Search Results for: valencia+la+vella
Visita guiada al jaciment de València “la Vella”
València «la Vella» era una ciutat visigoda fortificada de nova creació, construïda en la segona meitat del segle VI i que compta amb 5 ha de superfície. La seva muralla constitueix avui dia l’element més rellevant del jaciment.
L’objectiu d’aquestes jornades de portes obertes és donar a conèixer aquest magnífic jaciment i visitar les últimes intervencions que s’hi han dut a terme gràcies a una subvenció rebuda per part de Turisme Comunitat Valenciana. Així mateix, s’explicarà quins són els projectes futurs que marcaran les directrius científiques i museogràfiques per a la posada en valor del jaciment.
La visita comença en el futur centre d’interpretació del jaciment. Després, ens dirigirem al jaciment, on visitarem algunes de les estructures descobertes durant les últimes excavacions arqueològiques, dirigides per l’ICAC.
Data: 2 d’abrilHora: 12:00 hDurada: 1 horaPunt de trobada: parada de metro de València la Vella
Ens acompanyarà en la visita guiada al jaciment els investigadors responsables del projecte, Josep Maria Macias i Albert Ribera.
Recordem a les persones interessades que:
- La visita es farà en dos torns
- Es prega ser puntual
- La jornada és totalment gratuïta
- Les places són limitades
- La inscripció es realitza a través d’un formulari digital, sense excepció
- Cal disposar de vehicle propi per a desplaçar-se fins al jaciment
Què has de fer per a inscriure’t?
Omple aquest formulari en-línia i ens posarem en contacte amb tu: Formulari d’inscripció
Si tens algun dubte, contacta amb l’Oficina de Turisme de Riba-roja de Túria: riba_roja@touristinfo.net / 962 772 184
*Totes las visites compleixen amb les mesures preventives vers la COVID-19.
Les monedes del jaciment visigòtic de València la Vella (Riba-Roja de Túria)
València «la Vella»: una ciutat visigoda desconeguda al costat de la línia del metro
València «la Vella» (Riba-roja de Túria, València): una ciutat visigoda desconeguda al costat de la línia del metro.
D’ençà de l’any 2016, l’Ajuntament de Riba-roja de Túria (Camp de Túria, València) promou un projecte de recerca arqueològica i de conservació i difusió patrimonial desenvolupat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i que compta també amb el suport de la Diputació de València i de la Generalitat Valenciana.
El projecte preveu també l’obertura al públic d’una part del jaciment per poder-hi fer visites guiades. Amb això, la vil·la de Riba-roja de Túria serà un referent del passat visigòtic hispànic, tenint en compte que, a més, ja fa molts anys que gestiona el conegut Palau de Pla de Nadal, amb el seu museu al castell medieval de la localitat, i ara, una ciutat visigoda d’unes 5 ha d’extensió, que es troba a 10 minuts caminant d’una parada del metro de València i al bell mig de la tercera àrea metropolitana de l’Estat espanyol.
Riba-roja de Túria, referent del passat visigòtic hispànic
El 28 de febrer s’ha fet una visita institucional als terrenys, per veure com progressen les obres d’acondicionament. El director de l’ICAC, Josep Maria Palet, amb els investigadors Josep Maria Macias i Albert Ribera, han acompanyat una comitiva formada pel secretari autonòmic de Turisme de la Generalitat Valenciana, Francesc Colomer; l’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga; la Consellera de Turisme de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria, Esther Gómez; i l’arquitecte tècnic municipal, Tirso Ávila.
Aquí es veu perfectament un recurs i la seva evolució per a transformar-lo en un producte turístic i comercialitzar-lo connectant-lo amb la gent”, Francesc Colomer.
Colomer ha destacat la rellevància del jaciment i que “la cultura visigoda ens pot permetre la diferenciació i especialitzar-nos en un àmbit de la història molt interessant”. Ha destacat també l’important suport de Turisme Comunitat Valenciana al projecte.
El responsable de Turisme ha explicat que el jaciment “està molt a prop de València, un punt de gran recepció de turistes internacionals que cal aprofitar” i que, al comptar amb la proximitat de l’estació de metro, “aquesta readaptació per a rebre visitants situa Riba-roja de Túria com un punt de referència al territori”.
L’alcalde de la localitat, Robert Raga, ha destacat “a Riba-roja de Túria tenim grans jaciments respecte l’època visigoda” i ha assenyalat que “aquest jaciment és emblemàtico i, gràcies a la subvenció de més de 100.000 euros de Turisme Comunitat Valenciana per a posar-lo en valor, ara serà més popular perquè la gent pugui venir a visitar-lo”.
València «la Vella», un jaciment arqueològic per descobrir
El jaciment de València «la Vella» es coneix des del segle XIV i, en part pel seu nom, s’havia associat a un assentament preromà i romà, Pallantia. Unes excavacions dels anys setanta del segle passat, motivades per una destrucció parcial del jaciment, demostraren una cronologia tardoantiga.
València «la Vella» és una fundació ex novo que destaca per unes muralles que voregen un turó fluvial de 20/40 m d’alçada i que es troben reforçades per nombroses torres.
A partir d’aquí, València «la Vella» es torna a quedar allunyada durant dècades de tot interès científic. A hores d’ara, és encara una ciutat desconeguda i sense nom. És un jaciment arqueològic per descobrir, tot i que les excavacions constaten fermament la seva vàlua i potencialitat cultural i rellevància històrica. Es tracta d’una ciutat visigoda aixecada «sobtadament» a 16 km de Valentia, durant la segona meitat del segle VI i dominant la via fluvial del riu Túria.
Des de 2016, es pot consultar una col·lecció d’onze models 3D del jaciment de València «la Vella» a la plataforma Sketchfab:
Precisament, la proximitat amb l’antiga ciutat romana i amb la important seu episcopal que custodiava les relíquies del màrtir Sant Vicenç és el que fa plantejar més dubtes en relació amb la geopolítica de l’època.
Tota la construcció mostra una obra unitària, que albergava un recinte intramurs ben planificat i que, per l’època en què es dugué a terme, representà un gran esforç que, al criteri dels investigadors responsables del projecte, Josep Maria Macias i Albert Ribera, cal associar al regne visigot.
L’interior de la ciutat es vertebrà en tres grans àrees topogràfiques amb els seus recintes interns: una àrea superior amb construccions nobles; una àrea intermèdia, on s’ha identificat un sector d’emmagatzematge de cereal i un forn; i l’àrea inferior, amb edificis públics i una gran plaça d’entrada.
La vaixella i el nombrós numerari mostren una ciutat del rerepaís perfectament connectada amb els circuits comercials de la conca mediterrània. Al mateix temps, cal assenyalar l’abundant material petri d’espoli que, possiblement, prové de la propera i abandonada ciutat romana d’Edeta (Llíria).
A hores d’ara, la construcció de la ciutat s’emmarca en la confrontació entre l’emergent regnum gothorum amb capital a Toledo i l’expansió bizantina al sud-est hispànic. En aquest context, els investigadors de l’ICAC situen la construcció de València «la Vella», tot interpretant-la com a una iniciativa reial, probablement de Leovigild.
En cas de ser així, caldrà plantejar-se nombrosos detalls de la història d’aquest període, així com una nova definició dels espais d’influència entre ambdós poders polítics. Finalment, no s’han trobat clares evidències d’ocupació en el segle VIII, fet que podria indicar el seu abandonament i, tal vegada, el trasllat de la població a Pla de Nadal, a tan sols 2 km.
En el marc del projecte de recerca coordinat per l’ICAC, s’han efectuat sis campanyes arqueològiques al jaciment. Les quatre primeres estigueren integrades en els cursos d’Arqueologia Cristiana i Visigoda, on participaven vint estudiants i llicenciats de tot arreu; les dues darreres (2020 i 2021) han seguit una dinàmica distinta per la pandèmia.
Monedas de bronce visigodas de València la Vella (Riba-Roja de Túria, València)
València la Vella. Arqueología en una ciudad sin nombre.
València la Vella, una ciutat visigòtica per ubicar en la història
El Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitana de la UAB, sota la coordinació d’Ariadna Guimerà Martínez i José M. Carrasco López, organitzen la jornada Late Mediterranean Antiquity I. Sacred Landscapes & Spacies in Motion, el proper 9 de novembre de 9 h a 14 h.
Els investigadors Josep Maria Macias i Albert Ribera Lacomba hi participen amb la comunicació “València la Vella, una ciutat visigòtica per ubicar en la història”, a les 10.30 h.
València la Vella: una ciutat visigòtica per ubicar en la Història
Noves troballes a la ciutat visigoda de València “la Vella” (Riba-roja de Túria, València)
Els últims treballs arqueològics al jaciment han tret a la llum diversos forns metal·lúrgics i un conjunt de 28 monedes, entre les quals en destaca una del rei ostrogot Totila.
Durant el mes de setembre s’ha dut a terme la sisena campanya d’excavacions arqueològiques a la ciutat visigoda de València “la Vella”, situada al terme municipal de Riba-roja de Túria (València).
València “la Vella” era una ciutat visigoda fortificada de nova creació, bastida en la segona meitat del segle VI i, desprès de la recent revisió, amb més de 5 ha de superfície. La seva muralla constitueix avui en dia l’element més rellevant del jaciment. Fins a l’actualitat, s’han excavat uns 300 m2 i s’ha establert un perímetre emmurallat teòric d’uns 981 m, dels quals fins ara s’han documentat uns 416 m.
L’assentament arqueològic de València “la Vella” representa una de les troballes més importants descobertes a la península Ibèrica, amb un origen que es remunta a finals del segle VI.
En la campanya de 2021 s’ha optat (com el 2020) per una intervenció arqueològica professional (sense dur a terme el curs d’arqueologia, degut a la pandemia), amb la col·laboració de l’empresa Global Mediterránea i d’alguns estudiants de la Universitat de València.
Els treballs d’excavació han estat dirigits per Miquel Rosselló, Francesc Rodríguez (ICAC) i Alejandro Lara, veterans d’altres campanyes. Josep M. Macias (ICAC), ha codirigit els treballs i s’ha encarregat de la topografia de l’excavació. La coordinació general del projecte ha estat a càrrec d’Albert Ribera.
La intervenció forma part del projecte de recerca i de difusió impulsat, des de l’any 2016, per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria (Regidoria de Turisme i Patrimoni) amb la col·laboració i supervisió científica de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). L’actuació compta, al igual que els anys anteriors, amb el finançament de l’Ajuntament i de l’àrea de Cultura de la Diputació de València.
Amb unes reminiscències arrelades sobre el regne visigòtic emanat de Toletum, València “la Vella” va complir una funció protectora sobre l’avanç de l’expansió romana.
Les últimes excavacions han tornat a constatar la monumentalitat interior de la ciutat visigoda, reflectida, per exemple, amb el gran mur de vora 2,10 m d’amplada que, al mateix temps, delimitava la plaça principal de la ciutat baixa i serviria de base a una muralla interior que separava diverses zones interiors de la ciutat.
En aquest sentit, els resultats de la campanya de 2021, encara en fase d’estudi, confirmen la distinció entre, almenys, tres barris o sectors urbanístics diferents dins la ciutat visigoda: la Ciutadella (o acròpolis), el barri intermedi, i la zona baixa. Aquesta última abasta gairebé la meitat del jaciment i acull dos edificis públics monumentals.
A l’interior de la ciutat visigoda es distingeixen almenys tres barris o sectors urbanístics.
La Ciutadella s’estenia al nord i l’oest pel llarg espai més elevat, en forma de mitja lluna, i estava presidit per un monumental edifici, en curs d’excavació i estudi. Albergaria algun dels estaments privilegiats de la societat de l’època, possiblement el religiós. Els treballs han tret a la llum una bona part de la seva fortificació interior que, en gran part, estava amagada per la densa vegetació intrusiva que als darrers anys està afectant al jaciment.
Cada cop és més evident que el barri intermedi allotjaria activitats productives (fabricació de vidre, grans sitges d’emmagatzematge de cereal, forns petits -possiblement metal·lúrgics, que encara cal estudiar i identificar-) i d’habitatge de bona part de la població. Les noves troballes certificarien encara més la funció utilitària d’aquest barri situat entre la part superior, la ciutadella i la inferior.
Les excavacions que s’han fet durant els últims anys han permès rescatar, entre altres, més de 200 monedes de bronze i diverses monedes d’or del rei Leovigild.
S’hi han trobat 28 monedes, entre romanes, bizantines del nord d’Àfrica i visigodes. Destaca una moneda, encunyada a Roma, del rei ostrogot Totila, mort al 552, que sembla ser molt rara al territori hispànic. Oscar Caldés, col·laborador del projecte i veterà de les excavacions al jaciment, s’ha encarregat del tractament i estudi d’aquestes i de les més de 250 monedes que s’han recuperat al llarg de les diferents campanyes arqueològiques al jaciment.
El tercer barri topogràficament diferenciat seria el de la part baixa, on es concentren els edificis més monumentals, identificats per excavacions de fa 40 anys i altres més, ben visibles a fotos aèries i plànols antics. Malauradament, la part baixa, de moment, no és accessible a la investigació.
Els treballs de 2021 han permès delimitar la ciutat i la muralla que la rodeja, amb més de 400 m2 i vuit torres.
Les cinc campanyes anteriors (2016-2020) havien definit el marc cronològic principal del jaciment, entre les darreries del segle VI i l’inici del VIII, havien confirmat la categoria urbana de València “la Vella”. L’existència de diversos edificis monumentals, entre altres indicis, posen al descobert una vida quotidiana molt dinàmica amb un ús abundant de la moneda (visigoda, bizantina, vàndala, romana reutilitzada…). També, de fabricació de vidre, emmagatzematge de cereal en grans sitges i consum normal de productes importats del Nord d’Àfrica, Síria-Palestina i l’Egeu (sobretot oli i vi, però també vaixella).
Entrebancs a la conservació del territori
En la campanya de 2021 s’ha fet una intensa neteja d’una planta invasora (la falsa murta: Murraya paniculata), que està envaint el jaciment i deteriorant les muralles i alguns dels edificis excavats fa 40 anys (1978-1980). Gràcies a aquesta tasca s’han posat de nou a la vista dues torres de la muralla exterior, el gran mur d’un edifici monumental i part de l’empedrat de la plaça principal de la ciutat.
Encara romanen molts segments ocults per la vegetació o els terraplens, a més dels de la part occidental, en gran part destruïts per la RENFE i obres il·legals a l’interior del jaciment entre 1978 i 1980, que es podran restituir gràcies a les fotos aèries antigues. És amb aquest sistema que ja s’han identificat l’accés principal a la ciutat i vuit torres d’un màxim teòric de 25 o 28.
Una de les assignatures pendents de València “la Vella” és la reparació dels grans danys ocasionats a la part occidental del jaciment l’any 1978 durant la construcció del pas elevat de tren, encara existent a l’actual línia de FGV (actual entitat responsable de la infraestructura).
Un projecte de futur
L’Ajuntament de Riba-roja de Túria convertirà el jaciment en un Parc Arqueològic de caràcter científic, educatiu i turístic, amb l’objectiu de donar a conèixer les interioritats de l’època i fer accessible a tothom aquest immens tresor monumental i històric que és València “la Vella”.
Per aconseguir-ho, s’està treballant en la finalització del Pla Director del jaciment, amb l’ajuda d’una subvenció de la Conselleria de Cultura, que serà el primer pas per la creació del gran (per dimensions i contingut) Parc Arqueològic, dintre del Parc natural del Túria i ben a prop d’una parada del metro.
Mentrestant, el 2022 es preveu que s’obri al públic una part del jaciment. Concretament, el barri intermedi amb una bona part de la muralla meridional, que correspon a les zones on més s’ha treballat als darrers anys.
Així mateix, l’Ajuntament de Riba-roja de Túria ha adquirit un xalet situat a la part occidental del jaciment a fi de disposar d’un centre d’interpretació del jaciment. Es compta amb una important ajuda de l’Agencia Valenciana de Turisme per adequar el lloc a les visites.
