La villa romana de l’Horta Vella se localiza en la partida homónima del término municipal de Bétera, al sudeste del casco urbano. Está en una zona caracterizada por la abundancia de agua y las fértiles tierras, factores que, unidos a su posición macrogeográfica (a medio camino del trayecto entre “Saguntum” y “Edeta”-Llíria y al Norte del territorium de “Valentia”), hacen del lugar un enclave idóneo para el control y explotación de dicho territorio en todas las épocas. En cuanto al entorno arqueológico, la comarca natural donde se inserta I’Horta Vella, en época romana altoimperial, aparece densamente ocupada a juzgar por los numerosos restos asociados a “villae” rústicas, que sólo ahora empiezan a ser objeto de estudio.
Search Results for: valencia+la+vella
L’Horta Vella (Bétera, València)
Participació a les X Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana
Participació a les X Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana amb la comunicació “Resultats de les darreres excavacions a València la Vella (Riba-roja de Túria), un jaciment tardoantic privilegiat”.
“En temps dels visigots al territori de València”, prorrogada fins al 17 de gener de 2020
PRORROGADA FINS Al 17 DE GENER DE 2021
Degut a la situació sanitària viscuda el 2020, l’exposició «En temps dels visigots al territori valencià», que organitza el Museu de Prehistòria de València i que estava prevista per als mesos de febrer a juny de 2020, s’ha prorrogat fins al 17 de gener de 2021.
L’investigador de l’ICAC Josep Maria Macias és el comissari de l’exposició, que va acollir el passat mes de març la conferència «L’empremta visigoda a l’actual Catalunya».
L’exposició obre una finestra a un període històric menystingut i poc valorat. Una etapa de mestissatge, transició i frontissa, amb reminiscències romanes i elements germànics i del món oriental. Sense els visigots, no podem entendre el món musulmà ni els temps feudals. La seua valoració ha canviat seguint les línies polítiques de cada moment. Durant la postguerra, l’educació franquista imposava l’aprenentatge de la llista dels trenta-tres reis gots, perquè la monarquia visigoda devia preludiar l’Espanya «Una, Grande y Libre». Després, els visigots es devaluaren i s’identificaren amb un intranscendent període de decadència.
Mentre s’oblidaven aquells reis, no tan bàrbars, les excavacions arqueològiques, de mica en mica, els recuperaren. València i el seu territori, especialment Riba-roja de Túria, són el focus d’un període amb personalitat pròpia. S’han descobert jaciments com Casals del Mas de Sabater (Morella), Horta Vella (Bétera), València la Vella i Pla de Nadal (Riba-roja de Túria), el grup episcopal i el circ de Valentia, Senda de l’Horteta (Alcàsser), Punta de l’Illa i Portus Sucronensis (Cullera), Monastil (Elda), Allon (la Vila Joiosa), Ilici (Elx), Portus Ilicitanus (Santa Pola) i altres.
El territori de València s’ha convertit en un dels millors exemples per conéixer una rica realitat que ha d’estar a l’abast de tots.
La Facultat de Teologia de València acull el setè Congrés Internacional de Ceràmica Tardoantiga del Mediterrani
El congrés, que coorganitza i coordina l’ICAC, és un referent internacional per als millors especialistes del món en ceràmica tardoantiga.
La Facultat de Teologia San Vicent Ferrer de València acollirà la setena edició del Congrés Internacional LRCW – 7th International Conference on Late Roman Coarse Ware, Cooking Ware and Amphorae in the Mediterranean: Archaeology and Archaeometry. The End of Late Roman Pottery. The last centuries at the crossroads.
El congrés és un referent internacional per als millors especialistes del món en ceràmica tardoantiga (del segle III dC a finals de l’antiguitat) del Mediterrani. Aquesta edició servirà per mostrar les últimes novetats en l’estudi de les àmfores, la vaixella de taula i la ceràmica comuna (cassoles, gerres i altres peces d’ús quotidià), amb especial interès en l’aplicació de les anàlisis arqueomètriques.
El LRCW se celebra cada tres anys i l’edició d’enguany tindrà lloc del 15 al 19 d’octubre de 2019 a les localitats de València, Riba-roja de Túria i Alacant. Els participants tindran l’oportunitat de visitar diversos jaciments arqueològics i examinar ceràmica tardoantiga de diferents parts del Mediterrani.
L’organització d’aquestes i altres activitats oferiran l’oportunitat de familiaritzar-se amb la producció de ceràmica del període tardà i l’antiguitat tardana a Hispània. Una de les activitats més esperades del congrés és l’excursió a un jaciment de la zona que acull el congrés. Per a l’edició d’enguany s’ha escollit visitar la ciutat de Lucentum (Alacant).
El congrés LRCW7 comptarà amb 130 intervencions que presentaran recerques sobre 17 països de l’entorn mediterrani, la majoria europeus però també de Tunísia, Egipte, Turquia i Israel. La representació més nombrosa és la italiana, amb 40 intervencions, seguida de l’espanyola (33) i la grega (15). La resta de països que seran objecte de comunicació o pòsters són: Albània, Bulgària, Croàcia, França, Portugal, Eslovènia, Romania, Rússia, Ucraïna, Regne Unit i Xipre. També hi ha persones inscrites procedents d’Alemanya, Argentina, Àustria, Estats Units, Liechtenstein, Noruega, Polònia, República Txeca i Suïssa, que presentaran aportacions d’altres països.
La inauguració serà el dimarts 15 d’octubre a les 9:00 h a la sala d’actes de la Facultat de Teologia de València. A l’acte de benvinguda hi intervindran Miguel Ángel Cau, de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i de l’Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAAUB); Josep Maria Macias, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC); Albert Ribera, antic director de la Secció d’Arqueologia de l’Ajuntament de València, i ara investigador adscrit a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC); i Vicente Botella, degà de la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer.
El congrés s’obrirà amb la ponència inaugural «African Pottery and its role in the Roman economy», a càrrec de Michel Bonifay, del CNRS, Centre Camille Jullian de França. Després, hi haurà una sèrie de presentacions curtes (15 minuts) sobre treballs desenvolupats els últims anys. La primera sessió, sota el títol «The Western Mediterranean», servirà per conèixer 14 resums de les investigacions realitzades per altres 30 especialistes internacionals. El primer dia finalitzarà amb una visita al Museu de Prehistòria de València.
Hi haurà presentacions en anglès, francès, italià i castellà. Aquestes presentacions aniran acompanyades de pòsters o altres materials gràfics que es podran visitar durant les quatre jornades de Congrés al claustre de la Facultat de Teologia valentina.
El dimecres 16 d’octubre tindran lloc dues noves sessions del Congrés. Durant el matí, la sessió amb el títol «Eastern Mediterranean», conduirà la presentació de 16 investigacions realitzades per 27 experts. Per la tarda, la tercera sessió, «The Mediterranean islands in the stream», presentarà 9 treballs de la mà de 17 especialistes. La segona jornada del congrés conclourà amb una visita al Centre Arqueològic de l’Almoina i a la Cripta Arqueològica de la presó de Sant Vicent Màrtir.
La jornada de dijous 17 d’octubre se celebrarà a la localitat valenciana de Riba-roja de Túria. Allà, la quarta sessió del congrés portarà per títol «Late Roman Pottery in Hispania». Després de la rebuda de l’alcalde de la població, Robert Raga, es presentaran 11 noves aportacions, de 24 experts, sobre la ceràmica romana antiga a la Península Ibèrica.
A més, es vol donar a conèixer a la comunitat científica internacional les troballes i avenços en la col·lecció ceràmica trobada al jaciment de València la Vella durant les últimes quatre campanyes arqueològiques (2016-2019). Per això, hi haurà una visita al jaciment, així com al palau visigòtic del Pla de Nadal i al Museu Visigòtic del Pla de Nadal (MUPLA), ubicat al Castell de Riba-roja de Túria.
El divendres 18 d’octubre tornaran les presentacions a la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer. La sessió especial «The problem of de 8th century» comptarà amb 13 presentacions amb el treball dut a terme per 31 experts en la matèria. Ja per la tarda, sobre les 16:45 h, es presentaran les conclusions més interessants de la setena edició del congrés LRCW i es plantejaran les localitats que poden acollir la vuitena edició del certamen.
La 7th International Conference on Late Roman Coarse Ware tindrà una última jornada el dissabte 19 d’octubre. Pel matí es viatjarà fins Alacant per a visitar el Museu Arqueològic de la ciutat (MARQ), on hi ha una completa exposició de ceràmica. Per la tarda, els congressistes s’acomiadaran fins la propera edició des del jaciment de la ciutat romana de Lucentum.
Per últim, també tindran lloc dues activitats gastronòmiques i culturals. Una d’elles està directament relacionada amb el període històric objecte del congrés: al castell de Riba-roja de Túria es degustarà un menú visigòtic que es ve elaborant des de fa anys gràcies a la documentació històrica. L’altra, serà el sopar de cloenda, que s’introduirà en la promoció gastronòmica dels productes valencians a través del programa «Del tros al plat», del Patronat de Turisme de la Diputació de València.
El LRCW 7 compta amb l’organització de l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), l’Ajuntament de Riba-roja de Túria (Regidoria de Patrimoni i Turisme), l’ERAAUB (Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona) i el MARQ (Museu Arqueològic Provincial d’Alacant).
En aquesta setena edició hi col·laboren també el Museu de Prehistòria de València, la Diputació de València (Àrea de Cultura i Patronat de Turisme), l’Ajuntament de València (regidories de Cultura i de Turisme) i la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer.
La primera edició del congrés LRCW es va organitzar a Barcelona l’any 2002. La publicació de les actes del congrés va tenir una acollida tan entusiasta entre la comunitat científica que el Comitè internacional del congrés va decidir organitzar edicions periòdiques en diferents ciutats del Mediterrani. Per ara, s’han celebrat les edicions del congrés a Ais de Provença – Marsella – Arles (França, 2005), Parma–Pisa (Itàlia, 2008), Tessalònica (Grècia, 2011), Alexandria (Egipte, 2014) i Agrigent (Sicília, Itàlia, 2017).
G042.503
Convenio de colaboración entre la Fundación PALARQ y el Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Narrativas químicas en la arcilla: prácticas alimenticias en la ciudad visigoda de València la Vella (Riba-Roja de Túria), mediante el análisis de residuos orgánicos) (Dr. Josep Maria Macias Solé). (Signat electrònicament el dia 03/03/2026).
Lectura de tesi doctoral sobre arqueologia del paisatge
En el marc del programa de doctorat interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-ICAC-UAB), ens plau convidar-vos a la lectura pública de la tesi doctoral de l’investigador predoctoral Pablo Medina, del grup de recerca GIAP, codirigida pels Drs. Josep Maria Palet i Ferran Arasa (UV).
Habitar i moure’s en la muntanya. Dinàmica del poblament i xarxa viària al territori de Lesera (Castelló) entre l’època ibèrica i el període visigot (segles VI anE – s.VII dnE)”
L’acte de defensa es farà presencialment a la Sala d’Actes de l’ICAC, el divendres 27 de febrer a partir de les 11.00 h.
Membres del tribunal
- Dra. Helena Paula Abreu de Carvalho (Universidade do Minho) (presidenta)
- Dr. Victorino Mayoral Herrera (Instituto de Arqueología- Mérida; CSIC – Consejo Superior de Investigaciones Científicas) (Secretari)
- Dr. David Quixal Santos (Universitat de València) (vocal titular)
Resum
La present tesi aborda l’estudi territorial d’una àrea situada a l’extrem nord del País Valencià i a la franja limítrofa amb l’Aragó. En aquest espai de mitja muntanya, corresponent a la conca hidrogràfica del riu Bergantes, la recerca s’inscriu en el marc teòric de l’Arqueologia del Paisatge i adopta un enfocament diacrònic i pluridisciplinari. 
L’anàlisi inclou l’estudi dels patrons i les dinàmiques del poblament rural i de les formes d’hàbitat, així com l’estructuració del territori a partir de l’aplicació del mètode arqueomorfològic a la xarxa viària històrica.
La recerca es fonamenta en un entorn GIS multiproxy que integra documentació històrica, fonts escrites, dades arqueològiques i treball de camp, fet que permet una gestió i anàlisi sistemàtica del conjunt de dades.
Tot i adoptar una perspectiva diacrònica, l’estudi focalitza principalment l’atenció en el període romà, amb una anàlisi centrada en la configuració, consolidació i decadència del territori del municipium de Lesera. Aquesta ciutat, fundada en època augustal, constitueix l’únic nucli urbà romà conegut entre Saguntum i Dertosa, 
i se situa en un entorn de rerepaís muntanyós caracteritzat per una notable complexitat geomorfològica. Paral·lelament, també s’identifiquen diverses fases que s’estenen des del Bronze Final i l’Edat del Ferro fins a l’Edat Mitjana, les quals són fonamentals a l’hora d’entendre la configuració tant dels paisatges de l’antiguitat com els actuals.
En conjunt, la tesi posa en relleu la resiliència de les comunitats que habitaren aquest espai i aporta una cartografia precisa de la viabilitat històrica, contribuint així a la valorització i protecció del patrimoni territorial i paisatgístic. Els resultats mostren que aquests paisatges muntanyosos no van ser espais marginals, sinó plenament integrats en dinàmiques històriques d’abast més ampli, funcionant com a autèntics palimpsests culturals.
Bizantins, visigots i musulmans. Arqueologia de l’Alta Edat Mitjana a la façana mediterrània
El dimecres 10 de desembre tindrà lloc el seminari Bizantins, visigots i musulmans. Arqueologia de l’Alta Edat Mitjana a la façana mediterrània.
A les 11:00 h el Francesc Rodríguez i la Belisa Tarín presentaran València la Vella: una “ciutat” vora riu
Tot seguit, el Josep Maria Macias presentarà: El Pla de Nadal: un palau visigot d’època musulmana?
Per finalitzar es realizarà una visita a València la Vella
Podeu consultar el programa complet aquí.
L’equip d’arqueologia protohistòria de l’ICAC excava la necròpolis de Milmanda (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)
L’equip d’arqueologia protohistòrica de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ha localitzat, excavat i documentat la necròpolis de Milmanda entre els anys 2023 i 2025.
Es tracta d’un camp d’urnes datat a principis del segle VI aC, moment en el qual el ritual funerari era la cremació i les restes cremades del difunt es col·locaven a dins d’una urna que a la seva vegada era enterrada en un forat (loculus) al terra. Aquest jaciment va ser descobert per casualitat el 1975 i va ser buidat parcialment per un afeccionat local, pel que mai havia estat pròpiament objecte d’una excavació arqueològica científica i amb metodologia moderna abans de la intervenció realitzada des de l’ICAC.
Fins al moment, la necròpolis havia estat estudiada a partir dels materials que s’havien dipositat al Museu de la Conca de Barberà de Montblanc i al Museu de la Vida Rural (avui Museu Terra) de L’Espluga de Francolí, sent el treball més extens la monografia feta per l’investigador Raimon Graells (Universitat d’Alacant) el 2008.
En el marc del projecte quadriennal de recerca El territori de Cessetània occidental al primer mil·lenni aC: del bronze final a la romanització (CLT009/22/00012), codirigit pels investigadors Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC) i Joan Canela (ICAC) es van definir els següents objectius respecte a la necròpolis de Milmanda: identificar-ne la localització, valorar el seu estat de preservació i comprovar si hi podien quedar tombes in situ.
Després de tres campanyes d’excavació realitzades entre el 2023 i el 2025 i dirigides pels investigadors Joan Canela (ICAC) i Marta Blasco (Universitat de València), els objectius s’han complert i s’ha pogut establir del cert on s’ubicava la necròpolis, la seva extensió, s’ha observat també que va ser objecte d’una forta activitat furtiva i s’han pogut excavar sis tombes que es preservaven intactes.
Els resultats preliminars d’aquesta recerca es presentaran el proper dilluns 17 de novembre a Montblanc, a les 19:00 a l’antiga Capella de l’Hospital de Santa Magdalena de la capital de la Conca de Barberà.
Aquesta investigació ha rebut el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i de l’Ajuntament de Vimbodí, així com el suport del Pius Hospital de Valls.
VIII Festa del Dux
Del 7 al 9 de novembre, torna la Festa del Dux a Riba-roja de Túria per celebrar l’herència visigòtica del municipi i posar en valor els jaciments del Pla de Nadal i València la Vella.
El dissabte dia 8, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica hi participa activament amb diverses propostes de divulgació científica:
- 11.00 h. Investigadors de l’ICAC oferiran una visita guiada al jaciment de València la Vella, on es podrà conèixer de primera mà els resultats de les darreres campanyes d’excavació i la importància del lloc en el context visigòtic.
Inscripció prèvia aquí. Places limitades.
A la tarda, a partir de les 17.30 h, la Sala d’Audiovisuals del Molino acollirà un cicle de xerrades divulgatives obertes al públic:
- 17.30 h: Les grans dones després de l’etapa romana, amb Albert V. Ribera Lacomba
- 18.15 h: Química i arqueologia al Pla de Nadal, amb Josep M. Macias Solé
- 19.00 h: Un salt en el territori: València la Vella i el seu entorn, amb Belisa Tarín Mora
Inscripció prèvia aquí. Places limitades.
📍 Podeu consultar tota la informació i el programa a www.ribarojadeturiaturismo.com
