Vine a conèixer el paisatge cultural del Coll de les Molleres, el jaciment romà més alt de Catalunya.

L’Ajuntament de Meranges, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA) i el Museu de Llívia han organitzat aquesta activitat cultural per a promoure i divulgar la rellevància del jaciment del Coll de Molleres I, a Meranges, a 2.500 metres d’altura, més enllà del refugi de Malniu.

L’activitat

L’activitat consistirà en una pujada a peu des del refugi del Malniu i fins el jaciment del Coll de les Molleres, d’aproximadament d’una hora d’ascens i 400 metres de desnivell, fins arribar al jaciment. Un cop allà, els arqueòlegs, en plena campanya d’excavacions, ens guiaran per aquest jaciment, i a posteriori, es realitzarà el descens i s’acabarà l’activitat un altre cop al Malniu.

Recomanacions (lectura obligatòria per assitir-hi)

• Cal vehicle propi per al desplaçament fins al refugi del Malniu.
• Cal dur la roba, el calçat i l’avituallament adequat per una excursió d’alta muntanya, i cal estar preparat per qualsevol escenari meteorològic.
• Si fa mal temps l’organització es reserva el dret d’anul·lar la sortida.
• És imprescindible reservar a reserves@llivia.org o al 972896313. Les places seran limitades per a un millor funcionament de l’activitat i per no massificar el medi natural, d’alta muntanya, fràgil i sensible a l’activitat humana.

Programa (hores aproximades)

10:00 – Trobada al Refugi del Malniu. I tot seguit, ascens cap al jaciment del coll de les Molleres.

11:00 – Arribada al jaciment i visita guiada per l’equip d’arqueòlegs.

12:00 – descens cap al refugi del Malniu.

13:00 – Arribada al refugi del Malniu i finalització de la sortida.

El paisatge cultural de Coll de Molleres

El jaciment de Coll de Molleres I documenta un establiment de llarga ocupació, amb una primera gran fase constructiva de tipologia poligonal que situaríem entre el període ibero-ceretà i la fase romana (segles III aC – I dC), i una segona gran fase ja plenament medieval (amb un abandonament que se situaria vers els segles XII-XIII). Tanmateix, la datació de segle IX aC suggereix un origen ceretà pel complex, al Bronze Final – Ferro I. Coincideix en cronologia amb la ciutat de Iulia Libica, i es creu, que es crea a partir de la influència d’aquesta ciutat romana, com un assentament militar per controlar els passos pirinencs.

Els resultats globals obtinguts a les darreres campanyes arqueològiques a la zona aporten unes primeres dades molt interessants sobre l’ocupació altimontana a la zona de Meranges. Les prospeccions han permès evidenciar l’alta densitat de preservació d’estructures arqueològiques en aquesta zona.

Des de 2018, hi estem excavant, amb un equip liderat per Lídia Colominas, Arnau Carbonell i Josep Maria Palet. La campanya de 2024 s’emmarca en el projecte de recerca sobre l’evolució històrica dels paisatges mediterranis i el projecte quadriennal sobre arqueologia d’alta muntanya a les capçaleres del Segre – Ter (Cerdanya-Ripollès).