Conveni específic de col·laboració entre l’Ajuntament de Riba-Roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per l’elaboració del Pla Director de València La Vella. (Signat manualment el dia 24/07/2020).
Search Results for: valencia la vella
G042.433.1
Cooperation agreement between The City Council of Riba-Roja de Túria, The Institut Català d’Arqueologia Clàssica and Friedrich-Alexander-Universität Erlangen-Nürnberg for the project: Geophysical Survey and Excavation of limited Areas in the Visigothic City of València La Vella (Riba-Roja de Túria, Comunidad Valenciana). 2024-2027. (Signat manualment el 16/06/2024).
G042.445
Cooperation agreement between the City Council of Riba-Roja de Túria, The Institut Català d’Arqueologia Clàssica and Newcastle University for the project: Excavation of industrial areas in the visigothic city of València La Vella (Riba-Roja de Túria, Comunidad Valenciana) 2024-2027. (Signat electrònicament el dia 18/06/2024).
G042.268.2
Conveni específic de col·laboració entre l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per a la realització dels treballs arqueològics al jaciment de València “La Vella” i per la participació en el projecte València La Vella com a producte turístic dins l’Experiència del Secret Visigot. (Signat manualment el dia 09/06/2021).
G042.268.3
Conveni específic de col·laboració entre l’Ajuntament de Riba-Roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per a la realització dels treballs arqueològics al jaciment de València “La Vella” i per la participació en el projecte València la Vella com a producte turístic dins l’experiència del Secret Visigot (Signat electrònicament el dia 19/05/2022)
Participació al XVI Congrés Internacional de Numismàtica
Participació al XVI Congrés Internacional de Numismàtica, becat pel propi congrés. Presentació dels resultats numismàtics de València la Vella i Tortosa mitjançant les següents comunicacions:
-“Late Antique currency in eastern Iberian Peninsula: The case of València la Vella” (en solitari).
-“Late Roman and Late antique coins from the excavations at Tortosa’s cathedral square (Tarragona, Spain)” (amb Xavier Sicart i Ramon Ferré).
I participació a la taula rodona sobre “Minimi, reciclaje y circulación monetaria entre los siglos IV-IX d.C.” amb la presentació “Estudio comparativo de la circulación tardía en València la Vella y en la Catedral de Tortosa (ss. V-VIII d.C.)” (amb Xavier Sicart).
Recintos fortificados en época visigoda: historia, arquitectura y técnica constructiva
Desde el año 2016, el Ayuntamiento de Riba-roja de Túria y el Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) desarrollan en el término municipal de dicha localidad un ambicioso proyecto de estudio de la Antigüedad Tardía y Visigoda.
Este volumen pretende aportar nuevos datos al conocimiento histórico y técnico de las fortificaciones de las nuevas «ciudades» en los albores de la Edad Media. Con ello las instituciones promotoras del actual proyecto de investigación manifiestan su interés por la generación y la difusión del conocimiento del patrimonio visigodo de Riba-roja de Túria.
En el periodo examinado, el medio milenio 400-900, Hispania, antigua provincia del Imperio romano occidental, se convirtió en al-Ándalus. Entre medio, entre la urbs y la medina, entre la villa y la alquería, los asentamientos fueron cambiando. Sin embargo, los datos históricos son escasos y predominan los episodios bélicos y de alta política. Además, hasta hace poco, la arqueología no ha sido muy explícita, por escasa y discontinua, excepto en algunos yacimientos.
El gran recinto fortificado de València la Vella. Es un nuevo asentamiento fortificado de casi 5 hectáreas sobre un promontorio elevado sobre el río Turia y fundamental para reconstruir la historia del territorio valenciano entre los siglos VI y VIII. Los nuevos datos señalan un urbanismo monumental y planificado, más allá de un simple castrum
o castellum con meras funciones defensivas.
Los capítulos de esta publicación recorren los 500 años que van del 400 al 900, cuando surgieron nuevos asentamientos fortificados.
3a jornada del Congrés Internacional LRCW7
La jornada de dijous 17 d’octubre se celebra a la localitat valenciana de Riba-roja de Túria. Allà, la quarta sessió del congrés portarà per títol «Late Roman Pottery in Hispania». Després de la rebuda de l’alcalde de la població, Robert Raga, es presentaran 11 noves aportacions, de 24 experts, sobre la ceràmica romana antiga a la Península Ibèrica.
A més, es vol donar a conèixer a la comunitat científica internacional les troballes i avenços en la col·lecció ceràmica trobada al jaciment de València la Vella durant les últimes quatre campanyes arqueològiques (2016-2019). Per això, hi haurà una visita al jaciment, així com al palau visigòtic del Pla de Nadal i al Museu Visigòtic del Pla de Nadal (MUPLA), ubicat al Castell de Riba-roja de Túria.
Programa de la jornada:
- Pottery in Hispania
Chair: Josep M. Macias
9.30–10 h. Invited paper. Adolfo Fernández Fernández, Late Antique Trade in northwestern Spain: between the Mediterranean and the Atlantic.
10–10.15 h. Esperança Huguet, Josep M. Macias, Albert Ribera, Francesc Rodríguez, Miquel Rosselló, Karen Fortuny, Introducción a los contextos cerámicos de València La Vella (Riba–Roja de Túria, València).
10.15 –10.30 h. María V. García Aboal, Un contexto cerrado de finales del s. III d.C. en Carthago Nova (Cartagena, Hispania Tarraconensis): El incendio de la Habitación 13 del Edificio del Atrio (Parque Arqueológico Molinete).
10.30–10.45 h. Miguel Ángel Valero, Nuevas aportaciones al conocimiento de las redes comerciales de vajillas de lujo durante la antigüedad tardía en la Pars Occidentalis: contextos cerámicos de la villa romana de Noheda (Cuenca, España).
10.45–11.15 h. Coffee break
Session 4. Late Roman Pottery in Hispania – Continuation
Chair: Albert Ribera
11.15–11.30 h. Ramon Járrega. Un contexto cerámico de época tardoantigua en la plaza de Sant Miquel de Barcelona
11.30–11.45 h. Alejandro Lara Castillo. Estudio de los niveles tardoantiguos de la calle Avellanas nº 26 (València, Hispania)
11.45–12 h. Sónia Bombico, Amphorae from old excavations of Sines fish–processing factories (Portugal)
12–12.15 h. Catarina Viegas,Rui de Almeida, «Pantellerian ware” in southern Lusitania (Algarve): an integrated approach
12.15–12.30 h. Inês Vaz Pinto, Ana Patrícia Magalhães, Patrícia Brum, Filipa Araújo dos Santos, Felix Teichner, Kevin Paul, A 3rd–4th century ceramic context from Workshop 18 at Tróia (Portugal)
12.30–13 h. Discussion
- Special session: The problem of the 8th century
13–13.30 h. Invited paper. Sauro Gelichi, The long eighth century
13.30-16 h. Lunch and pottery display (Castle of Ribaroja de Túria)
16–16.30 h. Visit to the Visigothic Museum of Pla de Nadal (MUPLA) (Castle of Ribaroja de Túria)
16.30-19 h. Visit to the Visigothic Palace of Pla de Nadal and the site of València la Vella
19.00 h. Bus to Valencia
Obert el termini d’inscripció per a la 7a edició del congrés LRCW
S’ha obert el termini d’inscripció per al congrés internacional LRCW. La propera edició, 7th International Conference on Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean: Archaeology and Archaeometry (LRCW 7), es farà a València, Riba-roja de Túria i Alacant, del 15 al 19 d’octubre de 2019.
L’ICAC participa activament en l’organització d’aquest congrés, que s’ha convertit en un referent internacional per als millors especialistes del món en ceràmica tardoantiga (del segle III dC a finals de l’antiguitat) de la Mediterrània. El congrés mostrarà els últims avenços en l’estudi de les àmfores, la vaixella de taula i la ceràmica comuna (cassoles, gerres i altres peces d’ús quotidià), amb especial interès en l’aplicació de les anàlisis arqueomètriques.
Consulteu aquí el formulari d’inscripció
Les actes del congrés es publiquen regularment amb la prestigiosa editorial Archaeopress Oxford, amb difusió a nivell mundial.
La primera edició del congrés LRCW es va organitzar satisfactòriament a Barcelona l’any 2002. La publicació de les actes del congrés va tenir una acollida tan entusiasta per la comunitat científica, que el Comitè internacional va decidir organitzar edicions periòdiques (cada tres anys) a diferents ciutats de la Mediterrània: Ais de Provença – Marsella – Arle (França, 2005), Parma – Pisa (Itàlia, 2008), Tessalònica (Grècia, 2011), Alexandria (Egipte, 2014) i Agrigent (Sicília, Itàlia, 2017).
Segons Josep Maria Macias, investigador de l’ICAC i membre del Comitè local d’organització de la 7a edició, el retorn del congrés a Espanya és una molt bona notícia.
Estem molt contents de poder acollir en el nostre entorn els millors especialistes del món en ceràmica tardoantiga. També ho interpretem com un impuls al projecte de recerca que estem duent a terme al jaciment de València ‘la Vella’, a Riba-roja de Túria, on esperem, en els propers anys, aportar nous continguts per al coneixement de la ceràmica tardoantiga. Aquesta reunió és, al mateix temps, la III Jornada d’Arqueologia de Riba-roja. Actualment ja es pot fer una visita virtual al jaciment de València “la vella” a través de la plataforma de models de realitat virtual Sketchfab, en accés obert.
Durant el congrés els participants tindran l’oportunitat de visitar diversos jaciments arqueològics i examinar ceràmica tardoantiga de diferents parts de la Mediterrània. L’organització d’aquestes i altres activitats oferiran l’oportunitat de familiaritzar-se amb la producció de ceràmica del període tardà i l’antiguitat tardana a Hispània. Una de les activitats més esperades del congrés és l’excursió a un jaciment de l’àrea que acull la trobada, i en aquesta ocasió s’ha escollit visitar la ciutat de Lucentum (Alacant).
El congrés LRCW7 l’organitzen l’Ajuntament de València (Secció d’Investigació Arqueològica Municipal de València), l’Ajuntament de Riba-roja de Túria (III Jornades d’Arqueologia de Riba-roja), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAAUB), en col·laboració amb el Museu d’Arqueologia (MARQ) d’Alacant, el Museu de Prehistòria de València i la Universitat de Teologia de València.
Resums
A banda de la inscripció, encara està obert el termini per a presentar resums per a la conferència (fins el 30 d’abril). Per a més informació, adreceu-vos a Lrcw7conference@gmail.com.
Es poden enviar resums d’un màxim de 300 paraules, en format Word, incloent: títol (en majúscules), nom(s), institució, adreça de correu electrònic del(s) autor(s) i 5 paraules clau. Cal especificar si es vol presentar una comunicació oral o un pòster. Els resums seran avaluats pel Comitè Científic.
Sessions
Està previst que el congrés compti amb cinc sessions, seguint els següents temes:
- La Mediterrània occidental
- La Mediterrània oriental
- Illes del Mediterrani
- Ceràmica romana tardana a Espanya
- Sessió especial: el problema del segle VIII
Cada sessió serà introduïda per una presentació de 30 minuts a càrrec d’un ponent convidat i seguirà amb les comunicacions orals. Hi haurà sessions de pòsters i tallers o seminaris amb mostres de ceràmiques.
Explorem el temple medieval de l’església de Sant Salvador de la Mussara
L’església de la Mussara és potser l’edifici més significatiu de l’antic poble i un element de referència no només del municipi de Vilaplana sinó també de la comarca i de les muntanyes de Prades. En coneixem prou bé la seva història? Una nova actuació arqueològica, finançada per l’Ajuntament de Vilaplana gràcies a una subvenció de la Diputació de Tarragona, ha posat en descobert l’antic absis i altres elements d’una antiga església medieval, als fonaments de l’actual església de Sant Salvador de la Mussara.
Parlem amb Josep Maria Puche, l’investigador de l’ICAC que, juntament amb Jordi López i Iván Fernández, ha dirigit el projecte d’actuació arqueològica.
Hi ha dues esglésies, a la Mussara?
No ben bé! L’església avui dia visible és una construcció d’arrels neoclàssiques que data dels segles XVIII-XIX. Però no ve del no-res. Hi ha referències documentals de l’existència d’una església parroquial ja en el 1191. Sense cap mena de dubte aquest temple medieval es situava en el mateix lloc de l’actual i va ser destruït per a construir la nova església.
Això era una pràctica habitual?
De fet, sí. Al segle XVIII, en un context de fort creixement de població motivat especialment pel cultiu i la comercialització de vi, molts pobles es van veure amb la necessitat d’ampliar les seves esglésies. Seguint una tònica d’estalvi de recursos i esforços, el més habitual era enderrocar les esglésies parroquials romàniques per construir-ne de noves, més àmplies i més grans, a sobre. A la Mussara i la resta de la muntanya no es conreava vinya, però el poble es beneficiava, de forma indirecta, de la riquesa de la plana.
Què té d’especial, doncs, el cas de la Mussara?
El més habitual era enderrocar les esglésies parroquials romàniques per construir-ne de noves, però a la Mussara es van reaprofitar i conservar diversos elements
La Mussara és, ara per ara, un dels pocs casos on és factible veure aquest fenomen històric en les contrades. Durant la construcció del nou temple es van reaprofitar i conservar diversos elements que ens permeten fer una aproximació a com deuria ser el temple medieval. A les comarques tarragonines es conserven escassos exemples d’esglésies parroquials romàniques ja que, com hem comentat, la major part van ser totalment destruïdes en construir les noves.
Quins elements medievals podem observar?
El temple primitiu de Sant Salvador era força més petit que l’actual i tenia una orientació canònica est-oest, amb l’altar mirant cap a orient. La construcció de l’església moderna va comportar una rotació de ’edifici de 90 °C, de manera que ara l’església té una orientació nord-sud.
Les restes actualment visibles són:
- La façana occidental, que es conserva sencera i està integrada dins el mur lateral de l’església actual i és perfectament visible des de l’exterior.
- L’arc de les cruixies de la nau de l’església, situat al mur oriental del temple modern. Presenta un arc apuntat fet de carreus ben escairats.
- El campanar, que està incorporat al campanar actual en comptes de situar-se al seu exterior, com és habitual. Amb les reformes del segle XIX es coronaria amb un cos superior.
- A l’antic cementiri s’aprecia l’arrancada del mur meridional de l’absis en el lateral oriental de l’església actual, just a l’alçada del possible arc triomfal.
Quines conclusions en traieu?
Aquestes restes ens indiquen que la primitiva església estaria constituïda per una sola nau rectangular d’una amplada de 5 metres i una longitud superior als 17 metres més l’absis; unes dimensions més grans del que ens pensàvem a l’inici de l’actuació. La coberta era probablement de fusta i es recolzava sobre arcs diafragma, dels quals només en resta un. La porta s’obriria a la façana meridional, segurament en el mateix lloc on hi ha l’actual, i el campanar de cadireta coronava la façana de ponent.
Per la tipologia de la construcció, podríem datar-la en un període comprès entre els segles XII i XV, amb la possibilitat d’algunes reformes posteriors. Precisament, és aquesta darrera data la que s’atribueix a la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, ara conservada al Museu de Reus.
En quin estat de conservació es troba, el conjunt?
Malgrat el seu estat semiderruït, l’església de Sant Salvador de la Mussara té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Els darrers anys s’hi han dut a terme diverses actuacions amb la intenció de valoritzar el valor patrimonial de l’antic poble de la Mussara. L’última d’elles ha estat una actuació d’urgència per apuntalar l’església de Sant Salvador i evitar la seva ensulsida definitiva.
L’església de Sant Salvador de la Mussara té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
Per part de l’Ajuntament de Vilaplana hi ha la voluntat d’engegar un projecte que pugui consolidar les estructures que en resten –els murs i el campanar– atès que és l’edifici més conegut i ben conservat de l’antic poble.
Intervenir en un edifici històric no és fàcil. Qualsevol actuació que s’hi faci ha de considerar, per força, la seva natura, la seva gènesi i la seva evolució. Aquest treball és el que permet prendre decisions amb fonament i fer possible la conservació i valorització del patrimoni. Si deixem que els trets biogràfics d’un edifici desapareguin, estarem oblidant també el passat d’una comunitat.
La iniciativa prové de l’Ajuntament de Vilaplana?
L’Ajuntament de Vilaplana és el propietari de l’edifici de l’església de Sant Salvador i, com a tal, en tot moment ha mostrat un sincer interès en invertir recursos i esforços en aquesta tasca de conservació del patrimoni. L’actuació no hauria estat possible, no obstant, sense la participació de la Diputació de Tarragona i l’ICAC, l’Institut d’Arqueologia Clàssica. El pressupost s’ha assumit entre els tres ens, amb la finalitat d’obtenir les dades necessàries per a conèixer l’edifici i poder actuar-hi en un futur amb coneixement de causa.
En què ha consistit, la participació de l’ICAC?
La Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC ha dut a terme les tasques d’estudi documental de l’església, la documentació planimètrica de les restes actuals i una excavació arqueològica
D’una banda, l’ICAC ha dut a terme la direcció científica i tècnica de l’actuació, conjuntament amb l’Ajuntament de Vilaplana. D’altra banda, des d’un punt de vista més tècnic, la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC ha dut a terme les tasques d’estudi documental de l’església, la documentació planimètrica de les restes actuals i una excavació arqueològica.
Quines eines i tècniques heu fet servir?
L’estudi documental s’ha fet sobretot a partir de la recerca en arxius; concretament, les actes de les visites pastorals i altres referències. En la feina de documentació planimètrica de les restes actuals hi intervenen diverses tècniques. Per exemple, hem fet servir un dron per obtenir imatges aèries a baixa cota i de detall del campanar i de la part conservada de la coberta de l’església. També hem elaborat una planimetria (a escala 1/50) per determinar les estructures medievals que han perdurat. I hem creat un model 3D de l’estat actual de l’església.
Hem creat un model 3D de l’estat actual de l’església
Un model 3D?
Sí, és una tècnica avançada de fotogrametria digital combinada amb escàner làser terrestre. Això ens permet digitalitzar des d’un petit objecte fins a un edifici. És a dir, captem milions de capes de punts de l’objecte i introduïm les dades a l’ordinador per crear-ne una imatge digital en tres dimensions. D’aquesta manera podem veure un edifici en 3D i estudiar les seves propietats geomètriques en profunditat.
Des de la Unitat de Documentació Gràfica fa temps que estem aplicant i desenvolupant aquesta metodologia de treball i estem obtenint resultats interessants en emplaçaments com l’església visigoda de Sant Miquel de Terrassa, el circ romà de Tarragona o el jaciment valencià La Vella, a Riba-roja de Túria. Us animo a consultar una mostra d’aquests projectes a la secció de Patrimoni en 3D de la pàgina web de l’ICAC.
En quin moment es troben, els treballs?
Les tasques de documentació i excavació ja estan finalitzades. Degut a l’estat ruïnós de l’edifici, ara com ara no es pot plantejar l’excavació en l’interior del temple si no es fa abans la consolidació de l’edifici. Esperem que els resultats de la nostra actuació contribueixin a fer una valoració fonamentada de futures actuacions que cal a dur a terme, i es tirin endavant nous projectes de restauració i consolidació d’aquest patrimoni tan únic i estimat.
Per aquest motiu, també, estem treballant en la publicació i divulgació dels treballs que hem fet. Volem fer partícip la societat, especialment les comunitats més involucrades emocionalment amb el conjunt de la Mussara, del patrimoni arquitectònic que representa l’església, explicant i mostrant la seva història i evolució.
La nostra voluntat és fer algunes activitats de divulgació i publicar una monografia sobre l’excavació. D’altra banda, publicarem el material gràfic en 3D a la pàgina web de l’ICAC i a altres plataformes en línia d’accés obert.
S’ha fet una primera visita a la Mussara, oi?
S’ha fet una visita guiada el diumenge 18 de novembre
Si, aquest diumenge 18 de novembre jo mateix vaig fer una visita guiada on vam poder veure les restes de l’antiga església medieval i la seva evolució fins a la construcció moderna. En aquesta ocasió, vam comptar amb la participació de l’alcalde de l’Ajuntament de Vilaplana, en Tomàs Bigorra, i hi van acudir una cinquantena de persones.
