31/01/2010
31/01/2010
Dos investigadors de l’ICAC participen al Congrés de Camineria Hispànica
“La mobilitat en època romana a la península Ibèrica: comparativa històrica de les infraestructures de transport”. Aquest és el títol de la conferència que el Dr. Cèsar Carreras i Pau de Soto van presentar dins el marc del IX Congrés Internacional de Camineria Hispànica, organitzat a Cadis per l’Associació Internacional de Camineria (AIC) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el mes de juny passat.
La conferència mostrava un estudi amb l’aplicació d’anàlisi de xarxes en SIG (sistemes d’informació geogràfica) dins un model comparatiu de l’estructura de comunicacions i transport a la península Ibèrica durant l’època romana i els segles XVI i XVIII. L’objectiu de la comparació era observar les semblances i les diferències de mobilitat, així com dels costos de transport (tant econòmics com temporals) de les diverses xarxes.
Mapa de mobilitat en època romana a la península Ibèrica.
31/01/2010
Col·loqui internacional sobre la concepció de l’espai a Grècia
31/01/2010
Beques de col•laboració: resolució de la segona fase
Amb data 7 de novembre de 2008 s'ha emès la resolució amb les persones seleccionades.
31/01/2010
‘Terracotes arquitectòniques romanes’, al carrer des del desembre
La presentació va anar a càrrec de la professora María Luisa Ramos. Vegeu entrevista als autors en aquesta mateixa pàgina.
31/01/2010
Convocatòria de quatre contractes de formació d’investigadors de l’ICAC
El divendres 30 de gener de 2009 s'exhaureix el termini per presentar les sol·licituds.
31/01/2010
Presentat el llibre sobre la prehistòria i història antiga de Valls
El 14 de novembre es va presentar al Saló de Plens de l'Ajuntament de Valls el volum número 2 de la col•lecció Valls i la seva història, titulat
Prehistòria i història antiga. Aquest llibre, publicat per l'Institut d'Estudis Vallencs, l’han coordinat Josep Maria Vergès Bosch (IPHES) i Jordi López Vilar (ICAC), i ha comptat amb la col•laboració de 29 autors, entre els quals hi ha diversos professionals de l’ICAC. Els següents: Josep Maria Palet, Josep Maria Macias, Maribel Panosa, Judit Ciurana i els membres de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC.
Rafael Grabiel, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, va ser l'encarregat de presentar el lllibre. L'acte va estar presidit per Xavier Salat, president de l'Institut d'Estudis Vallencs, i l'alcalde de Valls, Albert Batet, a més dels regidors del consistori.
Saló de Plens de l'Ajuntament de Valls durant la presentació i imatge del públic.
Jordi López i Josep M. Vergès, coordinadors de l'obra, durant el refrigeri.
31/01/2010
Presentat ‘El territori de Tarraco: vil·les romanes del Camp de Tarragona’
Va ser l'11 de desembre al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. El Dr. Josep Guitart, primer director de l'ICAC, va fer la presentació.
31/01/2010
Entrevista
“Les lastres Campana de la plaça de la Font obren una nova perspectiva sobre el seu ús fora d’Itàlia”
31/01/2010
“Sebes és un dels pocs exemples a Catalunya de poblat i necròpolis contemporanis”
Jaume Noguera, Pau Olmos i Frederic Cervelló parlen de les últimes descobertes a la necròpolis del jaciment de Sebes (Flix, Ribera d’Ebre).
"Sebes és un dels pocs exemples a Catalunya de poblat i necròpolis contemporanis” Aquest setembre s’ha dut a terme la cinquena campanya d’excavacions al jaciment de Sebes (Flix, Ribera d’Ebre) on, des del 2005, hi treballa un equip format per investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i de la Universitat de Barcelona. Els treballs els dirigeixen M. Carme Belarte (ICREA/ICAC), Frederic Cervelló (Àpex Arqueologia), Jaume Noguera (ICAC/UB) i Pau Olmos (ICAC), i reben el finançament de l’Ajuntament de Flix, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca). El conjunt arqueològic, a tocar de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes, està integrat per un poblat de la primera edat del ferro (700-600 aC), una ocupació d’època ibèrica (300-200 aC) i una necròpolis d’incineració, o cementiri, també de la primera edat del ferro.
Fotografia aèria del conjunt arqueològic de Sebes, on hi ha indicat el poblat i la necròpolis de l’edat del ferro, amb el poblat ibèric entremig. Al fons, a mà esquerra, el riu Ebre.
Fotografia aèria ampliada de la zona dels jaciments arqueològics. Durant la campanya del 2008 s’ha treballat al cementiri, format per túmuls sota els quals s’hi havien dipositat les urnes cineràries de ceràmica amb les restes de la cremació dels difunts, acompanyades d’objectes personals com braçalets de bronze. A més dels túmuls, les tombes pròpiament dites, hi ha altres estructures fetes amb pedra que s’interpreten com a elements rituals o commemoratius. Entremig dels túmuls també apareixen urnes de ceràmica que no contenien restes humanes i que, molt probablement, eren ofrenes. Fem una entrevista a
Jaume Noguera (JN),
Pau Olmos (PO) i
Frederic Cervelló (FC) coincidint amb la seva participació els dies 21 i 22 de novembre a la taula rodona internacional Les necròpolis d'incineració entre l'Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC), a Barcelona. Foto dels arqueòlegs Pau Olmos (investigador en formació de l’ICAC), Frederic Cervelló (Àpex Arqueologia) i Jaume Noguera (investigador de l’ICAC).
Com és poblat de l’edat del ferro de Sebes?
JN: És un hàbitat del 700 aC, que no s’havia excavat mai. Està enfilat en un turó, a uns 50 metres sobre el nivell de l’Ebre, i tot el vessant està aixecat amb murs de pedra d’una gran potència.
En quin estat de conservació està?
JN: Hi ha hagut molta erosió, pel mateix pendent i perquè va ser lloc de trinxeres durant la Guerra Civil. Segurament l’hàbitat ibèric posterior també va aprofitar-ne la pedra. Per tot plegat el poblat està bastant mal conservat. D’altra banda, sembla que es va abandonar a poc a poc, perquè hi hem trobat molt poc material.
PO: I no hi ha cap nivell d’incendi ni de destrucció.
Quina cronologia establiu d’inici i d’abandó del poblat?
JN: És molt concreta, perquè només hi ha una fase d’ocupació. Vam trobar una ceràmica molt específica, l’àmfora fenícia, i sabem que són àmfores que vénen de les colònies fenícies del sud de la península Ibèrica, cap al 700-600 aC.
PO: Tota la resta és material ceràmic fet a mà, i no permet afinar gaire la cronologia perquè és una ceràmica que canvia molt poc al llarg del temps.
Com vau descobrir la necròpolis?
JN: A uns 200 metres en superfície es veien uns fragments d’os petitets. I com que teníem l’experiència d’haver excavat una necròpolis uns quilòmetres riu amunt, la de Santa Madrona a Riba-roja d’Ebre, allò ens feia sospitar que podia ser la necròpolis.
I aquest any l’heu excavat.
FC: Sí. Les sepultures estan molt concentrades i és molt clar que hi ha un espai funerari.
Aspecte dels túmuls circulars funeraris del 700 aC aproximadament, excavats al setembre per l’ICAC.
PO: A part de les sepultures, hi ha tot un seguit d’ofrenes que es dipositen a tocar de les estructures, i segurament hi estan relacionades. Dintre no hi ha ossos: no hi ha morts. Per això pensem que devien ser vasos d’ofrenes.
FC: Un dels interessos de la necròpolis és esbrinar com funcionava, quin ritual hi havia al darrere, si hi havia una jerarquia.
Teniu cap hipòtesi?
JN: El problema d’aquestes necròpolis és que tradicionalment han estat mal estudiades. Se’n coneixen moltes, però estan excavades d’antic i no s’han fet estudis antropològics dels ossos. Se sap que hi havia ossos. Nosaltres, gràcies a una col•laboració amb la UAB, hem pogut fer anàlisis antropològiques dels ossos i sembla que hi ha més infants dels que ens pensàvem.
Això què vol dir?
JN: Que els infants rebien un tractament específic i eren considerats membres d’aquest grup social, cosa que no passa en altres grups.
PO: En època ibèrica mateix, els infants no els enterren fins que tenen uns cinc anys, perquè es considerava que no formaven part de la comunitat. Se’ls inhumava a casa: a sota els paviments i els murs.
JN: Potser com una manera de dir “que en el futur tinguem més sort”, o per beneir la casa. Hi ha molta interpretació antropològica, que s’ha de contrastar amb l’argumentació arqueològica.
PO: Per ara amb la urna que tenim amb l’estudi antropològic hi surt un infant.
JN: A Santa Madrona, que és de la mateixa cronologia, també hi teníem dos o tres infants.
Què se sap de les necròpolis d’aquest moment?
PO: Normalment després de tot el procés de cremació es feia un rentat dels ossos i una selecció. Dins de les urnes no hi posaven tots els ossos, sinó una petita part, a dins d’un farcellet.
FC: En una bosseta de cuir, per exemple. La bosseta no es conserva, però veus l’agrupació: els ossos han quedat com fossilitzats junts.
Tot plegat té molt interès antropològic!
JN: És que no estem excavant pedres, estem excavant persones! Arqueologia i antropologia van molt relacionades, sobretot en el món anglosaxó nord-americà.
PO: A més, no tenim fons que expliquin quin era el ritu ni els costums funeraris, a diferència de l’èpòca romana. Aquí depenem únicament de les dades arqueològiques.
Però podeu fer comparacions amb altres jaciments. De fet al congrés parlareu de diferents necròpolis de la Catalunya meridional.
JN: Intentem fer agrupacions per zones geogràfiques i començar a traçar «fronteres culturals». Precisament aquesta zona de l’Ebre és una zona de cruïlla de cultures durant l’edat del ferro. L’àrea de Lleida té un tipus de ritual, el grup del Segre-Cinca un altre, el Matarranya un altre, i la Catalunya costanera un altre.
Vas ceràmic documentat durant la campanya del 2008.
A quina tipologia respon la necròpolis de Sebes?
PO: És bastant propera a la tipologia del Segre per les estructures circulars, tot i que al Segre es documenten necròpolis amb cista a l’interior.
JN: La variabilitat és enorme: es troben cistes soles sense túmul, túmul sense cista, túmul amb urna, urna sola… a Santa Madrona ho vam documentar; aquí hi ha com a mínim dos o tres tipus. El que intentem és saber si corresponen a diferències socials.
Es pot arribar a saber?
JN: És interpretació! El que ens ajudaria molt és l’aixovar, allò que s’enterra amb el mort. Però compte: que un mort s’enterrés amb un ganivet no vol dir que hagués de ser un home.
No hi heu trobat aixovars de ferro però de bronze sí.
JN: Poc. Ara bé, que no posin metall a les tombes potser és per una qüestió ritual i no pas econòmica. D’altra banda, s’ha de dir que econòmicament costa molt més incinerar una persona que enterrar-la: fa falta una quantitat de llenya brutal.
Què té d’especial el jaciment de Sebes?
JN: La dualitat poblat i necròpolis de la mateixa cronologia. El més habitual és que tinguem una cosa o l’altra. I Sebes és un dels pocs exemples a Catalunya de poblat i necròpolis contemporanis de l’edat del ferro. Un cas comparable seria el Molar, al Priorat, del qual ara s’està reexcavant el poblat.
Entrevista i fotos dels entrevistats de Carme Badia i Puig Estiu del 2008