Search Results for: ager+tarraconensis

Gestió ramadera i paisatge a l’ager Tarraconensis

27 gener 2010 by Núria Padrós Font

Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes (IRAT)

1 gener 2010 by

El volum 3 de la sèrie sobre l’ager Tarraconensis és obra de Diana Gorostidi, amb una col·laboració de Piero Berni. Conté una introducció a la documentació epigràfica, el catàleg d’inscripcions i conclusions, més el corpus d’epigrafia sobre amphorae, tegulae, imbrex i dolia a l’àrea occidental del Camp de Tarragona. Completen el volum els índexs epigràfics.

Aquest llibre rebut el 2012 el Premi de l’Associació Internacional d’Epigrafia Grega i Llatina (AIEGL) a la millor obra d’epigrafia llatina.

Sumari

1. La documentació epigràfica

2. Epigrafia i societat de l’ager Tarraconensis. Monuments i reflex social. Propietaris de fundi al territori: identificació a partir de l’epigrafia. Prosopografia i societat al territori. Taula sinòptica.

3. Catàleg epigràfic. Conté epigrafia sobre amphorae, tegulae, imbrex i dolia a l’àrea occidental del Camp de Tarragona

4. Índexs analítics

Entrevista a l’autora: “He actualitzat el treball de Géza Alföldy al territori de Tàrraco”

Ager Tarraconensis 1. Aspectes històrics i marc natural

1 gener 2010 by

Recull d’una sèrie de treballs introductoris i de paisatge: el plantejament i precedents, una completa introducció històrica a Tàrraco i el seu territori, el paisatge, les centuriacions i el marc natural. En aquest últim punt s’incideix sobre la geologia, estudis pol·línics i arqueobotànics i sobre la fauna, a partir de restes recuperades a les vil·les dels Antigons (Reus) i la Llosa (Cambrils).

Balanç de 4 anys del projecte de recerca de l’ager Tarraconensis

17 desembre 2009 by mafs

El dijous 23 de juliol de 2009 va tenir lloc a l’Hotel Palas de la Pineda (Vila-seca) la roda de premsa de presentació de la reunió anual de la Comissió de seguiment del Projecte ager Tarraconensis (PAT). Estudi del paisatge arqueològic antic a la dreta del riu Francolí. En l’acte es van presentar els resultats de quatre anys de treball centrat en la recreació del paisatge en època romana del territori de Tarraco i en l’estudi de com aquest paisatge ha condicionat l’evolució posterior de la regió. El directors del projecte són el Dr. Josep Guitart (IEC/ICAC) i la Dra. Marta Prevosti (ICAC), que han coordinat més d’una vintena de col·laboradors.

Foto a l’Hotel Palas amb els directors de l’equip investigador, les institucions implicades i alts càrrecs d’ACESA, l’empresa patrocinadora del PAT.

D’esquerra a dreta, el Dr. Josep Guitart (IEC/ICAC), codirector del projecte PAT; la Sra. Manuela Moya, tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme de Vila-seca, que va presidir l’acte; el Dr. Salvador Giner, president de l’IEC; la Dra. Marta Prevosti (ICAC), codirectora del projecte PAT; la Dra. Isabel Rodà, directora de l’ICAC; el Sr. Lluís Serra, conseller d’ACESA, i el Sr. Miquel Camacho, director de la Xarxa AP7-AP2 d’ACESA.

La principal aportació del PAT és l’anàlisi de la transformació del paisatge, que permet fer una síntesi històrica econòmica, política i social del territori de la ciutat romana de Tarraco. Gràcies a l’epigrafia fins i tot es pot posar nom a alguns dels habitants de l’època. També s’ha elaborat una cartografia del poblament de la zona en l’antiguitat i mapes a partir del poblament, l’articulació del territori, les xarxes viària i cadastral i les estructures agràries. Aquesta informació s’ha acompanyat d’estudis de fauna, flora, clima, zoologia i geologia, que permeten matisar l’extensió de boscos i cultius i la incidència de la ramaderia.

Pedestal honorífic trobat en medi rural i copa de terra sigil·lada amb el grafit STATVTI, que indica la propietat. A la dreta, arqueòlegs prospectant un camp.

Dossier de premsa

El projecte PAT va néixer amb la signatura d’un conveni de col·laboració el 13 de juny de 2005 entre l’empresa ACESA, la URV, l’IEC i l’ICAC i 16 ajuntaments del Tarragonès, el Baix Camp i l’Alt Camp, els consells comarcals d’aquestes tres comarques i la Diputació de Tarragona, amb l’objectiu d’estudiar, amb una aproximació multidisciplinària i diacrònica, l’evolució del paisatge de l’ager Tarraconensis entre el període ibèric i l’antiguitat tardana.

La producció vinícola i els tallers d’àmfores a l’ager Tarraconensis i l’ager Dertosanus

10 desembre 2009 by Ramon Járrega Domínguez

Esclavos y libertos en la producción vinícola y alfarera en el ager Tarraconensis. De la marginalidad al éxito económico

9 desembre 2009 by Cèsar Carreras Monfort

Estudi pal·linològic a l’ager Tarraconensis. El Baix Camp

14 maig 2009 by Marta Prevosti Monclús

Elaboració d’una columna pol·línica representativa del Camp de Tarragona, que ha d’aportar coneixements sobre la flora, els cultius i l’evolució climàtica de la zona. El 2009, s’hi ha afegit la col·laboració d’un grup d’investigadors de l’IPHES, que han elaborat anàlisis pol·líniques procedents de l’excavació realitzada el febrer de 1995, de la sitja ibèrica de la Plaça de Sant Andreu de la Selva del Camp, del segle IV aC.

Arqueozoologia a l’ager Tarraconensis. Estudi de la fauna de les vil·les dels Antigons i la Llosa

14 maig 2009 by Marta Prevosti Monclús

L’estudi de les restes de fauna està encaminat a avançar en el coneixement de la gestió ramadera dels establiments rurals de l’ager Tarraconensis. Aquest és un aspecte de l’economia rural romana fins ara molt menystingut i, per tant, les dades que aporti constituiran una novetat important per entendre el sistema econòmic rural de la zona. Se centra en les restes de la vil·la romana dels Antigons (Reus) i les de la vil·la romana de la Llosa (Cambrils).

Epigrafia de l’ager Tarraconensis

14 maig 2009 by Marta Prevosti Monclús

L’estudi de les restes epigràfiques se centra en la gran lapidària llatina, així com amb l’instrumentum domesticum del conjunt de l’ager Tarraconensis. En aquest segon camp, destaca especialment la importància dels grafits sobre ceràmica, que són molt nombrosos i donen un tipus d’informació molt diferent de la de la gran lapidària ja que estan molt més centrats en l’element servil i l’activitat quotidiana. En canvi, les grans inscripcions en pedra aporten informació sobre els grans personatges que es documenten al camp, que sovint també apareixen esmentats en l’epigrafia del nucli urbà, i que permeten acostar-se a dades sobre les propietats, el seu estatus social, la mobilitat social, etc.

Pla director de La vil·la romana de la Llosa (Cambrils, ager Tarraconensis)

14 maig 2009 by Jordi López Vilar

La vil·la romana de la Llosa és un jaciment de propietat municipal i gestionat pel Museu d’Història de Cambrils. Des de l’any 1991 ha estat objecte de nombroses campanyes d’excavacions arqueològiques i d’actuacions de difusió científica i museogràfi ca.

La vil·la ocupa una extensa àrea verda dins el nucli urbà de Cambrils i es preveu la creació del futur Parc Urbà de la Llosa, on han de confl uir interessos compatibles de museïtzació i difusió del patrimoni natural i del patrimoni arqueològic. El Museu d’Història de Cambrils ha encarregat a l’ICAC la redacció del Pla director de la vil·la romana de la Llosa. Es tracta d’un document que ha de proposar les actuacions a desenvolupar al jaciment en el moment en què es projecti el parc urbà. El document va més enllà de la planificació dels futurs treballs arqueològics, també efectua una programació de les línies de recerca a desenvolupar, així com una proposta de les nombroses activitats pedagògiques i de difusió que es poden concretar en aquesta vil.la romana de l’ager Tarraconensis. S’han presentat els resultats preliminars del projecte en la reunió de l’Associació de Museòlegs de Catalunya celebrada al museu del Montsià.

Resultats del cercador

Search Results for: ager+tarraconensis

Pedestal honorífic trobat en medi rural i copa de terra sigil·lada amb el grafit STATVTI, que indica la propietat. A la dreta, arqueòlegs prospectant un camp.