Luciana Pocostales, alumna del Doctorat interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV, ICAC i UAB), llegeix la tesi “Descripción y evolución de las fases de carbonato cálcico presentes en los enlucidos de cal en pasta pintados al fresco”. L’han dirigit Isabel Rodà (UAB-ICAC) i José Luis Prada (UAB i Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat de Catalunya).

Formen el tribunal:
President: Joan Ramon Rosell (UPC)
Secretària: Ana de Mesa (ICAC)
Vocal: Àfrica Pitarch (Université de Bordeaux, centre UMR 5199 )

Resum de la tesi

El fresc, executat amb calç en pasta com a material conglomerant, s’ha utilitzat des de fa milers d’anys. Els processos fisicoquímics i cristal·logràfics que fan possible la pintura al fresc, però, no s’han  descrit. En aproximar-nos a la tècnica des del punt de vista del pintor-estucador, s’observa que l’evolució del film superficial del fresc durant les hores del període d’execució és corelacionable amb l’evolució dels estrats que conformen l’enlluït: la textura, rigidesa i compacitat són particulars.

El motiu d’aquesta tesi és investigar la formació i desenvolupament d’aquest film superficial. Per això s’ha recorregut a la caracterització de pintures al fresc antigues del període romà i romànic i s’han comparat amb provetes experimentals de fresc, amb l’objectiu d’avaluar l’evolució d’aquest film en el temps (dies, mesos i anys).

La descripció i evolució d’aquest film-gel té implicacions en el camp de la recerca de la pintura al fresc, la investigació de la calç en pasta com a material conglomerant i les metodologies de conservació i restauració de pintures al fresc i pintures murals basades en la calç.