La reunió internacional Barcino-Tarraco-Roma va cloure la setmana passada a Barcelona amb un èxit d’assistència important. Un centenar de persones es van acostar cada dia a la seu del MUHBA Plaça del Rei per escoltar els i les especialistes en el simbolisme del marbre en l’Imperi romà.
Amb les sessions de conferències, es van exposar resultats inèdits de recerques en curs, com ara la Dra. Oliva Rodríguez, que ens va presentar l’exemple d’un nou tipus marmori, mai catalogat fins ara, utilitzat en l’època romana als territoris de l’àmbit del riu Guadalquivir.
Altres especialistes de prestigi internacionals van presentar les últimes novetats en els seus treballs. Van destacar especialment Simon Keay, que va fer xerrada sobre l’organització del comerç del marbre a l’època antiga; Antonio Sartori, que va parlar sobre el paper del lapicida en la realització de les inscripcions en pedra; i Patricio Pensabene, que va posar en context l’explotació del marbre en relació amb la propietat de les pedreres d’on s’extreia.
Van ser especialment emotius els parlaments de clausura que es van dedicar en homenatge a Isabel Rodà de Llanza, una figura clau en la consolidació dels estudis sobre materials lapidis al nostre país.
Júlia Beltran (antiga conservadora del MUHBA i professora de la Facultat Antoni Gaudí), Josep Guitart (professor emèrit de la UAB i exdirector de l’ICAC), Montserrat Claveria (professora de la UAB) i José Miguel Noguera (catedràtic d’Arqueologia i director del CSIR-España) van destacar el gran llegat que deixa Rodà en l’arqueologia, així com el seu caràcter generós i una gran capacitat de treball.
Des dels inicis de la seva carrera com a treballadora del MUHBA, el seu pas per la UAB com a professora, els seus anys com a directora de l’ICAC, o tota la seva trajectòria com a investigadora, sempre ha destacat per la seva implicació amb el foment de l’arqueologia, especialment a la ciutat de Barcelona, i el treball amb les institucions locals.
Dels anys a l’ICAC es va destacar també el seu paper, molt important, en la projecció internacional del centre i el seu posicionament com a centre de referència en el panorama de l’arqueologia hispana.
En la seva lliçó magistral, Isabel Rodà de Llanza va dissertar sobre alguns dels pedestals d’estàtua més rellevants del patrimoni barceloní i sobre fragments de peces escultòriques. Sense cap dubte, però, la peça que més va cridar l’atenció va ser una tegulae amb segell de Lucius Herenius Optatus, no pel seu valor estètic sinó per la història i la informació que aquest element ofereix.
Gràcies a la seva recerca amb la Unitat d’Estudis Arqueomètrics de l’ICAC, Isabel Rodà ha pogut constatar que, al contrari de la idea establerta, les tègules amb què es treballava a tot el litoral llevantí fins a la façana mediterrània de França no es fabricaven únicament a la zona francesa de Fréjus, sinó que en realitat es fabricaven a diversos llocs i, per tant, no hi ha elements suficients per determinar un origen únic en la manufactura d’aquests productes.
La visita guiada als fons del MUHBA – Zona Franca, que es van obrir especialment per a l’ocasió, va permetre als participants conèixer peces del museu que no han estat exposades (com per exemple una col·lecció de fragments marmoris de diverses vil·les excavades a l’ager Barcinonensis), alhora que es van poder introduir en el funcionament d’aquests magatzems.
La celebració d’aquesta reunió d’especialistes posa en relleu la bona salut i la vigència dels estudis sobre materials lapidis, una línia de recerca puntera en el panorama actual de la recerca científica i en la qual, gràcies també al camí iniciat per Isabel Rodà de Llanza, el nostre país juga un paper principal.
