La villa romana de l’Horta Vella se localiza en la partida homónima del término municipal de Bétera, al sudeste del casco urbano. Está en una zona caracterizada por la abundancia de agua y las fértiles tierras, factores que, unidos a su posición macrogeográfica (a medio camino del trayecto entre “Saguntum” y “Edeta”-Llíria y al Norte del territorium de “Valentia”), hacen del lugar un enclave idóneo para el control y explotación de dicho territorio en todas las épocas. En cuanto al entorno arqueológico, la comarca natural donde se inserta I’Horta Vella, en época romana altoimperial, aparece densamente ocupada a juzgar por los numerosos restos asociados a “villae” rústicas, que sólo ahora empiezan a ser objeto de estudio.
Search Results for: valencia la vella
L’Horta Vella (Bétera, València)
Participació a les X Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana
Participació a les X Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana amb la comunicació “Resultats de les darreres excavacions a València la Vella (Riba-roja de Túria), un jaciment tardoantic privilegiat”.
“En temps dels visigots al territori de València”, prorrogada fins al 17 de gener de 2020
PRORROGADA FINS Al 17 DE GENER DE 2021
Degut a la situació sanitària viscuda el 2020, l’exposició «En temps dels visigots al territori valencià», que organitza el Museu de Prehistòria de València i que estava prevista per als mesos de febrer a juny de 2020, s’ha prorrogat fins al 17 de gener de 2021.
L’investigador de l’ICAC Josep Maria Macias és el comissari de l’exposició, que va acollir el passat mes de març la conferència «L’empremta visigoda a l’actual Catalunya».
L’exposició obre una finestra a un període històric menystingut i poc valorat. Una etapa de mestissatge, transició i frontissa, amb reminiscències romanes i elements germànics i del món oriental. Sense els visigots, no podem entendre el món musulmà ni els temps feudals. La seua valoració ha canviat seguint les línies polítiques de cada moment. Durant la postguerra, l’educació franquista imposava l’aprenentatge de la llista dels trenta-tres reis gots, perquè la monarquia visigoda devia preludiar l’Espanya «Una, Grande y Libre». Després, els visigots es devaluaren i s’identificaren amb un intranscendent període de decadència.
Mentre s’oblidaven aquells reis, no tan bàrbars, les excavacions arqueològiques, de mica en mica, els recuperaren. València i el seu territori, especialment Riba-roja de Túria, són el focus d’un període amb personalitat pròpia. S’han descobert jaciments com Casals del Mas de Sabater (Morella), Horta Vella (Bétera), València la Vella i Pla de Nadal (Riba-roja de Túria), el grup episcopal i el circ de Valentia, Senda de l’Horteta (Alcàsser), Punta de l’Illa i Portus Sucronensis (Cullera), Monastil (Elda), Allon (la Vila Joiosa), Ilici (Elx), Portus Ilicitanus (Santa Pola) i altres.
El territori de València s’ha convertit en un dels millors exemples per conéixer una rica realitat que ha d’estar a l’abast de tots.
La Facultat de Teologia de València acull el setè Congrés Internacional de Ceràmica Tardoantiga del Mediterrani
El congrés, que coorganitza i coordina l’ICAC, és un referent internacional per als millors especialistes del món en ceràmica tardoantiga.
La Facultat de Teologia San Vicent Ferrer de València acollirà la setena edició del Congrés Internacional LRCW – 7th International Conference on Late Roman Coarse Ware, Cooking Ware and Amphorae in the Mediterranean: Archaeology and Archaeometry. The End of Late Roman Pottery. The last centuries at the crossroads.
El congrés és un referent internacional per als millors especialistes del món en ceràmica tardoantiga (del segle III dC a finals de l’antiguitat) del Mediterrani. Aquesta edició servirà per mostrar les últimes novetats en l’estudi de les àmfores, la vaixella de taula i la ceràmica comuna (cassoles, gerres i altres peces d’ús quotidià), amb especial interès en l’aplicació de les anàlisis arqueomètriques.
L’organització d’aquestes i altres activitats oferiran l’oportunitat de familiaritzar-se amb la producció de ceràmica del període tardà i l’antiguitat tardana a Hispània. Una de les activitats més esperades del congrés és l’excursió a un jaciment de la zona que acull el congrés. Per a l’edició d’enguany s’ha escollit visitar la ciutat de Lucentum (Alacant).
El congrés LRCW7 comptarà amb 130 intervencions que presentaran recerques sobre 17 països de l’entorn mediterrani, la majoria europeus però també de Tunísia, Egipte, Turquia i Israel. La representació més nombrosa és la italiana, amb 40 intervencions, seguida de l’espanyola (33) i la grega (15). La resta de països que seran objecte de comunicació o pòsters són: Albània, Bulgària, Croàcia, França, Portugal, Eslovènia, Romania, Rússia, Ucraïna, Regne Unit i Xipre. També hi ha persones inscrites procedents d’Alemanya, Argentina, Àustria, Estats Units, Liechtenstein, Noruega, Polònia, República Txeca i Suïssa, que presentaran aportacions d’altres països.
La inauguració serà el dimarts 15 d’octubre a les 9:00 h a la sala d’actes de la Facultat de Teologia de València. A l’acte de benvinguda hi intervindran Miguel Ángel Cau, de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i de l’Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAAUB); Josep Maria Macias, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC); Albert Ribera, antic director de la Secció d’Arqueologia de l’Ajuntament de València, i ara investigador adscrit a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC); i Vicente Botella, degà de la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer.
El congrés s’obrirà amb la ponència inaugural «African Pottery and its role in the Roman economy», a càrrec de Michel Bonifay, del CNRS, Centre Camille Jullian de França. Després, hi haurà una sèrie de presentacions curtes (15 minuts) sobre treballs desenvolupats els últims anys. La primera sessió, sota el títol «The Western Mediterranean», servirà per conèixer 14 resums de les investigacions realitzades per altres 30 especialistes internacionals. El primer dia finalitzarà amb una visita al Museu de Prehistòria de València.
Hi haurà presentacions en anglès, francès, italià i castellà. Aquestes presentacions aniran acompanyades de pòsters o altres materials gràfics que es podran visitar durant les quatre jornades de Congrés al claustre de la Facultat de Teologia valentina.
El dimecres 16 d’octubre tindran lloc dues noves sessions del Congrés. Durant el matí, la sessió amb el títol «Eastern Mediterranean», conduirà la presentació de 16 investigacions realitzades per 27 experts. Per la tarda, la tercera sessió, «The Mediterranean islands in the stream», presentarà 9 treballs de la mà de 17 especialistes. La segona jornada del congrés conclourà amb una visita al Centre Arqueològic de l’Almoina i a la Cripta Arqueològica de la presó de Sant Vicent Màrtir.
La jornada de dijous 17 d’octubre se celebrarà a la localitat valenciana de Riba-roja de Túria. Allà, la quarta sessió del congrés portarà per títol «Late Roman Pottery in Hispania». Després de la rebuda de l’alcalde de la població, Robert Raga, es presentaran 11 noves aportacions, de 24 experts, sobre la ceràmica romana antiga a la Península Ibèrica.
A més, es vol donar a conèixer a la comunitat científica internacional les troballes i avenços en la col·lecció ceràmica trobada al jaciment de València la Vella durant les últimes quatre campanyes arqueològiques (2016-2019). Per això, hi haurà una visita al jaciment, així com al palau visigòtic del Pla de Nadal i al Museu Visigòtic del Pla de Nadal (MUPLA), ubicat al Castell de Riba-roja de Túria.
El divendres 18 d’octubre tornaran les presentacions a la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer. La sessió especial «The problem of de 8th century» comptarà amb 13 presentacions amb el treball dut a terme per 31 experts en la matèria. Ja per la tarda, sobre les 16:45 h, es presentaran les conclusions més interessants de la setena edició del congrés LRCW i es plantejaran les localitats que poden acollir la vuitena edició del certamen.
La 7th International Conference on Late Roman Coarse Ware tindrà una última jornada el dissabte 19 d’octubre. Pel matí es viatjarà fins Alacant per a visitar el Museu Arqueològic de la ciutat (MARQ), on hi ha una completa exposició de ceràmica. Per la tarda, els congressistes s’acomiadaran fins la propera edició des del jaciment de la ciutat romana de Lucentum.
Per últim, també tindran lloc dues activitats gastronòmiques i culturals. Una d’elles està directament relacionada amb el període històric objecte del congrés: al castell de Riba-roja de Túria es degustarà un menú visigòtic que es ve elaborant des de fa anys gràcies a la documentació històrica. L’altra, serà el sopar de cloenda, que s’introduirà en la promoció gastronòmica dels productes valencians a través del programa «Del tros al plat», del Patronat de Turisme de la Diputació de València.
El LRCW 7 compta amb l’organització de l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), l’Ajuntament de Riba-roja de Túria (Regidoria de Patrimoni i Turisme), l’ERAAUB (Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona) i el MARQ (Museu Arqueològic Provincial d’Alacant).
En aquesta setena edició hi col·laboren també el Museu de Prehistòria de València, la Diputació de València (Àrea de Cultura i Patronat de Turisme), l’Ajuntament de València (regidories de Cultura i de Turisme) i la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer.
La primera edició del congrés LRCW es va organitzar a Barcelona l’any 2002. La publicació de les actes del congrés va tenir una acollida tan entusiasta entre la comunitat científica que el Comitè internacional del congrés va decidir organitzar edicions periòdiques en diferents ciutats del Mediterrani. Per ara, s’han celebrat les edicions del congrés a Ais de Provença – Marsella – Arles (França, 2005), Parma–Pisa (Itàlia, 2008), Tessalònica (Grècia, 2011), Alexandria (Egipte, 2014) i Agrigent (Sicília, Itàlia, 2017).
G042.503
Convenio de colaboración entre la Fundación PALARQ y el Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Narrativas químicas en la arcilla: prácticas alimenticias en la ciudad visigoda de València la Vella (Riba-Roja de Túria), mediante el análisis de residuos orgánicos) (Dr. Josep Maria Macias Solé). (Signat electrònicament el dia 03/03/2026).
Bizantins, visigots i musulmans. Arqueologia de l’Alta Edat Mitjana a la façana mediterrània
El dimecres 10 de desembre tindrà lloc el seminari Bizantins, visigots i musulmans. Arqueologia de l’Alta Edat Mitjana a la façana mediterrània.
A les 11:00 h el Francesc Rodríguez i la Belisa Tarín presentaran València la Vella: una “ciutat” vora riu
Tot seguit, el Josep Maria Macias presentarà: El Pla de Nadal: un palau visigot d’època musulmana?
Per finalitzar es realizarà una visita a València la Vella
Podeu consultar el programa complet aquí.
VIII Festa del Dux
Del 7 al 9 de novembre, torna la Festa del Dux a Riba-roja de Túria per celebrar l’herència visigòtica del municipi i posar en valor els jaciments del Pla de Nadal i València la Vella.
El dissabte dia 8, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica hi participa activament amb diverses propostes de divulgació científica:
- 11.00 h. Investigadors de l’ICAC oferiran una visita guiada al jaciment de València la Vella, on es podrà conèixer de primera mà els resultats de les darreres campanyes d’excavació i la importància del lloc en el context visigòtic.
Inscripció prèvia aquí. Places limitades.
A la tarda, a partir de les 17.30 h, la Sala d’Audiovisuals del Molino acollirà un cicle de xerrades divulgatives obertes al públic:
- 17.30 h: Les grans dones després de l’etapa romana, amb Albert V. Ribera Lacomba
- 18.15 h: Química i arqueologia al Pla de Nadal, amb Josep M. Macias Solé
- 19.00 h: Un salt en el territori: València la Vella i el seu entorn, amb Belisa Tarín Mora
Inscripció prèvia aquí. Places limitades.
📍 Podeu consultar tota la informació i el programa a www.ribarojadeturiaturismo.com
Lectura pública dels Treballs de Fi de Màster del curs 2024-2025 (edició setembre)
Durant els dies 8 i 9 de setembre tindrà lloc la lectura pública dels Treballs de Fi de Màster (TFM) del Màster universitari en Arqueologia Clàssica Aplicada. Recerca i Transferència (URV-ICAC-UAB), en la convocatòria de setembre.
L’acte de presentació començarà a les 9.00 h i es podrà seguir en línia, en aquest enllaç: Teams
Ordre de lectura:
Dilluns, dia 8
9.00. Joan Manel Luque Pallarès: Xarxa viària romana als Pirineus Occidentals. Tutor: Pau de Soto Cañamares (UAB).
9.30. Orsolaina Felago: Epigrafía paleocristiana en la Hispania tardo antigua: estudio comparativo entre los corpora epigraphica de Tarraco y Mérida. Tutor: Diana Gorostidi (URV-ICAC). [ONLINE]
10.00. Marc Ollé Majó: El sarcòfag de plom romà de Can Sant Joan (Rubí, Vallès Occidental). Tutor: Joaquin Ruiz de Arbulo (URV-ICAC).
10.30. Patrícia Tous Tendero: Explotació i ús dels marbres del Cap de Creus des de l’Antiguitat fins a l’època contemporània: Primer balanç documental i petrogràfic del marbre de Cala Lledó. Tutors: Marie-Claire Savin (ICAC), Jordi Olivé (ICAC) i Silvia Llobet Font (Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya – CRBMC).
11.00. Pausa
11.30. Laia Garcia Peña: Antiquae Feminae: estudi Històrico-artístic i procés de Conservació i Restauració de la peça MAC 9555. Tutora: Montserrat Claveria (UAB-ICAC) i Isabel Moreno (UAB).
12.00. Aina Vilanova Clar: Els lliberts i l’evergetisme a la Roma altimperial: evidències epigràfiques en la construcció d’edificis públics. Tutora: Diana Gorostidi (URV-ICAC).
12.30. Rubén Freyre Jiménez: El comerç a la costa del Maresme en època romana a través de l’estudi de les àmfores. Tutor: Ramon Járrega (ICAC).
13.00. Marylou Courard: La influència fenícia en l’estructura domèstica de l’ibèric ple al nord-est peninsular. Tutors: Carme Belarte (ICAC) i David Montanero (ICAC).
13.30. Reunió de la comissió [a porta tancada]
14.00. Pausa
15.30. Daniel Fibla Pujol: L’ocupació protohistòrica del Castell d’Amposta (segles VII-I anE): estudi dels materials de les campanyes 1987-1992. Tutors: Samuel Sardà (URV) i Jordi Diloli (URV).
16.00. Alexis Ballesté Gómez: Morters fenício-púnics i consum de vi a Catalunya. Tutor: Samuel Sardà Seuma (URV).
16.30. Àlex Vallespí Pinilla: Caracterització arqueomètrica d’àmfores provinents de la Costa de la Serra (la Secuita, el Tarragonès) i de la figlina de Valls (Valls, Alt Camp). Tutors: Carme Belarte (ICAC), Joan Canela (ICAC) i Jaume Buxeda (UB).
17.00. Maria Fons Forcadell: Les Dérivée de sigillée paléochrétienne de l’abocador tardoantic de l’antic Hospital de Santa Tecla (Tarragona). Tutor: Josep Maria Macias (ICAC) i Francesc Rodríguez Martorell (ICAC).
17.30. Reunió de la comissió [a porta tancada]
Dimarts, dia 9
9.00. Belisa Tarín Mora: València la Vella en el context de la diòcesi de Valentia: estratègies de recerca per a la seua comprensió històrica i territorial. Tutors: Josep Maria Macias (ICAC).
9.30. Carles Naval Hernández: La ramaderia iberoromana del Serrat del Castellar (Fontanals, Cerdanya): una anàlisi a través de l’arqueozoologia. Tutors: Lídia Colominas (ICAC) i Joan Oller.
10.00. Eva Pareras Dotes: Projecte d’estudi i musealització del poblat ibèric de Castell, Palamós: primeres aproximacions a la reconstrucció d’un espai imprescindible de la costa catalana. Tutor: Joaquin Ruiz de Arbulo (URV-ICAC).
10.30. Marina Daniel Pena: Plantes, cuina i societat: diàleg entre l’arqueobotànica i els receptaris catalans medievals. Tutora: Alexandra Livarda (ICAC).
11.00. Pausa
11.30. Jesús Fernández Navarro: Identidad y memoria en la Grecia altoimperial: el caso del Panhelenion ático. Tutor: Jesús Carruesco García (URV). [ONLINE]
12.00. Ferran Mansergas Comellas: Arqueoastronomia ibèrica a Catalunya (segles VII-II aC): Estat de la qüestió i perspectives. Tutor: Jordi Diloli (URV).
12.30. Reunió de la comissió [a porta tancada]
XX Jornadas de Bizancio
La Sociedad Española de Bizantinística celebra las XX Jornadas de Bizancio en la Universitat de València, entre el 4 y el 7 de junio de 202
Las Jornadas se organizan en varias secciones temáticas, historia, literatura, lingüística, teología, filosofía, Culturas en contacto, Arqueología
- Historia
- Historia del arte
- Literatura y lingüística
- Teología y filosofía
- Culturas en contacto
- Arqueología
- Hagiografía
Varios investigadores del ICAC participan en la mesa redonda del día 7 de junio de 10:40 a 12:50 h, València la Vella y su contexto arqueológico
- Albert V. Ribera, Òscar Caldés, Itziar Gutiérrez, Josep Maria Macias, Belisa Tarín: València la Vella: un proyecto para calibrar la influencia bizantina en la Hispania visigoda
- Albert V. Ribera: Nuevas fortificaciones del periodo de Justiniano: València la Vella (Riba-Roja de Turia, València)
- Òscar Caldés: Origen, usos y circulación de las monedas del yacimiento tardoantiguo de València la Vella (ss. VI-VII d.C.)
- Itziar Gutiérrez, Francesc Rodríguez, Josep Maria Macias: Entre Oriente y Occidente: las importaciones cerámicas bizantinas en la ciudad de València la Vella
Podeu consultar el programa aquí.
