El GIAP reactiva les excavacions a Coll de Molleres (Puigpedrós), el jaciment romà més alt de Catalunya, a 2.500 m

Treballs arqueològics al jaciment de Coll de Molleres I (Puigpedrós), juliol de 2019. Foto: ICAC (GIAP).

Els sondejos que l’ICAC ha fet a la zona (des de 2018) porten a plantejar la possibilitat d’un punt militar a 2.500 m d’altura.

L’Ajuntament de Meranges i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) han establert un acord per a reactivar aquest estiu les excavacions a Coll de Molleres (Puigpdedrós), en el que seria el jaciment romà més alt de Catalunya, a 2.500 metres. El projecte arrenca així una segona fase, després dels primers sondejos d’una recerca més àmplia en la qual també hi estan implicats els termes municipals de Guils i Lles, a la Cerdanya.

⇒ El periodista Miquel Spa es fa ressò d’aquest projecte en una notícia al diari Regió7 (16 de maig de 2022).

Els treballs arqueològics projectats, i que durà a terme el grup GIAPde l’ICAC, se centren en l’estudi de l’ocupació humana, a partir de l’època neolítica però especialment la romana, al voltant i per sobre de la cota de 2.000 metres. El jaciment romà de Coll de Molleres en desbancaria un altre a la vall de la Vansa i Fórnols de l’Alt Urgell, a la cota dels 2.000 metres, com el més alt al país.

En aquest jaciment situat al Cadí, en una zona coneguda com el Goleró, els arqueòlegs del GIAP (ICAC) hi van trobar evidències d’una explotació metal·lúrgica i un assentament militar de l’etapa imperial que ha estat catalogada com a molt important per part del mateix ICAC.

El director de l’ICAC, Josep Maria Palet, ha explicat que «aquest jaciment de la Cerdanya ha superat el de l’Alt Urgell perquè estem treballant a prop de la zona del Puigpedrós en un jaciment, Coll de Molleres, que probablement és de cronologies paral·leles al de Iulia Libica de Llívia, que és a 2.500 metres i és, per tant, el més alt de Catalunya».

Palet ha remarcat també que, de la mateixa manera que el jaciment de la Vansa, el de Meranges pot ser també un punt de control estratègic en el pas de tropes pel Pirineu: «Segurament va ser un petit enclavament militar amb una estructura quadrangular», i ha anunciat que «aquest estiu el començarem a excavar en extensió».

Quatre anys d’excavacions del GIAP als Pirineus

Així, ara l’Ajuntament de Meranges i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), a través del grup GIAP, activaran un projecte de quatre anys d’excavacions que deixaran enrere els diferents sondejos fets des de l’any 2018. El jaciment es troba en uns terrenys de titularitat de l’Ajuntament, el qual s’ha mostrat disposat a impulsar la promoció de les restes.

Els treballs arqueològics seran dirigits per la Dra. Lídia Colominas(investigadora Ramón y Cajal, GIAP), Arnau Carbonell (investigador predoctoral, GIAP) i el Dr. Josep M. Palet (co-director del GIAP).