Convenio específico de colaboración entre la Friederich-Alexander-Universität Erlangen-Nürnberg y el Institut Català d’Arqueologia Clàssica para el proyecto: Prospecciones geofísicas en la ciudad visigoda de València “La Vella” (Riba-Roja de Túria, Comunidad Valenciana) (Signat manualment el dia 14/06/2023)
Search Results for: valencia la vella
G042.294.4
Conveni específic de col·laboració entre l’Ajuntament de Riba-Roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per a la realització dels treballs arqueològics al jaciment de València “La Vella” i l’organització del VI Curs pràctic d’Arqueologia Cristiana i Visigoda (Signat electrònicament el dia 13/06/2023)
MIRMED-GIAC
El grup MIRMED-GIAC compta amb una sòlida trajectòria en l’àmbit de l’arqueologia clàssica. Creat originàriament el 2013 com a MIRMED, Mirades sobre la Mediterrània a l’Antiguitat. D’Orient a Occident, de la Protohistòria a l’Antiguitat Tardana, és un grup interinstitucional en arqueologia clàssica, integrat també per la URV. Està format per diversos equips d’investigació de l’ICAC, la URV i la UAB, amb un perfil multidisciplinari, que comprèn una visió amplia de l’arqueologia clàssica tant de manera cronològica (de la protohistòria a l’antiguitat tardana) com geogràfica (en el marc del mar Mediterrani).
IV Jornades Internacionals d’Arqueologia de Riba-roja de Túria
Us convidem a les IV Jornades Internacionals d’Arqueologia de Riba-roja de Túria, un esdeveniment que se centrarà en l’arquitectura pública d’època visigoda i les darreres recerques a Hispània.
Les jornades tindran lloc els dies 9 i 10 de novembre a la Sala Noble del Castell de Riba-roja de Túria i representen una oportunitat única per a explorar a fons una època de la història que sovint ha estat eclipsada pel llegat romà i medieval.
L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, inaugurarà les jornades el dijous 9 de novembre, a les 9 h.
El programa de les jornades inclou conferències de reconeguts experts en el camp, com Enrico Cirelli, Lauro Olmo, Manuel Castro, Isabel M. Sánchez, Julia Beltrán de Heredia o els membres de l’equip arqueològic de València «la Vella» liderat per l’ICAC. També hi haurà sessions de debat, pòsters i una sessió de conclusions per aprofundir en la temàtica.
Un dels punts forts d’aquesta edició de les jornades és la visita programada al jaciment de València «la Vella». Aquesta antiga ciutat visigoda representa un veritable tresor arqueològic i un lloc crucial per comprendre la història i la cultura visigoda a Hispània.
L’assistència a les jornades és gratuïta, però les places són limitades. Les sessions es retransmetran en directe. Si hi voleu participar, us animem a confirmar la vostra plaça i sol·licitar l’enllaç d’accés (a través del correu electrònic activitats@icac.cat) proporcionant el vostre nom complet, adreça electrònica, telèfon, centre o universitat i indicant si presentareu un pòster o no.
Consulteu aquí el programa de les jornades.
Les IV Jornades Internacionals d’Arqueologia de Riba-roja de Túria són una iniciativa de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Ajuntament de Riba-roja de Túria, Turisme i Patrimoni de Riba-roja de Túria, i l’Ateneu Universitari Sant Pacià – Facultat Antoni Gaudí.
IV Jornades Internacionals d’Arqueologia de Riba-roja de Túria
Us convidem a les IV Jornades Internacionals d’Arqueologia de Riba-roja de Túria, un esdeveniment que se centrarà en l’arquitectura pública d’època visigoda i les darreres recerques a Hispània.
Les jornades tindran lloc els dies 9 i 10 de novembre a la Sala Noble del Castell de Riba-roja de Túria i representen una oportunitat única per a explorar a fons una època de la història que sovint ha estat eclipsada pel llegat romà i medieval.
L’objectiu principal de les jornades és la difusió dels resultats més recents centrats en l’arquitectura pública d’època visigoda, així com explorar la complexitat funcional i constructiva d’aquestes estructures.
L’arqueologia d’època visigoda ha experimentat un ressorgiment en les últimes dècades, desvetllant una realitat cultural i patrimonial que va molt més enllà de la percepció tradicional d’una època fosca i regressiva.
Un dels punts forts d’aquesta edició de les jornades és la visita programada al jaciment de València «la Vella». Aquesta antiga ciutat visigoda representa un veritable tresor arqueològic i un lloc crucial per comprendre la història i la cultura visigoda a Hispània.
L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, inaugurarà les jornades el dijous 9 de novembre, a les 9 h.
L’ICAC, en col·laboració amb experts i institucions locals, està realitzant des de 2016 excavacions exhaustives per descobrir i preservar els vestigis d’aquesta antiga ciutat. És especialment rellevant el suport i finançament de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria, que des del primer moment s’ha mostrat compromès amb el projecte i la defensa i coneixement del seu patrimoni.
El programa de les jornades inclou conferències de reconeguts experts en el camp, com Enrico Cirelli, Lauro Olmo, Manuel Castro, Isabel M. Sánchez, Julia Beltrán de Heredia o els membres de l’equip arqueològic de València «la Vella» liderat per l’ICAC. També hi haurà sessions de debat, pòsters i una sessió de conclusions per aprofundir en la temàtica.
⇒ L’assistència a les jornades és gratuïta, però les places són limitades. Les sessions es retransmetran en directe. Si hi voleu participar, us animem a confirmar la vostra plaça i sol·licitar l’enllaç d’accés (a través del correu electrònic activitats@icac.cat) proporcionant el vostre nom complet, adreça electrònica, telèfon, centre o universitat i indicant si presentareu un pòster o no.
Les IV Jornades Internacionals d’Arqueologia de Riba-roja de Túria ofereixen una oportunitat única per explorar el passat visigot i les seves construccions públiques a Hispània, amb una atenció especial al jaciment de València «la Vella». Us hi esperem!
Consulteu aquí el programa de les jornades.
Les IV Jornades Internacionals d’Arqueologia de Riba-roja de Túria són una iniciativa de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Ajuntament de Riba-roja de Túria, Turisme i Patrimoni de Riba-roja de Túria, i l’Ateneu Universitari Sant Pacià – Facultat Antoni Gaudí.
Sobre l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA)
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA) és un centre CERCA creat com a consorci el 2003 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. És una institució líder en la investigació i la conservació del patrimoni arqueològic a Catalunya. Té la seu a Tarragona, ciutat reconeguda com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000. Els seus investigadors i investigadores treballen per comprendre el passat a través de l’estudi de les restes arqueològiques i promoure la preservació del ric llegat històric de la regió. Som CERCA!
Per a més informació, visiteu el lloc web de l’ICAC a www.icac.cat.
Artesanies en el món ibèric: realitats plurals
El proper 11 de maig de 2023 l’ICAC acollirà el Seminari Artesanies el món ibèric: realitats plurals, organitzat conjuntament amb el Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València (UV).
Les investigadores Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC) i Marta Blasco (UV) són les coordinadores científiques d’aquesta reunió científica que posarà en comú les últimes novetats en l’estudi de les activitats artesanals en època ibèrica.
Les activitats artesanals permeten definir universos culturals; gràcies a elles podem saber quins objectes s’utilitzen, amb quines eines, quines necessitats permeten cobrir, qui els realitza o qui els controla. Al llarg d’aquest seminari ens centrarem en diferents activitats artesanals i en les seves metodologies d’estudi, per tal d’apropar-nos a aquestes realitats plurals que ens permeten conèixer millor, a través dels seus punts en comú i de les seves particularitats, les activitats de producció en època ibèrica, des de les més conegudes a les menys, i tots els aspectes socials, econòmics i culturals desenvolupats al voltant d’aquestes.
L’acte es podrà seguir en directe per Teams (no cal registre previ ni tenir compte Teams), en aquest enllaç: https://bit.ly/SeminariArtesanies
Decarrega aquí el programa del seminari
Programa:
- 9:15 h – 9:30 h. “Presentació”, Marta Blasco Martín (UV) i Ma Carme Belarte (ICREA-ICAC)
- 9:30 h – 10:00 h. “Recursos vegetales en el mundo ibérico: madera y cestería”, Yolanda Carrión Marco (UV) i Ma Carmen Martínez Varea (Univ. de Salamanca)
- 10:00 h – 10:30 h. “La tintorería-tenería ibérica de Olèrdola. Un espacio artesanal singular”, Núria Molist (MAC – Barcelona i Olèrdola)
- 10:30 h – 11:00 h. “Artesanías ibéricas en materias duras animales. Mucho más que huesos”, Marta Blasco (UV), Lucía Soria (Univ. de Castilla-La Mancha), Ma Carme Belarte (ICREA-ICAC), Gianni Gallello (UV) i Consuelo Mata (UV)
- 11:00 h – 11:20 h. Preguntes i debat
- 11:20 h – 11:50 h. Pausa cafè
- 11:50 h – 12:20 h. “La producció de vi de l’ibèric ple a la romanització”, Antoni Corrales (ICAC)
- 12:20 h – 12:50 h. “La dulce artesanía de la miel en el mundo ibérico”, David Quixal (UV)
- 12:50 h – 13:20 h. “Metal·lúrgia ibèrica: visible i invisible”, Carme Rovira (MAC Barcelona)
- 13:20 h – 13:40 h. Preguntes i debat
- 13:40 h – 15:30 h. Pausa dinar
- 15:30 h – 16:00 h. “Fent molins en època Ibèrica”, Natàlia Alonso (Univ. de Lleida) i Guillem Pérez (UV)
- 16:00 h – 16:30 h. “¿Cómo se realizaron las esculturas ibéricas?”, Teresa Chapa (UCM)
- 16:30 h – 17:00 h. “Els forns ceràmics d’època ibèrica a la Cossetània oriental i el seu estudi tecnològic i experimental”, Ramon Cardona (Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Lacetans) i Jordi Morer (Món Iber Rocs SL)
- 17:00 h – 17:20 h. Preguntes i debat
- 17:20 h – 17:35 h. Cloenda
Lectura de tesi doctoral sobre les produccions lítiques a Girona, amb Jordi Oliver (ArPA)
En el marc del programa de doctorat interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-ICAC-UAB), ens plau convidar-vos a la lectura pública de la tesi doctoral de l’investigador predoctoral Jordi Oliver, que ha estat dirigida per la Dra. Anna Gutiérrez Garcia-Moreno, investigadora Ramón i Cajal a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i directora de l’equip ArPA.
“L’aprovisionament i ús de roques constructives i ornamentals a la ciutat de Girona des de la seva fundació fins a mitjan segle XI”.
L’acte de defensa es farà presencialment a la Sala d’Actes de l’ICAC, el divendres 13 de maig a partir de les 10 h.
L’acte es podrà seguir en directe per Teams, en aquest enllaç.
Membres del tribunal:
- Dr. Josep Maria Nolla Brufau, catedràtic emèrit de la Universitat de Girona (president)
- Dr. Ricardo Mar, professor de la Universitat Rovira i Virgili (secretari)
- Dr. David Vivó Codina, professor de la Universitat de Girona (vocal titular)
- Dr. José Luís Jiménez Salvador, catedràtic de la Universitat de València (vocal suplent)
- Dr. Ignacio Fiz Fernández, professor de la Universitat Rovira i Vigili (vocal suplent)
- Dra. Eva Subías Pascual, professora de la Universitat Rovira i Virgili (vocal suplent)
Resum de la tesi
Aquesta tesi doctoral, titulada “L’aprovisionament i ús de roques constructives i ornamentals a la ciutat de Girona des de la seva fundació fins a mitjan segle XI”, es centra en l’estudi de totes les produccions lítiques (roques constructives i ornamentals) a la ciutat i rodalia immediata de Girona. El marc cronològic d’estudi es desenvolupa des del context previ fundacional de la ciutat, a cavall dels segles II i I aC a l’època tardorepublicana romana amb el punt focal en l’oppidum de Sant Julià de Ramis (*kerunta), fins a l’època comtal a mitjan segle XI. Per portar a terme la recerca s’ha procedit a la realització d’un catàleg de totes les produccions lítiques i a la identificació dels seus suports amb què foren manufacturades. En aquests sentit, un dels objectius màxims d’aquest treball és la caracterització dels recursos petris, per tal d’intentar determinar-ne la seva procedència i reflexionar sobre la pròpia dinàmica d’aprovisionament, ús i comerç executat per la indústria lítica interna (de la pròpia ciutat) i externa (materials d’importació: regionals o mediterranis) per a cada època d’estudi específica i, finalment, a nivell diacrònic.
Resumen de la tesis
Esta tesis doctoral, titulada “El aprovisionamiento y uso de rocas constructivas y ornamentales a la ciudad de Girona desde su fundación hasta mediados del siglo XI”, se centra en el estudio de todas las producciones líticas (rocas constructivas y ornamentales) a la ciudad y suburbio inmediato de Girona. El marco cronológico de estudio se desarrolla desde el contexto previo fundacional de la ciudad, a caballo de los siglos II y I a. C. a la época tardorepublicana romana con el enfoque en el oppidum de Sant Julià de Ramis (*kerunta), hasta la época condal a mediados del siglo XI. Para llevar a cabo la investigación se ha procedido a la realización de un inventario de todas las producciones líticas y a la identificación de sus soportes con los que fueron manufacturados. En este sentido, uno de los objetivos máximos de este trabajo es la caracterización de los recursos pétreos, para tratar de determinar su procedencia y reflexionar sobre la propia dinámica de aprovisionamiento, uso y comercio llevado a cabo por la industria lítica interna (de la propia ciudad) y externa (materiales de importación: regionales o mediterráneos) por cada época de estudio específica y, finalmente, a nivel diacrónico.
Abstract
This doctoral thesis, called “The supply and use of constructive and ornamental stones in the city of Girona between its origins and mid-XIth century”, focuses on the study of all lithic productions (both constructive and ornamental) in the city and immediate area of Girona. The cronological framework of this research develops from the previous foundational context of Gerunda, between the 2nd and 1st centuries BC, in the Late Roman Republic, with the focus on the oppidum of Sant Julià de Ramis (*kerunta), and the County times, during the mid-11th century. To bring about the study it has been carried out a catalogue of all lithic productions and the characterisation of its raw material. In this sense, one of the main objectives of this study is the lithic characterisation with the aim to determine its origins as well as to reflect on the dynamics of supplies, use, and trade carried out by the internal lithic industry (within the city itself) and external ones (imported stones: regional and Mediterranean) for each specific period of the study and, finally, at a diachronic level.
La Ciutadella de Calafell és l’escenari dels treballs d’arqueologia experimental d’un projecte de l’ICAC sobre estructures de combustió de l’edat del ferro a la Mediterrània
Del 14 al 18 de juny, l’equip del projecte TransComb posarà en funcionament a la Ciutadella de Calafell un conjunt de set estructures de combustió protohistòriques, utilitzant diversos combustibles (fustes i vegetals, fems d’ovella i de vaca…) i fent proves de cocció d’aliments.
Durant tot el primer mil·lenni aC (i seguint una tradició que remunta al neolític), les llars tenen un element sempre present: una placa d’argila com a superfície de combustió. Tot i que hi ha diverses possibilitats formals i tècniques, es documenten a tota la Mediterrània llars de característiques similars, des del nord d’Àfrica i península Ibèrica fins a l’Egeu.
Però, com podem interpretar les funcions quotidianes de llars i forns? Un projecte de recerca de l’ICAC es proposa aportar nou coneixement sobre les activitats quotidianes com l’alimentació, la gestió dels recursos naturals o els rituals relacionats amb la llar. Tot això contribuirà a millorar el coneixement sobre l’organització dels grups domèstics en l’edat del ferro a la Mediterrània.
El projecte TransComb: Estudio transdisciplinar y experimental de estructuras de combustión en el Mediterráneo occidental durante la protohistoria (1er milenio a.C.) es un projecte de l’ICAC finançat per l’Agència Estatal d’Investigació. La dra. Maria Carme Belarte Franco (ICREA-ICAC) és al capdavant del projecte, que té una clara orientació transdisciplinària i que compta amb un equip investigador format per especialistes en diferents disciplines dins el camp de l’arqueologia.
A banda d’investigadors i investigadores de l’ICAC, hi intervenen especialistes d’altres institucions com la Universitat de Barcelona (amb Carme Saorin, del GRAP), la Institució Milà i Fontanals del CSIC, la Diputació de Castelló, el Museu d’Història de Manacor o el CNRS, Centre National de la Recherche Scientifique (França); i empreses com Món Iber ROCS, SL. Hi participa també la Ciutadella Ibèrica de Calafell, on es durà a terme la part experimental del projecte.
L’aplicació d’una metodologia interdisciplinària pot permetre un increment important del coneixement sobre la vida quotidiana de les societats protohistòriques.
La hipòtesi de partida del projecte és que l’aplicació d’una metodologia interdisciplinària pot permetre un increment important del coneixement sobre les estructures de combustió del període i àrea d’estudi i, en conseqüència, sobre aspectes de la vida quotidiana, explotació del medi, rituals o nivell tecnològic de les societats que les van construir i utilitzar.
Un projecte transdisciplinari amb una vessant d’arqueologia experimental
Des del punt de vista metodològic, l’execució del projecte té dues vessants, que s’estan desenvolupant en paral·lel. La primera, consisteix en la recollida de mostres d’estructures de combustió en jaciments arqueològics de Catalunya, nord del País Valencià, sud de França i Balears, i realitzar-hi anàlisis diverses, derivades de la física, la química, la geologia o la biologia. D’aquestes anàlisis s’obté informació sobre temperatures assolides, combustibles o altres substàncies en contacte derivades del seu ús (en particular, residus orgànics), etc.
La segona vessant del projecte TransComb és la que s’està duent a terme a la Ciutadella Ibèrica de Calafell i es basa en l’arqueologia experimental. L’experiment consisteix en la construcció experimental i posada en funcionament d’estructures de combustió segons la informació arqueològica disponible: s’han elaborat rèpliques dels diferents tipus documentats en la protohistòria i es comprovarà el seu comportament durant els processos de cocció.
Una primera fase d’aquesta experimentació ja s’ha dut a terme al mes de maig i ha permès construir diferents estructures de combustió seguint els models documentats en els jaciments arqueològics.
En total, són sis llars de foc i un forn, amb diferents ubicacions (dues llars i el forn són exteriors, mentre que les altres quatre llars estan dins de les cases reconstruïdes de la Ciutadella), i seguint diferents models.
Més concretament, les rèpliques objecte d’experimentació són les següents:
- Una llar consistent en una capa de fang dipositada directament sobre el sòl, en un espai exterior.
- Una llar realitzada excavant una cubeta de pocs centímetres de fondària, reblerta de fang, sense altra preparació, en un espai exterior.
- Una llar realitzada excavant una cubeta de pocs centímetres de fondària, reblerta amb les següents capes, de baix a dalt: fang, còdols, fang; en aquest cas en espai interior.
- Una llar realitzada excavant una cubeta de pocs centímetres de fondària, reblerta amb les següents capes, de baix a dalt: fang, ceràmica, fang; en aquest cas, s’ha delimitat mitjançant una revora feta de fang amb palla, i també està situada en un espai interior.
- Una llar construïda amb toves, de manera que queda sobreaixecada respecte del nivell de paviment, en un espai interior. En aquest cas també està delimitada per una revora, i conjunt està revestit de fang.
- Una llar sense cubeta, delimitada mitjançant una revora i construïda sobre el nivell de terra amb diverses capes, de dalt a baix: fang, còdols, fang, ceràmica, fang. Situada en espai interior.
- Un forn amb la volta construïda amb fang barrejat amb palla, sobre una base de fang, en espai exterior.
Aviat veurem quines diferències es poden observar en el funcionament d’aquestes estructures, i quina informació obtenim sobre les llars arqueològiques i els sistemes de cuina a l’edat del ferro.
La Ciutadella Ibèrica de Calafell és l’escenari de la construcció experimental i posada en funcionament d’estructures de combustió protohistòriques, els dies 14 a 18 de juny.
Del 14 al 18 de juny es posaran en funcionament les estructures, utilitzant diversos combustibles (diferents fustes i vegetals, fems d’ovella i de vaca…), es farà un registre regular de diferents variables, com les temperatures assolides, el temps de durada de la combustió, o de les variacions que s’observin segons l’estructura. També es faran proves de cocció d’aliments amb diversos sistemes.
Tant les llars com el forn s’han construït utilitzant com a material bàsic la terra (molt argilosa) barrejada amb aigua i, en ocasions, amb palla. En algun cas, sota de la capa de terra (que és la superfície de construcció) s’hi ha dipositat ceràmica fragmentada, còdols o una capa de cada element. S’interpreta que aquests materials tenien la finalitat de mantenir més temps l’escalfor; aquest és un dels punts que s’intenta verificar amb l’experimentació.
Amb els resultats de l’experimentació, aviat veurem quines diferències es poden observar en el funcionament d’aquestes estructures, i quina informació obtenim sobre les llars arqueològiques i els sistemes de cuina a l’edat del ferro.
El divendres 18 de juny es farà una difusió del projecte a la Ciutadella Ibèrica de Calafell in situ, a càrrec de la investigadora Carme Belarte (ICREA-ICAC), en el marc de les Jornades Europees d’Arqueologia.
Accés gratuït. Visita guiada. D’11.00 h a 13.00 h.
Llars, foc i argila
Al llarg de l’edat del ferro (aproximadament tot el primer mil·lenni aC) a la Mediterrània, les estructures de combustió eren de tipus similars en una àmplia àrea geogràfica. La informació arqueològica disponible permet distingir entre llars de foc (estructures obertes en les quals el foc es feia a nivell de terra sota una superfície d’argila) i forns (construccions normalment sobreaixecades i tancades per una volta).
Al mateix temps, en el cas de les llars podem distingir entre diversos tipus: construïdes dins una cubeta poc fonda, amb preparació de fragments de ceràmica o de còdols (o d’ambdues coses), o bé directament sobre el paviment; en alguns casos estan sobreaixecades, o bé tenen estan delimitades amb una revora de fang, i excepcionalment estan fetes amb toves.
S’interpreta que aquesta variabilitat té relació amb aspectes funcionals, però ara per ara no es pot assegurar la relació entre aquestes variacions i els usos de les estructures.
Els resultats de la fase experimental del projecte TransComb es contrastaran amb els resultats de les analítiques de la recollida de mostres, i permetrà aportar nova informació sobre l’organització social de l’època.
Podeu trobar més informació aquí.
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica és un centre CERCA creat com a consorci el 2003 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. Té la seu a Tarragona, ciutat reconeguda com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000, i està especialitzat en la recerca i formació avançada en arqueologia clàssica.
Contacte i entrevistes:
Maria Carme Belarte Franco, professora ICREA i investigadora de l’ICAC, directora del projecte TransComb (cbelarte@icac.cat).
Josep Pou, arqueòleg municipal i director de la Ciutadella Ibèrica de Calafell.
ICAC Comunicació: 680.619.185 (comunicacio@icac.cat)
Montjuïc, un dels límits de Barcelona, esdevé testimoni dels segles. Nova publicació sobre La Satalia.
L’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) publiquen Paisatge històric a la muntanya de Montjuïc: resultats del projecte La Satalia.
És un treball d’arqueologia del paisatge enfocat des del punt de vista de la geografia històrica i adreçat als especialistes, als gestors del territori, als interessats en la història de Barcelona i al públic en general, editat per Josep Maria Palet, director de l’ICAC i cap de l’equip de recerca GIAP.
Es tracta d’un treball interdisciplinari centrat en aspectes morfològics, històrics i naturals del paisatge; en l’ocupació i explotació de la muntanya de Montjuïc; i en la seva transformació al llarg del temps. Per dur-lo a terme ha calgut aplicar noves tecnologies digitals a l’anàlisi arqueomorfològica, en concret Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG).
Un treball interdisciplinari centrat en aspectes morfològics, històrics i naturals del paisatge; en l’ocupació i explotació de la muntanya de Montjuïc
El projecte respon a l’encàrrec que l’aleshores Sector d’Urbanisme i Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona i el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) van fer a l’ICAC amb l’objectiu de verificar l’existència d’un possible tram de la via romana de Barcino al Llobregat a l’àrea del barri de la Satalia, al Poble-sec, en el marc d’un estudi més ampli històric, geogràfic i arqueològic de la muntanya de Montjuïc i el seu entorn.
Entre altres recerques, el treball va permetre proposar l’emplaçament exacte de l’església de Sant Julià, una important parròquia altmedieval actualment desapareguda situada a la muntanya de Montjuïc, i reconèixer formes històriques del paisatge, com ara traces de camins antics i fronts de pedrera, fusionades amb el paisatge urbà actual.
El llibre ofereix material gràfic inèdit amb reconstruccions històriques molt ajustades a l’estat de la recerca per a les fases romana, tardoromana i medieval. A més, es presenta en tres llengües ―català, castellà i anglès― i en format digital, que es pot descarregar gratuïtament (aquí i al repositori obert de l’Ajuntament de Barcelona).
Posar en valor el patrimoni
L’any 2006 l’Ajuntament de Barcelona havia d’aprovar un pla de gestió de la muntanya de Montjuïc. El barri de la Satalia, al Poble-sec, quedava afectat per aquest pla, ja que estava previst destinar l’espai a zona verda.
L’Associació de veïns del Barri de La Satalia va batallar molt per impedir el que entenien que podia significar l’enderroc del barri. Un dels arguments esgrimits va ser el possible pas d’un suposat tram de la via romana de Barcino al Llobregat. Posar en valor el patrimoni era per a l’associació una manera de defensar el barri. La xarxa viària antiga al Pla de Barcelona ja havia estat l’eix central de la tesi doctoral (1997) de Josep Maria Palet, editor de la publicació.
El Museu d’Història de Barcelona encarrega a l’ICAC un estudi sobre l’àrea on se situa el barri de La Satalia. L’encàrrec es va executar a través d’un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’ICAC, a finals del 2006, i l’estudi es va dur a terme durant els anys 2007 i 2008. La memòria va ser presentada finalment al Sector d’Urbanisme i Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona. Els anys 2011 i 2012 l’equip de l’ICAC va tornar a treballar en la memòria amb l’objectiu de convertir-la en un llibre.
Es tracta, doncs, d’un treball en el qual ha intervingut un ampli equip d’investigadors coordinat per Josep Maria Palet amb la participació dels investigadors Hèctor A. Orengo (GIAP-ICAC), Aureli Álvarez, Ramón Julià i Santiago Riera-Mora, entre altres autors. El llibre compta també amb una presentación de Jordi Bolòs i un preàmbul de Carme Miró i Alaix, responsable del Pla Barcino (Servei d’Arqueologia de Barcelona). La publicació es el resultat de la col·laboració de tres institucions de recerca: l’ICAC, el SERP (Seminari d’Estudis i Recursos Prehistòrics) de la UB i l’ICTJA (Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera) que forma part del CSIC.
Montjuïc forma part integral de la història de Barcelona
Es tracta d’un estudi historicoarqueològic i geogràfic del vessant nord-oriental de la muntanya de Montjuïc, on se situa el barri de la Satalia, però que inclou el conjunt de la muntanya: des de la Zona Franca al delta del riu Llobregat, i fins a Ciutat Vella. El seu objectiu és oferir una visió territorial de conjunt d’una de les muntanyes més emblemàtiques de Barcelona i mostrar la seva relació amb la ciutat.
El treball ofereix una visió territorial de conjunt d’una de les muntanyes més emblemàtiques de Barcelona: Montjuïc
Des de la perspectiva de l’arqueologia del paisatge (l’especialitat de Josep Maria Palet i l’equip GIAP, que dirigeix), el treball va estudiar integralment els aspectes històrics, arqueològics i ambientals d’un determinat espai per tal d’entendre la seva evolució física i humana i observar la relació entre les dues, i la transformació del territori des d’una visió diacrònica.
Al llarg dels segles, el vessant nord de la muntanya de Montjuïc ha mantingut una estreta relació amb la ciutat de Barcelona, que es fa evident en una complexa xarxa viària i en l’ocupació i explotació dels seus recursos agraris (conreu en sistemes de terrasses), hídrics (fonts i torrents) i geològics (pedreres). La zona del peu de muntanya, a més, és idònia per fer-hi un estudi geomorfològic.
El treball està plantejat des de dos focus d’interès: d’una banda el vessant nord de Montjuïc, l’àrea del Poble-sec i el barri de la Satalia, i de l’altra, la muntanya i la ciutat de Barcelona. El seu objectiu central és contextualitzar les eventuals singularitats en la història de Montjuïc i la seva relació amb la ciutat de Barcelona. És així com van definir-se els principals àmbits de recerca desenvolupats.
El primer d’aquests àmbits ―molt important― va ser la xarxa viària. Al barri de la Satalia es conserven trams d’antics camins inserits al traçat urbà actual. L’estudi de la xarxa viària històrica de la muntanya i la seva inserció als antics camins del pla i les comunicacions amb la ciutat de Barcelona ha estat un aspecte important del treball. Amb aquest objectiu s’ha desenvolupat un estudi arqueomorfològic de les formes històriques del paisatge.
Al barri de la Satalia es conserven trams d’antics camins inserits al traçat urbà actual
Un segon àmbit treballat és la geologia de la muntanya i, específicament, l’explotació de pedreres i els aspectes geomorfològics estretament relacionats amb les seves transformacions històriques i la seva topografia. Els usos del sòl també han estat un element important del treball. Des d’aquesta perspectiva s’ha dut a terme l’estudi de l’evolució històrica del paisatge vegetal de la muntanya i del seu entorn al llarg del temps a partir d’estudis pol·línics. L’objectiu en aquest àmbit ha estat realitzar una aproximació a l’impacte antròpic (la desforestació, les activitats econòmiques, etc.), com a causa dels processos erosius que provoquen l’evolució de les formacions del peu de muntanya. La documentació, la cartografia històrica i les fonts escrites han estat un suport essencial per al treball.
La ciutat de Barcelona disposa d’un conjunt excepcional de gravats, plànols i mapes dels segles XVI a XX, que han fet possible aquest tipus de recerca. La documentació escrita de caràcter rural també és molt abundant i, de manera prou sistemàtica, retrocedeix fins a finals del segle X.
S’ha dut a terme un treball interdisciplinari centrat en aspectes morfològics, històrics i naturals del paisatge en l’ocupació i explotació de la muntanya, i la seva transformació al llarg del temps. En un treball d’aquesta mena ha estat important la incorporació de noves tecnologies digitals a l’anàlisi arqueomorfològica, en concret, Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG).
El llibre ofereix material gràfic inèdit, amb reconstruccions històriques molt ajustades a l’estat de la recerca per a les fases romana, tardoromana i medieval
L’estudi va rebre un finançament mixt i ha estat un bon exemple d’harmonització de prioritats de recerca i de gestió territorial, amb la coordinació institucional de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, el Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, el Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA) i l’Associació de Veïns del Barri de La Satalia. Els resultats mostren les capacitats de transferència del coneixement de l’arqueologia del paisatge, que no es limiten només a la divulgació, sinó que generen un producte que pot crear beneficis pràctics, aplicables, en aquest cas, a un futur pla de gestió de la muntanya de Montjuïc.
La part gràfica és un dels aspectes més remarcables del treball. Completament inèdita, ofereix reconstruccions històriques molt ajustades a l’estat de la recerca per a les fases romana, tardoromana i medieval. És un treball d’arqueologia del paisatge des del punt de vista de la geografia històrica adreçat als especialistes, als gestors del territori, als interessats en la història de Barcelona i al públic en general.
Les principals conclusions
Com a resultat de l’estudi cal destacar el reconeixement de formes històriques del paisatge fusionades amb el paisatge urbà actual: traces de camins antics i fronts de pedrera. Actualment es conserven traces de tres camins històrics a la trama urbana de la Satalia: el carrer de la Creu dels Molers, el passatge Antic de València i el carrer de Margarit.
Destaca el reconeixement de formes històriques del paisatge fusionades amb el paisatge urbà actual
L’origen d’aquests camins i sistemes viaris se situa en l’època romana. Parcialment conservats al barri, perduren i s’adapten a diversos canvis durant l’antiguitat tardana i l’època medieval, amb relació a l’interès que pren el vessant sud de la muntanya i la zona del delta del Llobregat.
El treball va permetre proposar l’emplaçament exacte de l’església de Sant Julià, una important parròquia altmedieval actualment desapareguda situada a la muntanya de Montjuïc, i identificar diverses pedreres, com les que hi ha als jardins del Palauet Albéniz o la de Laribal, als jardins del mateix nom. El front de la pedrera Machinet, al Teatre Grec, és el més conegut en aquest sector de la muntanya, ja que es va aprofitar com a front escènic del teatre.
Al barri de la Satalia els fronts de pedrera són menys visibles perquè estan ocupats per edificacions o coberts de vegetació. Els tres fronts coneguts ―Satalia, Satalia-Espanya i Masferrer― es van obrir durant la segona meitat del segle xix aprofitant l’esglaó natural del terreny i, un cop van ser abandonats, els van ocupar les edificacions i construccions modernes.
Els estudis de Santiago Riera sobre l’evolució del paisatge vegetal de la muntanya han demostrat la presència del conreu de la vinya ja en l’època ibèrica
El front més visible és el de Satalia-Espanya. Avui, l’espai obert per l’antiga pedrera, l’ocupa el camp municipal de futbol de la Satalia. El front d’explotació és ben visible des del mirador del barri, tot i que actualment està cobert de vegetació.
Cal destacar també que els estudis de Santiago Riera sobre l’evolució del paisatge vegetal de la muntanya han demostrat la presència del conreu de la vinya ja en l’època ibèrica, segurament en sistemes de terrasses que en part han estat aprofitats per urbanitzar el barri.
Edició de Josep Maria Palet. Presentació de Jordi Bolòs. Preàmbul de Carme Miró i Alaix.
Edició trilingüe: català, castellà i anglès.
Per a més informació:
Barcelona Llibres (Ajuntament de Barcelona), Laura Santaflorentina
Presentació del llibre “Recintos fortificados en época visigoda: historia, arquitectura y técnica constructiva”
El proper divendres, 15 de gener, tindrà lloc l’acte de presentació de la publicació Recintos fortificados en época visigoda: historia, arquitectura y técnica constructiva, l’últim número de la col·lecció TRAMA de publicacions de l’ICAC, amb Josep Maria Macias (ICAC), Albert Ribera i Miquel Rosselló com a editors científics.
L’edició de la publicació està cofinançada per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i el Ministeri d’Economia i Competitivitat. L’obra es el resultat de les II Jornades Internacionals d’Arqueologia de Riba-roja de Túria, celebrades a Riba-roja de Túria el passat novembre de 2017.
El llibre compta amb dotze articles que posen sobre el mapa l’estudi de recintes fortificats d’època visigoda localitzats en diversos jaciments de la península Ibèrica i també de la Itàlia coetània, incloent uns quants de valencians: València «la Vella» (Riba-roja de Túria), el Puig del Cid (Almenara) i els Casals del mas de Sabater (Morella).
És una mostra més de la tasca que des de 2016 l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb l’ajuda i col·laboració de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, desenvolupen sobre el ric llegat de l’antiguitat tardana i visigoda en el terme municipal de Riba-roja de Túria, tant amb activitats de recerca i formació (amb els cursos anuals d’arqueologia cristiana i visigoda) de les excavacions de València «la Vella» com amb activitats de difusió, com la recent exposició al Museu de Prehistòria de la Diputació de València En Temps dels visigots al territori de València, comissariada per l’investigador de l’ICAC Josep Maria Macias.
