Tres investigadors de l’ICAC participen aquest 24 i 25 de maig a la V Reunió Oikos de Bioarqueologia. Una trobada científica única a Catalunya amb què conèixer de prop la  bioarqueologia, una especialitat poc coneguda però que aspira a fer-se un lloc en els equips i projectes cada vegada més multidisciplinaris de la recerca arqueològica.

Lídia Colominas farà la presentació de l’article Mostrejant la cuina: identificació bioarqueològica de les pràctiques culinàries, que ha fet conjuntament amb Natàlia Alonso,  Laia Font,  Lluís Garcia , Alexandra Livarda, Alessandra Pecci, Marta Portillo, Sílvia Valenzuela i Ester Verdún.

El grup Arqueocuina: cuina i alimentació en arqueologia1de l’ACBA considera el fet culinari des d’una perspectiva àmplia que té en compte els aspectes socioculturals, econòmics i simbòlics del menjar i del beure en el passat (productes, tècniques, combinacions d’aliments, consum, diferències socials en l’alimentació…). Les dades sobre aquest procés culinari es poden trobar en múltiples contextos arqueològics,essent la manera d’analitzar-los també diversa i que pot implicar nombroses disciplines bioarqueològiques.

Aquesta comunicació proposa eines a la comunitat arqueològica per tal d’ajudar a detectar i mostrejar els contextos susceptibles de fornir informació sobre el procés culinari, des del’aprovisionament de la matèria primera fins que es llença o es reutilitza el residu que hagi pogut generar.Es tenen en compte sis activitats relacionades amb l’alimentació i la cuina, que es poden donar en diferents àmbits: aprovisionament, emmagatzematge, processat, cocció, consum i tractament dels residus.

Abel Gallego i Judit Ciurana faran la presentació de l’article El misteri de la mustela tarragonina:la troballa d’un Mustelidae com a contingut d’un dipòsit fundacional a la Tarraco del s. I dC.

Entre els anys 2016 i 2018 es realitzaren diverses excavacions arqueològiques en el solar situat a la cantonada dels carrers de López Peláez i Josepa Massanès de la ciutat de Tarragona (Tarragonès). (…)  Una de les troballes més significatives correspon a l’enterrament d’un mustèlid dins d’una àmfora. Les restes de l’animal es trobaven dipositades amb cura a l’interior del recipient que, al seu torn, havia estat col·locat a l’interior de la trinxera de fonamentació d’un dels murs principals de la construcció altimperial. Creiem que cal interpretar aquest element com un dipòsit fundacional relacionat amb la construcció d’aquest gran edifici suburbà.

La singularitat d’aquesta troballa rau en la espècie animal que forma aquest possible dipòsit fundacional. A Hispania s’han trobat altres dipòsits fundacionals o votius de cronologies pròximes en els segles, però on l’animal que contenia la gerreta era un altre, com ocells o peixos.