Search Results for: trama
Prefaci. Deu anys de recerca i docència conjunta/Prefacio. Diez años de investigación y docencia conjunta
El Circ romà de Tarragona. Monument i ciutat
Presentació del llibre “El Circ romà de Tarragona. Monument i ciutat”
Ens plau de presentar-vos l’obra El Circ romà de Tarragona. Monument i ciutat. Una publicació digital feta amb molta cura i dedicació, i que, a més, compta amb un conjunt de dades en obert que també posem a disposició de la comunitat científica i tota persona interessada.
Hem preparat un acte de presentació molt especial! Amb la participació de Josep Maria Macias (MIRMED), Lydia Gil (ICAC), Pau Jansà Olivé (arquitecte) i els autors del llibre. I podreu seguir-nos en directe, en aquest enllaç, el proper 15 de març a partir de les 19 h.
L’investigador Josep Maria Macias, del grup de recerca MIRMED, farà una petita presentació a partir del tema “El Circ de Tarraco, un repte col·lectiu”.
La responsable del programa de ciència oberta a l’ICAC, Lydia Gil, ens parlarà de “Dades de recerca obertes, una aposta ferma de l’ICAC”.
L’arquitecte Pau Jansà ens farà la presentació “Des de l’espina…”.
Després, els autors de l’obra (Josep Maria Macias, Josep Maria Puche, Pau Solà-Morales, Josep Maria Toldrà, Ivan Fernández, Anna Ferré i Josuè Andreu) obriran un debat sobre la publicació, l’arquitectura romana, el Circ romà de Tarraco i altres temes relacionats. Us animeu a participar-hi? Us hi esperem!
El llibre El Circ romà de Tarragona. Monument i ciutat és fruit d’un projecte docent i de recerca desenvolupat per membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i de l’Escola Tècnica Tècnica d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ambdues institucions s’han unit per crear un espai de treball interdisciplinari que dota la docència i la recerca universitàries d’una personalitat pròpia.
Alumnat i professorat han participat en la documentació i anàlisi del Circ romà de Tarragona, creant una obra singular i d’interès tant per al públic especialista com general.
Amb una superfície de quatre hectàrees, l’omnipresència del Circ romà de Tarragona converteix aquest monument en una realitat patrimonial immanent a una part significativa del centre històric contemporani de la ciutat. Des del segle V, el Circ ha experimentat un procés de transformació que, des del punt de vista urbanístic, va acabar al segle XIV amb l’expansió de la ciutat.
El Circ romà de Tarraco és un excel·lent cas pràctic amb què desenvolupar aquesta estratègia d’aprenentatge i experimentació metodològica. Resultat de 1900 anys d’història, permet entendre l’aparició de la ciutat actual com a resultat d’un procés involuntari de determinisme urbanístic.
Podem identificar i entendre la ciutat medieval, moderna o contemporània de Tarraco a partir de la identificació del substrat del Circ romà.
El Circ romà de Tarragona. Monument i ciutat
Aquest llibre és fruit d’un projecte docent i de recerca desenvolupat per membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i de l’Escola Tècnica Tècnica d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ambdues institucions s’han unit per crear un espai de treball interdisciplinari que dota la docència i la recerca universitàries d’una personalitat pròpia.
Alumnat i professorat han participat en la documentació i anàlisi del Circ romà de Tarragona, creant una obra singular i d’interès tant per al públic especialista com general.
Podem identificar i entendre la ciutat medieval, moderna o contemporània de Tarraco a partir de la identificació del substrat del Circ romà.
El Circ romà de Tarraco és un excel·lent cas pràctic amb què desenvolupar aquesta estratègia d’aprenentatge i experimentació metodològica. Resultat de 1900 anys d’història, permet entendre l’aparició de la ciutat actual com a resultat d’un procés involuntari de determinisme urbanístic.
Continguts:
- Prefaci. Deu anys de recerca i docència conjunta (https://doi.org/10.51417/trama_9_00)
- El Circ, ahir i avui. Un repte polièdric antic (https://doi.org/10.51417/trama_9_01)
- El Circ, element urbà (https://doi.org/10.51417/trama_9_02)
- El Circ dibuixat (https://doi.org/10.51417/trama_9_03)
- El Circ, monument urbà (https://doi.org/10.51417/trama_9_04)
- The Roman Circus of Tarragona (textos en anglès) (https://doi.org/10.51417/trama_9_05)
- Llista de figures i bibliografia (https:doir.otg/10.51417/trama_9_06)
Documentació digitalitzada, restes arqueològiques i entorn urbà
Al llarg de diversos projectes de recerca, l’equip de l’ICAC dirigit per Josep Maria Macias ha escanejat tot l’entorn urbà del Circ de Tarragona, en col·laboració amb l’ETSA, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV. El treball de digitalització inclou el monument del Circ, la Muralla, la Torre de les Monges, a més d’altres indrets propers del centre històric de Tarragona o el proper conjunt monumental de l’Amfiteatre.
Els arxius dels núvols de punts estan ara a lliure disposició de qualsevol persona perquè les pugui fer servir per als seus propis estudis o projectes.
A més de la vista aèria de les restes arqueològiques, s’ha documentat també l’entorn urbà dels monuments, de manera que s’han escanejat les façanes de les cases que actualment hi ha construïdes, el subsol dels edificis i altres parts no visibles o no accessibles des de l’exterior.
Els núvols de punts creats a partir de l’escanejat làser creen un espai tridimensional ple de referències amb què crear un dibuix o fer una reconstrucció virtual tant de les restes romanes associades al Circ i la Muralla de Tarragona com de la trama urbana de la Part Alta.
Consulta aquí el dataset Digitisation of the Roman Circus of Tarragona. 3D point clouds.
El conjunt d’informació que s’ha obtingut és un treball d’informació molt complet que reflexa la realitat de la trama urbana de la Part Alta de Tarragona.
La informació que conté aquesta dataset és semblant a la informació que genera el LIDAR i que podem trobar, per exemple, a l’Institut Català de Cartografia (ICC). En el cas de les dades de l’ICAC, però, s’arriba a una precisió de centímetre!
L’explotació d’aquestes dades poden resultar molt útil per a diversos col·lectius: personal tècnic i de recerca, administracions i entitats vinculades a la conservació del patrimoni i l’urbanisme, restauradors, empreses de modelatge virtual i 3D…
Una visió diacrònica del patrimoni arquitectònic i arqueològic
Els escanejos i captura de dades s’han fet en diversos moments, des de 2013, de manera que en alguns casos podem veure com ha evolucionat l’edifici. Per exemple, en el cas de l’Amfiteatre de Tarragona, de què l’ICAC ha fet escanejos el 2013 i el 2017, es pot fer una comparativa dels dos escanejos i veure quines diferències es donen entre els dos moments de captura i, per tant, detectar possibles moviments que s’hagin produït en l’edifici. A més de amb l’Amfiteatre, aquesta comparativa també es podria fer en els casos de la Muralleta medieval, la Torre del Pretori i del Circ, de què l’ICAC disposa de diversos escanejats.
D’aquesta manera, els núvols de punts disponibles no responen a un únic moment sinó que permeten tenir una visió diacrònica de l’arquitectura romana a la Part Alta de Tarragona. Una possible utilitat d’aquests dades seria, per tant, el monitoratge del patrimoni arquitectònic i arqueològic.
La comparativa entre escanejos fets en diferents anys permet veure l’evolució dels edificis.
Al llarg dels anys, els treballs d’escaneig ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona (que ha permès a l’ICAC accedir als espais) i també de l’ETSA, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV que, sota la coordinació del Dr. Josep Maria Toldrà, imparteix una assignatura sobre intervenció en patrimoni arquitectònic (del Grau en Arquitectura de la URV) en col·laboració amb l’ICAC, en què els alumnes s’introdueixen en les bases de la restauració arquitectònica i prenen coneixement de les tècniques de documentació gràfica per a la restauració arquitectònica.
Un ajut a la cultura permet a l’ICAC potenciar la difusió del coneixement
L’ICAC disposa d’un Servei de Publicacions, coordinat per Maura Lerga, a través del qual es dona a conèixer la tasca investigadora, pròpia i aliena, en el camp de l’arqueologia clàssica.
Fins ara, s’han publicat més de 120 títols dins de les col·leccions Documenta, Hic et nunc, Trama i de les coedicions i col·laboracions amb altres institucions.
D’altra banda, des del Centre de Documentació i Biblioteca de l’ICAC, des de bon començament s’ha donat un fort impuls als acords d’intercanvi bibliogràfic amb universitats i institucions científiques d’arreu del món, una xifra que actualment està per sobre dels 270.
Amb l’ajut de la Fundació Privada Mútua Catalana s’han pogut enviar 450 llibres a 84 institucions.
Malauradament, l’encariment de les trameses els darrers anys i la crisi econòmica havia provocat que molts d’aquests llibres es quedessin sense enviar, però recentment, gràcies a un ajut a la cultura per a l’any 2022 de la Fundació Privada Mútua Catalana de 1.500 €, l’ICAC ha pogut implementar una estratègia de distribució amb què ha fet arribar 450 llibres a 84 institucions (74 nacionals i 10 internacionals).
La recepció d’aquest ajut ha estat possible gràcies a la col·laboració amb la Fundació Privada Mútua Catalana a través de l’investigador de l’ICAC Jordi López, l’administrador de l’ICAC, Jordi Peiret, i la responsable del Centre de Biblioteca i Documentació, Lydia Gil.
Using LiDAR to detect architectural features in urban sites in the coast of Northern Iberia (6th – 3rd centuries BC). Preliminary results
We present here the first results of an ongoing research project aimed at improving our knowledge of the urban settlements of the north-eastern Iberian Peninsula during the Iron Age. In the 4th-3rd centuries BC, and probably as early as the 6th-5th centuries BC, we detect a strongly hierarchical settlement pattern in this area. It was composed of settlement types that were differentiated by their size and function. The urban sites at the top of the hierarchy are the least known, as their excavation and study present several difficulties, such as the large areas they cover (around 10 hectares) and the fact that most of them lie under dense forest cover that obscures the archaeological remains. This last factor makes it difficult to apply certain non-invasive methods, including geophysical prospection. They are, however, suitable for study by remote sensing techniques. In this paper we discuss the efficiency of those techniques, more specifically the use of lidar data as a method of detecting architectural features in these settlements.
LiDAR multitemporal: un nou procediment permet la detecció de característiques topogràfiques subtils en àrees de bosc dens
Un nou article publicat a la revista científica Land presenta un nou procediment de registre i tractament de dades que millora radicalment la detecció i anàlisi de característiques arqueològiques microtopogràfiques.
Els models digitals del terreny (en anglès, DTM) creats amb LiDAR s’han convertit, els últims anys, en una eina essencial en l’arqueologia del paisatge, una disciplina en què l’ús d’algorismes complexos de visualització de dades ha revelat informació geomorfològica i cultural important.
L’investigador predoctoral del grup GIAP Iban Berganzo-Besga, dirigit pel Dr. Hèctor A. Orengo (ICAC) i en col·laboració amb la Dra. Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC) i el Dr. Joan Canela (ICAC), ha demostrat el potencial dels models DTM creats amb LiDAR multitemporals per a la detecció de característiques arqueològiques subtils en boscos densos perennes.
Els resultats s’han presentat en un article publicat a la revista Land. El nou procediment o workflow proporciona una forma de coregistrar i filtrar diversos núvols de punts que permet augmentar la resolució d’un model DTM i, en fer-ho, millora significativament la detecció de característiques topogràfiques subtils, fins i tot en àrees complexes on es dona la combinació de boscos perennes i matolls, amb pendents abruptes. A partir de diversos paquets de dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), i altres dades generades expressament, es va poder obtenir un núvol de punts coregistrat i classificat de molt alta resolució amb una densitat mitjana de 6-9 punts/m2.
El nou procediment ha permès detectar les muralles de sis jaciments ibèrics de l’edat del ferro ubicats a Catalunya.
Per a comprovar aquest aproximació, els autors han produït una sèrie de models DTM utilitzant dades LiDAR multitemporals a partir d’un conjunt d’assentaments ibèrics de l’edat del ferro, ubicats a Catalunya, en què es van detectar restes arquitectòniques in situ però que no s’havien mapat completament: Burriac (Cabrera de Mar, Maresme), Castell Barri (Calonge, Baix Empordà), Puig d’en Rovira (La Creueta de Quart, Girona), Puig Castell (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental), Sant Miquel (Vallromanes/Montornès, Vallès Oriental) i Torre Roja (Caldes de Montbui, Vallès Oriental). Tots aquests jaciments s’ubiquen en àrees boscoses de baixa muntanya.
L’article publicat a Land mostra com l’ús combinat de conjunts de dades LiDAR multitemporals i enfocaments multiescala pot millorar la visualització de restes arqueològiques subtils presents com a microrelleus a la superfície del sòl, fins i tot en entorns complexos com les zones boscoses de muntanya del Mediterrani.
El nou mètode té el potencial de millorar radicalment la detecció i anàlisi de característiques arqueològiques microtopogràfiques.
En comparació amb investigacions anteriors, el nou procediment o workflow presenta millores notables en la visualització de les estructures de les parets de les restes arqueològiques de muralles als jaciments. La delimitació de les muralles obre la porta a una possible ampliació de l’estudi dels jaciments arqueològics i permet aconseguir noves dades que facilitin aspectes importants com:
- L’estimació de la població que vivia a l’assentament i possibles jerarquies entre els espais dintre el jaciment;
- La planificació de futurs treballs d’excavació més extensius que permetin anar més enllà dels espais intramurs;
- Incloure mesures de protecció del patrimoni amb una base d’informació més rica, que pugui tenir en compte tota l’extensió dels jaciments i no només el petit sector on s’han detectat restes arqueològiques.
I potser encara més important, el nou procediment o workflow es pot arribar a fer servir per a la combinació i el filtratge no només de LiDAR, sinó també de diferents tipus de dades derivades de la fotogrametria, com DGPS, estacions o núvols de punts. Com a tal, proporciona una nova base important per a la integració de dades que fins ara poques vegades s’havien combinat i que es poden utilitzar per al desenvolupament de models DTM precisos d’alta resolució.
Llegeix l’article en accés obert a:
Potential of Multitemporal LiDAR for the Detection of Subtle Archaeological Features under Perennial Dense Forest, Iban Berganzo-Besga, Hèctor A. Orengo, Joan Canela, Maria Carme Belarte, Land 2022, 11(11), 1964 (https://doi.org/10.3390/land11111964 – registering DOI).
Bibliografia
Belarte, M. C.; Canela, J.; Orengo, H. A.; Berganzo-Besga, I. “Using LiDAR to detect architectural features in urban sites in the coast of Northern Iberia (6th – 3rd centuries BC). Preliminary results”, a: Belarte, M. C.; Noguera, J.; Plana-Mallart, R.; Sanmartí, J.; (eds.), Urbanización en Iberia y la Galia Mediterránea en el Primer Milenio aC, TRAMA 7, ICAC, Tarragona, 2020, vol. 1, p. 137-148 (http://hdl.handle.net/2072/417717).
Berganzo-Besga, I.; Orengo, H. A.; Lumbreras, F.; Carrero-Pazos, M.; Fuente, J.; Vilas-Estévez, B. “Hybrid MSRM-Based Deep Learning and Multitemporal Sentinel 2-Based Machine Learning Algorithm Detects Near 10k Archaeological Tumuli in North-Western Iberia”, Remote Sens 13, 2021, 4181 (https://doi.org/10.3390/rs13204181).
Guyot, A.; Lennon, M.; Hubert-Moy, L. “Objective comparison of relief visualization techniques with deep CNN for archaeology”, Archaeol. Sci. Rep 38, 392, 2021, 103027 (https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2021.103027).
Orengo, H. A.; Petrie, C. A. “Multi-scale relief model (MSRM): a new algorithm for the visualization of subtle topographic change 390 of variable size in digital elevation models”, Earth Surf. Process. Landf 43, 2018, 1361-1369 (https://doi.org/10.1002/esp.4317).
Finançament
Aquesta recerca ha estat finançada pel Ministeri d’Ecnonomia i Competivitat del Govern d’Espanya, amb el projecte HAR2015-67946-C2-2-P.
Arriba a Tarragona el Congrés Internacional Dolia ex Hispania. Els dolia a les províncies d’Hispània en època romana
El Congrés Internacional Dolia ex Hispania reunirà aquesta setmana a Tarragona un centenar d’especialistes d’Espanya, França, Portugal, Alemanya, Itàlia, Romania i Marroc.
La trobada té per objectiu dedicar als dolia hispànics una primera síntesi, en el marc de cadascuna de les seves províncies romanes (Tarraconensis, Lusitania, Baetica), i recopilar així una informació que fins al moment es trobava dispersa o era inèdita. La reunió permetrà també integrar els resultats de la investigació arqueològica recent.
El Congrés Internacional Dolia ex Hispania vol oferir al món de la recerca un balanç que promogui estudis posteriors i creï un espai de discussió i col·laboració entre especialistes.
L’equip de recerca en Alimentació, economia i comerç al món antic (Aecma) de l’ICAC organitza aquest esdeveniment, en el marc del projecte de recerca Figlinae Hispanae (FIGHISP). Catálogo en red de las alfarerías hispanorromanas y estudio de la comercialización de sus productos (PGC2018-099843-B-I00, MCIU/AEI/FEDER, UE).
El volum de propostes rebudes i la bona valoració que en va fer el Comitè Científic del congrés ha superat les expectatives inicials del Comitè Organitzador, que ha decidit celebrar el congrés en tres dies (en comptes dels dos previstos en un primer moment).
El programa del Congrés Internacional Dolia ex Hispania. Els dolia a les províncies d’Hispània en època romana inclou prop de 40 comunicacions, amb la participació d’un centenar d’investigadors i investigadores de 43 universitats, centres de recerca i entitats d’Espanya, França, Portugal, Alemanya, Itàlia, Romania i Marroc.
⇒ Les sessions presencials del congrés es celebraran a la seu dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona.
⇒ L’aforament per assistir presencialment està complet però es podran seguir les sessions en línia, en aquest enllaç.
L’ICAC editarà una publicació, a la col·lecció TRAMA, amb una selecció de les ponències i comunicacions presentades, després de passar un procés de revisió per parells.
Inauguraran l’acte el director de l’ICAC, Josep Maria Palet, i l’investigador de l’ICAC Ramon Járrega, organitzador del congrés, el mateix dimecres, 7 de setembre, a les 9 h.
Tot seguit, el congrés començarà amb la conferència inaugural a càrrec de la Dra. Charlotte Carrato (Mosaïques Archéologie), a les 9:30 h.
De les 10 h i fins les 18 h es succeiran tretze comunicacions, corresponents a la secció de la província Tarraconensis i que començaran amb una ponència de Joaquim Tremoleda (MAC Empúries) i Maria Rueda (ICAC) titulada «Dolia ex Tarraconensi».
El dijous 8 de setembre dedicarà part del matí també a la província Tarraconensis, amb set comunicacions. La tarda es dedicarà a la província Lusitania, amb nou comunicacions que començaran amb la ponència «Dolia ex Lusitania» (12:20 h), a càrrec de José Carlos Quaresma (Universitat de Lisboa), Pedro Pereira (Universitat de Porto) i Sonia Bombico (Universitat d’Évora).
El divendres 9 de setembre serà el torn de la província Betica que, amb quatre comunicacions, començarà a les 9 h amb la ponència «Dolia ex Baetica», a càrrec de Dario Bernal (Universitat de Cádiz), Enrique García i Iván González (Universitat de Sevilla), i Oriane Bourgeon (ICAC).
El mateix divendres, a partir de les 11 h hi haurà una última secció, anomenada secció vària, en què hi tindran cabuda sis comunicacions sobre els dolia amb temàtiques no circumscrites a un territori o província romana concreta. Després del debat, el congrés cloncluirà amb una conferència de clausura a càrrec de la Dra. Yolanda Peña (UNED), a les 13:20 h.
La #HispaniaTarraconense fou una gran regió productora de vi, tal com testimonia la troballa d’un gran nombre de cellae vinariae a l’actual Catalunya, zona de Llevant i Navarra.
En parlarem amb @mruedapr al congrés #doliaexhispania 😉
📷 #dolia conservats al soterrani del #MUHBA pic.twitter.com/jJu3QbBAEA— ICAC, Institut Català d’Arqueologia Clàssica (@ICAC_cat) August 24, 2022
Els dolia a les províncies d’Hispània en època romana
Vers les noves exigències d’un Imperi romà en expansió, des del segle I dC, es produí una transferència progressiva de la producció entre Itàlia i les seves províncies. En aquest context, la península Ibèrica i el sud de la Gàl·lia ocuparen un lloc primordial en l’abastiment del centre imperial, fins ben entrat el segle III. Més enllà de la fertilitat de les seves terres i d’un clima favorable per als cultius mediterranis, aquestes províncies, dotades d’extenses franges litorals i de vies fluvials navegables, oferien noves oportunitats comercials per a cobrir les necessitats de la resta de l’imperi, establint així produccions a gran escala, entre les quals el vi i l’oli constituïen els productes més emblemàtics.
Un #dolium era un recipient de grans mides usat en època romana per a emmagatzemar productes alimentaris. A l’actual Catalunya es testimonia sobretot en cellers, per ajudar en la vinificació i emmagatzematge del vi.#DoliaexHispania #Arqueoparaules #Aecmahttps://t.co/OIVDJLWoOO pic.twitter.com/KzeRLkPqlJ
— ICAC, Institut Català d’Arqueologia Clàssica (@ICAC_cat) July 7, 2022
Els cultius desenvolupats en el sí d’aquests territoris, gestionats en part per colons procedents de la península Itàlica, es beneficiaren de les capacitats i de les tècniques que introduïren. Entre les noves eines de producció implementades, el dolium ocupà un lloc de primer ordre dintre els processos de vinificació i de decantació de l’oli, així com per a l’emmagatzematge de productes alimentaris en general. Malgrat aquest recipient en època romana tingué altres funcions secundàries, la seva funció principal és indissociable de les activitats vitícoles i oleiques esmentades.
Els #dolia eren molt difícils i costosos de fabricar, per aquest motiu tenien una vida útil molt llarga. De fet, en cas de trencar-se es reparaven amb grans grapes de plom.#doliaexhispania
📷 Detalls de les grapes d’un #dolium conservat al @MNATTGN.@mruedapr #Aecma pic.twitter.com/8ZpqOZs5mH— ICAC, Institut Català d’Arqueologia Clàssica (@ICAC_cat) August 5, 2022
Les sessions presencials del congrés es celebraran a la seu dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona. L’aforament per assistir presencialment està complet però es podran seguir les sessions en línia, en aquest enllaç.
Programa:
Amb el finançament de:
Amb la col·laboració de:
La represa de les excavacions a Alto Chacón (Teruel) permet descubrir diversos forns adossats a la muralla
La troballa s’ha produït mentre es buscava l’accés principal al poblat, del qual s’ha pogut datar un moment àlgid entre els segles III i II aC.
Aquest juliol ha finalitzat la primera campanya arqueològica d’una nova fase d’intervencions arqueològiques al jaciment de l’Alto Chacón, situat a uns 4 km de Terol. Aquest jaciment arqueològic es troba a quasi 1000 m d’altura i abasta un ampli monticle amb forma d’altiplà i una superfície de vora els 10.000 m2.
Es tracta d’un assentament emmurallat, amb torres i reforçat amb una fossa pels costats sud i est (els més accessibles). El jaciment compta amb una extensa vida, amb una ocupació des del segle V aC al segle I dC, si bé, tenint en compte els estudis realitzats fins ara, el seu moment àlgid sembla situar-se entre els segles III – II aC.
Els primers treballs arqueològics al jaciment es van desenvolupar sota la direcció de Purificación Atrián, directora llavors del Museo Provincial de Teruel, entre 1969 i 1972. Es va excavar una àrea d’uns 750 m2 en què es van identificar diferents estances que podrien pertànyer a uns 8 o 10 habitatges i dos carrers.
Les restes excavades durant la primera fase de la intervenció van ser restaurades i avui dia encara són visibles. Entre els anys 2005 i 2006 el Museo Provincial de Teruel va promoure una nova fase de restauració, a més d’una museïtzació i adequació del jaciment per a la visita lliure.
Els treballs arqueològics a Alto Chacón aquest 2022 s’han dut a terme entre els mesos de maig i juny.
Malgrat les actuacions arqueològiques dutes a terme al jaciment de l’Alto Chacón (Terol), el desconeixement sobre aquest poblat és acusat. A causa d’això, hi ha una aposta per la seva visibilitat i atractiu turístic (el jaciment es troba a escassos quilòmetres de la ciutat). Serà de nou el Museo Provincial de Teruel qui, al seu programa d’excavacions arqueològiques anuals, inclogui l’Alto Chacón en els seus projectes de recerca, sota la direcció de les arqueòlogues Marta Pérez Polo (Universitat de Navarra) i Marta Blasco Martín (ICAC, Equip de recerca en Arqueologia Protohistòrica). Les intervencions al jaciment compten amb la col·laboració de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’empresa Iniciativas Culturales y Turísticas S. L.
Les prospeccions geofísiques, aplicades a l’exploració del subsol, han revelat part de l’entramat urbà i han permès planificar els treballs d’excavació arqueològica. La campanya 2022 s’ha centrat en dues zones concretes del jaciment, amb l’objectiu d’obtenir una seqüència cronològica precisa i determinar l’accés del poblat i la seva relació amb el sistema defensiu i viari.
En una primera fase, l’equip dirigit per Pérez i Blasco ha treballat en un habitatge del poblat, amb accés mitjançant escala i separació interna amb una paret mitgera de tova. En aquest espai s’ha corroborat que el moment àlgid del poblat se situa entre els segles III i II aC i que, en les darreres fases de vida, es va poder reduir la seva extensió i centrar-se en algun punt concret del poblat. A més, s’ha documentat una llar, parament ceràmic i el residu alimentari característic d’un hàbitat domèstic.
En un segon àmbit d’actuació, s’ha desvetllat un tram de muralla i una torre i s’ha treballat en el possible accés al poblat, reformulat en algun moment, tal com indica l’aparició d’una zona de producció amb diversos forns adossats a la muralla.
El retorn de les actuacions i els estudis arqueològics al jaciment d’Alto Chacón (Teruel) posen de nou l’accent en el potencial d’aquest poblat. Des del punt de vista de la investigació, és cabdal la seva ubicació estratègica, en un lloc de frontera entre les àrees de la vall de l’Ebre, la Meseta i la costa llevantina, on és present la confluència de la cultura ibera i celtibera.
