El mes de juliol celebrem una nova edició del cicle de conferències, en el marc del VII Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda de València «la Vella», que enguany celebra la seva setena edició, de l’1 al 19 de juliol.
Les conferències es celebraran, presencialment, a la Sala d’exposicions El Molí de Riba-roja de Túria, amb la participació de més d’una desena d’experts i investigadors en el món tardoantic.
Accés lliure! Consulta aquí el programa:
El 28 de juny es va tancar la primera part de les excavacions al jaciment de València «la Vella», que s’han desenvolupat del 17 al 28 de juny amb la participació de l’empresa Global Mediterranea, a qui agraïm la seva implicació un any més en aquest jaciment tant especial.
Aquesta és la novena campanya arqueològica que duem a terme al jaciment de València «la Vella», amb el suport de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.
La novena campanya arqueològica a València «la Vella» ha comptat amb la participació de la NewCastle University.
En aquesta fase, l’equip d’Antiguitat Tardana i Arqueologia Cristiana del grup MIRMED s’ha centrat en l’obertura amb màquina d’una gran part de l’espai proper a la muralla, on l’any passat van aparèixer unes escales a causa del desnivell existent en aquest punt. Això ha permès identificar diversos espais propers a la muralla, amb perspectives prometedores per a la futura excavació. A més, la presència de diversos murs de desenes de metres de llargària i de possibles zones de circulació planteja interrogants sobre la funcionalitat d’aquesta zona: militar, productiva o habitacional?
Molt a prop, s’ha iniciat un altre sondeig, on s’ha pogut constatar un retall longitudinal de bona part de la roca natural del lloc per tal d’aterrassar l’espai, resultant en possibles terrasses ben definides seguint l’orografia de la zona.
En ambdues zones, l’equip ha documentat estructures massives de pedra associades a nivells arqueològics amb material paleoandalusí (s. VIII-IX dC), que són de gran interès per a la comprensió del que va esdevenir a València «la Vella» després de la caiguda del Regne Visigot.
Els últims dies de la campanya els esforços es van centrar a condicionar el jaciment amb mitjans mecànics retirant la terra agrícola i marcant noves sondejos.
L’equip ha posat el focus de l’excavació en un sector que l’any passat havia proporcionat molt bons resultats: el sector 6100, molt pròxim a la muralla datada del s. VI dC, on l’any passat es van començar a documentar murs i una escala.
Un dels objectius d’aquestes dues setmanes de campanya ha estat poder conèixer millor les relacions estratigràfiques d’aquesta zona amb la muralla, així com la funcionalitat de les estructures.
De l’1 al 19 de juliol, València «la Vella» acollirà la VII edició del Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda (Riba-roja de Túria, València). Hi participaran dotze alumnes, tres dels quals són estudiants de la Universitat de València.
El curs d’arqueologia de València «la Vella» s’adreça a estudiants de grau o màster d’història, arqueologia o estudis afins. Durant el curs s’alternaran tasques d’excavació, classificació de materials, tallers, conferències i visites a jaciments tardoantics de la zona.
Aquests dies tindrà lloc també una nova edició del Cicle de conferències que l’ICAC-CERCA i l’Ajuntament de Riba-roja de Túria organitzen en el marc del VIIè Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda de València «la Vella». Del 2 al 18 de juliol, el cicle comptarà amb xerrades molt interessants, de temes variats, per part d’experts i expertes del món tardoantic.
Les conferències són obertes a tot el públic interessat i es celebraran a la Sala d’exposicions El Molí (Castell de Riba-roja de Túria) de Riba-roja de Túria. Accés lliure! Podeu consultar la programació en aquest cartell i a l’agenda de l’ICAC-CERCA.
Finalment, la campanya arqueològica i les activitats vinculades al Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda a València «la Vella» ens han animat a organitzat una nova jornada de portes obertes al jaciment el dia 17 de juliol. Si voleu assistir-hi, heu d’inscriure-us a la pàgina web de Turisme de Riba-roja de Túria. Us hi esperem!
Segueix l’activitat de la campanya arqueològica a les xarxes de València «la Vella»!
View this post on Instagram
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA) és un centre CERCA creat com a consorci el 2003 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. És una institució líder en la investigació i la conservació del patrimoni arqueològic a Catalunya. Té la seu a Tarragona, ciutat reconeguda com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000. Els seus investigadors i investigadores treballen per comprendre el passat a través de l’estudi de les restes arqueològiques i promoure la preservació del ric llegat històric de la regió. Som CERCA!
Per a més informació, visiteu el lloc web de l’ICAC a www.icac.cat.
El VII Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda, que tindrà lloc de l’1 al 19 de juliol de 2024, és una ocasió única de conèixer de més a prop la metodologia bàsica d’excavació i d’anàlisi arqueològica, però també de treballar en un jaciment molt especial, com és el de València «la Vella».
El programa d’activitats combina diàriament el treball de camp al jaciment amb tasques de tractament i anàlisi de resultats, així com diverses activitats paral·leles (sessions teòriques i visites a jaciments de l’entorn). El curs ofereix una activitat formativa orientada específicament a l’arqueologia tardoantiga, la seva cultura material i la seva problemàtica històrica.
De l’1 al 19 de juliol, el curs alternarà l’excavació del jaciment amb feines de rentat, siglat i catalogació de les restes trobades, visites a jaciments tardoantics de la zona i algunes conferències sobre aspectes del món visigot i cristià.
Consulta el PROGRAMA provisional del curs
Termini d’inscripció obert fins el 19 de maig de 2024
Descarrega el díptic en pdf per accedir a la fitxa d’inscripció
València «la Vella» és un jaciment d’època visigoda del municipi de Riba-roja de Túria situat a uns 16 km de la ciutat de València. És un enclavament emmurallat situat dalt d’un turó en una ubicació espectacular sobre el riu Túria, a uns 2 km del palau de Pla de Nadal i dins del Parc Natural del riu Túria.
Des de 2016, l’Ajuntament de Riba-roja de Túria (Camp de Túria, València) hi promou un projecte de recerca arqueològica i de conservació i difusió patrimonial desenvolupat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (sota la direcció de l’investigador Josep Maria Macias) i que compta també amb el suport de la Diputació de València i de la Generalitat Valenciana.
València «la Vella» és una fundació ex novo que destaca per unes muralles que voregen un turó fluvial de 20/40 m d’alçada i que es troben reforçades per nombroses torres.
El jaciment es coneix des del segle XIV i, en part pel seu nom, s’havia associat a un assentament preromà i romà: Pallantia. Unes excavacions dels anys setanta del segle passat, motivades per una destrucció parcial del jaciment, demostraren una cronologia tardoantiga.
Durant dècades, València «la Vella» es va quedar allunyada de tot interès científic. Avui dia és encara una ciutat desconeguda i sense nom. És un jaciment arqueològic per descobrir, tot i que les excavacions constaten fermament la seva vàlua i potencialitat cultural i rellevància històrica. Es tracta d’una ciutat visigoda aixecada «sobtadament» a 16 km de Valentia, durant la segona meitat del segle VI i dominant la via fluvial del riu Túria.
Des de 2016, es pot consultar una col·lecció de models 3D del jaciment de València «la Vella» a la plataforma Sketchfab:
En el marc del projecte de recerca coordinat per l’ICAC, s’han efectuat vuit campanyes arqueològiques al jaciment. Les quatre primeres estigueren integrades en les diferents edicions del Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda, on participaven cada any una vintena d’estudiants i llicenciats d’arreu del país. Les edicions de 2020 i 2021 van seguir una dinàmica diferent degut a la situació provocada per la pandèmia.
Va ser durant les excavacions arqueològiques del passat mes de juliol (en el marc del VI Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda de Riba-roja de Túria) que els investigadors van trobar el contorn d’un crani mentre excavaven una estança del sector 1000, annex a la muralla sud del jaciment.
La direcció científica va optar per la cautela i no deixar-ho tot al descobert. Es tapà per tal que la troballa fos degudament excavada i analitzada per Víctor Morcillo, antic alumne del Curs d’Arqueologia, i expert format a la Universitat de Bordeus en el camp de l’arqueoantropologia (una disciplina que estudia les restes humanes antigues, com els esquelets) i que en aquell moment es trobava investigant a França.
La setmana del 16 al 22 d’octubre es va dur a terme una nova excavació, amb un grup reduït d’arqueòlegs, dirigit per Òscar Caldés, del grup de recerca MIRMED de l’ICAC-CERCA, i Víctor Morcillo (Univ. Bordeus). Han comptat també amb l’ajuda d’Itziar Gutiérrez i Auxanne Le Beller.
Gràcies a la seva tasca s’ha tret a la llum un esquelet d’un individu d’uns 7-10 anys, de sexe indeterminat. La seva conservació és relativament bona, trobant-se majoritàriament encara en connexió anatòmica. S’enterrà en sentit O-E, amb el cap mirant cap al nord, sobre el seu costat esquerre, amb els braços flexionats cobrint-se el rostre i les cames flexionades cap al maluc. Els seus peus i part d’una cama estan tallades per la construcció d’un mur posterior. Es degué dipositar dins d’una fossa, anterior a una reforma de l’habitatge.
També, per comprovar si era un esquelet aïllat o si n’hi havia d’altres al voltant, els arqueòlegs han excavat una zona més àmplia i han localitzat materials de la segona meitat del segle VI dC que fan pensar que l’infant va morir cap a l’any 600 dC, per causes que per ara ens són desconegudes.
El motiu del seu enterrament aïllat roman incert, però els investigadors creuen que podria estar associat a la voluntat dels pares de tindre a prop el cos d’un fill que va marxar massa aviat.
La informació que es pugui obtenir de les anàlisis de les restes de l’esquelet de València «la Vella» podrien ajudar a esclarir el per què de la creació del jaciment.
Amb l’extracció i neteja de l’esquelet, s’obren diverses vies d’investigació. Havent fet una primera anàlisi visual de les restes, els ossos es traslladaran a un centre especialitzat per a dur a terme les pertinents anàlisis de laboratori: com la de carboni-14, amb què esperem poder saber la data concreta en què l’individu va morir; o l’anàlisi d’isòtops estables es podrà comprovar la dieta quotidiana d’aquella persona; i també amb una anàlisi genètica per a determinar l’origen d’aquesta persona.
És un moment molt emocionant per a l’equip de València «la Vella» que, sota el lideratge de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA) i l’Ajuntament de Riba-roja de Túria, fa més de deu anys que investiguen aquest magnífic enclavament visigot, declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana el passat maig de 2023.
L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga ha mostrat la seva gratitud a l’equip de l’ICAC que ha treballat a consciència a la zona:
Aquesta gran troballa és un avenç en les constatació de València «la Vella» com un assentament clau d’època visigoda, que ens permetrà obtenir més informació sobre l’origen i la creació d’aquesta ciutat fortificada de caràcter defensiu militar, que va ser habitada al segle VI.
Raga ha matisat “el compromís de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria per recuperar i descobrir la nostra història és indiscutible, i per això seguirem impulsant la investigació i la posada en valor del nostre passat visigot”.
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA) és un centre CERCA creat com a consorci el 2003 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. És una institució líder en la investigació i la conservació del patrimoni arqueològic a Catalunya. Té la seu a Tarragona, ciutat reconeguda com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000. Els seus investigadors i investigadores treballen per comprendre el passat a través de l’estudi de les restes arqueològiques i promoure la preservació del ric llegat històric de la regió. Som CERCA!
Per a més informació, visiteu el lloc web de l’ICAC a www.icac.cat.
L’Institut valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+I) ha finalitzat els treballs de restauració d’una sèrie de materials metàl·lics recuperats en les excavacions en el jaciment de València «la Vella». Els materials procedeixen de les excavacions dutes a terme entre els anys 2016 i 2022 per l’ICAC amb el suport de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i la Diputació de València.
Els materials procedeixen dels treballs realitzats per l’ICAC al jaciment de València «la Vella» entre els anys 2016 i 2022.
L’alcalde de Riba-roja, Robert Raga, acompanyat de la regidor de Patrimoni i Turisme, Esther Gómez, va signar el passat 26 de juliol, l’acta de recepció de les dotze peces entregades per la directora de l’IVCR+I, Gemma María Contreras, després del seu estudi i restauració en el Departament d’Arqueologia i Art Rupestre.
Durant la seva visita, Raga va destacar “la minuciositat amb la qual s’ha fet el treball de restauració, que ens permetrà conéixer quins materials utilitzaven en l’època, així com el treball d’orfebreria dels segles VI i VII”. Raga va mostrar el seu agraïment als responsables de la restauració i va matisar que ·continuarem impulsant la col·laboració entre totes dues entitats per a la restauració de les noves peces trobades en aquesta edició”.
Aquest conjunt de materials de bronze restaurat inclou set monedes: nummus visigots, nummus ostrogots, nummus de Valentinià, decanummus de Justinià, i una moneda excepcional del rei ostrogot Totila, encunyada a Roma; a més de diverses peces ornamentals com un anell, dues peces de cinturó i la figureta d’un bou.
En general totes les peces presentaven concrecions terroses, productes de corrosió, pàtines de carbonats de coure i alguna xicoteta zona afectada per l’erosió.
Les tasques de conservació s’han dut a terme seguint els criteris d’innocuïtat, reversibilitat i compatibilitat dels materials. Prèviament als treballs de restauració s’ha analitzat la composició elemental de cada peça al Laboratori d’Estudis de Materials de l’IVCR+i i s’han pogut determinar les característiques dels aliatges dels bronzes i el grau de puresa de l’or.
Els materials restaurats representen un testimoniatge de les activitats desenvolupades a València «la Vella» entre els segles VI i VII dC.
La neteja s’ha realitzat amb microabrasímetre i amb tecnologia làser en el cas de la sivella de cinturó. Aquesta peça es va daurar amb la tècnica de daurat al foc amb amalgama de mercuri, que deixa en la superfície una capa d’or de poques micres. Recuperar aquesta superfície original mitjançant les tècniques de restauració tradicionals és molt difícil, a causa de la seua fragilitat. Mitjançant el làser s’han eliminat les adherències calcàries que cobreixen la capa d’or sense danyar o alterar la superfície daurada.
En el conjunt de peces de bronze s’ha realitzat l’eliminació de restes mitjançant tractaments fisicoquímics. Finalment se’ls han aplicat diferents protectors per a evitar o retardar els processos d’oxidació propis d’aquests materials.
València «la Vella» és un jaciment d’època visigoda construït de nova planta a uns 16 km de la ciutat de València. És un enclavament emmurallat situat sobre un turó al costat del riu Túria, que va exercir un important paper com a ciutat en època visigoda en l’est peninsular.
La vaixella i les nombroses monedes recuperades, algunes encunyades en el propi jaciment, mostren una prospera ciutat connectada amb els circuits comercials de la conca mediterrània.
La construcció de la ciutat s’explica com una iniciativa real, probablement de Leovigildo, en un context de confrontació entre el regnum gothorum de Toledo i l’expansió bizantina en el sud-est hispànic.
L’enclavament és una obra unitària amb un espai intramurs planificat vertebrat en tres grans àrees: una àrea superior amb construccions nobles; una àrea intermèdia on s’ha identificat un sector d’emmagatzematge cereal i un forn i l’àrea inferior amb edificis públics i una gran plaça d’entrada.
Un anell, un cinturó i una joguina són les peces visigodes q l’#ICAC ha recuperat al jaciment de #ValencialaVella, a Riba-roja de Túria!
via @levante_emv
Les peces han estat estudiades i restaurades al @GVArestaura 👏#MIRMED @ayto_riba_roja @dipvalencia https://t.co/OHOoqgZb7O— ICAC-CERCA, Institut Català d’Arqueologia Clàssica (@ICAC_cat) August 6, 2023
*Nota de premsa publicada originalment a la web de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria (Riba-roja recupera una desena de peces metàl·liques procedents de les excavacions de València la Vella, restaurades per l’Institut valencià de Conservació i Restauració – Ajuntament de Riba-roja de Túria (ribarroja.es)).
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) és un centre CERCA creat com a consorci el 2003 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. Té la seu a Tarragona, ciutat reconeguda com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000, i està especialitzat en la recerca i formació avançada en arqueologia clàssica. Som CERCA!
El mes de juliol celebrem una nova edició del cicle de conferències, en el marc del Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda de València «la Vella», que enguany celebra la sisena edició.
Les conferències es celebraran, presencialment, a la Sala d’exposicions “El Molí” de Riba-roja de Túria, amb la participació de més d’una desena d’experts i investigadors en la matèria.
Consulta aquí el programa!
Aquest dimarts, la Sala Noble del Castell de Riba-roja de Túria ha acollit la presentació del Pla Director del jaciment visigot de València «la Vella», amb les intervencions de l’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, la regidora de Turisme i Patrimoni, Esther Gómez i Josep Maria Macias, investigador de l’ICAC i director del projecte.
L’objectiu futur del Pla director de València «la Vella» és consolidar la zona com un gran parc arqueològic que acostia la ciutadania aquest immens tresor monumental i històric.
La primera a intervenir fou la regidora de Turisme i Patrimoni, Esther Gómez, qui ha contextualitzat la presentació del Pla director que permet establir el marc d’actuació de tots els agents que intervenen en el treballs arqueològics que dirigeix l’ICAC al jaciment arqueològic des de 2016.
Josep Maria Macias va exposar en quin punt es troben actualment les intervencions arqueològiques i va repassar els resultats aconseguits fins ara amb les diferents campanyes que s’hi han dut a terme i en què han participat arquitectes, arqueòlegs, l’Ajuntament de Riba-roja de Túria (amb l’Àrea de Patrimoni i Turisme) i que ha comptat amb el finançament del consistori, de la Diputació de València i de la Generalitat Valenciana.
L’assentament de València «la Vella» ens pot explicar com foren les ciutats premedievals, que estaven a mig camí entre l’Imperi Romà i l’Edat Mitjana, amb estructures militars com la gran muralla que rodeja aquest jaciment, va assenyalar l’investigador de l’ICAC Josep Maria Macias.
Macias ha remarcat la importància d’aquest jaciment a la historiografia valenciana d’època antiga, i de la seva potencialitat com a recurs turístic, educatiu i territorial. Aquesta ciutat visigoda capitalitzarà l’oferta cultural del municipi i té voluntat de ser un projecte educatiu a llarg termini.
“A València «la Vella» cada any es descobreixen noves restes arqueològiques, com monedes, un forn de vidre o parts de la muralla, que van canviant la nostra història”, Robert Raga.
El Pla director del jaciment visigot de València «la Vella» estableix les línies de treball en base a diferents nivells interrelacionats: científic, museogràfic, educatiu, arquitectònic i urbanístic; i marca les directrius científiques i museogràfiques per a la posada en valor del jaciment, ja que en un futur es pretén consolidar la zona com un gran parc arqueològic que acosti a la ciutadania aquest immens tresor monumental i històric que és València «la Vella».
L’alcalde de Riba-roja, Robert Raga, va ser l’encarregat de tancar l’acte i ha aprofitat per agrair a totes les persones que estan treballant en el projecte, “tant des de la investigació científica com la part de divulgació, per posar en valor el jaciment i donar-lo a conèixer a la comunitat, perquè tothom pugui conèixer aquesta gran ciutat d’època visigoda, que va tenir una gran rellevància a la història de València”.
Robert Raga, alcalde de Riba-roja de Túria, va destacar el punt de referència que és Riba-roja en la cultura visigoda, ja que al terme municipal existeixen dos jaciments: València «la Vella» i Pla de Nadal.
Des de l’Ajuntament de Riba-roja, juntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Diputació de València i la col·laboració de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, del 3 al 21 de juliol s’ha convocat el VI Curs d’Aqueologia Cristiana i Visigoda al jaciment de València «la Vella», que ofereix una activitat formativa orientada específicament a l’arqueologia tardoantiga, la seva cultura material i la seva problemàtica històrica. Adreçat a estudiants d’arqueologia, el programa del curs que alternarà l’excavació del jaciment amb feines de rentat, siglat i catalogació de les restes trobades, visites a jaciments tardoantics de la zona i algunes conferències sobre aspectes del món visigot i cristià.
Des de 2016, es pot consultar una col·lecció d’onze models 3D del jaciment de València «la Vella» a la plataforma Sketchfab:
El VI Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda és una ocasió única de conèixer de més a prop la metodologia bàsica d’excavació i d’anàlisi arqueològica, però també de treballar en un jaciment molt especial, com és el de València “la Vella”.
El programa d’activitats combina diàriament el treball de camp al jaciment amb tasques de tractament i anàlisi de resultats, així com diverses activitats paral·leles (sessions teòriques i visites a jaciments de l’entorn). El curs ofereix una activitat formativa orientada específicament a l’arqueologia tardoantiga, la seva cultura material i la seva problemàtica històrica.
Del 3 al 21 de juliol, el curs alternarà l’excavació del jaciment amb feines de rentat, siglat i catalogació de les restes trobades, visites a jaciments tardoantics de la zona i algunes conferències sobre aspectes del món visigot i cristià.
Consulta el programa del curs
Fitxa d’inscripció al curs (enviar per correu electrònic a activitats@icac.cat)
Termini d’inscripció obert fins el 7 de maig de 2023
València «la Vella» és un jaciment d’època visigoda del municipi de Riba-roja de Túria situat a uns 16 km de la ciutat de València. És un enclavament emmurallat situat dalt d’un turó en una ubicació espectacular sobre el riu Túria, a uns 2 km del palau de Pla de Nadal i dins del Parc Natural del riu Túria.
Des de 2016, l’Ajuntament de Riba-roja de Túria (Camp de Túria, València) hi promou un projecte de recerca arqueològica i de conservació i difusió patrimonial desenvolupat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (sota la direcció de l’investigador Josep Maria Macias) i que compta també amb el suport de la Diputació de València i de la Generalitat Valenciana.
València «la Vella» és una fundació ex novo que destaca per unes muralles que voregen un turó fluvial de 20/40 m d’alçada i que es troben reforçades per nombroses torres.
El jaciment es coneix des del segle XIV i, en part pel seu nom, s’havia associat a un assentament preromà i romà: Pallantia. Unes excavacions dels anys setanta del segle passat, motivades per una destrucció parcial del jaciment, demostraren una cronologia tardoantiga.
Durant dècades, València «la Vella» es va quedar allunyada de tot interès científic. Avui dia és encara una ciutat desconeguda i sense nom. És un jaciment arqueològic per descobrir, tot i que les excavacions constaten fermament la seva vàlua i potencialitat cultural i rellevància històrica. Es tracta d’una ciutat visigoda aixecada «sobtadament» a 16 km de Valentia, durant la segona meitat del segle VI i dominant la via fluvial del riu Túria.
Des de 2016, es pot consultar una col·lecció d’onze models 3D del jaciment de València «la Vella» a la plataforma Sketchfab:
En el marc del projecte de recerca coordinat per l’ICAC, s’han efectuat set campanyes arqueològiques al jaciment. Les quatre primeres estigueren integrades en les diferents edicions del Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda, on participaven cada any una vintena d’estudiants i llicenciats d’arreu del país. Les edicions de 2020 i 2021 van seguir una dinàmica diferent degut a la situació provocada per la pandèmia.
Les excavacions arqueològiques en el jaciment visigot de València «la Vella» a Riba-roja de Túria –impulsades per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica– han trobat evidències d’una estructura que podria haver estat un gran pou d’aigua que connectaria amb la capa freàtica del riu Túria per fer arribar aigua que es destinaria al consum humà de les persones que vivien a l’assentament.
La campanya 2022 en aquest enclavament històric de Riba-roja de Túria ha conclòs amb la setena campanya d’excavació de l’antiga ciutat visigoda de València «la Vella», en el marc del projecte de recuperació patrimonial que l’Ajuntament i l’ICAC estant duent a terme, des de fa anys, amb la col·laboració també de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.
Una desena d’estudiants d’arqueologia de diverses universitats han participat en les excavacions arqueològiques a València «la Vella» aquest estiu, amb un equip de sis tècnics de suport i sota la direcció de l’investigador de l’ICAC Josep Maria Macias, Albert Ribera (investigador adscrit) i Miquel Rosselló. Com en altres edicions, la campanya arqueològica ha coincidit amb el V Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda.
Els treballs arqueològics enguany s’han centrat en la neteja i recuperació de determinades àrees del jaciment arqueològic, amb especial atenció a l’adequació de nous segments de la muralla perimetral que delimitava l’assentament. A més, s’ha localitzat una nova torre que forma part de la muralla divisòria entre les plataformes intermèdia i inferior de la ciutat visigoda. Fins al moment, al llarg de totes les campanyes arqueològiques, les tasques de neteja han permès treure a la llum fins a deu torres en tota l’àrea del jaciment.
L’excavació ha permès, també, la troballa de les restes d’una possible porta de comunicació entre la plataforma mitjana, amb un caràcter centrat en l’artesania i la part residencial, i la gran plaça pública existent en la plataforma inferior de l’assentament. El descobriment de noves sitges de magatzematge constata l’evidència que aquesta àrea formava part d’un recinte artesanal, a més, especialitzat en l’elaboració del vidre.
La procedència de l’aigua per al consum humà en aquest assentament és un dels majors interrogants existents, actualment, respecte de València «la Vella»
Una altra troballa destacada ha estat un retaule de forma quadrada, en la seva part superior, i circular, en la seva zona inferior, que podria ser un gran pou d’aigua que connectaria, si es confirmen les primeres hipòtesis, amb la capa freàtica del riu Túria. És a la part superior d’aquest retaule on s’instal·laria el mecanisme a través del qual es transportaria l’aigua a l’assentament.
Sens dubte, la procedència de l’aigua per al consum humà en aquest assentament és un dels majors interrogants existents, actualment, respecte València «la Vella». Una de les vies d’accés al consum de l’aigua seria directament des del riu Túria, que es troba molt proper; mentre que l’altra procedència podrien ser els diversos aqüeductes que es van construir en el seu moment i del qual existeixen estudis i troballes en diversos treballs històrics.
Les excavacions en el jaciment han continuat amb un sondeig realitzat a la terrassa superior de l’enclavament arqueològic i que ha constatat la presència d’un forn metal·lúrgic que, al seu torn, permetria demostrar l’alta ocupació existent en la plataforma intermèdia. La funció artesanal i residencial en el barri central de la ciutat visigoda és una de les hipòtesis que s’han demostrat després de les tasques dels últims anys, amb un espai dedicat a diverses activitats econòmiques dels seus habitants, a més dels seus habitatges i les sitges de magatzematge de productes.
L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha enaltit “la ingent labor i treball que duen a terme cada any l’equip d’arqueòlegs al costat de tots els alumnes participants, amb una labor molt important per a estudiar i treballar sobre el terreny amb l’objectiu de conèixer amb major profusió tots els aspectes que embolicaven a la civilització visigoda; cada any coneixem més aspectes i vicissituds que ens ajuden a entendre el nostre municipi a partir del nostre passat”.
Des de 2016, es pot consultar una col·lecció d’onze models 3D del jaciment de València «la Vella» a la plataforma Sketchfab:
L’acte va comptar amb la presència de la directora del Museu de Prehistòria de València, MUPREVA, Maria Jesús de Pedro, que va obrir l’acte amb unes paraules de benvinguda. La presentació va estar moderada pel periodista Julio Monreal.
Els primers a intervenir van ser els directors científics del projecte: Josep Maria Macias (ICAC) i Albert Ribera. Macias va assenyalar la importància d’aquest jaciment en la historiografia valenciana d’època antiga i, també, el seu potencial com a recurs turístic, educatiu i territorial. Per la seva banda, Ribera va posar en context la situació actual dels treballs arqueològics al jaciment; des de les investigacions prèvies que s’hi havien fet, fins les noves intervencions dutes a terme amb l’ICAC a partir de 2016.
La ciutat visigoda de València «la Vella» i el seu projecte museogràfic capitalitzarà l’oferta cultural del municipi i té la voluntat de ser un projecte educatiu a llarg termini.
Van intervenir també els arquitectes del projecte per donar a conèixer totes les etapes dels treballs que es faran a València «la Vella», amb especial èmfasi en el desenvolupament urbanístic i els diferents nivells de protecció. Aquestes etapes estan pensades per anar en consonància amb l’avenç de les excavacions i la recerca. La prioritat és ara la consolidació i restauració de les estructures més rellevants del jaciment. El conjunt d’intervencions tenen per objectiu fer que el recinte sigui plenament visitable alhora que es puguin mantenir els treballs arqueològics.
En base a les investigacions dels últims anys s’ha desenvolupat un Pla Director que busca establir línies de treball en diferents nivells interrelacionats: científic, museogràfic, educatiu, arquitectònic i urbanístic, etc.
El Pla director del jaciment de València «la Vella» marca les directrius científiques i museogràfiques que permetran posar en valor el jaciment. El gran repte de futur és la investigació dels edificis que composen la ciutat visigoda, en gran part localitzats però encara pendents d’una interpretació històrica. Una tasca complexa que, en un futur, permetrà consolidar la zona como un gran Parc Arqueològic que apropi al conjunt de la ciutadania aquest immens tresor monumental i històric que és València «la Vella».
El Pla Director del jaciment contempla intervencions de caràcter urgent, necessari, recomanable i complementàries. Les intervencions urgents prioritzen la supervivència de les principals edificacions del jaciment i la continuïtat dels treballs de recerca i excavació, en base a la seva importància científica. Les intervencions necessàries venen marcades per la voluntat d’ampliar i difondre el coneixement estratègic que s’ha assolit amb la recerca feta fins al moment i les troballes localitzades, en base al seu interès científic, l’accessibilitat i la integració en el conjunt arqueològic i el paisatge.
L’alcalde de Riba-roja de Túria (València), Robert Raga, fou l’encarregat de tancar l’acte. En la seva intervenció, va destacar que la finalitat principal del Pla és posar en valor del jaciment i donar-lo a conèixer a tota la comunitat:
… la importància de posar en valor aquest jaciment en què s’ha desenvolupat una important recerca científica, i obrir-ho a la ciutadania per a la difusió d’aquesta gran ciutat d’època visigoda, que tingué una gran rellevància en la història de València.
València «la Vella» fou una ciutat visigoda fortificada de nova creació, construïda la segona meitat del segle VI i que compta amb 5 ha de superfície. La seva muralla constitueix avui dia l’element més rellevant del jaciment, però amaga molts altres elements i edificis monumentals que s’han evidenciat, gràcies al projecte de recerca i difusió impulsat per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).
València «la Vella» és una fundació ex novo que destaca per unes muralles que voregen un turó fluvial de 20/40 m d’alçada i que es troben reforçades per nombroses torres.
El jaciment es troba al municipi de Riba-roja de Túria, a uns 16 km de la ciutat de València. És un enclavament enmurallat situado a dalt de tot d’un turó en una ubicació espectacular, sobre el riu Túria, a uns 2 km del Palau de Pla de Nadal i dins del Parc Natural del riu Turia. Compta amb l’avantatge, a més, que es troba a 10 minuts caminant d’una parada del metro de València i al bell mig de la tercera àrea metropolitana de l’Estat espanyol.
Desde 2016, l’Ajuntament de Riba-roja de Túria hi promou un projecte de recerca arqueològica i de conservació i difusió patrimonial desenvolupat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (sota la direcció de l’investigador de l’ICAC Josep M. Macias) i que compta també amb el suport de la Diputació de València i de l’Àrea de Cultura de la Generalitat Valenciana.
També des de 2016, els estius s’hi duu a terme l’escola d’arqueologia, sota la direcció de Josep M. Macias, Miquel Rosselló i Alejandro Lara, i la coordinació d’Albert Ribera. Aquest estiu s’hi celebrarà el V Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda, del 25 de juliol al 12 d’agost de 2022, amb la participació d’una desena d’estudiants de diverses universitats, personal tècnic i investigadors i investigadores de l’ICAC.
Des de 2016, es pot consultar una col·lecció d’onze models 3D del jaciment de València «la Vella» a la plataforma Sketchfab:
«Riba-roja de Túria presenta el Plan Director de València “la Vella”», Levante, el mercantil valenciano, 17 de juny de 2022.
«Riba-roja de Túria presenta el Plan Director de València “la Vella”», web de Turisme i Patrimoni de Riba-roja de Túria, 17 de juny de 2022.
«Nova edició del Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda a València “la Vella”», ICAC, 5 de maig de 2022.
«València «la Vella»: una ciutat visigoda desconeguda al costat de la línia del metro», ICAC, 28 de febrer de 2022.
