
Un equip internacional i multidisciplinari ha dut a terme sis setmanes de treball de camp per estudiar l’evolució del poblament, els canvis del paisatge i les interaccions entre les societats humanes i el medi al llarg de la història
Durant els mesos de juliol i setembre de 2026, un equip internacional i multidisciplinari liderat per investigadors del Grup de Recerca en Arqueologia del Paisatge (GIAP) de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Eforat d’Antiguitats de Xanthi, les universitats d’Atenes i Creta i l’ISEM de Montpeller ha dut a terme una nova campanya de recerca arqueològica i paleoambiental a l’entorn de l’antiga ciutat d’Abdera, a la província de Xanthi, a la regió de Macedònia Oriental i Tràcia, al nord-est de Grècia.
Els treballs s’han desenvolupat en el marc dels projectes MEDLANDS (finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i la Unió Europea) i DIPAX, amb l’objectiu de recopilar dades que permetin reconstruir les dinàmiques del poblament, les transformacions del paisatge i les interaccions entre les societats humanes i el medi ambient des d’una perspectiva històrica de llarga durada.
Sis setmanes de recerca multidisciplinària
La campanya de 2026 s’ha allargat durant sis setmanes i ha combinat diferents línies de treball arqueològic, geoarqueològic i paleoambiental, desenvolupades simultàniament per diversos equips especialitzats. 
Una de les principals línies d’actuació ha estat la prospecció arqueològica sistemàtica del territori rural d’Abdera, amb l’objectiu de documentar l’ocupació humana des de la prehistòria recent fins als inicis de l’edat mitjana. Els treballs han estat dirigits pels doctors Arnau Garcia-Molsosa i Jesús Martínez, investigadors del GIAP-ICAC, i per la professora Eurydice Kefalidou, de la Universitat Nacional i Capodistriana d’Atenes.
Paral·lelament, s’ha dut a terme la caracterització arqueològica de dos jaciments protohistòrics situats en elevacions de la vall del riu Nestos, a les muntanyes Ròdope, sota la direcció d’Arnau Garcia-Molsosa i Jesús Martínez-Fernández, del GIAP-ICAC. També s’ha estudiat un assentament prehistòric situat en un turó de la plana litoral, una tasca dirigida pel professor Merkouris Georgiadis, de la Universitat de Creta.
La recerca geoarqueològica ha tingut un paper destacat en aquesta campanya. L’equip dirigit pel doctor Alfredo Mayoral, del GIAP-ICAC, ha realitzat sondejos mitjançant perforacions amb recuperació de sediments en zones costaneres de l’entorn de l’antiga Abdera hel·lenística i romana. Aquestes intervencions han de contribuir a reconstruir la paleogeografia del litoral, identificar possibles àrees portuàries antigues i obtenir seqüències sedimentàries adequades per a futures anàlisis paleoambientals multiproxy.
La investigadora predoctoral Isabel Mattuzzi, del GIAP-ICAC, ha liderat prospeccions arqueològiques extensives i l’anàlisi de perfils litostratigràfics per obtenir dades geoarqueològiques i paleoambientals i complementar les reconstruccions paleogeogràfiques del territori.
Aquesta aproximació s’ha completat amb els estudis de vegetació desenvolupats per la investigadora predoctoral Marta Tosolini, del GIAP-ICAC, i la doctora Ana Ejarque, de l’ISEM de Montpeller. Les investigadores han dut a terme estudis fitosociològics i mostrejos de vegetació actual per crear una base de referència que permeti interpretar millor les dades pol·líniques i aprofundir en les reconstruccions paleoecològiques i paleoambientals.
Una experiència de formació internacional
Al llarg de les sis setmanes de treball de camp, hi han participat 28 investigadors i investigadores de vuit països, entre els quals hi havia estudiants de grau i màster i personal investigador predoctoral.
Els treballs també han contribuït a la formació pràctica dels participants en mètodes de recerca de camp aplicats a l’arqueologia del paisatge, en un context de col·laboració científica internacional.
Aquesta recerca multidisciplinària combina l’arqueologia, la geoarqueologia i els estudis paleoambientals per aprofundir en el coneixement de l’evolució dels paisatges i de les interaccions entre les societats humanes i el seu entorn al llarg del temps.
