han participat en la documentació i anàlisi del Circ romà de Tarragona, creant una obra singular i d’interès tant per al públic especialista com general.

Podem identificar i entendre la ciutat medieval, moderna o contemporània de Tarraco a partir de la identificació del substrat del Circ romà.

El Circ romà de Tarraco és un excel·lent cas pràctic amb què desenvolupar aquesta estratègia d’aprenentatge i experimentació metodològica. Resultat de 1900 anys d’història, permet entendre l’aparició de la ciutat actual com a resultat d’un procés involuntari de determinisme urbanístic.

Continguts:
  1. Prefaci. Deu anys de recerca i docència conjunta (https://doi.org/10.51417/trama_9_00)
  2. El Circ, ahir i avui. Un repte polièdric antic (https://doi.org/10.51417/trama_9_01)
  3. El Circ, element urbà (https://doi.org/10.51417/trama_9_02)
  4. El Circ dibuixat (https://doi.org/10.51417/trama_9_03)
  5. El Circ, monument urbà (https://doi.org/10.51417/trama_9_04)
  6. The Roman Circus of Tarragona (textos en anglès) (https://doi.org/10.51417/trama_9_05)
  7. Llista de figures i bibliografia (https:doir.otg/10.51417/trama_9_06)

 

 

Consulta la col·lecció de dades en obert disponible al repositori CORA

Documentació digitalitzada, restes arqueològiques i entorn urbà

Al llarg de diversos projectes de recerca, l’equip de l’ICAC dirigit per Josep Maria Macias ha escanejat tot l’entorn urbà del Circ de Tarragona, en col·laboració amb l’ETSA, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV. El treball de digitalització inclou el monument del Circ, la Muralla, la Torre de les Monges, a més d’altres indrets propers del centre històric de Tarragona o el proper  conjunt monumental de l’Amfiteatre.

Els arxius dels núvols de punts estan ara a lliure disposició de qualsevol persona perquè les pugui fer servir per als seus propis estudis o projectes.

A més de la vista aèria de les restes arqueològiques, s’ha documentat també l’entorn urbà dels monuments, de manera que s’han escanejat les façanes de les cases que actualment hi ha construïdes, el subsol dels edificis i altres parts no visibles o no accessibles des de l’exterior.

Els núvols de punts creats a partir de l’escanejat làser creen un espai tridimensional ple de referències amb què crear un dibuix o fer una reconstrucció virtual tant de les restes romanes associades al Circ i la Muralla de Tarragona com de la trama urbana de la Part Alta.

Consulta aquí el dataset Digitisation of the Roman Circus of Tarragona. 3D point clouds.

El conjunt d’informació que s’ha obtingut és un treball d’informació molt complet que reflexa la realitat de la trama urbana de la Part Alta de Tarragona.

La informació que conté aquesta dataset és semblant a la informació que genera el LIDAR i que podem trobar, per exemple, a l’Institut Català de Cartografia (ICC). En el cas de les dades de l’ICAC, però, s’arriba a una precisió de centímetre!

L’explotació d’aquestes dades  poden resultar molt útil per a diversos col·lectius: personal tècnic i de recerca, administracions i entitats vinculades a la conservació del patrimoni i l’urbanisme, restauradors, empreses de modelatge virtual i 3D…

Una visió diacrònica del patrimoni arquitectònic i arqueològic

Els escanejos i captura de dades s’han fet en diversos moments, des de 2013, de manera que en alguns casos podem veure com ha evolucionat l’edifici. Per exemple, en el cas de l’Amfiteatre de Tarragona, de què l’ICAC ha fet escanejos el 2013 i el 2017, es pot fer una comparativa dels dos escanejos i veure quines diferències es donen entre els dos moments de captura i, per tant, detectar possibles moviments que s’hagin produït en l’edifici. A més de amb l’Amfiteatre, aquesta comparativa també es podria fer en els casos de la Muralleta medieval, la Torre del Pretori i del Circ, de què l’ICAC disposa de diversos escanejats.

D’aquesta manera, els núvols de punts disponibles no responen a un únic moment sinó que permeten tenir una visió diacrònica de l’arquitectura romana a la Part Alta de Tarragona. Una possible utilitat d’aquests dades seria, per tant, el monitoratge del patrimoni arquitectònic i arqueològic.

La comparativa entre escanejos fets en diferents anys permet veure l’evolució dels edificis.

Al llarg dels anys, els treballs d’escaneig ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona (que ha permès a l’ICAC accedir als espais) i també de l’ETSA, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV que, sota la coordinació del Dr. Josep Maria Toldrà, imparteix una assignatura sobre intervenció en patrimoni arquitectònic (del Grau en Arquitectura de la URV) en col·laboració amb l’ICAC, en què els alumnes s’introdueixen en les bases de la restauració arquitectònica i prenen coneixement de les tècniques de documentació gràfica per a la restauració arquitectònica.

Reconstrucció tridimensional del carrer del Trinquet Vell (Tarragona). Imatge: ICAC.

Un ajut a la cultura permet a l’ICAC potenciar la difusió del coneixement

by

L’ICAC disposa d’un Servei de Publicacions, coordinat per Maura Lerga, a través del qual es dona a conèixer la tasca investigadora, pròpia i aliena, en el camp de l’arqueologia clàssica.

Fins ara, s’han publicat més de 120 títols dins de les col·leccions Documenta, Hic et nunc, Trama i de les coedicions i col·laboracions amb altres institucions.

D’altra banda, des del Centre de Documentació i Biblioteca de l’ICAC, des de bon començament s’ha donat un fort impuls als acords d’intercanvi bibliogràfic amb universitats i institucions científiques d’arreu del món, una xifra que actualment està per sobre dels 270.

Amb l’ajut de la Fundació Privada Mútua Catalana s’han pogut enviar 450 llibres a 84 institucions.

Malauradament, l’encariment de les trameses els darrers anys i la crisi econòmica havia provocat que molts d’aquests llibres es quedessin sense enviar, però recentment, gràcies a un ajut a la cultura per a l’any 2022 de la Fundació Privada Mútua Catalana de 1.500 €, l’ICAC ha pogut implementar una estratègia de distribució amb què ha fet arribar 450 llibres a 84 institucions (74 nacionals i 10 internacionals).

La recepció d’aquest ajut ha estat possible gràcies a la col·laboració amb la Fundació Privada Mútua Catalana a través de l’investigador de l’ICAC Jordi López, l’administrador de l’ICAC, Jordi Peiret, i la responsable del Centre de Biblioteca i Documentació, Lydia Gil.

Lydia Gil i Jordi López, a la Biblioteca de l’ICAC (2023). Foto: ICAC (CC 4.0).

 

LiDAR multitemporal: un nou procediment permet la detecció de característiques topogràfiques subtils en àrees de bosc dens

by

Un nou article publicat a la revista científica Land presenta un nou procediment de registre i tractament de dades que millora radicalment la detecció i anàlisi de característiques arqueològiques microtopogràfiques.

Els models digitals del terreny (en anglès, DTM) creats amb LiDAR s’han convertit, els últims anys, en una eina essencial en l’arqueologia del paisatge, una disciplina en què l’ús d’algorismes complexos de visualització de dades ha revelat informació geomorfològica i cultural important.

L’investigador predoctoral del grup GIAP Iban Berganzo-Besga, dirigit pel Dr. Hèctor A. Orengo (ICAC) i en col·laboració amb la Dra. Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC) i el Dr. Joan Canela (ICAC), ha demostrat el potencial dels models DTM creats amb LiDAR multitemporals per a la detecció de característiques arqueològiques subtils en boscos densos perennes.

Els resultats s’han presentat en un article publicat a la revista Land. El nou procediment o workflow proporciona una forma de coregistrar i filtrar diversos núvols de punts que permet augmentar la resolució d’un model DTM i, en fer-ho, millora significativament la detecció de característiques topogràfiques subtils, fins i tot en àrees complexes on es dona la combinació de boscos perennes i matolls, amb pendents abruptes. A partir de diversos paquets de dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), i altres dades generades expressament, es va poder obtenir un núvol de punts coregistrat i classificat de molt alta resolució amb una densitat mitjana de 6-9 punts/m2.

MSRM (esquerra), vista satèl·lit (centre) i mapa topogràfic (dreta) del jaciment de Puig Castell. A la imatge de satèl·lit s’indiquen els murs (vermell) i la ubicació coneguda de l’assentament (groc). Imatge: els autors de l’article, ICAC.

 

El nou procediment ha permès detectar les muralles de sis jaciments ibèrics de l’edat del ferro ubicats a Catalunya.

Per a comprovar aquest aproximació, els autors han produït una sèrie de models DTM utilitzant dades LiDAR multitemporals a partir d’un conjunt d’assentaments ibèrics de l’edat del ferro, ubicats a Catalunya, en què es van detectar restes arquitectòniques in situ però que no s’havien mapat completament: Burriac (Cabrera de Mar, Maresme), Castell Barri (Calonge, Baix Empordà), Puig d’en Rovira (La Creueta de Quart, Girona), Puig Castell (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental), Sant Miquel (Vallromanes/Montornès, Vallès Oriental) i Torre Roja (Caldes de Montbui, Vallès Oriental). Tots aquests jaciments s’ubiquen en àrees boscoses de baixa muntanya.

L’article publicat a Land mostra com l’ús combinat de conjunts de dades LiDAR multitemporals i enfocaments multiescala pot millorar la visualització de restes arqueològiques subtils presents com a microrelleus a la superfície del sòl, fins i tot en entorns complexos com les zones boscoses de muntanya del Mediterrani.

El nou mètode té el potencial de millorar radicalment la detecció i anàlisi de característiques arqueològiques microtopogràfiques.

En comparació amb investigacions anteriors, el nou procediment o workflow presenta millores notables en la visualització de les estructures de les parets de les restes arqueològiques de muralles als jaciments. La delimitació de les muralles obre la porta a una possible ampliació de l’estudi dels jaciments arqueològics i permet aconseguir noves dades que facilitin aspectes importants com:

  1. L’estimació de la població que vivia a l’assentament i possibles jerarquies entre els espais dintre el jaciment;
  2. La planificació de futurs treballs d’excavació més extensius que permetin anar més enllà dels espais intramurs;
  3. Incloure mesures de protecció del patrimoni amb una base d’informació més rica, que pugui tenir en compte tota l’extensió dels jaciments i no només el petit sector on s’han detectat restes arqueològiques.

I potser encara més important, el nou procediment o workflow es pot arribar a fer servir per a la combinació i el filtratge no només de LiDAR, sinó també de diferents tipus de dades derivades de la fotogrametria, com DGPS, estacions o núvols de punts. Com a tal, proporciona una nova base important per a la integració de dades que fins ara poques vegades s’havien combinat i que es poden utilitzar per al desenvolupament de models DTM precisos d’alta resolució.

Llegeix l’article en accés obert a:

Potential of Multitemporal LiDAR for the Detection of Subtle Archaeological Features under Perennial Dense Forest, Iban Berganzo-Besga, Hèctor A. Orengo, Joan Canela, Maria Carme Belarte, Land 2022, 11(11), 1964 (https://doi.org/10.3390/land11111964 – registering DOI).

 

Bibliografia

Belarte, M. C.; Canela, J.; Orengo, H. A.; Berganzo-Besga, I. “Using LiDAR to detect architectural features in urban sites in the coast of Northern Iberia (6th – 3rd centuries BC). Preliminary results”, a: Belarte, M. C.; Noguera, J.; Plana-Mallart, R.; Sanmartí, J.; (eds.), Urbanización en Iberia y la Galia Mediterránea en el Primer Milenio aC, TRAMA 7, ICAC, Tarragona, 2020, vol. 1, p. 137-148 (http://hdl.handle.net/2072/417717).

Berganzo-Besga, I.; Orengo, H. A.; Lumbreras, F.; Carrero-Pazos, M.; Fuente, J.; Vilas-Estévez, B. “Hybrid MSRM-Based Deep Learning and Multitemporal Sentinel 2-Based Machine Learning Algorithm Detects Near 10k Archaeological Tumuli in North-Western Iberia”, Remote Sens 13, 2021, 4181 (https://doi.org/10.3390/rs13204181).

Guyot, A.; Lennon, M.; Hubert-Moy, L. “Objective comparison of relief visualization techniques with deep CNN for archaeology”, Archaeol. Sci. Rep 38, 392, 2021, 103027 (https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2021.103027).

Orengo, H. A.; Petrie, C. A. “Multi-scale relief model (MSRM): a new algorithm for the visualization of subtle topographic change 390 of variable size in digital elevation models”, Earth Surf. Process. Landf 43, 2018, 1361-1369 (https://doi.org/10.1002/esp.4317).

 

Finançament

Aquesta recerca ha estat finançada pel Ministeri d’Ecnonomia i Competivitat del Govern d’Espanya, amb el projecte HAR2015-67946-C2-2-P.

 

 

Arriba a Tarragona el Congrés Internacional Dolia ex Hispania. Els dolia a les províncies d’Hispània en època romana

by

El Congrés Internacional Dolia ex Hispania reunirà aquesta setmana a Tarragona un centenar d’especialistes d’Espanya, França, Portugal, Alemanya, Itàlia, Romania i Marroc.

La trobada té per objectiu dedicar als dolia hispànics una primera síntesi, en el marc de cadascuna de les seves províncies romanes (Tarraconensis, Lusitania, Baetica), i recopilar així una informació que fins al moment es trobava dispersa o era inèdita. La reunió permetrà també integrar els resultats de la investigació arqueològica recent.

El Congrés Internacional Dolia ex Hispania vol oferir al món de la recerca un balanç que promogui estudis posteriors i creï un espai de discussió i col·laboració entre especialistes.

L’equip de recerca en Alimentació, economia i comerç al món antic (Aecma) de l’ICAC organitza aquest esdeveniment, en el marc del projecte de recerca Figlinae Hispanae (FIGHISP). Catálogo en red de las alfarerías hispanorromanas y estudio de la comercialización de sus productos (PGC2018-099843-B-I00, MCIU/AEI/FEDER, UE).

El volum de propostes rebudes i la bona valoració que en va fer el Comitè Científic del congrés ha superat les expectatives inicials del Comitè Organitzador, que ha decidit celebrar el congrés en tres dies (en comptes dels dos previstos en un primer moment).

El programa del Congrés Internacional Dolia ex Hispania. Els dolia a les províncies d’Hispània en època romana inclou prop de 40 comunicacions, amb la participació d’un centenar d’investigadors i investigadores de 43 universitats, centres de recerca i entitats d’Espanya, França, Portugal, Alemanya, Itàlia, Romania i Marroc.

Programa

⇒ Les sessions presencials del congrés es celebraran a la seu dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona.

⇒ L’aforament per assistir presencialment està complet però es podran seguir les sessions en línia, en aquest enllaç.

 

L’ICAC editarà una publicació, a la col·lecció TRAMA, amb una selecció de les ponències i comunicacions presentades, després de passar un procés de revisió per parells.

Inauguraran l’acte el director de l’ICAC, Josep Maria Palet, i l’investigador de l’ICAC Ramon Járrega, organitzador del congrés, el mateix dimecres, 7 de setembre, a les 9 h.

Tot seguit, el congrés començarà amb la conferència inaugural a càrrec de la Dra. Charlotte Carrato (Mosaïques Archéologie), a les 9:30 h.

De les 10 h i fins les 18 h es succeiran tretze comunicacions, corresponents a la secció de la província Tarraconensis i que començaran amb una ponència de Joaquim Tremoleda (MAC Empúries) i Maria Rueda (ICAC) titulada «Dolia ex Tarraconensi».

Totes les sessions es podran seguir en línia (Teams), en aquest enllaç.

Programa

El dijous 8 de setembre dedicarà part del matí també a la província Tarraconensis, amb set comunicacions. La tarda es dedicarà a la província Lusitania, amb nou comunicacions que començaran amb la ponència «Dolia ex Lusitania» (12:20 h), a càrrec de José Carlos Quaresma (Universitat de Lisboa), Pedro Pereira (Universitat de Porto) i Sonia Bombico (Universitat d’Évora).

El divendres 9 de setembre serà el torn de la província Betica que, amb quatre comunicacions, començarà a les 9 h amb la ponència «Dolia ex Baetica», a càrrec de Dario Bernal (Universitat de Cádiz), Enrique García i Iván González (Universitat de Sevilla), i Oriane Bourgeon (ICAC).

El mateix divendres, a partir de les 11 h hi haurà una última secció, anomenada secció vària, en què hi tindran cabuda sis comunicacions sobre els dolia amb temàtiques no circumscrites a un territori o província romana concreta. Després del debat, el congrés cloncluirà amb una conferència de clausura a càrrec de la Dra. Yolanda Peña (UNED), a les 13:20 h.

Totes les sessions es podran seguir en línia (Teams), en aquest enllaç.

Programa

 

Els dolia a les províncies d’Hispània en època romana

Vers les noves exigències d’un Imperi romà en expansió, des del segle I dC, es produí una transferència progressiva de la producció entre Itàlia i les seves províncies. En aquest context, la península Ibèrica i el sud de la Gàl·lia ocuparen un lloc primordial en l’abastiment del centre imperial, fins ben entrat el segle III. Més enllà de la fertilitat de les seves terres i d’un clima favorable per als cultius mediterranis, aquestes províncies, dotades d’extenses franges litorals i de vies fluvials navegables, oferien noves oportunitats comercials per a cobrir les necessitats de la resta de l’imperi, establint així produccions a gran escala, entre les quals el vi i l’oli constituïen els productes més emblemàtics.

 

Els cultius desenvolupats en el sí d’aquests territoris, gestionats en part per colons procedents de la península Itàlica, es beneficiaren de les capacitats i de les tècniques que introduïren. Entre les noves eines de producció implementades, el dolium ocupà un lloc de primer ordre dintre els processos de vinificació i de decantació de l’oli, així com per a l’emmagatzematge de productes alimentaris en general. Malgrat aquest recipient en època romana tingué altres funcions secundàries, la seva funció principal és indissociable de les activitats vitícoles i oleiques esmentades. 

 

Les sessions presencials del congrés es celebraran a la seu dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona. L’aforament per assistir presencialment està complet però es podran seguir les sessions en línia, en aquest enllaç.

 

Programa:

 

 

 

 

Amb el finançament de:

 

Amb la col·laboració de:

 

 

La represa de les excavacions a Alto Chacón (Teruel) permet descubrir diversos forns adossats a la muralla

by

La troballa s’ha produït mentre es buscava l’accés principal al poblat, del qual s’ha pogut datar un moment àlgid entre els segles III i II aC.

Aquest juliol ha finalitzat la primera campanya arqueològica d’una nova fase d’intervencions arqueològiques al jaciment de l’Alto Chacón, situat a uns 4 km de Terol. Aquest jaciment arqueològic es troba a quasi 1000 m d’altura i abasta un ampli monticle amb forma d’altiplà i una superfície de vora els 10.000 m2.

Es tracta d’un assentament emmurallat, amb torres i reforçat amb una fossa pels costats sud i est (els més accessibles). El jaciment compta amb una extensa vida, amb una ocupació des del segle V aC al segle I dC, si bé, tenint en compte els estudis realitzats fins ara, el seu moment àlgid sembla situar-se entre els segles III – II aC.

Els primers treballs arqueològics al jaciment es van desenvolupar sota la direcció de Purificación Atrián, directora llavors del Museo Provincial de Teruel, entre 1969 i 1972. Es va excavar una àrea d’uns 750 m2 en què es van identificar diferents estances que podrien pertànyer a uns 8 o 10 habitatges i dos carrers.

Treballs de neteja al jaciment d’Alto Chacón (Teruel), a la part de la muralla. Foto: Equip de treball Alto Chacón, Universitat de Navarra – ICAC (CC BY 4.0).

Les restes excavades durant la primera fase de la intervenció van ser restaurades i avui dia encara són visibles. Entre els anys 2005 i 2006 el Museo Provincial de Teruel va promoure una nova fase de restauració, a més d’una museïtzació i adequació del jaciment per a la visita lliure.

Els treballs arqueològics a Alto Chacón aquest 2022 s’han dut a terme entre els mesos de maig i juny.

Malgrat les actuacions arqueològiques dutes a terme al jaciment de l’Alto Chacón (Terol), el desconeixement sobre aquest poblat és acusat. A causa d’això, hi ha una aposta per la seva visibilitat i atractiu turístic (el jaciment es troba a escassos quilòmetres de la ciutat). Serà de nou el Museo Provincial de Teruel qui, al seu programa d’excavacions arqueològiques anuals, inclogui l’Alto Chacón en els seus projectes de recerca, sota la direcció de les arqueòlogues Marta Pérez Polo (Universitat de Navarra) i Marta Blasco Martín (ICAC, Equip de recerca en Arqueologia Protohistòrica). Les intervencions al jaciment compten amb la col·laboració de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’empresa Iniciativas Culturales y Turísticas S. L.

Les prospeccions geofísiques, aplicades a l’exploració del subsol, han revelat part de l’entramat urbà i han permès planificar els treballs d’excavació arqueològica. La campanya 2022 s’ha centrat en dues zones concretes del jaciment, amb l’objectiu d’obtenir una seqüència cronològica precisa i determinar l’accés del poblat i la seva relació amb el sistema defensiu i viari.

Forns adossats al sistema defensiu, al poblat d’Alto Chacón (Teruel). Foto: Equip de treball Alto Chacón, Universitat de Navarra – ICAC (CC BY 4.0).

En una primera fase, l’equip dirigit per Pérez i Blasco ha treballat en un habitatge del poblat, amb accés mitjançant escala i separació interna amb una paret mitgera de tova. En aquest espai s’ha corroborat que el moment àlgid del poblat se situa entre els segles III i II aC i que, en les darreres fases de vida, es va poder reduir la seva extensió i centrar-se en algun punt concret del poblat. A més, s’ha documentat una llar, parament ceràmic i el residu alimentari característic d’un hàbitat domèstic.

En un segon àmbit d’actuació, s’ha desvetllat un tram de muralla i una torre i s’ha treballat en el possible accés al poblat, reformulat en algun moment, tal com indica l’aparició d’una zona de producció amb diversos forns adossats a la muralla.

El retorn de les actuacions i els estudis arqueològics al jaciment d’Alto Chacón (Teruel) posen de nou l’accent en el potencial d’aquest poblat. Des del punt de vista de la investigació, és cabdal la seva ubicació estratègica, en un lloc de frontera entre les àrees de la vall de l’Ebre, la Meseta i la costa llevantina, on és present la confluència de la cultura ibera i celtibera.

Documentació de parament ceràmic dins d’una de les estances del poblat d’Alto Chacón (Teruel). Foto: Equip de treball Alto Chacón, Universitat de Navarra – ICAC (CC BY 4.0).

 

Arriba a Tarragona el Congrés Internacional “Dolia ex Hispania”. Inscripcions obertes!

by

El comitè organitzador del Congrés Internacional Dolia ex Hispania presenta el programa definitiu del congrés i obre les inscripcions per a participar-hi com a oient.

Ha arribat el moment de dedicar als dolia hispànics una primera síntesi, en el marc de cadascuna de les seves províncies, destinada a recopilar una documentació que fins al moment es trobava dispersa o era inèdita, així com integrar els resultats de la investigació arqueològica recent.

El congrés internacional sobre els dolia a la Hispania romana es celebrarà a Tarragona els dies 7, 8 i 9 de setembre de 2022.

Per això, l’equip de recerca en Alimentació, economia i comerç al món antic (Aecma) organitza, per al proper setembre de 2022, el Congrés Internacional Dolia ex Hispania, amb l’objectiu d’oferir al món de la recerca un balanç que vingui a impulsar estudis posteriors i creï un espai de discussió i col·laboració entre especialistes.

El volum de propostes rebudes i la bona valoració que en va fer el Comitè Científic del congrés ha superat les expectatives inicials del Comitè Organitzador, que ha decidit celebrar el congrés en tres dies (en comptes dels dos previstos en un primer moment).

Programa

 

Presentació:

Vers les noves exigències d’un Imperi romà en expansió, des del s. I dC, es produí una transferència progressiva de la producció entre Itàlia i les seves províncies. En aquest context, la península Ibèrica i el sud de la Gàl·lia ocuparen un lloc primordial en l’abastiment del centre imperial, fins ben entrat el segle III. Més enllà de la fertilitat de les seves terres i d’un clima favorable per als cultius mediterranis, aquestes províncies, dotades d’extenses franges litorals i de vies fluvials navegables, oferien noves oportunitats comercials per a cobrir les necessitats de la resta de l’imperi, establint així produccions a gran escala, entre les quals el vi i l’oli constituïen els productes més emblemàtics.

Llegeix tota la descripció a la 1a circular del congrés.

Imatge dels dos dolia exposats a l’antiga exposició permanent del MNAT. Foto: Ramon Járrega, ICAC (CC BY 4.0).

El programa del Congrés Internacional Dolia ex Hispania inclou prop de 40 comunicacions, amb la participació d’un centenar d’investigadors i investigadores de 43 universitats, centres de recerca i entitats d’Espanya, França, Portugal, Alemanya, Itàlia, Romania i Marroc.

Programa

L’ICAC editarà una publicació, a la col·lecció TRAMA, amb una selecció de les ponències i comunicacions presentades, després de passar un procés de revisió per parells.

Inauguraran l’acte el director de l’ICAC, Josep Maria Palet, i l’investigador de l’ICAC Ramon Járrega, organitzador del congrés.

El congrés començarà, dimecres 7 de setembre, amb una conferència inaugural a càrrec de la Dra. Charlotte Carrato (Mosaïques Archéologie); i acabarà, divendres 9, amb una conferència de clausura a càrrec de la Dra. Yolanda Peña (UNED).

Les sessions s’organitzen en quatre seccions: província Tarraconensis, província Lusitania, província Baetica i vària. Podeu consultar aquí el programa definitiu del congrés.

Les sessions presencials tindran lloc a la seu dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona (carrer major, 14).

 

Oberta la inscripció!

Amb el programa definitiu, queda oberta la inscripció per a participar en el congrés com a oient. S’ha establert una quota general de 30 €, amb opció a una quota reduïda de 15 € per a estudiants, i una quota gratuïta per assistir a les sessions en línia.

Per a formalitzar la inscripció cal omplir la butlleta d’inscripció i seguir les indicacions per al registre.

 

 

Amb el finançament de:

 

Amb la col·laboració de:

 

L’ICAC publica en obert al repositori CORA el conjunt de dades de l’escaneig del Circ de Tarragona

by

L’ICAC ha publicat al portal CORA. Catalan Open Research Area un nou conjunt de dades en obert: l’escaneig i digitalització del Circ romà de Tarragona i el seu entorn urbà, en format de núvols de punts.

Properament, els resultats de tota la recerca feta al voltant del Circ de Tarragona veuran també la llum en forma de publicació (un nou número de la col·lecció TRAMA de l’ICAC, previst per a mitjans de 2022) i, també, tota la planimetria generada a partir de l’escaneig.

Consulta aquí el dataset Digitisation of the Roman Circus of Tarragona. 3D point clouds.

Documentació digitalitzada, restes arqueològiques i entorn urbà

Al llarg de diversos projectes de recerca, l’equip de l’ICAC dirigit per Josep Maria Macias ha escanejat tot l’entorn urbà del Circ de Tarragona, en col·laboració amb l’ETSA, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV. El treball de digitalització inclou el monument del Circ, la Muralla, la Torre de les Monges, a més d’altres indrets propers del centre històric de Tarragona o el proper  conjunt monumental de l’Amfiteatre.

Els arxius dels núvols de punts estan ara a lliure disposició de qualsevol persona perquè les pugui fer servir per als seus propis estudis o projectes.

A més de la vista aèria de les restes arqueològiques, s’ha documentat també l’entorn urbà dels monuments, de manera que s’han escanejat les façanes de les cases que actualment hi ha construïdes, el subsol dels edificis i altres parts no visibles o no accessibles des de l’exterior.

Els núvols de punts creats a partir de l’escanejat làser creen un espai tridimensional ple de referències amb què crear un dibuix o fer una reconstrucció virtual tant de les restes romanes associades al Circ i la Muralla de Tarragona com de la trama urbana de la Part Alta.

 

Una captura en tres dimensions de la realitat urbana de la Part Alta de Tarragona

El conjunt d’informació que s’ha obtingut és un treball d’informació molt complet que reflexa la realitat de la trama urbana de la Part Alta de Tarragona.

La informació que conté aquesta dataset és semblant a la informació que genera el LIDAR i que podem trobar, per exemple, a l’Institut Català de Cartografia (ICC). En el cas de les dades de l’ICAC, però, s’arriba a una precisió de centímetre!

L’explotació d’aquestes dades  poden resultar molt útil per a diversos col·lectius: personal tècnic i de recerca, administracions i entitats vinculades a la conservació del patrimoni i l’urbanisme, restauradors, empreses de modelatge virtual i 3D…

⇒ Consulta aquí el dataset Digitisation of the Roman Circus of Tarragona. 3D point clouds.

Carrer de l’Enrajolat, Tarragona. Façanes i restes arqueològiques del subsol. Imatge: ICAC.

 

Una visió diacrònica del patrimoni arquitectònic i arqueològic

Els escanejos i captura de dades s’han fet en diversos moments, des de 2013, de manera que en alguns casos podem veure com ha evolucionat l’edifici. Per exemple, en el cas de l’Amfiteatre de Tarragona, de què l’ICAC ha fet escanejos el 2013 i el 2017, es pot fer una comparativa dels dos escanejos i veure quines diferències es donen entre els dos moments de captura i, per tant, detectar possibles moviments que s’hagin produït en l’edifici. A més de amb l’Amfiteatre, aquesta comparativa també es podria fer en els casos de la Muralleta medieval, la Torre del Pretori i del Circ, de què l’ICAC disposa de diversos escanejats.

D’aquesta manera, els núvols de punts disponibles no responen a un únic moment sinó que permeten tenir una visió diacrònica de l’arquitectura romana a la Part Alta de Tarragona. Una possible utilitat d’aquests dades seria, per tant, el monitoratge del patrimoni arquitectònic i arqueològic.

La comparativa entre escanejos fets en diferents anys permet veure l’evolució dels edificis.

Al llarg dels anys, els treballs d’escaneig ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona (que ha permès a l’ICAC accedir als espais) i també de l’ETSA, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV que, sota la coordinació del Dr. Josep Maria Toldrà, imparteix una assignatura sobre intervenció en patrimoni arquitectònic (del Grau en Arquitectura de la URV) en col·laboració amb l’ICAC, en què els alumnes s’introdueixen en les bases de la restauració arquitectònica i prenen coneixement de les tècniques de documentació gràfica per a la restauració arquitectònica.

⇒ Consulta aquí el dataset Digitisation of the Roman Circus of Tarragona. 3D point clouds.

Captura de dades (maleta amb làser) al Circ romà de Tarragona. Foto: ICAC.

 

Aquesta activitat de col·laboració forma part d’una línia de recerca arquitectònica i metodològica que es pot conèixer en les següents publicacions:

  1. Macias, Josep Maria; Puche, Josep Maria; Solà-Morales, Pau; Toldrà, Josep Maria; Fernández, Ivan. El conjunto histórico del circo romano de Tarragona: de la nube de puntos a la didáctica permanente;  Butlletí Arqueològic V, 40 (2018), ISSN 1695-5862, p. 121-126.
  2. Solà-Morales, Pau; Macias, Josep Maria; Puche, Josep Maria; Toldrà, Josep Maria; Fernàndez, Ivan. (2019). The Roman Circus of the City of Tarragona. 10 Years of Collaboration Between Architects and Archaeologists. A: Marcos, C. (eds.), Graphic Imprints. Congreso Internacional de Expresión Gráfica Arquitectónica, EGA 2018, Springer, Cham, p. 1020–1029.  
  3. Macias, Josep Maria; Puche, Josep Maria; Solà-Morales, Pau; Toldrà, Josep Maria; Fernández, Ivan. Mobile Mapping and laser scanner to interrelate the city and its heritage: the Roman Circus of Tarragona, REHAB 2017, R. Amoêda, S. Lira & C. Pinheiro (eds.), Green Lines Institute, p. 21-28.
  4. Puche, Josep Maria; Macias, Josep Maria; Toldrà, Josep Maria; Solà-Morales, Pau. Más allá de la métrica. Las nubes de puntos como expresión gràfica semàntica / Beyond metrics. Point clouds as semantic graphic expression, EGA Expresión Gráfica Arquitectónica, 22(31), pp. 228–237. doi: 10.4995/ega.2017.6781. 

 

Reconstrucció tridimensional del carrer del Trinquet Vell (Tarragona). Imatge: ICAC.

 

Les dades en obert: un pas endavant cap a la ciència oberta

Les dades de recerca no són un resultat final de la recerca sinó el material de treball amb què s’han aconseguit els resultats. En el cas de la recerca sobre el Circ de Tarragona, l’ICAC ha generat uns resultats (publicacions, planimetries…), que ha publicat ja en obert.

Amb la publicació en obert de les dades de recerca fem un pas més enllà: facilitem que una altra persona (un equip de recerca, personal tècnic d’institucions o administracions públiques, empreses…) faci servir les dades per a extreure nous resultats, construir nous mapes, arribar a noves conclusions o plantejar noves investigacions.

Un dels pilars de la ciència oberta consisteix en posar a disposició d’altres persones (grups, persones o entitats) les dades de recerca amb què s’ha arribat a unes conclusions o a uns resultats, de manera que es puguin fer servir en nous projectes, ja sigui per a replicar els experiments, per a plantejar noves preguntes o per a aplicar-los en altres àmbits de recerca o professionals.

⇒ Consulta aquí el dataset Digitisation of the Roman Circus of Tarragona. 3D point clouds.

 

 

El compromís de l’ICAC amb el repositori CORA

Actualment, formen part del repositori CORA totes les universitats catalanes i quinze centres CERCA; entre ells, l’ICAC.

CORA, Catalan Open Research Area és una iniciativa del CSUC, Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, que ja fa anys que proveeix recursos per a la difusió en obert de la ciència que es produeix a Catalunya. Es tracta de fer accessible des d’un mateix portal els diferents recursos que ja hi ha disponibles per a l’accés obert de la recerca (Recercat, Portal de la Recerca de Catalunya), a més d’estendre-ho a una nova eina que fomenta la ciència oberta: el Repositori de dades de recerca.

Així, si fins ara a través dels recursos del CSUC podíem compartir en obert els resultats de la recerca, ara fem un pas més enllà i passem a compartir també els conjunts de dades amb què s’han obtingut aquests resultats.

Consulta aquí el dataset Digitisation of the Roman Circus of Tarragona. 3D point clouds.

Macias Solé, Josep Maria; Puche Fontanilles, Josep Maria; Toldrà Domingo, Josep Maria, 2022, “Digitisation of the Roman Circus of Tarragona. 3D point clouds”, https://doi.org/10.34810/data166, Repositori de Dades de Recerca, V1

 

L’ICAC forma part de la iniciativa des de 2021, quan hi participà amb una prova pilot i publicà tres conjunts de dades:

 

 

Les dades que es publiquen a la plataforma CORA poden ser de diferent format, en funció del camp de recerca. Per exemple, en l’àmbit de l’arqueologia poden ser les memòries d’excavació, les fotografies, els plànols, documentació gràfica digitalitzada…

La característica comuna del repositori, en tot cas, és que les dades es comparteixen en formats oberts (o el més obert que es pugui) perquè es puguin compartir el màxim possible i de la manera més oberta possible (sense obligar que la persona interessada en fer servir les dades necessiti un programari no lliure).

Ja existeixen, a nivell europeu, iniciatives d’aquest estil (com per exemple, el repositori Zenodo), però el repositori CORA és el primer cas a nivell català i que respon a una iniciativa del CSUC (Generalitat de Catalunya).

L’ICAC ha fet un pas molt important, a nivell qualitatiu, en el seu compromís amb la ciència oberta i el projecte CORA. El desembre de 2021 es va signar el protocol de gestió de dades de recerca, amb què l’ICAC dona ple suport a la iniciativa i encoratja el seu personal investigador perquè augmenti el volum de dades disponible al repositori.

L’ICAC s’ha incorporat l’any 2021 a l’eiNa DMP amb la finalitat de facilitar al seu personal investigador la creació de plans de gestió de dades en línia seguint els principis FAIR -“trobables”, accessibles, interoperables i reutilitzables).

El compromís de l’ICAC amb l’accés obert ja s’havia fet manifest en iniciatives anteriors (podeu veure aquí més informació), entre les quals destaca l’adhesió a la Declaració de Berlin sobre l’accés obert al coneixement en ciències i humanitats, el 2020. El nou Protocol per a la gestió de dades de recerca de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica permet a l’Institut fer un pas més enllà i començar a parlar de ciència oberta.

Cal destacar que moltes institucions finançadores inclouen ja en els seus requisits la necessitat de tenir en compte la gestió de dades i planificar com es compartiran i publicaran no només els resultats de la recerca, sinó les dades amb què s’ha arribat a aquests resultats.

En aquesta direcció, l’ICAC ha dut a terme altres activitats, com per exemple: la investigadora MSCA Simona Perna (ArPA) ha format part del programa pilot de l’H2020 per a la formació del personal investigador en la creació de plans de gestió de dades. També, l’ICAC va promoure una formació interna (a finals de febrer de 2022) per acompanyar el personal investigador en aquesta tasca que, aviat, serà d’obligatori compliment en qualsevol projecte de recerca.

Ivan Fernández i Josep Maria Puche (ICAC) durant les tasques d’escaneig del conjunt arquitectònic del Circ de Tarragona. Foto: ICAC.

Lectura de tesi doctoral en Arqueologia del Paisatge

by

Aquest dimecres, 30 de juny, a les 11 h tindrà lloc a la Sala d’actes de l’ICAC la lectura de la tesi doctoral de Jesús Martínez, investigador de l’equip GIAP. La tesi porta per títol Dinámicas del poblamiento rural y del territorio en zonas del noroeste de la cuenca del Duero entre época romana y la Alta Edad Media a través de la Arqueología del Paisaje i ha estat dirigida per Josep Maria Palet.

Membres del tribunal:

  • Dra. Almudena Orejas Saco del Valle (CSIC)
  • Dr. Hèctor A. Orengo Romeu (ICAC)
  • Dra. Helena Paula Abreu de Carvalho (Universidade do Minho)

Es podrà seguir l’acte de manera virtual en aquest enllaç

Aquesta tesi ha estat desenvolupada en el marc del programa de Doctorat interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-ICAC-UAB).

Resum de la tesi:

El presente proyecto de investigación arqueológica nace del interés del estudio del territorio y sociedad de las comunidades que vivieron en el período de transición entre la época clásica y la Alta Edad Media. La caída del Imperio Romano y la progresiva llegada de nuevas élites a la península Ibérica supondrá toda una serie de cambios sociales, económicos y de organización territorial que establecerán en cierta medida las bases sociopolíticas de la época medieval.

Este proyecto pretende estudiar los cambios en las dinámicas de poblamiento rural entre época romana y la Alta Edad Media en zonas del noroeste de la cuenca del Duero a través de técnicas propias de la Arqueología del Paisaje. Se busca demostrar la eficacia de las técnicas propias del análisis arqueomorfológico a la hora de acercarse e interpretar las tramas viarias y los registros arqueológicos disponibles.

Croquis que muestra el camino real de Villamañán a León y dos paralelos que conectan varias localidades existentes desde época medieval. Obtenido del Diccionario Geográfico de Tomás López (segunda mitad del siglo XVIII).
Croquis que muestra el camino real de Villamañán a León y dos paralelos que conectan varias localidades existentes desde época medieval. Obtenido del Diccionario Geográfico de Tomás López (segunda mitad del siglo XVIII).

El estudio de arqueología del paisaje tiene un enfoque diacrónico, y aunque el interés radica en la evolución del paisaje y los patrones de población y desde la romanidad a la Alta Edad Media, es necesario conocer la información arqueológica relativa desde época prerromana hasta la Edad Contemporánea. Esto es debido a la necesidad de hacer estudios regresivos del paisaje y la y analizar las dinámicas territoriales, así como la repercusión del medio físico en su ordenación territorial.

La tesis doctoral se enmarca dentro de la investigación que está realizando el equipo GIAP del ICAC, participando de sus bases metodológicas, técnicas de análisis y equipamiento.

Se plantea un modelo de paleopaisaje, apoyado en la información extraída de la carta arqueológica, el empleo de cartografía de diferentes épocas, así como de fotografía aérea e imágenes de satélite. A partir de ello, se realizarán análisis arqueomorfológicos del medio físico y el estudio de redes de comunicaciones históricas y su evolución, la localización de zonas potenciales de explotación de recursos o el desarrollo de diferentes análisis territoriales para estudiar el poblamiento a través del empleo de Sistemas de Información Geográfica (SIG). Algunos de estos análisis del poblamiento incluirán analíticas espaciales, de interrelación entre yacimientos conocidos por prospecciones y excavaciones, así como sus vínculos con el espacio en el que están ubicados.

La investigación, que parte de análisis propios de la arqueología del paisaje y territorio, necesita un vaciado y revisión de la información disponible sobre los yacimientos arqueológicos, conocidos por excavación y mayoritariamente prospección, en las comarcas agrícolas actuales de Esla-Campos y Sahagún, situadas entre las riberas del río Esla y Cea, en la parte meridional de la provincia de León. Este espacio se estudia a escala macro. La generación de los resultados relativos a la reconstrucción y estudio de la evolución de las vías de comunicaciones en las diferentes épocas históricas se complementa con la realización de controles del terreno y trabajos de campo puntuales seleccionados en la zona de estudio.

Carrilada perteneciente a una cañada trashumante y camino real al norte de la localidad de Ardón (León), con dirección N-S. En este tramo el estado de conservación de la traza viaria es medio. Autor: Martínez Fernández, 2021.
Carrilada perteneciente a una cañada trashumante y camino real al norte de la localidad de Ardón (León), con dirección N-S. En este tramo el estado de conservación de la traza viaria es medio. Autor: Martínez Fernández, 2021.

El estudio regional del paisaje y poblamiento se inscribe dentro de varias problemáticas. Por una parte, en las últimas décadas está creciendo la investigación realizada en torno a estos procesos de cambio y nuevas formas de gestión del territorio que se iniciaron en los últimos siglos de vida del Imperio y acrecentados con la caída de este y el surgimiento de nuevas formas políticas de corte más regional.

La arqueología de los núcleos rurales y de los despoblados es un área de la investigación que merece particular atención ya que es grande aún el desconocimiento sobre los patrones de asentamiento en numerosas regiones de la península Ibérica para estos períodos históricos, además de los procesos, dinámicas sociales y relaciones de dependencia entre estos asentamientos. Este trabajo parte de la premisa de que el acercamiento a esta realidad histórica y social ha de realizarse a través de múltiples perspectivas y mediante el análisis de diversas fuentes que permitan contextualizar y comprender el registro arqueológico disponible hasta la fecha.

La identificación de un nuevo paisaje cultural que se presupone de nueva formación en época tardoantigua, conformado por una red de aldeas y otros núcleos rurales en un entorno perteneciente al noroeste de la cuenca del río Duero será uno de los objetivos principales que persigue este estudio.

Se destacará el papel del paisaje como elemento permanente y mutable, condicionante de todas estas transformaciones a lo largo del tiempo.  Por otro lado, el estudio conjunto del poblamiento y su evolución, así como del paleopaisaje, servirá de base para proponer futuras estrategias de prospección y actuación arqueológica.

Por último, la información final obtenida con este proyecto colaborará con la ampliación del panorama de estudios sobre la tardoantigüedad y el poblamiento rural peninsular, posibilitando contraponer los resultados con otros estudios recientes realizados en otras zonas como en otros contextos de la propia cuenca del Duero, el centro de la Meseta, la Cordillera Cantábrica, etc.

El estudio de la evolución de este paisaje, en última instancia, se realizará hasta nuestros días. El estudio regresivo del paisaje actual nos permitirá comprender la herencia histórica del mismo, identificando la transmisión de elementos que lo caracterizan, así como su antigüedad.

Mapa sobre el modelo digital de elevaciones mostrando ejes viarios suprarregionales que cruzan el interfluvio Esla-Cea. Autor: Martínez Fernández, 2021.
Mapa sobre el modelo digital de elevaciones mostrando ejes viarios suprarregionales que cruzan el interfluvio Esla-Cea. Autor: Martínez Fernández, 2021.

 

Consorci integrat per:
Centre CERCA:
Centre acreditat:
Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona
Telèfon: 977 24 91 33 · info@icac.cat
© 2024 ICAC · Avís legal · Política de cookies
Aquesta web és al PADICAT